Recomanacions

Aquesta obra ja era incòmoda quan es va estrenar, ara ja fa més de 12 anys, i ho continua essent a l’actualitat. Les xarxes socials, la cultura de la cancel·lació i la rapidesa de les notícies –especialment les negatives- fan que l’argument que es va gestar en aquell moment a la Sala Beckett segueixi vigent i fins i tot més viu i més creïble. I és que el text de Josep Maria Miró, multipremiat i molt traduït, fa una radiografia excel·lent de tot el que pot arribar a inocular la por en els nostres cervells… cada dia més exposats a suposicions, sospites i falses notícies. L’obra de Miró té la virtut de no explicar-nos més del compte i de sembrar […]

“Hell is empty and the devils are all here.” Aquesta és una bona manera d’explicar qualsevol història en el passat i en l’actualitat, perquè al final els relats que parlen de mort, venjança i sang són tan prolífics com els d’amor. L’èpica en les narracions que parlen de traïció i persones malvades sembla que sempre superen el pas del temps, i són una ajuda, a vegades, per posar en context moments actuals de manera més literària. A Macbeth song recull el clàssic de Shakespeare sobre el soldat que atret per l’ambició -i la predicció d’unes bruixes- sucumbeix a la traïció per aconseguir ser rei d’Escòcia. Pel camí, aquell home respectat i valorat anirà decrepitant la seva imatge davant dels seus […]

El poder de les paraules està infravalorat. La poca cura en el seu ús i la nul·la responsabilitat de les conseqüències que generen estan cada vegada més extenses. No es pren consciència que afirmar veritats absolutes -que no se saben realment- o proferir una crítica atroç i repugnant té un resultat inesperat i a una escala més gran de la imaginada. Actualment, amb les xarxes socials sembla que la impunitat està a l’ordre del dia. El principi d’Arquímedes es situa en un dia crucial per als petits que fan curset a la piscina: s’han de treure la bombolla i nedar sense cap suport. En aquest moment, un dels nens es posa a plorar perquè té por a l’aigua i el […]

Escoltar els versos de Calderón de la Barca sempre és un gust i un privilegi, i si es tracta dels versos d’un dels millors actes sacramentals que va escriure encara millor. El gran teatro del mundo no deixa de ser una peça religiosa amb una estructura al·legòrica i un tema eucarístic, que sovint es representava –com tots els actes sacramentals- el dia de Corpus Christi, però no cal oblidar que Calderón va ser un autor revolucionari en el gènere i el que fa amb aquesta peça és realment un prodigi i un mostrari en el que posteriorment s’emmirallaran molts altres autors. Per començar, articula un tema central que dona molt de si: considerar el món com un teatre, on cadascú […]

Ja fa més de 10 anys que aquest espectacle sobre la vida de Miguel de Molina roda per tota Espanya. Un espectacle que li ha valgut al seu actor protagonista el premi Max d’interpretació i el premi de la Unión de Actores, entre altres. Un monòleg amb cançons que repassa els fets més importants que van envoltar al cantant folklòric, un represaliat de la Guerra Civil que es va passar més de mitja vida a l’exili “por rojo y por maricón” (el mateix que li van dir a Lorca, amic i coetani de Molina). L’obra, per tant, va més enllà de la peça autobiogràfica per convertir-se en una defensa de la llibertat i en un cant contra l’homofòbia. De fet, […]

“El principi d’Arquímedes” és una obra que ens convida a reflexionar i a fer-nos preguntes, més enllà de la recerca d’una única resposta. Sense dubte, posa a prova els nostres prejudicis i ens obliga a qüestionar les fronteres entre allò que és correcte i allò que és incorrecte. Ens suggereix que potser tot és més ambigu del que sembla, i que on sembla existir el bé també pot trobar-se el mal. La trama se centra en un conflicte que es desenvolupa dins les quatre parets d’un vestidor d’una piscina: un monitor ha donat un petó a un nen. El muntatge de l’obra presenta aquesta història des de diverses perspectives, jugant amb la línia temporal. La combinació excepcional de l’espai sonor, […]

La Companyia La Voz Ahogada; Projecte Escènic porta al teatre un projecte sobre les dones en els últims anys del franquisme. A partir de la Caputxinada al 1969, tots els moviments polítics i socials que havien treballat fins aquell moment en la més absoluta clandestinitat, mica a mica van anar traient el nas, es van anar posant d’acord amb totes les forces socials, obreres i intel·lectuals per acabar amb la dictadura i aconseguir les llibertats i la democràcia. El franquisme començava a rebre pressions d’Europa i els moviments antifranquistes eren cada vegada més potents. No va ser fàcil. Van ser uns anys en els que el règim veia perillar la seva estabilitat i, tot i fent espeternecs de mort, va […]

L’expressió “I would prefer not to” ha anat calant del món cultural fins a arribar quasi a desvincular-se de la seva font original: Bartleby de Herman Melville. Per tant, l’aterratge sobre els escenaris, i de forma, a més, fidedigna al text de la novel·la, és una magnífica ocasió per descobrir o redescobrir aquesta petita joïa clàssica contemporània. El protagonista d’aquesta història és, com és fàcilment deduïble, Bartleby. No obstant, no serà ell qui ens expliqui la seva pròpia història, tan insignificant com extraordinària, sinó el seu cap: un advocat de Wall Street que encarna Albert Ribas. Ras i curt: Barlteby es negava a executar les tasques que se li assignaven a la feina ­­– tasques ordinàries, fàcils, raonables ­­– tot […]

“Ell té una història per explicar.” I aquí és on radica tot, la necessitat imperativa de crear un relat propi de la vida, d’aquelles persones que acompanyen, de les que han precedit i les que es van sumant. La comunitat a la qual pertany cada individu és intrínseca, s’és llegat d’una història i el precedent d’allò que succeirà. Per això, és tant important no oblidar, mantenir viva la memòria, respectar-la i compartir-la. Matthew López crea una peça preciosa que commou i emociona. Inspirada en certa manera en la novel·la Howards End d’E. M. Forster, López va estrenar L’herència al 2018 a Londres i va rebre molts premis, reconeixent no només el muntatge escènic sinó especialment el seu text. Partint d’aquesta […]

La companyia La Canina proposa L’últim soviètic, una història sobre el viatge de Sergei Krikalev, enviat a l’espai com a enginyer de vol a bord de la Soyuz TM-12. La història d’un cosmonauta abandonat. “L’últim soviètic” és una obra de teatre força intrigant i que porta una mirada sobre la història i les emocions humanes amb un toc de comèdia. Fa un tamps vaig poder veure l’anterior proposta La mitja taronja que em va agradar força, jugant amb les relacions de parella d’una manera fresca i divertida. El que realment em va captivar d’aquesta producció va ser la creativitat en la manera de cobrir l’acció. Amb un ús innovador les càmeres, l’obra crea una sensació de distància i desconnexió, com […]

Tot el que passarà a partir d’ara és una obra que explora la vivència de la mort des de la perspectiva d’adolescents, a través d’una mirada sensible i profunda. La directora Glòria Balañà i Altimira i el dramaturg Joan Yago ens conviden a reflexionar sobre com els joves, sovint de manera inesperada, s’enfronten a la pèrdua d’éssers estimats i a la incertesa del futur, en un context on les emocions i les situacions de la vida quotidiana es veuen trasbalsades per la presència d’aquesta realitat. A través de la propera mort del pare, veient com la vida d’un adolescent es veu trastocada i veiem la fragilitat de la vida i la necessitat de trobar-ne sentit a la pèrdua d’un esser […]

Tic-tac, tic-tac,… Salve Regina ja comença amb una performance que capta l’atenció i ens activa com a públic. Ens farà partícips i ens farà estar presents, d’una manera molt propera i natural des del primer moment. Escrita i interpretada per Àngela Palacios, aquesta proposta teatral va carregada d’emocions emmarcades en l’humor i amb una ironia molt ben treballada. Exposa des de la vulnerabilitat i amb valentia els dubtes, pors i contradiccions d’una dona que es qüestiona si vol ser mare i com afrontar aquesta decisió. Tic-tac, tic-tac,… Ressona a la sala, en Regina i en les espectadores. Marca un ritme angoixant per a moltes dones en contrast amb el ritme àgil i una posada en escena dinàmica de la proposta, […]

Àngel Guimerà va escriure L’aranya el 1906, representant a l’escenari les llums i les ombres (més aviat aquestes) d’una classe menestral barcelonina que aspirava a configurar una petita burgesia i que, malgrat es dissolia, encara era present el alguns barris de la ciutat. El Teatre Nacional de Catalunya commemora, amb la seva posada en cartell, el centenari de la mort del dramaturg i poeta (Barcelona, 1924). En escena, extrems personatges vibren, connecten, interactuen com electrons, en un anar i venir aparentment caòtic per quotidià. De la interacció en neixen reaccions a estones dramàtiques, còmiques, sarcàstiques, romàntiques… totes elles d’un temps molt llunyà, malgrat les pretensions d’aproximació. El director, Jordi Prat i Coll n’ha reescrit el text per adaptar-lo a una […]

La confiança, la por i la paranoia Una controvèrsia servida des de diferents punts de vista. Un text que amb el pas del temps ha guanyat vigència perquè la situació la sentim present, perquè la neurosi de l’amenaça, els prejudicis, la paranoia i la sospita conviuen en una societat angoixada, i perquè les xarxes escampen les pors i les hipòtesis com a certeses, com taca d’oli, i és impossible fugir-ne si en som protagonistes. En Jordi, entrenador de natació d’un grup d’infants menuts que comencen a nedar sense bombolla, calma el neguit d’un infant amb una abraçada i un petó, i tot es desencadena. El gest és interpretat pels testimonis i per les famílies, que es queixen a l’Anna, la […]

Tot el que passarà a partir d’ara és una obra que parla de la pèrdua i el dol. La directora Glòria Balañà i Altimira i el dramaturg Joan Yago amb aquest muntatge ens acosten a la vivència de la malaltia i la mort d’algú molt proper des dels ulls d’un adolescent. Un tipus de dol molt poc investigat i del que se’n parla molt poc. Nil Cardoner és l’actor que interpreta a l’Èric, un noi de setze anys que, lluny del que li tocava viure, inicia un viatge físic i emocional, través el qual anirà assimilant el traspàs del seu pare. Una interpretació magistral, emocionant i intensa. Brutal! La idea de parlar del dol en l’adolescència va sorgir a partir […]