Recomanacions

Estrenat originalment l’any 1996 al Teatre Payró de Buenos Aires, Criminal va ser el primer text escrit pel popular dramaturg i director argentí Javier Daulte. El text que li va valdre el premi María Guerrero al millor autor és una trama d’intriga interessant pel seu risc argumental, la seva barreja del gènere negre amb la comèdia i el psicoanàlisi i el seu ritme frenètic. Malauradament, la posada en escena de l’obra sota la direcció de Leonardo Moscoso no està a l’altura de les circumstàncies. Tot i crear una ambientació inquietant per l’entrada del públic i dissenyar una escenografia senzilla però suggerent, la interpretació dels actors no avança amb la cadència adequada, espatllant amb certes indefinicions, manca de naturalitat i d’altres […]

Tornem de nou a l’Espai Lliure per poder veure la segona part de la trilogia Tot pels diners amb Cleòpatra, una obra escrita i dirigida per Iván Morales. Dylan Bravo torna a Barcelona. Un pis al Poble Sec. Isabel, Cleòpatra, dona que lloga el seu cos. Paola i una bossa d’esports marca Kipsta. Violència. Pols blanca. Problemes. Atracció. Gelosia. Humor. Tendresa. Retrobament. Soledat. Amor. Anna Azcona, Claudia Benito i Manel Sans. Tres actuacions magnífiques i una gran sorpresa, la interpretació de l’Anna Azcona que em va encantar, de lo millor que l’he vist fer fins el dia d’avui! Tot el muntatge és excel·lent en tots els sentits, tan a nivell de text, escenografia, il·luminació i interpretació. Hi ha hagut moments […]

Segona part de la trilogia Tot pels diners, projecte on diferents autors i directors comparteixen tema i un personatge (el peculiar Dylan que interpreta Manel Sans), se centra, en aquest cas, en el barri barcelonès del Poble Sec. L’espectacle tracta de fer un retrat de la fauna marginal de la ciutat a través de temes com la pobresa, la prostitució, les drogues, la decadència vital o la recerca de la dignitat. Escrita i dirigida per Iván Morales, la proposta aconsegueix moments de molta tendresa i situacions interessants, especialment, aquelles on Anna Azcona té l’oportunitat de lluir-se. El muntatge, certament, val molt la pena per veure el treball interpretatiu d’aquesta excel·lent actriu que, poques vegades, trobem en papers tan destacables. La […]

Iván Morales signa la segona entrega de la trilogia Tot pels diners i ho fa, com no podia ser d’una altra manera, amb una obra de personatges. A part del ja estimat Dylan Bravo, a qui vam descobrir a Mammón, coneixerem la Isabel, prostituta del barri del Poble Sec, i la Paola, la seva filla. Tots tres habiten l’univers d’oportunitats perdudes i poesia urbana tan marca de la casa de Morales però, en aquest cas, penso que la trama no acaba de funcionar tan bé com en altres ocasions. Malgrat tot, l’espectacle compta amb monòlegs emocionants, escenes inoblidables i unes interpretacions magnífiques, especialment la d’Anna Azcona, que em va fer desitjar conèixer millor la Isabel, la seva lluita i les […]

Jordi Casanovas sempre ha mostrat un gran interès pel thriller, incorporant elements d’aquest en moltes de les seves obres, com poden ser Ruz-Barcenas, Pàtria o Una història catalana, les quals no necessàriament s’encabien dins del gènere. En aquesta ocasió, el dramaturg s’endinsa plenament en el thriller, embolicant-lo amb els seus característics tocs de comèdia, tal i com ja havia demostrat amb gran domini a obres com la brillant Un home amb ulleres de pasta. Així, ens trobem davant d’un text que parteix d’una idea suggerent i que es desenvolupa amb molta traça, la qual ens ofereix intriga, divertiment i ens fa participar mentalment en les diferents proves psicològiques que li posen al personatge, sense oblidar-se de plantejar a l’espectador reflexions […]

No hi ha cap mena de dubte en que Iván Morales té un gust especial per escriure i per tocar la fibra de l’espectador en determinats moments. Alguns dels monòlegs que s’escolten a Cleòpatra estan entre el millor que hem escoltat últimament de mans d’un autor català de la nova fornada, però no crec que el conjunt sigui tan bo com un pot pensar mentre contempla l’espectacle. Penso que aquest cop és cert que els arbres ens han tapat el bosc, ja que la història -a l’igual que el to general de la peça- va donant salts endavant per acabar finalment amb una escena molt bonica, però totalment inversemblant i gens adequada a l’argument ni als personatges amb els que […]

El llenguatge coreogràfic i la idea de dansa (o de no-dansa) de Jérôme Bel potser ja no ens resulten innovadors ni sorprenents, però també cal tenir en compte que l’espectacle que ara es presenta va ser estrenat el 2001. Des de llavors ha recorregut diverses ciutats arreu del món, jugant sempre amb els ballarins (o els no-ballarins) del lloc on es representava. Sigui com sigui, aquest concepte d’espectacle sempre resulta provocador, ja no només d’una manera formal sinó també com a generador d’idees i sensacions noves als espectadors. En aquest sentit, el públic es veu interrogat, sorprès i motivat per uns impulsos tan senzills com els que provoca la música, l’humor i la quotidianitat o proximitat dels artistes que veu […]

Haig de felicitar a Iván Morales per un excel·lent text, que per mi sense cap mena de dubte és el millor d’aquesta producció, que a més ell mateix dirigeix, aconseguint una magnífica posada en escena, en la que gairebé es fa participar el públic, ja que els actors et parlen directament mirant-te als ulls a un pam de la cara, com si esperessin la teva aprovació del que diuen; els moviments de l’escenografia realitzada pels mateixos protagonistes, els senyals dels actors als tècnics de so perquè deixin de fer sonar el telèfon mòbil, la manera que tenen de picar a la porta …. quan no veus cap porta, són aspectes que aporten elements agradables a la representació; el fet de […]

El que comença ambientat en una autèntica novel·la negra, d’assassinat i intriga, i amb dos detectius que semblen trets dels anys 50, -look inclòs-; va a poc a poc convertint-se en una infinitat d’escenes amb cançons hilarants de les que coneixem perfectament la música, però a les que Los Martínez l’han modificat la lletra de manera molt enginyosa, perquè comencis a riure en la primera nota i no paris fins a l’última. Aquesta comèdia musical ens explica els misteris d’un assassí en sèrie, que es dedica a matar a les seves víctimes amb objectes tan estrafolaris com un DVD de la serie UPA Dance… Els assassinats es van succeint i Los Martínez aniran buscant el que ells consideren pistes, fins […]

Si ja em vaig penedir no poder anar a veure-ho al Círcol Maldà, ara he trobat el dia per no perdre’m aquest muntatge. Un musical valent a la vegada que íntim. S’ha de dir que és molt arriscat posar dues veus acompanyades d’un piano en una sala tan gran per un espectacle íntim. Però el millor de tot, és que s’en surten. La veu de Nina i Mariona Castillo t’envolten en tot moment. Fins i tot, en aquells moments que canten amb una tènue veu. Excel·lent interpretació de la Nina i la Mariona Castilo, i una veu amb una tonalitat vocal que s’ha d’agrair. La Clara Penya ha realitzat unes composicions perfectes, que ja em van sorprendre en l’anterior proposta […]

Iván Morales s’ha superat, i ho ha fet amb aquesta Cleòpatra que ha creat per el lluïment d’Anna Azcona. Dintre del cicle “Tot pels diners”, aquesta trilogia sembla que petarà al Teatre Lliure. Si vam sortir totalment sorpresos amb Mammon, aquest cop ha guanyat amb golejada (si tenim en compte que l’estrena va coincidir amb el retorn de Pep Guardiola). Amb un monòleg per començar l’obra i que ens sedueix en la història d’aquesta mare i filla, ens descriu aquesta Barcelona que no surt mai a la TV. A més… (segueix llegint)

Perquè ens parla de perdedors; coneixeu un tema de més actualitat? Ivan Morales, al davant de Prisamata, ha trenat una història amb una gent ben galdosa, però ha estat capaç de deixar-nos un missatge d’esperança, d’amor. Amb un guió acuradíssim ens ha parlat de la noia jove apallissada, de l’acollida de la mare a qui feia anys que no veia que ara comparteix pis amb un pringat de nom Dylan Bravo. Us sona el nom? Escel·lent obra escrita i dirigida pel mateix Morales amb unes actuacions magistrals de Anna Azcona, Clàudia Benito i Manel Sans. Escenografia i il·luminació de premi. Felicitats! (continua llegint… http://bit.ly/1JsUOtC)

Segons el diccionari Parasceve significa: Divendres Sant, dia que va morir Crist. “Parasceve” és la única peça dramàtica escrita per Blai Bonet, que ha estat representada al teatre. L’escenografia de Catalina Obrador (pintora santanyinera internacional) ens sorprèn només entrar a la sala, la música de Pep Burguera ha estat molt ben triada. Les interpretacions de tots tres actors magnífiques!!!, en Guiem Juaneda (Andreu, el fill gran) , la Marta Barceló (Elvira, la mare) i en David Pérez (Lluís, el fill petit) ho donen tot dalt de l’escenari; hi ha hagut moments realment plens de dramatisme que ens han arribat a emocionar. El text és molt dur, es tracta de la història d’una família mallorquina, la dels Skiud (una dona vídua […]

Instaurada l’any 2007, la fundació Collado-Van Hoestenberghe és un laboratori de creació escènica independent que investiga noves formes de fer pensar a l’espectador sense renunciar al sentit de l’humor i l’entreteniment. En una línia similar a Montaldo, el seu anterior espectacle, Constructivo planteja un circuit teatral (amb el públic dret) per una sèrie d’espais associats a idees que tracten de posar en contraposició conceptes com l’art i la tècnica, l’ostentació i la utilitat, o la societat i els individus. Des de la veu de dos paletes amb esperit de lliurepensadors, la proposta transita a mig camí entre la ironia i la reflexió, la profunditat i la irreverència, sense mai decantar-se del tot per cap vessant, però aconseguint moments molt interessants. […]

Cada vegada tenim més oferta de musicals a la cartellera de Barcelona i, per tant, un ventall més ampli de propostes que van des del format més petit a adaptacions dels èxits més populars de Broadway. D’aquests últims, el darrer en aterrar a la ciutat ha estat, precisament, Sister Act que, emparat amb una potent producció de El Terrat, ha aconseguit seduir a un gran nombre d’espectadors. I el cert és que, confiant, segurament, en la popularitat del seu referent cinematogràfic, s’han assumit totes les despeses i el desplegament que el muntatge requeria. El càsting, encapçalat per la gran Àngels Gonyalons i una sorprenent Mireia Mambo (tota una revelació), ha estat un veritable encert, ja que no era fàcil assolir […]