Recomanacions

Els éssers humans tendeixen a reflexionar sobre sí mateixos més del que estarien mai disposats a confessar. L’autocompassió i la generació espontània d’autoestima és un dels trets característics que menys s’acostumen a admetre, però que estan a l’ordre del dia. És interessant aquest autoanàlisi de la persona, més encara si es tracta d’un individu amb un cert grau de celebritat. “Ser o no ser, aquesta és la qüestió” es preguntava Hamlet i bé, aquí segueix el dilema. En un monòleg de dues hores es fa un repàs de part de l’obra de Shakespeare, però també un recull de reflexions sobre altres personatges de la història del teatre i la cultura. Aquesta producció és una espectacular dissecció del personatge i del […]

La Dona fantasma, la nova proposta de la companyia de T de Teatre, semblava ben engrescadora: un homenatge a quatre mestres i una reflexió entorn de les possibilitats de la ficció i del teatre. Motius suficients per enfilar cap a platea. No obstant, l’obra ha acabat resultant una amalgama d’escenes on les frontisses no acaben d’encaixar. Per un costat, els tres primers monòlegs d’aquestes mestres semblen voler dignificar la vida que sovint s’ha considerat petita però que de petita no té res: les anècdotes d’escola, els desenganys i la misèria de la cura dels progenitors. Llàstima però, que s’acaben reduint a monòlegs insubstancials i fins i tot vulgars que no duen com aquell qui diu enlloc. L’embranzida i l’emoció arriba […]

El gran mèrit de Nao Albet i Marcel Borràs és la llibertat que sempre han tingut per fer el teatre que els hi venia de gust. Sense lligar-se a ningú ni a cap idea preconcebuda, porten ja 15 anys omplint els escenaris amb monges asiàtiques, filòsofs, skaters, atracadors o falsificadors d’art. Se’ls ha titllat de gamberros o incendiaris, però darrera de l’estridència o l’estirabot hi trobem un domini cada cop més gran de la direcció escènica. Les seves idees semblen no tenir fi, ni fronteres, i ja farts de parlar de mil i una coses… ara parlen d’ells mateixos. I ho fan, com no podia ser d’altra manera, sense filtres i amb tot el desvergonyiment del món… encara que aquesta […]

Carles Alfaro dirigeix un dels textos més reconeguts del dramaturg Sanchís Sinisterra, posant en escena una reflexió sobre la mort de l’autor, o més aviat el naixement del lector com a creador. L’obra té un aire de thriller psicològic noir, on els tres personatges, magistralment interpretats per Pep Cruz, Pere Ponce i Mar Ulldemolins, es mouen en un joc de miralls que visibilitza les seves relacions de dependència, xantatge i manipulació. La posada en escena remarca un halo de misteri, amb una il·luminació plena d’ombres i foscors, projeccions abstractes, miralls trencats al terra i uns sofàs negres tan rígids com els personatges que els utilitzen. Però per sobre de tot, aquesta obra és una oda a la intertextualitat. Si totes […]

Our Town ( La nostra ciutat) es va estrenar a Broadway el 1938, es va portar al cinema el 1940 i mesos després se’n va fer una adaptació radiofònica. S’ha representat un munt de vegades dins el teatre amateur, però aquesta és la primera vegada que es representa a Barcelona amb un repartiment d’actors professionals. Un repartiment nombrós! Una quinzena de grans actors i actrius professionals, de diferents generacions compartint escenari. Rosa Renom (regidora, narradora), Guillem Balart, Jenny Beacraft, Rosa Boladeras, Tai Fati, Oriol Genís, Paula Malia, Carles Martínez, Biel Montoro, Lluís Oliver, Mercè Pons, Xavier Ripoll, Isabel Rocatti, Josep Sobrevals i Albert Triolar protagonitzen aquesta peça, del dramaturg nord-americà Thornton Wilder, al Teatre Lliure de Montjuïc. Ells representen el […]

És nit de celebració a l’Olimp. Zeus, el màxim rei dels cels (Guim Oliver), es casa amb Hera, la deessa de la terra, del matrimoni, les dones, el cel i les estrelles. Hera és Júlia Molins. Tots els déus estan de festa. Han vingut al convit: Afrodita, Marcel Quesada, és la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Ares (Clara Solé), déu de la guerra, Hades (Natàlia Mas), deu encarregat de l’inframón i dels morts, i Dionís deu de la fertilitat i del vi és Moha Amazian. Tots es coneixen de fa molts segles i entremig de danses, menjar, beure, jocs i música techno, es diverteixen i al mateix temps expliquen totes les fites i excessos de què són […]

La companyia de dansa La Taimada (El vuitè dia, Lo.li.ta / La mort, Infern) sempre s’ha caracteritzat per un llenguatge dur i unes imatges impactants. El seu és un llenguatge sovint inspirat en la fredor i en la contundència de la ciència ficció cinematogràfica, amb Kubrick com a referent involuntari. És per això que El jardí, tot i basar-se inicialment en El jardí de les delícies d’El Bosco, no amaga aquesta influència i exhibeix des de l’inici uns personatges que ens porten a un futur potser proper, però futur a fi de comptes: el nen que juga amb la realitat virtual, els guardians que amb màscara de gas inclosa es dediquen a preparar i esterilitzar l’espai on passarà tot, etc. […]

Our town és una de les obres més representades als Estats Units des de la seva creació, el 1938, i per molts una de les millors ambaixadores de la seva dramatúrgia. Thornton Wilder, l’autor, va rebre tres premis Pulitzer al llarg de la seva carrera i durant molt temps va ser considerat uns dels escriptors americans més importants. Avui en dia està una mica oblidat, tot i que la profunditat i senzillesa aparent de les seves obres –també és autor d’El llarg dinar de Nadal– encara emociona i convenç. Potser un dels seus secrets és que feia un teatre força modern per a la seva època, amb influències brechtianes i la utilització d’una sèrie de recursos que llavors podien semblar […]

A cada guerra hi ha mil històries desconegudes, plenes d’horror, dolor, solitud i tristesa. La Guerra Civil n’està plena de relats de persones que van anar al front o es van quedar a casa patint les batalles, la fam i la repressió, al mateix temps que esperaven no perdre l’esperança. Pepe Castells i Pubill és un d’aquells joves que sense arribar a la vintena havia estat reclutat a finals de 1937 per anar al front per lluitar contra l’alçament de Franco. Les seves vivències, l’enyor a la seva família, la soledat que l’envolta i l’atrapa, la gana que pateix i la guerra cruenta i despietada que no acaba queden reflectides en un dietari que decideix escriure cada dia per deixar […]

Mar Puig i Mateu Peramiquel han creat Alan, un musical basat la vida de l’Alan Montoliu, el noi de 17 anys que va treure’s la vida després de fer la transició i patir el rebuig dels companys d’escola i una forta pressió social. Un musical colpidor i emocionant! ALAN és la nova creació de WeColorMusic, un musical inspirat en una emotiva història real d’Alan. No és un espectacle infantil, és un espectacle adolescent. Mar Puig i Mateu Peremiquel formen part essencial d’aquest espectacle. Van començar amb Bruna . Posteriorment, Les Històries de l’avi Josep (que personalment no em va fer el pes). Ara presenten Alan el musical que ha recorregut teatres, escoles i instituts durant tot l’any 2022. I de […]

Hamlet.01 va arribar, fa poc més d’un any, a una petita sala com el Dau al Sec, per convertir-se en una petita gran joia del teatre contemporani. Dels experiments més singulars i reeixits que s’han generat al nostre país. Només algú amb l’experiència i la saviesa del Sergi Belbel podia atrevir-se amb una raresa com aquesta. Perquè Hamlet.01, com gairebé tothom ja sap, no és el text de Shakespeare reconvertit en monòleg i interpretat per l’Enric Cambray. O, com a mínim, no només. Hamlet.01 és una anàlisi gens acadèmica d’una sèrie d’aspectes completament diversos i heterodoxos de l’obra original que devien cridar l’atenció del Sergi en algun o en diversos moments de la seva carrera, i que ens permet, al […]

Jo, Travesti és un espectacle que combina el teatre, la música i dansa per recordar i homenatjar l’art i la cultura del transformisme. L’obra ha estat escrita per Josep Maria Miró i estrenada a l’Antiga Presó Model dins del Grec Festival de Barcelona 2023, així com a la Fira de Tàrrega. A escena trobem a un dels referents de la dansa a Catalunya i a Espanya i, artista multidisciplinari amb més de vint anys de trajectòria, Roberto G. Alonso que es reivindica sobre l’escenari del Centre de les Arts Lliures com a actriu. El músic i actor Jordi Cornudella, encarregat de la direcció musical de l’espectacle, l’acompanya durant tot aquest viatge. Entre ells dos, i les seves dues alter egos, […]

Alan podria estar a mig camí entre el teatre familiar, el musical de petit format i, fins i tot, el teatre divulgatiu per a adolescents. Potser té una mica de cada, tot i que també és teatre reivindicatiu i compromès. De fet, l’obra es basa en la vida d’Alan Montoliu, que es va treure la vida pels volts de Nadal del 2015 després de patir transfòbia a l’institut de Rubí on estudiava (no va ser l’únic centre escolar en el que va haver de patir bullying). El muntatge, per tant, té la clara voluntat de recordar la figura del noi i de denunciar la tremenda pressió social que va haver de suportar durant la seva curta vida. Però lluny de […]

Aquest dijous he anat al Teatre Aquitània a veure “La 39, ja et trucarem“, de la companyia “3 que fan”. Estrenada inicialment al Casal d’Alella, segons sembla amb bona acollida pels veïns. I han volgut realitzar el dificil salt a Barcelona. És un petit homenatge al gènere musical, amb diferents copets d’ull a alguns d’ells. Com el xiulet que escoltem un parell de vegades com inici d’un musical. A més, parlen del teatre musical en un espectacle musical; altre copet d’ull a un dels musicals més recordats però en el món del cinema. Aquest cop amb càstings ens anem iniciant en aquesta obra. Clara anima a un desconegut, en Pol a fer un musical. I en aquest començament s’uneix en […]

Els malabarismes de T de Teatre són de mèrit. Després d’una trajectòria de trenta anys sobre els escenaris, segueixen donant gasolina a la seva habitual inquietud exploratòria i es mouen d’una zona de confort plena de tòpics que, com a tals, són injustos i que alimenten l’etiqueta (que també ven entrades, i que duu segur molta de la seva audiència actual) de companyia de comèdia i de riures. La dona fantasma, el text de l’argentí Mariano Tenconi Blanco, que també dirigeix el muntatge, no és cosa fàcil. Transita pel delicat fons psicològic de les persones, i ens en mostra la seva part oculta, els esperits que hi habiten, els somnis, els desitjos i els anhels, les frustracions, la moral, la […]