Recomanacions

Sally Potter, “The Party”, Belbel i “una de les estrenes més esperades” eren quatre dels motius per anar a veure l’obra que acull el Poliorama fins al 3 de desembre. Quatre motius de pes que no aguanten en l’hora i mitja que dura l’obra. No tots els actors estan en el mateix nivell interpretatiu: n’hi ha que són versemblants, que et creus el que expliquen (Lluís Soler, Àngels Gonyalons, Jordi Díaz, Marta Ribera), també n’hi ha que aconsegueixen fer riure (Biel Duran), però res més salvable per a la resta de personatges, massa plans i estereotipats. De fet, el mateix guió ha pecat històricament de presentar uns personatges plans i amb poca profunditat, però en l’obra de teatre s’amplifiquen els […]

Hem assistit avui a una meravella teatral fruit de la combinació d’un text perfecte, una interpretació magnífica i una direcció impecable. L’autor Gabriel Calderón, dramaturg i director, representant del teatre uruguaià actual, és molt prolífic i algunes de les seves obres s’han presentat a casa nostra com “La ira de Narciso” a Temporada Alta o “Que rebentin els actors” al TNC al 2015. Aquest text que ens ocupa està molt ben traduït al català per Joan Sallent. El text entrellaça tres capes diferenciades: la història personal de l’actor, l’obra shakespeariana de Ricard III en la seva versió més cruel de l’històric personatge i el muntatge de l’obra de teatre amb tots els problemes del mon teatral amanit amb crítiques a […]

Ahir vaig tornat a veure El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc al Teatre Romea i he tornat a gaudir-la com la primera vegada que la vaig veure a Temporada Alta de 2021. L’obra, dirigida per Xavier Albertí, escrita per Josep Maria Miró i interpretada per Pere Arquillué és una autèntica joia teatral que ningú s’hauria de perdre. Tres grans de l’escena catalana. Intel·ligència, virtuosisme i perseverança. Gent treballadora que estima el seu ofici. El text, guanyador del XLV Premi Born de Teatre 2020 Cercle Artístic Ciutadella, és realment magnífic. Potent, ddurperò a la vegada poètic i entendridor. J.M.Miró ens mostra una societat corrupte que ha estat creada pels mateixos que la critiquen. El cos més […]

Aquesta obra és un gran mostra de talent teatral que sorprèn, diverteix i fa reflexionar. Durant un monòleg de poc més d’una hora, el dramaturg uruguaià Gabriel Calderón es basa en uns dels personatges més despietats de Shakespeare per a posar en escena amb un esplèndid sentit de l’humor, no només els límits de l’ambició humana, sinó una reflexió sobre el valor del teatre i la cultura. Joan Carreras interpreta a un actor de segona, ple de frustració i ressentiment que per fi ha aconseguit el paper que mereix, Ricard III! Mentre explica la tragèdia de Shakespeare a un públic al qual menysprea i menysté, relata el procés de muntatge de l’obra, on també humilia als seus companys. Però hi […]

El poder de l’actor Pere Arquillué per interpretar personatges diferents (homes, dones, adolescents, nens petits) no és cap descobriment, però a cada obra podríem dir que ho millora, que s’hi troba més còmode. I així es percep en “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc”, que es podrà veure al Teatre Romea fins al 24 de setembre. Si l’actor s’hi troba còmode, l’espectador es remourà per dins, i potser també a la mateixa cadira. No hi ha salvació possible per a als personatges d’un poble que viuen atrapats per la incomprensió, pel pes del seu turment infantil, per la impossibilitat de sortir-se’n de les mirades inquisidores d’uns veïns que no accepten la diversitat. Com a bona […]

D’uns anys ençà ha aparegut un nou terme dins de la creació de la ficció, que és el del worldbuilding. Aquest és el de la definició de tota la cosmogonia i geografia (humana o no) d’un univers de ficció. Sembla, però, que la definició d’aquesta realitat que inclou, sovint, les mateixes lleis de la física és quelcom nou, però és possiblement l’exercici més antic de narrativa que coneixem, ja que aquest ens pot portar a les primeres escriptures humanes que defineixen el món -en aquell moment- conegut o no en funció al coneixement i tècnica de qui la desenvolupa, però aquesta tècnica d’escriptures sagrades i d’altres ficcions també la trobem en els universos de Tolkien (desenvolupats aquests a partir dels […]

El 1975 Miguel Delibes escrivia la novel·la Las guerras de nuestros antepasados, una forta crítica a l’absurditat de la violència i especialment de les guerres. Fins i tot diria que va de l’absurditat de la naturalesa humana en general, amb personatges que es mouen pels seus instints i un protagonista –de nom, Pacífico- que s’enfronta al “garrote vil” per honestedat i bonhomia. Un protagonista que prové de l’Espanya rural (el que ara potser anomenaríem “la España vaciada”) i que va desgranant, des de la presó, una vida tan real com esperpèntica. No és estrany, però, veure novel·les de Delibes damunt dels escenaris, transformades en famosos monòlegs (Cinco horas con Mario o Señora de rojo sobre fondo gris) o peces més […]

És irresistible tot el que passa a l’escenari del Romea al llarg de l’hora i mitja de representació d’El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. Podem mirar d’esbrinar quins són els elements que entren en joc per a conformar un muntatge tan reeixit com aquest, i de seguida pensem en la interpretació polida i el dir mig salmòdic de Pere Arquillué, en la posada en escena lliure d’escarafalls de Xavier Albertí o el text impecable de Josep Maria Miró, però alguna cosa se’ns escapa, aquell quelcom que sobrevola la sala d’un teatre quan allò que està passant és misteriós. A escena, l’actor, i un focus de peu del qual el protagonista se n’allunya i s’hi apropa, […]

Sempre he dit que rere algunes reunions familiars o d’amics, hi ha molta falsedat, que molt ji, ji, ja, ja, que tot és fantàstic…, però no és del tot cert. No tots pensem igual, ni a tots ens agraden les mateixes coses, ni tenim la mateixa opinió sobre algunes actituds o fets. Els motius poden ser diversos: més lleus als quals no els donem importància, o més greus que ens fereixen o molesten de manera personal. Però callem. Callem, per respecte? Per no entrar en conflictes? Per no trencar llaços familiars o d’amistat? Una vegada vaig llegir que la comunicació és una muntanya russa que té el seu punt de caiguda lliure quan diem realment el que pensem. Martin Luther […]

A vegades les paraules conformen una muntanya difícil d’escalar no tan per la seva complexitat, sinó per la falta d’entesa del seu significat, de la veritat que atresora. Sovint allunyar-se d’aquestes paraules és més fàcil que fer un esforç per descobrir què amaguen. En aquesta obra Joan Carreras és un actor que es prepara per interpretar el paper de la seva vida: Ricard III. Enamorat pel personatge, per les paraules i el significat que troba en cada vers escrit per William Shakespeare, veu aquesta obra com una oportunitat per deixar enrere els papers secundaris i ser reconegut. La seva ambició l’empeny en aquest treball, però també l’amor que professa per al teatre. Gabriel Calderón sap combinar d’una manera pulcra i […]

La fisiognomia, una branca de la qual ja coneixem com és la frenologia per programes de ciències ocultes mediàtics, és la paraciència que estudia la fisonomia humana i estableix a partir d’aquesta el seu comportament. Una mena de llenguatge verbal instintiu del tot acientífic que anteposa els prejudicis personals i fòbies dels altres envers el físic dels altres i que durant anys ha servit de guies per a la representació escènica i pictòrica, però que bé sabem que no és més que una paraciència sense cap fonament i que només serveix per, en moltes ocasions, ridiculitzar als enemics socials i polítics. És aquesta mateixa fisiognomia la que establia que els agraciats portant de la gepa gaudien sovint de la traïdoria, […]

Amor a Mort és el títol d’aquesta obra i és el que hem viscut a les novel·les, a la literatura més seriosa, a les òperes, les cançons, les pel·lícules. Per amor es mata i per amor es mor tan per tristesa com per suïcidi. Està impregnat tan a fons a la història de la humanitat, en la nostra història i la nostra societat que els canvis socials i tots els esforços que s’han fet i fan el moviments feministes, i els diferents “orgulls” són insuficients. Brigitte Vasallo ens ha fet pensar sobre altres formes de relacionar-se afectivament, trenca amb l’amor romàntic com a model possessiu, limitat, absorbent i destructor. Essent com és un referent, no l’hem trobada entre els llibres […]

Amor a mort és una peça de cabaret reivindicatiu –com marca el gènere- amb cançons i petits esquetxos. Es tracta de reivindicacions de caire feminista, sense amagar un cert activisme conscient, que en ocasions semblen allunyar-se del tema que es presenta com a excusa: l’amor i les dificultats per trobar-lo, mantenir-lo o deslliurar-se’n. Algunes historietes semblen agafades amb pinces, però en totes aquelles obres que agafen textos de diversos autors aquesta diferència és un peatge que cal acceptar. A més, el cabaret ho accepta quasi tot, i al final la barreja -obviant alguna sortida de to o alguna justificació innecessària- acaba obtenint un molt bon resultat. Una part molt important d’Amor a mort, tractant-se d’un espectacle musical de petit format, […]

La pregunta Què és l’amor?, és el punt de partida d’Amor a mort, el quart espectacle de The Feliuettes, una companyia que va néixer el 2015 amb l’espectacle The Feliuettes, un thriller festiu amb cançons de Núria Feliu. Es tracta d’una creació col·lectiva entre The Feliuettes (Laia Alsina i Riera, Maria Cirici i Laura Pau), la dramatúrgia de Xavi Morató, Mireia Giró, Adriana Segurado, Laura Pau, Laia Alsina Riera i Eu Manzanares (dramatúrgia i direcció) i la música i cançons dels compositors Arnau Tordera, Gerard Sesé i Ariadna Cabiró. La música, protagonista juntament amb el text, és interpretada pel pianista Modesto Lai, que a banda de tocar durant tot l’espectacle també hi participa en algun esquetx. La posada en escena […]

L’especulació immobiliària és un tema tan atemporal que quan el situem en una obra pre-olímpiades no hi apreciem cap canvi. Els rapinyaires és aquesta obra: pre-olímpica i en un entorn rural. L’especulació no fa distincions espai-temps i el que val per una Barcelona moderna també ho fa per un poble perdut si s’hi preveu algun tipus de negoci. Els protagonistes són un parella de ciutat que fuig al poble a la recerca de salut. Però allà no hi trobaran un món idíl·lic sinó més aviat hostilitat. Per part de qui? De l’alcalde i la seva tieta que faran i desfaran per fer-los fora del poble. Res ni ningú serà el que sembla en aquesta divertida comèdia de Roc Esquiu. Una […]