Recomanacions

A aquesta crisi econòmica que patim des de fa set o vuit anys ja només li faltava un musical, i ara tenim l’honor de dir que ha estat un musical en català i amb tota l’empenta que aporta un grup d’actors i cantants amb un talent més que reconegut. Podríem dir, per tant, que el càsting és bo, la partitura molt encertada i encomanadissa, i les històries àgils i ben encreuades. Però, dit tot això, què és el que falla? Per què no estem davant d’un musical triomfador, que emocioni des del primer minut? Se’m fa difícil donar amb els possibles entrebancs, però després de pensar-hi molt crec que és l’enfoc del llibret -possiblement ja prové del llibre en el […]

Amb el temps, potser recordarem aquests anys com el moment en el qual el teatre català va començar, definitivament, a apostar per la producció de musicals de creació pròpia. Més enllà de la bona tasca que durant dècades ha fet Dagoll Dagom, ara més que mai, trobem a la cartellera una diversificació de petits i grans nous formats musicals amb segell de casa nostra, cosa que demostra que, a vegades, de la crisi i el patiment neix la creativitat més pura. Inspirada en la novel·la d’Alfredo Ruiz del mateix nom, Guapos & Pobres és un lament generacional (un altre) que retrata la realitat dels joves actuals que ja han acabat els estudis i, tot i estar ben preparats, no troben […]

Vagi per endavant la felicitació a un entossudit Julio Manrique, que des de que va saber que s’havia adaptat al teatre la novel·la de Mark Haddon va decidir que la portaria a casa nostra. Li agraïm que ho hagi fet, però també que hagi adaptat amb els mitjans que tenia a l’abast un text que a Londres es representa amb un desplegament tecnològic força important. Per a mi, una de les coses que m’ha atret més del muntatge -a banda de la gran interpretació de Pol López, de la que ja en parlarem- ha estat la sincronització i coordinació de tota la companyia per treure dels mínims recursos (cinc pissarres mòbils, una plataforma, un llit i poca cosa més) uns […]

El Teatre Goya es tira a la piscina i arrisca per un musical original, una proposta arriscada en els temps que corren amb un repartiment d’excepció i música en directe. Xavi Torras (Flor de nit, Over the Moon…) es llença amb una partitura no gens sencilla i plena de contrastos que s’entrellaça perfectament amb el llibret de Toni Martin, basat en el llibre homònim d’Alfredo Ruiz. Un grup d’amics, situacions en les que tots ens veiem reflectits ara mateix per la situació de crisi econòmica que ens ha tocat viure. Potser es massa agoserat però podria ser perfectament un Rent dels 2015’s ja que explica l’història crítica de la gent d’avui en dia i els esforços de tirar endavant amb […]

GUAPOS & POBRES, és un Musical de petit format que vol arribar a tots els públics, especialment al més jove, perquè parla d’un tema que els afecta molt directament… la manca de treball o en tot cas les feines mal pagades i moltes vegades en negre. L’esforç de molts anys d’estudi i esforç, no els ha servit de gaire cosa, a milers i milers de joves que aspiraven a viure com a mínim amb la mateixa qualitat de vida que els seus pares. Masses coses potser i gairebé cap d’elles tractat amb la suficient seriositat; a més a més, els desenllaços de tots els mini temes, són al meu entendre molt moralistes, força decebedors i allunyats de la realitat, ja […]

amb aquesta fresca i atrevida producció del TNC… i encara més quan ens havien dit que era un autèntic “nyap”; el text del poeta Narcís Comadira l’hem trobat superb, ja que es fonamenta en tres fonts de les quals no s’amaga pas, la primera és l’obra de Txékhov de la que gairebé en copia el títol (l’hort dels cirerers), la segona l’autor per excel·lència del Teatre de text, Shakespeare i el seu més conegut personatge: Hamlet (ser o no ser)…. i la tercera, la religió cristiana evocant la passió de Jesucrist. Quan llegiu això segurament us fareu creus de com pot sortir d’aquesta amanida estranya, d’aquest poti poti, un argument amb cara i ulls, però us asseguro que en Comadira, […]

Es tracta de Dansa Performance utilitzant tecnologia interactiva. El públic estem integrats en l’espectacle, se’ns grava durant l’espera llegint unes postals ,i les nostres veus i imatges formaran part de l’actuació. Alguns també poden participar amb seus smartphones generant o accionant part de la banda sonora. La ballarina porta un sensor al canell que amb el moviment genera diversos espais sonors. És un projecte que els permet profunditzar en el moviment des d’un llenguatge propi, i en la sonoritat produïda per aquest moviment. Es tracta d’una peça que reflexiona sobre somiar despert , i aconseguir o no els teus somnis. Tracta també de les pors a les que ens hem d’enfrontar per assolir els nostres objectius i l’ansietat que això […]

“Només sóc un altre home, Déu meu, un altre home temorós de perdre de vista aquestes oliveres.” Jesús a l’hort de les oliveres (Mc, 14, 34-36) Primer de tot m’agradaria felicitar en Xavier Albertí per que penso que ha estat una gran sorpresa i un bon encert portar una obra contemporània al TNC. “L’hort de les oliveres” és un text escrit per Narcís Comadira ple d’ironia; una barreja de comèdia i tragèdia en forma d’ opereta. Una gran metàfora que ens fa reflexionar sobre la situació del nostre país i de la nostra identitat. Ens parla de la salvació de la nostra pàtria, de l’economia i de la llengua; ho fa en forma de Passió contemporània i una barreja teatral […]

Així és el nou espectacle de la companyia Sixto Paz: un diàleg entre autor i actor en el que veurem dues maneres d’enfrontar-se a la vida i la mort, optimisme contra pessimisme. L’etern dilema. Bruno & Jan (& Álbert) no és exactament teatre però tampoc no és cabaret ni improvisació. Ens trobem davant d’un espectacle de teatre de prop que apel·la a l’emotivitat per connectar amb l’espectador. I el cert és que ho aconsegueix. Un espectacle senzill però carregat de veritat. Més informació a Somnis de Teatre

CONSTRUCTIVO ens fa reflexionar sobre la utilitat de l’arquitectura de les nostres ciutats en clau d’un humor que en un principi és força primari, que fa riure de manera exagerada, però que fa pensar de debò. Un espectacle que busca la complicitat mes primària del públic, barrejant la provocació amb temes religiosos i casolans del dia a dia, com és el cas de la passió de Crist, però que tenen molt més sentit quan et pares a pensar, un cop ja has sortit de la Sala. La meva crónica sencera aqui.

Quan es tracta de musicals fets a casa nostra sempre intentem anar-hi, però si a més a més, el repartiment està format per veus tan meravelloses com les que reuneix aquest espectacle, no ens ho pensem dues vegades. Ivan Labanda, Elena Gadel, Mariona Castillo, Muntsa Rius, Frank Capdet, Xavi Duch, Jorge Velasco i Gracia Fernández, ens han ofert duets i cançons grupals espectaculars. “Guapos & pobres” és un musical basat en el llibre homònim de Alfredo Ruiz, dirigit per Xavier Torras i Toni Martín. És el retrat d’un grup de vuit joves (Alberto, Carolina, April, Clara, Carles, Javi, Mario i Elena), tots ells aparentment feliços, que viuen en una gran ciutat, en aquest cas Barcelona, amb estudis i feina, però […]

No sé si Guapos i pobres és el primer musical ambientat a Barcelona però el que sí que us puc dir és que crec que el retrat que en fa és força acurat. Un musical que dóna veu a la generació dels que vivim al dia en una ciutat difícil però que ens agrada massa com per marxar. La generació de les feines precàries amb currículums sobrequalificats. Sobre l’escenari trobem un repartiment format per autèntics actors de musical que interpreten amb passió i solvència i, a diferència d’altres espectacles, aconsegueixen que entenguem totes les lletres sense haver de fer esforços. Amb un format de musical més aviat clàssic però eficaç, Guapos i pobres és la prova que no cal anar […]

Perquè està fet amb esquemes que penso que ja estan superats, tan pel que fa al llibret i les lletres com per la música. Les interpretacions no han estat malament, tot i que es nota que hi ha intèrprets que estan més preparats pel musical que altres. Penso que la orquestració no és bona. Ens hem fet un tip de piano i de cello, percussió i guitarra pràcticament no n’hem tastat. Això ha fet la música un pèl avorrida, segons la meva opinió. Les històries han evolucionat també amb un esquema superat: passa una cosa, l’expliquen i ens posem a cantar. Dejà vu.

Veure a la nostra cartellera musicals autòctons de nova creació com aquest Guapos i pobres és sempre un motiu de satisfacció i celebració. A més, això té mèrit doble al comprovar que dalt de l’escenari hi ha 8 intèrprets i 5 músics, tot un luxe en els temps que corren. De fet, precisament d’això tracta l’espectacle, de la crisi que vivim (o que hem viscut, segons qui ho expliqui), i de com aquesta afecta a un grup de joves barcelonins. Una situació econòmica que desorienta encara més les vides de les persones, però que l’obra ens proposa encarar-la amb optimisme a través del leit-motive “d’arriscar és guanyar” i, sens dubte, també a través de les seves cançons i d’una història […]

Estrenat originalment l’any 1996 al Teatre Payró de Buenos Aires, Criminal va ser el primer text escrit pel popular dramaturg i director argentí Javier Daulte. El text que li va valdre el premi María Guerrero al millor autor és una trama d’intriga interessant pel seu risc argumental, la seva barreja del gènere negre amb la comèdia i el psicoanàlisi i el seu ritme frenètic. Malauradament, la posada en escena de l’obra sota la direcció de Leonardo Moscoso no està a l’altura de les circumstàncies. Tot i crear una ambientació inquietant per l’entrada del públic i dissenyar una escenografia senzilla però suggerent, la interpretació dels actors no avança amb la cadència adequada, espatllant amb certes indefinicions, manca de naturalitat i d’altres […]