Recomanacions

A nosaltres ens va agradar moltíssim, ara teniu la oportunitat d’anar-hi. La posada en escena és a dues bandes, on tens els actors a tocar; personalment a nosaltres ens agrada molt. Com a escenografia una sala amb quatre cadires plenes de llibres i una catifa, on transcorra tota l’obra.El vestuari ens va agradar molt, i té un paper molt important ; ja que vesteixen la roba del S.XVIII (per situar-nos l’obra en aquella època) i per sobre porten togues i cuirasses com en l’època romana (que és quan transcorre l’acció). La il•luminació, senzilla, eren quatre focus a cada banda.Els actors no desapareixen del tot de la sala, seuen al voltant de l’acció, esperant el momento en que han d’ intervenir,han […]

Els mateixos creadors d’aquest espectacle l’etiqueten com a híbrid, gràcies a la seva fusió de teatre, dansa i música en directe. Però, aquest va encara molt més enllà, ja que la convergència d’aquestes disciplines es converteixen en la seva pròpia ànima, dotant-lo d’una personalitat que el presenten com una aposta arriscada, que sens dubte va a parar a molt bon port. Potser aquest sentit del risc, amb molt de seny, és el que es troba a faltar en el nostre teatre en els últims temps, que de vegades sembla estar estancat en apostes que es creuen segures i que no acaben de deixar passar l’aire fresc. Afortunadament, a la cartellera també trobem apostes com a aquest Limbo que demostren que […]

Trau és artesania teatral. Una d’aquelles poques peces que se’t claven al cor i que aconsegueixen que no puguis treure la mirada un sol moment de l’escenari, volent estar pendent de tot el que passa: els moviments, petits i grans, els gestos, les mirades, els silencis i els caminars lents d’aquell personatge tan estrafolari. L’escenografia, acuradíssima, et captiva des que entres a la sala. “Què farà? Com es mourà?” Però millor encara és veure-la en funcionament. Tot en aquest espectacle està perfectament mil·limetrat. Des del primer silenci a l’últim botonet que activarà aquella peça que farà que allò altre es mogui i permeti la màgia. Perquè sí, són 65 minuts de màgia feta a través de les ombres, les titelles, […]

Minut dos de l’espectacle i la platea esclata a riure. Feia temps que no veia un públic tan predisposat a passar-ho bé. Fins ara només hem vist com arrosseguen un piano a l’escenari i com una mà intenta escapolir-se de la funda de contrabaix que hi ha al damunt. Quan el primer acròbata surt de la funda el públic aprofita per mostrar la seva entrega amb els primers aplaudiments. Som a l’Auditori veient Sifonòfor, una proposta dels Animal Religion per unir música i circ, un espectacle de clown sense clowns, -o més aviat on tots poden ser-ho-, un espectacle que passa de la música clàssica a l’electrònica o dels espetecs d’un duel de fuets a les Spice Girls. Un espectacle […]

Un tipus de Teatre que ens agrada força, perquè tracta de temes contemporanis i el sentim molt proper, però és que a mes a més, aquest text creiem que està molt ben construït per tal d’explicar en breus pinzellades el que pretén, que no és més que mostrar el perill evident dels límits de l’actual medicina en el comportament físic i psicològic de les persones; cada vegada més, prenem medicaments dels que no tenim la seguretat de què han estat prou assajats i fem de conillet d’índies, sense ser conscients. En aquest cas, agreujat pel fet que es “compra” als “conillets humans” per aconseguir rèdits econòmics de forma ràpida i poc ètica. La meva crónica aqui.

Quan entrem a la sala ens trobem dins d’un garatge; el lloc on el Ricard, protagonista d’aquesta obra, hi passa hores i hores tancat, escoltant música, jugant amb el mòbil, connectat a internet i escrivint en un diari personal. Tot a l’hora !!!!! Com la majoria dels adolescents, té les seves inquietuds, les seves manies i els seus complexes. Ràbia, rebel·lió, desànim, apatia, avorriment, desordre,… Una etapa realment difícil, que si a més a més li afegim situacions personals complicades, ens trobem davant d’una bomba de rellotgeria humana. Els espectadors serem els observadors de tota la transformació del protagonista després de que un dia troba un llibre de Shakespeare “Ricard III” i es comença a identificar amb el personatge de […]

Una dona transsexual és aquella que es troba esclava dins d’un cos d’home. Un home transsexual és un home esclau dins d’un cos de dona. És un conflicte entre el gènere d’una persona i els seus genitals. Cada persona te el dret de tenir l’orientació sexual que vulgui i necessiti. Limbo, és l’indret on es troben les ànimes dels justos esperant la redempció del gènere humà. La Berta és l’Albert, ella fa temps que ho té clar, malauradament a la nostra societat encara li queda molt camí per recorre.La Berta ha viscut una infància marcada per aquest fet, una adolescència encara mes dura, on mirar-se al mirall li suposa cada cop mes un suplici; el seu cos es desenvolupa, li […]

Suggestionant l’espectador ja des d’abans d’entrar al teatre amb un metge repartint pastilles de colors i suposats formularis d’autorització, Sixto Paz Produccions ha tornat a encertar, aquesta vegada traslladant les intimitats de la parella a un context d’experiment químic. Escrita per la dramaturga anglesa Lucy Prebble, narra la història de dos joves voluntaris que es comprometen a participar en l’assaig clínic d’un nou antidepressiu. A partir d’aquí, establiran una relació on l’amor i l’atracció es confondran amb els efectes de la pastilla i que, en definitiva, posarà en entredit l’èxit de l’estudi. L’espectacle se sosté, bàsicament, per un text sòlid i enginyós que combina de forma molt equilibrada humor, diàlegs naturals, reflexions filosòfiques sobre la identitat i una crítica intel·ligent […]

Comença l’obra i tot ens col·loca en l’ambient d’una comèdia, però alguns elements -una música intrigant, una escenografia sempre inestable o alguns efectes misteriosos- ens posen en to d’alerta. No estem en una comèdia banal ni en una peça italiana, sinó un text cabdal del romanticisme francès. Això ja ens pot fer pensar que no tot seran flors i violes, i aquí és on la direcció de Natalia Menéndez esdevé interessant i afilada. I és que Musset -del que aquí coneixem Lorenzaccio i poca cosa més- és un autor de subtileses i personatges delicats, un autor que s’emmirallava en Marivaux i Beaumarchais però sumant-t’hi una malícia i una naturalitat que el fan més contemporani. El muntatge que podem veure ara […]

Avui hem vist una colònia d’invertebrats marins, semblants a les meduses anomenats sifonòfors, que ens ha deixat bocabadats. La companyia Animal Religion ens trona a sorprendre amb el seu nou espectacle “Sifonòfor”, 10 artistes de sis nacionalitat diferents i especialitzats en diverses disciplines (acrobàcia, fuet, música, ball, contorsionisme…) i una soprano (Núria Dardinyà) que s’han unit i ens han ofert un espectacle únic i original. Una fusió de circ, dansa i música. Un espectacle del tot imprescindible.

Potser no estareu d’acord amb mi, però sempre he pensat que la millor comèdia és la negra. Sobretot quan està ben feta. Sota zero entra en aquesta categoria. Una comèdia negra esbojarrada, amb un ritme trepidant, una trama original i unes interpretacions meravelloses. La Peleona signa un muntatge d’aquells que t’alegren el dia i et fan sortir del teatre amb ganes de més. Amb personatges i gags del tot memorables us asseguro que un cadàver a la nevera mai no havia donat tant de joc. Més informació

De tant en tant apareixen a la cartellera petites joies en forma de muntatges modestos a sales petites que corren el risc de passar desapercebudes entre la gran quantitat d’oferta existent. Ricard de 3r és una d’aquestes joies. Un muntatge pensat per a un únic intèrpret (un magnífic Quim Àvila) que introdueix el públic a la ment d’un adolescent obsessionat amb Ricard III de Shakespeare i el converteix en voyeur de la seva intimitat. Ricard de 3r és una experiència teatral de primer nivell, una història crua, violenta i molt intensa que s’ha de viure. Animeu-vos a visitar la Sala Flyhard. No us en penedireu. Més informació

New Order està en la línia de textos que esperes quan vas a la Sala Flyhard. Modern, actual, pertinent, intel·ligent, amb dosis d’humor però carregat de sentit, d’aquells que quan surts has de buscar un bar per comentar-lo. Sergi Pompermayer és l’autor d’aquest text que toca un tema d’allò més actual: el comportament dels bancs durant la recent crisi. Sobre l’escenari de la Flyhard, quatre actors que es deixen la pell dels que destaquen les protagonistes femenines: Gemma Brió i Concha Milla. Imprescindible per a espectadors indignats. Més informació

Res no presagiava el mal final d’aquest Somni americà. Tant les companyies implicades (La Kompanyia del Lliure i Les Antonietes) com els textos de partida semblaven, a priori, garantia de qualitat. En canvi, en la meva opinió, el muntatge no dóna la talla. Oriol Tarrasón, l’autor del text, opta per donar moltes coses per sobreenteses i acaba signant un text amb personatges esquemàtics, situacions arquetípiques i llocs comuns que només adquireixen significat si l’espectador domina totes les referències implícites que l’autor té al cap. Un text que no funciona bé per si mateix i que només es salva per les entregades interpretacions d’un excel·lent repartiment que transmet aquest aire de decadència i fracàs que acaba sent l’únic missatge. Una llàstima. […]

Aquesta és una comèdia distòpica que ens parla d’un futur, potser no massa llunyà, en el que la vida i tot el que l’envolta està dominat per la Xarxa i el món tecnològic. Les aplicacions ho han suplantat tot, i les persones no s’atreveixen a mirar-se o a tocar-se, perquè no ho han fet mai o gairebé no ho recorden. Originals i prometedores premisses per a una comèdia que no decep, sinó que sorprèn per com va desenvolupant una trama gens senzilla i uns personatges molt interessants. La veritat és que Roc Esquius -autor i director de la peça- porta el seu material a bon port, tot i algunes contradiccions internes i alguns girs de guió un pèl forçats. El […]