Recomanacions

El Teatre-Museu El Rei de la Màgia és un espai dedicat al món de la màgia des del 1881 i que en aquesta ocasió, ha cedit el seu escenari a la companyia Cia. Artemises per mostrar-nos l’espectacle Molta merda!!!; una comèdia en to irònic sobre el món del teatre i de la gent que l’envolta. Es tracta d’una obra de teatre escrita i dirigida per Jaume Nadal, on el públic s’ho passa d’allò més bé. Una comèdia irònica, sense grans escenografies, on sis actors donen el cent per cent damunt de l’escenari. Quan entrem a la sala, ens trobem en mig de l’ assaig d’una obra de teatre, una versió de Bodas de Sangre una mica surrealista; teatre dins del […]

Quan es porta a escena una obra satírica, i més si és un text de Serafí Pitarra, s’ha de calcular on és la línia que separa la caricatura més àcida del ridícul més espantós. I això, ho té molt clar en Jordi Prat i Coll, director de l’adaptació. Els seus actors juguen fins al límit i saben guanyar amb avantatge. Liceistes i cruzados és un text tan musical, no només perquè es parli d’òpera, si no perquè els versos respiren música en tot moment. I quan el piano de l’Andreu Gallén fa acte de presència, crea un diàleg entre text i música que la màgia que desprèn tot el conjunt trenquen l’espai-temps amb una facilitat innata. Uns actors extraordinaris i […]

Es tracta d’una actuació coral en tota regla on tots els membres de la jove Kompanyia es deixen la pell a l’escenari; m’agradaria destacar l’actuació de David Verdaguer, gairebé protagonista (sense ser-ho) amb moments màgics com quan canta assegut a terra, minuts abans de la batalla… i evidentment, per descomptat, Pol López, que aprofita el paper principal d’Enric V, per tornar a demostrar la seva vàlua. Pau Carrió, director i adaptador de l’obra, actua com a narrador i interpretant música en directe. Un regust agredolç és el que ens ha quedat en acabar de veure aquesta representació, ja que ha estat una proposta que ens ha arribat a meravellar i deixar sense alè durant els últims 20 minuts, però que […]

Tres actrius, Maite Bassa, Montse Bernad i Blanca Soléque, interactuen entre elles sobre un espai negre i en escenes força curtes, ens mostren, mes que explicar-nos… i de forma gairebé visual, amb força mímica, l’angoixa de la protagonista que no vol acceptar la mort del seu estimat, que fa un any que hauria d’haver del front de la guerra civil espanyola. Les relacions humanes entre les tres amigues, les seves pors i angoixes ens la saben transmetre d’una manera colpidora que fereix la sensibilitat de l’espectador des de l’inici de la representació. Ens va agradar molt la posada en escena, on en alguns moments el director Roger Ribó emula a Ferran Adrià, ja que en aquest espectacle es “desconstrueixen” físicament […]

En aquesta obra res és el que sembla, començant pel gènere, pel títol i per la promoció que se n’ha fet. Es parla de sexe? Sí, però no de la manera festiva en que un pot parlar de sexe en una comèdia. I per acabar, estem davant d’una comèdia? Sí, però no en el sentit estricte de la paraula. Una obra que comença parlant de desnonaments i amb els crits de fons d’una manifestació anticrisi pot arribar a produir rialles, sobretot si l’autor s’hi esforça, però segurament seran rialles d’aquelles que se’t queden glaçades en el rostre… El punt de partida de Microporno por dinero -dos actors d’obres infantils són desnonats i decideixen refugiar-se a la casa del germà conservador […]

Només entrar, estem envoltat d’una boira que ens situarà en el lloc dels fets, Anglaterra. Els espectadors estem repartits en tres grades; en mig tan sols una gran tarima negre i una banqueta al seu damunt. Un narrador o coro (Pau Carrió), la música en directe d’Arnau Vallvé i la imaginació del públic faran possible l’escenografia d’aquest muntatge; una escenografia on no hi ha rés, però on hi és tot. L’ Anna Rubiola és l’encarregada de la coreografia. El moment de la batalla, el vam trobar molt original; les interpretacions i moviments que fan els actors ens van recordar a l’angoixa que pateix un peix quan està fora del aigua i lluita fins l’últim alè abans de morir. Realment és […]

Resulta que la companyia belga La Societé de la Mouffette ha vingut a Barcelona, dintre de la V Cicle de companyies en Xarxa, al Teatre Tantarantana. I ha passat una mica amagat entre els espectadors. I s’ha de dir que ha estat un espectacle genial. Una proposta arriscada per part d’aquesta companyia formada per joves. Et sorprèn des de l’inici de l’espectacle, amb personatges foscos i ambigus. Tot i així, creen una atmosfera poètica i un fil narratiu amb diferents salts, tant d’escenari com de temps. Tot i que la manipulació de les titelles es realitzen amb una o dues persones (segons del moment) i a cara descoberta, tenim una gran connexió entre ells i no desentona en l’obra. Hi […]

En principi, ser guionista de televisió no hauria de ser un inconvenient a l’hora d’aventurar-se a escriure una obra de teatre, més enllà de certs possibles tics propis del mitjà audiovisual. No obstant això, sembla que alguna cosa no ha acabat de funcionar en el salt de Marta Sánchez i David S. Olivas, coneguts pels seus treballs a sèries com 7 vidas o Aida, del guió de sitcom a la dramatúrgia teatral, ja que el resultat no està a l’altura del que es podia esperar. L’espectacle se sosté sobre un esquelet molt ben estructurat que conté tots els elements necessaris per construir una bona comèdia. El problema és que tot plegat sembla massa forçat: les situacions, les reaccions dels personatges, […]

Espai en construcció ens presenta una historia d’entre tantes, que està basada en fets reals i que transcorre durant la Batalla del Ebre en plena Guerra Civil Española.Un relat que no ens deixarà indiferents.Un homenatge a totes aquelles dones, mares i filles que no van poder enterrar als seus homes .Un moment de la nostra història que no hem d’oblidar. Et vindré a tapar és el viatge interior que fa la Maria, que va des de la negació fins a l’acceptació de la mort del seu marit. La incertesa de no saber que ha sigut d’ell és una angoixa molt difícil de suportar ; i posar un punt i final, serà la decisió més difícil que ha de prendre per […]

Diu Elisenda Roca, directora de T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré, al programa de mà que va aprendre a diferenciar “un musical d’un seguit de cançons disfressades d’aquest gènere” gràcies a Josep Maria Pou. La clau, segons Pou, roman en el fet que “si a un musical li treus les cançons, no entendràs l’obra, no tindrà sentit, no avançarà”. Aquesta reflexió, molt interessant i encertada, no seria la més idònia, però, per introduir aquest muntatge que, precisament, no explica cap història. La proposta, simpàtica i comercial, és, en realitat, un seguit d’esquetxos sobre la vida amorosa, des de la primera cita, passant pel matrimoni i els fills, fins a arribar a la tercera edat on l’amor, sembla, torna a néixer. […]

La Norma de l’Extinció és una adaptació contemporània de l’obra Platònov d’Anton Txèkhov, que fa la jova companyia Ignífuga al Círcol Maldà. La idea i direcció és d’en Pau Masaló, un dels mateixos integrants del repartiment de l’obra. L’espai escènic és el d’un saló d’una finca on s’està celebrant una festa; per la manera de vestir dels joves, la podem situar en el S XX. En mig de la sala hi ha una taula giratòria que donarà molt de joc durant la funció i en un costat un músic (Gerard Nelo, que només començar ens va tocar un troç de Summertime amb la guitarra) i un radiocasset servirà per introduir els efectes sonors en el transcurs de la funció. Són […]

L’humor és un misteri que molts pensadors com Aristòtil, Bergson o Freud han volgut desentranyar amb més o menys encert al llarg dels segles. Malauradament per ells, resulta molt complicat explicar els veritables mecanismes d’allò que ens fa riure i el perquè. En realitat, la comicitat més pura, per la seva immediatesa, no demanda reflexions molt intel·lectuals sinó que, més aviat, és una experiència que acostuma a explicar-se per ella mateixa. Una mica en la línia d’aquesta filosofia, Brujas és un espectacle honestament construït des de l’espontaneïtat, la naturalitat i una intuïció gairebé ingènua que, a la vegada, és sublim. El nou espectacle de Lolita Corina, companyia reconeguda gràcies a l’èxit del seu anterior treball Las gallegas, és una molt […]

Aprofitant que Dagoll Dagom compleix 40 anys i que Mar i Cel acaba de reestrenar-se, era una molt bona idea que tornés Flor de nit, l’altra gran producció musical de la companyia. I ha tornat de la mà de Víctor Álvaro i l’Almeria Teatre, en versió de petit format i amb tot el respecte i passió que mereix aquest gran homenatge al Paral·lel. Ara que han passat els anys i que les coses es poden veure en perspectiva, i no forçosament sota l’allargada ombra de Mar i Cel, podem assegurar que Flor de nit és un musical rodó, amb un argument molt complet i ben travat i amb una de les millors partitures de Guinovart. La prova més clara és […]

Perquè ens has tornat a fer posar la pell de gallina amb la teva direcció de l’orquestra de les Glòries Catalanes. És igual que no us agradi —o us penseu que no us agrada— la sarsuela, aquest gènere lleuger que tan de moda va estar entre l’últim terç del XIX i la primera meitat del XX. Aneu al TNC —encara teniu temps fins el dia 5— i els ulls us faran pampellugues perquè el que hi veureu i escoltareu és més que una sessió de sarsuela en concert. A part del rigor de l’execució, hi trobareu una part important de conya, de conya fina, i com tothom sap, la conya ben feta no te fronteres… (ara no sé si anava […]

L’actor Lluís Soler debuta com a director de teatre amb Pensaments Secrets, una adaptació de l’obra Secret Thoughts de David Lodge, un debat entre el pensament científic i l’humanístic. En Ralph (Àlex Casanoves) i la Helen (Mercè Pons) es coneixen en una universitat. Ell és un científic especialitzat en ciència cognitiva i veu les coses des del pensament científic i la raó , ella és una novel•lista d’èxit i el seu punt de vista està basat en el pensament humanístic i les emocions. Des d’un principi la seva relació és converteix en un constant debat intel·lectual, en una lluita de conceptes plenes de reflexions sobre les relaciones humanes i la fidelitat. Tots dos comparteixen amb nosaltres els seus pensaments secrets; […]