Recomanacions

Els ossos de l’irlandès es va escriure durant l’any 2021. El juliol d’aquell any se’n va fer la lectura dins el marc de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett de Barcelona, i la seva estrena va ser al Teatre de Salt durant el festival Temporada Alta de 2023. De moment ha estat guardonat amb el Premi Quim Masó (2022) i Premi Frederic Roda (2022), i dic de moment, perquè n’estic del tot convençuda, que aquest muntatge continuarà recollint premis i reconeixements destacats de la crítica teatral. Víctor Borràs Gasch és qui signa aquesta excel.lent comèdia. Una comèdia negra, divertida, enginyosa, amb tocs d’humor negre, salvatge, situacions incòmodes, moments hilarants, i amb una clara influència de la dramatúrgia irlandesa (Brian Friel, […]

Començaré parlant de Martin McDonagh, encara que no hagi intervingut per a res en aquest muntatge ni aparegui tampoc en la fitxa artística. Però qui coneix, encara que sigui de lluny, l’autor britànic-irlandès segur que li ressonarà el seu món i el seu imaginari en aquest petit homenatge o tribut que li ha fet Víctor Borràs. I és que des d’un bon començament la pluja, la petita cabana on passa l’acció, el tema dels ossos i els referents irlandesos ens remeten a l’obra de McDonagh. Una font d’inspiració inevitable, ja que les millors obres de l’autor s’han estrenat a casa nostra (La reina de bellesa de Leenane, El tinent d’Inishmore, L’home dels coixins o La calavera de Connemara) i, d’alguna […]

A dins del món de la psicologia es considera que és un mecanisme de defensa donant un seguit de virtuts i defectes propis o de tercers en algú altre, mirant de recuperar o recrear tot allò que ens agrada o no ens agrada a fi d’obtenir una estranya recompensa. Això ens fa protegir, desprotegir o sobreprotegir les nostres relacions, éssers estimats o simplement conegut sense que gairebé ens n’adonem. En el cas nord-americà, que és una cultura que s’ha projectat sobre nosaltres de manera exagerada, també. Amb aquells selfmade man que no tremolen i que emprenen llargues carreteres físiques per assolir certes empreses vitals, deixant tot el que érem nosaltres pel camí per trobar-nos amb aquesta nova persona que som […]

Víctor Borràs va escriure Els ossos de l’irlandès l’any 2021. El juliol d’aquell any se’n va fer la lectura dins el marc de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett de Barcelona. La lectura va ser dirigida i protagonitzada pel mateix equip que presentem en aquest projecte i va tenir una gran acollida. Primer de tot, s’ha de dir que millor no indicar res sobre els diferents girs que realitza la història. Per no trencar la màgia del teatre i de la comèdia. L’únic que el personatge de l’irlandès i de la Sandra els tenim present en tot moment. En Xavier (Ivan Benet), l’Hèctor (Norbert Martínez) i en Llorenç (Ernest Villegas) es coneixen des de fa anys i panys i han […]

La dona voltor és una producció de Vostok Collective, amb la col·laboració de la Sala Fènix, INCA Teatre i el Centre Cívic El Sortidor. Dirigida per Joan Xancó i escrita per Martín G. Guirado, comptà amb un repartiment format per Anna Claramonte, Jaume Forés Juliana i Ricard Boyle. La dona voltor és la tercera i última peça del cicle Memòria històrica que es pot veure a la Sala Fenix. Es tracta d’una obra de teatre documental sobre la història del barri del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora Puig, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada, un personatge que engloba moltes realitats personals, i a través […]

Tornem a la Sala Fènix a veure La dona voltor. Aquest espectacle forma part del Cicle memòria històrica 2023.La dona voltor és una obra de teatre documental sobre la història del Raval, l’especulació immobiliària i la lluita de classes a través de la mirada de Flora, una veïna del Raval de 83 anys a punt de ser desnonada amb un relat que barreja la realitat i la ficció. Una obra que representa la violència immobiliària que pateix el barri del Raval, on l’especulador són autèntics voltors. La dona voltor, escrita pel dramaturg Martin G. Guirado i dirigida per Joan Xancó ens presenta un cas real de mòbing immobiliari patit per Flora Puig als seus 76 anys, on vivia en un […]

Ay Teatro, la companyia formada pel dramaturg madrileny Álvaro Tato i el director argentí Yayo Cáceres, ha tornat als escenaris i ho ha fet pujada a lloms d’un ase i en companyia de Carlos Hipólito, Fran García, Iballa Rodríguez i Manuel Lavandera. Burro, la seva cinquena producció, és un espectacle amb música en directe, inspirat en les obres mestres de la literatura que giren al voltant de l’ase. Un nou i original encert que referma la trajectòria de la companyia, que destaca una vegada més per la seva concepció del fet teatral. Burro és una bella tragicomèdia poètica o el que és el mateix una meravellosa burrada escènica amb el segell inconfusible i incomparable d’Álvaro Tato i Yayo Cáceres. No […]

Aquesta setmana he anat a veure “Love, love, love“. Amb en text mordaç que ens presenta tres moments clau de la història d’una família i també fa un retrat de la nostra societat. Ens trobem amb Kenneth i la Sandra, que es coneixen amb 19 anys, durant l’època hippie. Sembla que estan destinats a ser una parella per tota la vida, destinats a viure junts (i així sembla). És el 1967, i el moviment hippie i el podem apreciar amb la llum, l’escenografia i en el vestuari. Tot ens transporta en aquesta dècada. Tenim un retrat generacional que trobem en el seu punt àlgid en l’última part del viatge. Les fitxes es capgiren. El futur que els espera als joves […]

Enis Maci, la jove autora alemanya arriba a Barcelona amb una obra que dirigeix Juan Miranda i traduïda per Maria Bosom. Miracle és una coproducció de la Beckett amb Schauspielhaus de Viena. És un treball experimental sobre el cos des de totes les mirades, el culte al cos i la bellesa exterior fins al fàstic que produeix la malaltia i el deteriorament del cos o el maltractament i el menysteniment que n’han fet algunes religions, martiritzant-lo, torturant-lo per elevar-lo per sobre del seu aferrament a la terra. Juguen constantment amb la idea del sagrat i el profà. És una obra curiosa, difícil, carregada de segones lectures, simbolismes i missatges encoberts. Les escenes se succeeixen de manera vertiginosa i no sempre […]

Aquesta òpera va ser estrenada al 2022 al Metropolitan òpera de San Francisco amb la coproducció del Met de NY i del Gran Teatre Liceu. Ara s’estrena al Liceu. John Adams, compositor i autor del text s’ha convertit en el millor compositor operístic viu del seu país i un dels grans referents de l’òpera actual arreu del món. Ell mateix dirigeix l’orquestra simfònica del teatre del Liceu. Aquest compositor ha donat mostres sobrades de la seva preocupació social i política i dels fets del nostre temps. Ha composat sis òperes entre d’altres, Nixon in China (1987) que relata la visita de Richard Nixon a la China en 1972 o Doctor Atomic (2005), sobre Robert Oppenheimer, el científic que va construir […]

John & Jen és un musical amb música d’Andrew Lippa, lletra de Tom Greenwald i llibret de Lippa i Greenwald. És un espectacle de dues persones sobre les relacions primer entre un germà i una germana, John i Jen. Es va estrenar a l’off-broadway novaiorquès al juny de l’any 1995 i se’n va fer una revisió el 2015. S’ha de dir que és millor no tenir gaire informació de l’argument de l’obra. Perd tota la màgia del mateix si saps el que succeeix al final. Tret dels diferents períodes de temps en els EUA, els rerefons d’aquests anys pots veure com segueix la història dels protagonistes amb el del país. Aquest musical dirigida per Xavi Duch, al que estem acostumats […]

Love, Love, Love és un text de Mike Bartlett (1980), reconegut autor d’obres de teatre, pel·lícules i TV. Aquesta obra va ser estrenada a Londres al 2010 i va ser guardonada amb el Premi Nacional de Teatre del Regne Unit. Traduïda al català per Cristina Genebat i dirigida per Julio Manrique, s’estrena ara a Catalunya. La història se situa a l’any 1967, a la dècada dels moviments juvenils hippies que proclamaven sentiments de llibertat i la il·lusió per un canvi de món. Es va estendre arreu que l’amor canviaria tot (All you need is Love). Al Regne Unit aquesta època va anar seguida del conservadorisme dirigit per Margaret Thatcher. És la història d’una família occidental que podria ser atemporal, amb […]

Àlex Rigola adapta el text de Thomas Bernhard L’home de teatre (Der Theatermacher) para situar-lo al barri de Badal de Barcelona en una versió protagonitzada per Andreu Benito. Bernhard va quedar marcat per una infància amb moltes carències i va arrossegar problemes de salut tota la seva vida. El poc que coneixem d’ell és a través de les seves obres i, a partir de peces com Davant de la jubilació (Teatre Lliure 2017), intuïm una obra intensa, turmentada i crítica. Andreu Benito és aquí un autor, director i actor de la seva obra de teatre que, amb totes les dificultats d’un teatre familiar, va de gira per tots els pobles i barris mostrant una obra que només es deixa veure, […]

Aquesta és una reescriptura molt particular de Ricard III, a l’estil de les que ja havien fet Gerard Guix a Ricard de 3er o Carla Torres amb els de Parking Shakespeare. Es tracta d’una versió molt a l’argentina, com ara aquelles que feia ja fa uns anys Daniel Veronese. Aquí tot es redueix a un taller o fàbrica (no se sap massa bé) que subsisteix com pot malgrat passar per un mal moment, i que té a uns germans com a propietaris. Un d’ells, amb visibles malformacions físiques, voldrà venjar-se de tot i de tothom pels greuges i les humiliacions patides durant anys. La seva ment –deformada també pel patiment- maquinarà una sèrie de trames recargolades i maquiavèl·liques. La dramatúrgia […]

Avui en dia, i aquí (no sé si a Àustria), Thomas Bernhard és vist com un autor cabdal, revolucionari en el seu moment i amb un pòsit d’intel·lectualitat molt gran. Però a la segona meitat del segle passat els austríacs el tenien com un autor polèmic, d’aquells que podia ser escridassat en un teatre o insultat pel carrer. El seu antinacionalisme li va fer guanyar moltes antipaties, i el públic se sentia sovint ofès amb les seves obres o amb les seves novel·les. L’home de teatre n’és un exemple molt clar, presentant-nos un actor inflat d’ego que critica a tort i a dret tot el que l’envolta. Aquí molts vam descobrir el text amb la versió que en va fer […]