Recomanacions

Tortugues és un d’aquells textos que aconsegueixen alegrar-te el dia. Amb un argument clàssic però original i uns personatges totalment memorables, Clàudia Cedó (recordeu aquest nom) ens proposa una història divertida, intel·ligent, tendra i en alguns moments esbojarrada que no només ens fa passar una bona estona, sinò que també ens fa pensar una mica en els límits de la ciència o en la natura de l’amor. Interpretada per un repartiment entregat on destaca en Dani Arrebola i el seu neuròtic personatge, Tortugues és la millor excusa per tornar a la Flyhard. Més informació

Divertida, original, esbojarrada i plena de gags que et fan riure tota l’estona. Una proposta diferent de veure el clàssic de “Els Pastorets” traslladat a l’època actual; la Maria és una dona embarassada in vitro, en Josep és un professor de ioga, l’àngel un músic que toca al metro i el dimoni un traficant de drogues. On l’estrella de Nadal és un meteorit i l’infern és un club nocturn anomenat Peter’s Boiler. Boníssim!!! Els set actors que formen el repartiment es desdoblen en més d’un paper, i podem arribar a veure quasi a una vintena de personatges. El moment on l’àngel ,un músic musulmà, ens fa un raonament sobre la diferència entre el be i el mal és boníssim; explicant […]

Nit de reis és una obra que va ser escrita per a una ocasió específica, la celebració de la visita de Don Virginio Orsino, Duc de Bracciano, a la reina Isabel. Una representació amb la intenció de fer un compliment al noble convidat i a la reina, que quedaria retratada en el personatge de l’Olivia. Es tracta d’una obra festiva que Shakespeare va escriure influenciat per l’obra de Plauto i per la comèdia italiana de Nicolo Secchi. Nit de reis és una comèdia que pertany al teatre isabelí. L’obra juga amb la confusió de l’atracció humana, on l’ ambigüitat i identitats equivocades (dones disfressades d’home) estan presents, com en moltes de les obres de Shakespeare, creant un embolic d’amor i […]

Sempre s’ha dit que el més important a l’obra de Pinter són els silencis o bé allò que no es diu sobre l’escenari, però a Vells temps també resulta molt important tot allò que no es recorda… L’obra gira tota l’estona sobre els laberints de la memòria i la fragilitat dels records, així com la influència que tenen damunt de les relacions personals. A la peça, un personatge extern apareix de sobte a la vida d’un matrimoni convencional i la capgira, no amb fets ni amb cap gir argumental, sinó amb una sèrie de records aparentment inofensius d’uns temps ja oblidats pels tres. Sens dubte, un argument molt pinterià i una porta cap a l’imaginari d’aquest autor que, tal com […]

El primer dia de classe en les escoles d’art dramàtic solen explicar els professors d’interpretació que en molts idiomes “jugar” i “interpretar” són, en realitat, una mateixa paraula: “play” en anglès, “jouer” en francès, etcètera. Basant-se en aquesta filosofia essencial dels mecanismes teatrals, Tot bé gràcies construeix un joc d’actors divertit, fresc, per moments una mica caòtic però, en conjunt, molt lliure i espontani. Cesc Casanovas, Miquel Ripeu i Elías Torrecillas realitzen un exercici valent amb el qual, gairebé sense cap element extern, ens expliquen tres històries mig entrellaçades on barregen monòleg, mim, improvisació, música, acudits, crítica social i situacions surrealistes. L’espectacle conté moments més encertats que d’altres i, pel format, potser és una mica massa llarg. Però ens trobem […]

Hi ha qui diu que Christopher Marlowe no va morir en una baralla de borratxos a l’edat de 29 anys, sinó que va fingir la seva mort per evitar represàlies i va seguir escrivint sota el nom de… William Shakespeare. Evidentment, és una llegenda que sorgeix de la poca informació que hi ha de la majoria d’autors elisabetians, i és difícil de sostenir si s’observen les diferències substancials entre les obres de tots dos. Veient Eduard II és inevitable comparar l’estil dels dos dramaturgs, però si t’oblides del referent et pots trobar amb una gran obra: gran en ambició i gran en resultats. Potser es perd en esdeveniments històrics o trames polítiques i s’oblida de la part emocional, però hem […]

Exacte, l’altra autor anglès de la època Elisabetiana, també amb una obra històrica, però amb una posada en escena contemporània. El Tanta a escenari pelat, només un gronxador penjat al mig de l’escenari que ha fet de tro, de forca i alguna cosa més. Molt bona idea. L’obra amb direcció de Roberto Romei, modernitzada per Marc Rosich i amb picades d’ull a l’actualitat del nostre país, com obrir els llums de la sala i oferir una roda de premsa… sense preguntes. Bona direcció; potser en l’últim terç decau, però es recupera. Nit d’estrena i el Tantarantana ple com un ou. A la sortida copa de vi i un pica-pica. Llegiu-ne més.

D’ençà que va guanyar el Premi Nobel de Literatura l’any 2005, Harold Pinter va consagrar-se, feliçment, com a un dels autors habituals dels nostres escenaris. Ara, el dramaturg anglosaxó més influent de la segona meitat del segle XX visita la nostra cartellera amb una assiduïtat digna de celebrar, sigui sota la direcció de Xicu Masó, Xavier Albertí o, com en aquest cas, de Sergi Belbel. Estrenada, originalment, a Londres el 1971, Vells temps és una devastadora peça que tracta sobre la nostàlgia, el matrimoni i el pes dels records amb afilada ironia i una finesa aclaparadora. Belbel planteja el conflicte ampliant l’escenari en horitzontal, de tal manera que els universos emocionals de cadascun dels tres personatges se separen tant en […]

Molt ben fet, per cert, tal com han de ser les acusacions. Sense escriure ni una línia fora del que es va dir al interrogatori que el jutge Ruz li va fer al tresorer i gerent del PP Bárcenas, Jordi Casanovas ha muntat una peça teatral de mèrit, mesurada i respectuosa amb la realitat. Una realitat que segurament personatges tan foscos i fills de PPuta com Mariano Rajoy i Dolores de Cospedal negaran, però qui se’ls creu? Amb una dramatúrgia molt ben portada i una direcció precisa d’Alberto Sanjuan (Animalario) l’obra ha fluit sense entrebancs, com una seda. Bones interpretacions, il·luminació, vestuari i posada en escena impecables. És pot demanar més? Llegiu-ne més.

He vist Refugiée poètique de Claire Ducreux al carrer i al teatre. El primer cop era ben aprop, asseguda a terra; el segon força lluny, a l’amfiteatre. A escena només hi és ella, una estàtua i unes tanques d’obres, però Ducreux té una gran capacitat per omplir-la de delicadesa i tendresa, d’arropar-te siguis on siguis. Durant una hora entres a la seva bombolla, al seu món fantàstic on, sense paraules, transmet una gran humanitat. La clown-ballarina és un rodamón que, en un encreuament de carrers, converteix dues tanques en el seu refugi per somniar. Però no hi resta sola tota l’estona, durant el seu viatge sempre troba algun company entre el públic que fa moure al compàs desitjat amb una […]

Versions i revisions de Els Pastorets. Quantes n’hem vist en aquest país? Molts inclús hem pujat a l’escenari per representar-los amb interpretacions més o menys afortunades. Ara Cristina Genebat pren el relleu a Folch i Torres amb un text que s’hi inspira i li pica l’ullet… un text que amb el temps es podria convertir fàcilment en un clàssic nadalenc alternatiu, amb adaptacions als localismes i als nous temps com fem en aquest país amb Els Pastorets. Un comèdia ben escrita i tremendament divertida, que la direcció de Julio Manrique i Xavi Ricart ha desenvolupat amb encert fent-la més divertida encara, comptant amb un grup d’actors amb innegable vis còmica. Una menció a part mereix Marc Rodríguez. Actual, intel·ligent i […]

En aquesta Terra baixa, Lluís Homar es posa a la pell de quatre personatges diferents d’una mateixa obra: la Marta, el Manelic, el Sebastià i la Nuri. I és perfectament creïble en tots quatre. Això sí que és increïble. En un escenari primer tot blanc i després ple de fulles i troncs secs, Homar imparteix una lliçó de teatre perquè aconsegueix dramatitzar ell tot sol la gran història èpica del triangle amorós format pel Manelic, la Marta i el Sebastià. Fa les transicions d’un personatge a l’altre de manera absolutament natural, sense que gairebé ens n’apercebem, amb canvis de veu subtils però suficients perquè sapiguem amb claredat quin és el personatge que parla. És difícil descriure la seva manera d’interpretar […]

La tragèdia de Hamlet, Príncep de Dinamarca, o senzillament Hamlet, es sens dubte, una de les obres més famoses de William Shakespeare. I la frase : “Ser o no ser, aquest és el dilema”, probablement sigui la cita mes coneguda de tots els temps, la gran qüestió de la vida i la mort. El més increïble de tot és que una obra que va ser escrita entre el 1600 i el 1601, segueixi essen del tot actual. Se’ns parla d’amor, de justícia, d’engany, de venjança, de la traïció i de la lluita pel poder.El personatge de Hamlet és tot un repte per a qualsevol actor; es necessita una gran capacitat de memòria de text, d’interpretació corporal i facial. Deixeu-me dir-vos […]

Una de les coses que es pot destacar de Josep Maria Pou, a part de ser un gran actor, és que ja fa anys que es dedica a dirigir aquelles obres que li venen en gana… sense la preocupació del que està de moda o del que demana un públic més genèric. El seu és un teatre eminentment de text -escenificat de forma clàssica o, fins i tot, acadèmica- que tracta temes relacionats amb els valors humans, o la manca d’ells. Prendre partit encaixa com un guant en aquesta classificació, ja que ens parla de com la política -i també l’ego o la vanitat- pot arribar a condicionar qualsevol forma de manifestació artística, i per defecte, a les persones que […]

És el que tenen els clàssics, que es deixen interpretar de moltes maneres i una d’elles és reinventar-los, i en això la companyia Dei Furbi, sota la batuta de Gemma Beltran, en son mestres. Han agafat les tres òperes que el geni de Salzburg va fer a partir de llibrets de Da Ponte (Les Noces de Fígaro, Don Giovanni i Così Fan Tutte), s’han apropiat de parts, les han enllaçat com els ha semblat, les han traduït al català, els hi han posat afegitons aclaridors i divertits, i ho han cantat i ho han ballat i ho han interpretat de manera meravellosa. Si hi afegiu una bona escenografia i il·luminació no podeu demanar res més… Bé, que el tió us […]