Recomanacions

Els Dara Teatre han demostrat ser una companyia molt intel·ligent. Han aixecat el cap, han mirat al seu voltant i ens ho tornen en forma d’una comèdia molt original. I quan dic original no em refereixo a innovadora o trencadora sinó a tornar a l’origen: disseccionar la societat, trobar-ne els defectes i posar-nos-els davant del nas. El tema de l’obra ja us el podeu imaginar: les relacions humanes i les xarxes de comunicació. (algú, de manera força encertada, ha dit que és com un episodi de Black Mirror en clau de comèdia) I ja que han aixecat el cap, jo els hi demano que no el baixin. Primer de tot, perquè poden estar orgullosos de tenir entre mans una obra […]

“La nit d’Helver” és una obra del polonès Ingmar Villqist, dirigida pel bosnià Dino Mustafic que es va estrenar a Sarajevo al febrer de 2004 i que arriba a Barcelona de la mà de Kamerni Teatar 55. Aquesta companyia té en el seu haver una història dura i al mateix temps apassionant, ja que va mantenir la seva missió de “resistència cultural a l’agressió i la barbàrie” mentre Sarajevo era una ciutat assetjada per la guerra. Entre 1992 i 1995, sota les bombes i de vegades només amb la llum de les espelmes, van dur a terme fins vint estrenes d’un repertori sense subscripcions polítiques, nacionals o religioses. Es tracta d’un drama antimilitarista que es podria situar en qualsevol època […]

Per als aficionats al teatre sempre és un plaer poder gaudir d’obres d’altres països i, any rere any, el Festival Grec ens ho possibilita amb sobretitulació al nostre idioma. D’aquesta manera, podem gaudir i aprendre gràcies a altres visions, cultures i formes de fer teatre que complementen a la nostra i que, paradoxalment, ens ajuda a entendre-la millor. En aquesta ocasió, tenim l’oportunitat de veure una obra de Kamerni Teatar 55, una companyia procedent de Sarajevo que durant la guerra dels Balcans no va aturar les representacions, actuant enmig de les bombres i la barbàrie. Sens dubte, això és estimar al teatre i, sobretot, creure en ell i ser conscient del seu paper dins la societat, malgrat que avui en […]

Ja fa anys que veiem espectacles de dansa integrada, on no és estrany veure ballarins professionals compartint espai amb cadires de rodes, però Fuck-in-progress va un pas més enllà. Jordi Cortés i l’Associació Kiakahart, que fa anys que lluita per obrir a tots els ciutadans el llenguatge de la dansa i de les arts en moviment, han volgut demostrar que es pot ballar encara que no es tinguin cames o que hi hagi una discapacitat visual. Aquí ja no apareixen les cadires, ni els bastons blancs, ni les pròtesis… Tot desapareix a la primera escena, i damunt de l’escenari només queden ballarins. Uns ballarins, per cert, que ens acaben demostrant que el cos no és un impediment, sinó un recurs […]

Per tot, perquè no només és dansa, és un espectacle complet amb ballarins, actors, tenor, gossos, música, sorolls, efectes, olors, llums… Segur que em deixo coses, però quedi clar que vaig flipar en colors i en quatre dimensions, o més. Escenografia senzilla, però espectacular, un disseny de so potent en el que hi ha cabut de tot: sorolls, Verdi, Wagner… i una il·luminació espectacular en que en un moment ha semblat que s’hagués calat foc al Teatre Grec. Continuo? Ballarins amb una tècnica sensacional executant els moviment que Morau els ha anat dictant; ball contemporani, sens dubte. I la història? Se me’n refot. Segur que m’ha arribat per canals diferents del de vostè i vostè altra, però li puc jurar […]

Parlar de la tirania a la que ens tenen sotmesos els infants, ja abans de néixer, és un tema que ha aparegut en algunes obres però que mai havia tingut tanta importància com en aquest muntatge. Si pensem en coses tan absurdes com les ecografies tridimensionals o els gurus de les tècniques prepart haurem d’admetre que la cosa ja no comença bé… Els Joglars, amb el seu estil inconfusible tot i que una mica més descafeïnat i menys punyent que anys enrere, van desgranant tot el que fan malament els pares i la societat en general a l’hora d’educar a un nen. La primera part de l’obra -segurament la més reeixida- ens explica l’embaràs, la preparació del naixement i finalment […]

Arriba el mes de Juliol i un cop més el Teatre Grec obre les seves portes a les arts escèniques per gaudir de les nits d’estiu a l’aire lliure. En aquesta edició, el festival d’estiu ha apostat fort novament per la dansa i ha confiat en La Veronal per escenificar a través d’aquesta disciplina les entranyes del mal. Es tracta d’una proposta que respira elegància per totes bandes, la qual es percep d’entrada a través d’una escenografia molt cuidada, un vestuari ben trobat i una il·luminació poderosa. En aquest sentit, hi ha un gran treball visual al darrera, en el que destaca una gran habilitat per crear espais carregats de bellesa i capaços d’evocar sensacions a través dels colors, els […]

“Un cel de plom” de Carme Martí, és la vida i records de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d’extermini de dones de Ravensbrück. Una adaptació teatral de Josep Maria Miró, molt ben dirigida per Rafel Duran i una excel·lent interpretació de Mercè Arànega són motius suficients per no deixar-se perdre aquesta obra. Una història dura, d’una gran intensitat emocional i una sensibilitat extraordinària, de la que el públic vam sortir molt emocionats. És el testimoni de lluita contra l’oblit de les atrocitats humanes més horribles de la nostra història; records d’una dona que va haver de lluitar i aguantar l’horror dels camps de concentració i que va poder sobreviure gràcies a la força moral i a la […]

En un to carinyós, s’acostuma a dir que els nens són els reis de la casa, la qual cosa amb el temps ha passat de ser una metàfora innocent i dolça a una realitat literal. Sens dubte, es tracta d’una idea molt interessant per reflexionar, sent exposada amb encert per Els Joglars, els quals ofereixen una serie de temes i situacions amb les que l’espectador pot extreure les seves pròpies conclussions. En aquest sentit, l’obra no vol alliçonar a ningú, sinó que vol ser un retrat de la societat envers l’educació del nens, presentada a través del segell característic de la companyia. Així, ens trobem amb un humor portat a l’extrem, però alhora molt intel·ligent i ple de personalitat, tot […]

Ahir el Teatre Grec es va omplir per veure l’espectacle de dansa “Vorònia” amb el que la companyia barcelonina La Veronal van inaugurà el Festival Grec d’aquest any. L’espectacle ha estat sensacional !!! , una explosió de moviment executat d’una manera impecable i d’una perfecció realment increïble. Imatges impactants que no ens van deixar en absolut indiferents. L’acció dalt d’escena va ser un no parar d’impressionants coreografies tan a nivell individual, com duos, trios,… Vuit ballarins, un cantant d’òpera (Antoni Comes) i una desena d’actors dalt de l’escenari !!!. Música polifònica, música clàssica (Wagner, Verdi), i efectes sonors espectaculars. Un espectacle ple de simbologia i referències religioses (catòlica, jueva i islàmica). Moviment, imatges, projeccions de text en llatí i castellà, […]

Un punt de partida original, una parella d’actors molt solvent, una bona colla de girs argumentals, una dosi de crítica política… i malgrat tot l’obra no acaba d’engrescar. No sé endevinar del tot els motius, però imagino que tenen alguna cosa a veure amb el to i l’enfocament de la trama. No és que vulgui una altra obra d’enginy com les de Galzeran o Casanovas, però sí m’esperava una peça on s’analitzés més a fons, i potser d’una forma més al·legòrica, el tema de la crisi i la manipulació dels poderosos. Tal com està ara, Bangkok resulta confosa, desconcertant i un xic frustrant… malgrat que les interpretacions i algun dels girs mantinguin l’interès general. Una llàstima, tenint en compte que […]

Tot i ser un text important i possiblement trencador quan Jean Cocteau el va escriure l’any 30, aquesta versió de Toneelgroep capitanejat per Ivo Van Hove i amb Halina Reijin en la interpretació, m’ha resultat una mica pesada. Potser s’hauria d’haver actualitzat una mica o fer desaparèixer aquell telèfon mòbil que ens situava al segle XXI, o oferir-ho en un teatre més íntim, o canviar el to lleuger que en algunes parts li ha donat l’actriu (per ordres del director, naturalment). Penso que han sigut un seguit de coses, però a mi no m’ha acabat de funcionar. La Sala Maria Aurèlia Capmany plena. Més info http://bit.ly/1H10Ul6

“La tortuga de Califòrnia” (text finalista en l´última convocatòria del Premi Quim Masó) ha estat la segona obra que hem triat del Festival Grec d’aquest any. En aquesta ocasió ens dirigim a La Seca molt animats per diverses raons: l’espai Brossa ens agrada molt, per la gran admiració que sentimo per alguns dels actors que formen part d’aquesta obra i per la curiositat de veure que tal se’n surt la Daniela Freixas en el seu debut com autora. Ens situem a Barcelona, any 1980. Com a escenografia un menjador que em recorda molt al de casa l’ àvia. L’Emili després de molts anys torna a casa la mare per celebrar l’aniversari de la filla de la seva germana l’Àngela. La […]

“Això era i no era una fadrineta, de nom Catalineta, arxerevida i bona al.lota ferm”. Per començar, per nosaltres sempre és un plaer escoltar la parla mallorquina, i si a més es tracta d’un espectacle on se’ns expliquen contes, en aquests cas rondalles, allà que ens hi anem !!! Durant quatre dilluns, el Círcol Maldà ens proposa un cicle de rondalles mallorquines que porten per títol : “Al cel mos trobarem tots plegats”, frase amb la que s’acaba cada rondalla que se’ns explica. Aquest dilluns em escoltat la rondalla “Es reim del rei moro amb set pams de morro”. Es tracta d’una rondalla de les 428 que va escriure Mossèn Antoni Mª Alcover (sota el pseudònim de Jordi des Racó). […]

Animal Religion és una de les companyies de circ contemporani catalanes més transgressores. Amb Indomador tanca la temporada de la Sala Hiroshima, un espectacle que va rebre el Premi Zirkòlika com a companyia revelació. És un espectacle on es fusiona el circ contemporani, la dansa i la música utilitzant el concepte de l’animal com a punt de partida. A Indomador en Quim Girón es transforma en el gall intel·ligent i masclista de entre totes les gallines (representades per nines que parlen i es barallen), en una vaca presumida que es passeja amb talons i d’una manera seductora per la sala, en un porc innocent que ens farà una demostració d’equilibri i acrobàcia espectaculars, i amb un genet que intenta domar […]