Recomanacions

María Galiana i Juan Echanove protagonitzen la comèdia de l’argentí Santiago Carlos Oves, una comèdia romàntica que va sobre les relacions que hi ha entre una mare i el seu fill, un lligam que fins hi tot ,després de la mort, no es trenca. És una obra plena de tendresa on es nota que hi ha molta complicitat entre tots dos actors. Unes interpretacions per treure’s el barret. El paper de la mare és molt divertit i dóna aquell punt d’humor a la part més trista de la història. Un treball ben fet.

Representar de forma conjunta les tres Comedias bárbaras de Valle-Inclán és una feina ingent i molt complicada. De fet, només s’ha realitzat en dues ocasions, una en el 1991 dirigida per José Carlos Plaza i una altra en el 2003 per Bigas Luna. Amb Montenegro es fa un tercer intent, tot i que a l’igual que a la versió del 2003 els textos es presenten adaptats i escapçats, cosa que li no resta valor ni gosadia. La versió d’Ernesto Caballero comença pel final, amb unes escenes de l’última de les tres obres, Romance de lobos. I a partir d’aquí, just en el moment en que el patriarca Juan Manuel Montenegro es dirigeix a l’enterrament de la seva dona, comencem a […]

Per fi, la màgia de Broadway aterra a Barcelona. Sister Act és un musical molt fàcil de veure, fresc, divertit… resumidament un plaer diví. Tots coneixem la història d’aquest musical, oi? Qui no ha vist la película Sister Act? L’actriu Whoopi Goldberg ens va encandilar a tots l’any 1992 encarnant el personatge de Deloris Van Cartier en la gran pantalla… Whoopi va ser una monja de incògnit sublim!!! (que he de dir si va ser nominada com a millor actriu de musicals gràcies a aquest paper). El que no ens haguèssim imaginat mai és que aquí a Barcelona algú altre poguès igualar a la excèntrica actriu (almenys jo no les tenia totes….) però Mireia Mambo està de 10! Una gran […]

A mi m’ha passat això, que per més que he intentat treure l’entrellat del que em volien comunicar, no me n’he sortit. Ni m’ha arribat, ni m’ha interessat ni m’ha produït la més mínima emoció. Ben presentada, però amb això no n’hi ha prou. Per mi una nit perduda. Llegiu-ne més.

Un estudi de les relacions humanes, pensat al mil·límetre, de les emocions dels membres d’una família que viuen junts per interessos dispars, però que tots ells són conscients que qualsevol desencadenant pot desfer aquesta relació. Durant el desenvolupament de la representació apareixen sobretot les pors de tot tipus, però també la recerca de l’afecte, de la solidaritat mal entesa, pensant en ells mateixos… L’escenografia és senzilla i al mateix temps impactant i extraordinària, La direcció del mateix Claudio Tolcachir, autor de la obra, és una classe de Teatre amb majúscules. Una interpretació coral dels cinc actors, que fan estimar el teatre, perquè notes que cada un dels papers són viscuts intensament per ells. Vàrem tenir la gran sort de coincidir […]

Víctor Ullate Ballet torna al Teatre Poliorama amb el seu espectacle El Sur, un homenatge al desaparegut cantautor de flamenc Enrique Morente. Un espectacle que hem valorat amb la màxima puntuació, per que el que em vist ha estat absolutament extraordinari !!!. El lloc… qualsevol racó del sud d’Andalusia; el cel és d’un color blau càlid i hi ha llençols blancs estesos. Estrella és una dona menyspreada pel seu marit que es llança a buscar l’amor en els braços d’un altre home, però la gelosia i l’odi del seu marit acabarà en tragèdia. Un drama, on els personatges en transmeten d’una forma molt entenedora, amor, menyspreu, engany, llibertat, passió, violència, i finalment la mort… Una història que ens recorda a […]

Sóc un mal espectador… Analític, poc rialler i una mica amarg. A més, no m’entusiasmen els musicals i pràcticament tot se’m fa llarg. Suposo que és una de les conseqüències d’aquesta generació digital, on tot es consumeix ràpid i un moviment de dit s’anticipa al nostre pensament per convertir la nostra vida en una constant d’estimuls cada cop més breus i sorprenents. Amb Sister Act però, tot i ser una història que ja coneixem, val la pena parar motors i deixar-nos portar per aquest ‘subidón’ excel·lentment orquestrat. Un espectacle per a tots amb una factura impecable. Destacar la gran interpretació dels actors en aquest musical de primer nivell. Un acert de El Terrat, que col·labora en la producció amb Stage. […]

Sóc una gran entusiasta del teatre dins el teatre, com de la literatura dins la literatura. Tant una cosa com l’altra són un joc de miralls molt atractiu i intel·lectualment molt estimulant que ens transporta a realitats gairebé paral·leles. Això és exactament el que passa a A la vora de l’aigua, de la companyia belga La Fabrique Imaginaire, integrada pels dramaturgs Ève Bonfanti i Yves Hunstad. Amb només una taula verda i dues cadires com a escenografia, els dos actors-autors ens expliquen una història dins la història. La funció s’inicia en un moment indefinit de manera informal i veiem els autors, que parlen de l’obra que han escrit i que estan a punt de començar a assajar. Però al cap […]

Claudio Tolcachir torna a la cartellera barcelonina després d’haver-nos delectat l’any passat amb la meravellosa El viento en un violín dins del Festival Grec. En aquesta ocasió, l’argentí torna a centrar-se en el nucli familiar, però l’utilitza per fer una esplèndida dissecció de la immaduresa emocional. I es que en aquesta obra, els cinc personatges que apareixen tenen grans dificultats per gestionar les seves pròpies emocions, convertint-se en víctimes d’ells mateixos i en una bomba de rellotgeria per tots plegats. Així, cap d’ells és conscient de la seva mancança, la qual provoca que s’arrosseguin els uns als altres en una espiral malaltisa d’emocions disfuncionals. En la mateixa direcció, cal destacar el gran treball que s’ha fet amb l’escenografia, la qual […]

La posada en escena de David McVicar, ens va captivar des de l’inici; una barreja de classicisme i d’una visió totalment actualitzada al teatre d’avui en dia; vestuaris i mobiliari d’època, entrellaçats amb elements trencadors i realment impactants, a base de grans cortinatges que envolten l’escena i que la delimiten a vegades a una petita part de l’escenari i sempre amb la mateixa base d’una escenografia comuna, presidida per una enorme làpida amb el nom de la protagonista: Violetta, a sobre de la qual es representa la totalitat de l’òpera. Una relectura contemporània que ens va agradar molt, moltíssim, ajudada per una extraordinària il·luminació de Jennifer Tipton. Vàrem gaudir de valent, de gairebé totes les veus del repartiment que ens […]

Pot una sola obra tractar alhora temes com la ciència cognitiva, el concepte d’ànima i l’atracció sexual i ser alhora entretinguda? Si m’ho haguessin preguntat fa un parell de setmanes hagués tingut els meus dubtes sobre la resposta però després d’haver vist Pensaments secrets puc afirmar que sí. La primera incursió de l’actor Lluís Soler en l’àmbit de la direcció teatral aborda un génere híbrid, a mig camí entre el teatre a l’ús i la divulgació científica i, estrany com podria semblar sobre el paper, aconsegueix un muntatge interessant, amb unes interpretacions més que correctes i una posada en escena del tot solvent. Pensaments secrets alimenta l’intel·lecte i genera interessants debats postfunció. Sorprenent i del tot recomanable. Més informació

Hi ha autors que demanen una cura especial en la posada en escena. Harold Pinter n’és un d’ells. Els seus textos d’ambient amb personatges complexos i trames gairebé anecdòtiques necessiten actors excel·lents i directors intel·ligents. Per sort, aquest L’encarregat que reposa el Teatre Lliure té tots els ingredients necessaris per crear un Pinter memorable. La feina de Carles Martínez, Albert Pérez i Jacob Torres sota la batuta de Xicu Masó és literalment magistral i ens regala un muntatge ple de matisos, emocions i escenes pel record. Si, com jo, us la vau perdre l’any passat, no teniu excusa per tornar a cometre el mateix error. I encara més després de les seves dues nominacions als premis Butaca. No us en […]

Perquè a la protagonista de l’obra li passa i li fan de tot per culpa de néixer al cantó equivocat de la mar mediterrània. La Jbara és una adolescent molt bonica (encara que ella no ho sap) i de vegades aconsegueix un petit premi com una llaminadura a canvi de… prostituir-se. Una peça duríssima amb tocs que fan riure (per no plorar), molt ben dirigida per Magda Puyo. Un monòleg amb dues veus: Mireia Trias i Judith Farrés, excel·lents en tots els registres, i en toquen una pila. Adaptació de la novel·la de Saphia Azzeddine estrenada a Avinyó el 2009 i ara traduïda i adaptada per Puyo de manera exemplar. Per no perdre-se-la. Llegiu-ne més.

La Magda Puyo ens presenta Confidències a Al·là, un muntatge inspirat en la novel·la del mateix nom escrita per Saphia Azzedine. Una obra que ens narra la història d’una dona, la Jbara , que donarà veu a una part del món musulmà, que sovint està silenciada. Un text molt dur i ple de tristesa. La Magda també és la responsable de la direcció, la traducció i l’adaptació de la novel·la. L’escenografia és com una gran caixa vermella (terra vermell, parets vermelles, fins i tot el sofà i els coixins també són vermells) que segons la Magda, el que vol és fer-nos veure , que el mon sencer és un gran ‘puticlub’. La Mireia Trias i la Judith Farrés interpretaran aquest […]

La crisi econòmica actual, com ha passat en altres dècades, està marcant tota una manera d’abordar les històries per als nostres dramaturgs, escriptors i cineastes. La part positiva (per dir-ho d’alguna manera) és que els continguts de les comèdies comercials s’han trobat en la necessitat d’adquirir un nou to crític, reivindicatiu, cru i, fins i tot, dolorós que, sense perdre comicitat, les fan molt més interessants. En aquest sentit, Microporno por dinero és una sàtira del món de la parella i de les relacions familiars i humanes, molt divertida (i convencional) que, amb el rerefons de la crisi, guanya molts matisos i profunditat. Pablo Álvarez, autor i director de la peça, juga amb intel·ligència amb uns personatges contraposats (uns actors […]