Recomanacions

Dijous es va estrenar al Teatre Borràs El Substitut, una obra on l’humorista i actor mataroní Pep Plaza se’ns mostra sense cap mena de màscara, ni caracterització. Vaig triar aquest espectacle perquè en Pep Plaza és un dels actors que més m’agrada del programa Polònia que s’emet a TV3. És l’actor que més em fa riure amb les seves imitacions. Com necessitava riure, vaig pensar que aquest espectacle era una bona tria. Sabia que m’ho passaria bé. No m’ho he passat bé… m’ho he passat superbé! Ha sigut genial! D’entrada ja us dic que hi heu d’anar. És un no parar de riure. Pep Plaza és un artista polifacètic, és l’home de les mil veus. El seu registre d’imitacions és […]

Discernir la realitat de la ficció és difícil moltes vegades. En algunes ocasions hi ha cert esdeveniments que entrellacen moments d’una i altra esfera i la ment els associa o, fins i tot, els combina en un exercici d’avançar en el dia a dia. Episodis crítics o horribles es fan més suportables quan la ficció entra en l’equació. En Dani i l’Aleix son dos nois que es coneixen, connecten de seguida i comencen a sortir junts. Un dia en Dani apareix ple de blaus, resultat d’una pallissa. A la pregunta de l’Aleix, respon que ha sigut un atac homòfob. Basat en un cas real que va tenir lloc a Madrid al 2021, la ficció i la realitat es barrejaran d’una […]

Pau Coya va escriure Pols de diamant pel IX Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears basant-se en un cas real que va tenir lloc a Madrid l’any 2021. Estigma i linxament mediàtic van de la mà en aquesta peça. Una història inspirada o basada en fets reals. Un viatge d’emocions en plena muntanya russa. Parlem de les agressions LGTBIfòbiques.No és fàcil, però si és una denúncia falsa? I si ha estat una violació on has perdut el coneixement? La víctima es torna culpable Però si la víctima és un ‘chapero’? “Pols de diamant” et fa respondre cada qüestió i torna amb un nou escenari. Moltes preguntes que et fan pensar en cada gir de l’obra el que penses del […]

El gran encert d’aquest musical de petit format és recuperar figures femenines importantíssimes que han quedat massa temps oblidades o amagades per la història. El personatge que serveix d’excusa és Victorina Duran, escenògrafa i dissenyadora de vestuari, però l’espectacle vol servir per reivindicar a moltes dones sorgides de la generació del 27 i de la Segona República Espanyola. Dones com Rosa Chacel, María Zambrano, Concha Méndez, Maruja Mallo, Margarita Xirgu, Victoria Kent, María de Maeztu, etc. Moltes d’elles van formar part del Liceum Club Femenino, a l’estil dels liceums britànics de principis del segle XX, i van rebre el nom genèric de “las sinsombrero” a causa d’una protesta que els hi va donar cert protagonisme. Un conjunt de dones molt […]

Sempre pensem que els musicals de Broadway estan plens de glamour, lluentons i històries divertides o profundament emotives. Els anys ens han fet veure que hi ha musicals de molts tipus, però el que potser no sabíeu és que hi ha una vessant freakie amb històries sorprenents, esbojarrades i fins i tot molt gamberres. Podríem parlar de musicals de terror còmic com Evil Dead o Bad Boy, però també d’obres més conegudes –però no menys estrambòtiques- com La botiga dels horrors, Hedwig and the angry inch, Spamalot o The book of mormon. De totes elles, però, The Rocky Horror Show en seria la reina absoluta. Es va produir l’any 1973 a Londres, i encara que neix com un producte molt […]

Cal celebrar que aquesta tardor Barcelona compta amb un nou espai de cultura. L’Espai Texas reobre les seves portes, després d’un reeixit moviment veïnal i l’entesa entre un important nombre de sectors i institucions, amb una iniciativa única, fins el moment: un espai híbrid amb dues sales de cinema i una de teatre. Austràlia és l’obra encarregada de batejar la nova sala de teatre i, també, el debut a la dramatúrgia i la direcció d’Israel Solà, un dels coneguts integrants de La Calòrica. La road-play explica la història (basada en fets reals) de dues germanes que travessen mig món per trobar-se amb una tercera germana (la gran) que ja fa uns anys que es va instal·lar a l’illa més gran […]

Fa ni més ni menys que cinquanta anys, s’estrenava, al West End de Londres, un musical que volia rendir homenatge al cinema de ciència ficció i sèrie B que va obrir-se pas a la gran pantalla durant els anys 40, 50 i 60. El resultat: una comèdia estranya, esbojarrada i transgressora (especialment, per a l’època) que presentava la típica història de la parella jova que es perd amb el cotxe i arriba a una casa, a qui a ningú se li acudiria trucar, per demanar ajuda, i es troben tot un assortit de criatures ben estranyes i amb les pitjors intencions que us pugueu imaginar. Per celebrar el cinquantè aniversari d’aquesta estrena, Balanyà ha tingut la gosadia de portar la […]

És habitual que els actors passin llargs períodes sense feina en els que és habitual cultivar aficions, fer cursos de reciclatge actoral o posar-se a fer cervesa i pa de forma artesanal, però també hi ha el cas d’actors que en períodes de sequera actoral, decideixen prendre les rendes de la seva vida i escriure obres teatrals que mai saben si podran realitzar. Aquest també va ser el cas del britànic Richard O’Brien, que ja havia girat amb musicals com Hair o Jesus Christ Superstar al West End que en veure com a poc a poc s’esvaïa la popularitat del gènere musical del glam-rock que tantes alegries li havia donat, va decidir donar-li una mica més de vida amb les […]

El món de l’espectacle està ple de creativitat, alts i baixos, i també un component important d’ego. Saber-lo gestionar o guiar-lo segons el moment vital i professional en què s’estigui és molt complex i afecta, es vulgui o no, a la feina i també a les relacions que envolten. Un tema complex el d’estimar-se o sobrevalorar-se. Aquesta producció és el comiat de la trajectòria de Nao Albert i Marcel Borràs com a tàndem creatiu i laboral. Després de 15 anys, tanquen el cicle amb aquesta introspecció personal a través d’un element indispensable, el seu ego. Es van conèixer quan eren adolescents i van trobar en l’altre un mirall exacte de somnis i maneres de fer. Es repassa aquest recorregut teatral […]

El text de Mike Bartlett planteja dues reflexions interessants, d’aquelles que t’endús a casa, de les que et seguiran tota la setmana com un nuvolet sobre el teu cap: quina és la responsabilitat dels pares en la felicitat futura dels seus fills, d’una banda, i com cada generació falla, sense ser-ne conscients, a la següent. La Sandra (Laia Marull) i el Kenneth (David Selvas) són futurs boomers i, per tant, la primera generació de les últimes que haurà viscut millor que els seus fills. S’enamoraran, es casaran, tindran fills, es divorciaran… Seran els “hippies” dels seixanta que donaran el braç a tòrcer quan el neo-capitalisme de Margareth Tatcher desfaci tot el que les dues dècades anteriors havien aconseguit pel què […]

Què estem disposats a fer per la família? Els vincles familiars han de ser incondicionals? Què defineix qui és la família de cadascú? Escrita i dirigida per Israel Solà, Austràlia és una comèdia dramàtica sobre els límits de les relacions familiars. L’espectacle comença quan dues germanes viatgen des de Barcelona fins a l’altra punta del món per tal que una d’elles pugui donar un òvul a la tercera germana, que viu a Oceania i que té dificultats per ser mare amb la seva parella. Però el que havia de ser un mes de retrobaments i gestions pràctiques esdevé una prova de foc per a la relació entre totes tres. L’Elena (Ester Cort) és una dona vitalista, fotògrafa, que està disposada […]

Comença la cinquena edició del Cicle de memòria històrica a la Sala Fènix, un cicle que enfronta alguns fets i temes de memòria històrica a través del teatre amb obres de recerca i posades d’escena emotives i impactants. Enguany obra el cicle L’enterrador de Gerard Vázquez, una obra teatral de ficció basada en les vivències i testimonis de diverses persones. Tot i que el protagonista, l’enterrador i els fets que s’expliquen són reals, la història que se’ns presenta és del tot fictícia. L’obra, comença amb la cançó La hija de Juan Simon interpretada per Antonio Molina. Pell de gallina! L’espai escènic està marcat a terra amb cinta adhesiva. L’acció passa dins i fora del requadre. Per tal de no fer […]

És habitual, dins del vessant més fosc de l’anomenat neo-folk, que s’abordin tota mena de conflictes bèl·lics i polítics amb més o menys encert. El neo-folk, almenys en la seva versió més fosca, no és pas hereu del renaixement de la música popular a la dècada dels seixanta, sinó la perversió d’aquesta a partir de la música industrial, buscant l’origen del mal i volen rescatar les cançons que, potser, podrien cantar els soldats alemanys durant la segona gran guerra. D’aquí sorgeixen bandes com Death in June o Sol Invictus, on el paganisme, la desesperació i les lletres críptiques presideixen el gènere. Aquesta morbosa perversió que poc té a veure amb Joan Baez, amb el pas dels anys, ha mirat de […]

És una història d’amor en la que apareix la mentida per la por de ser rebutjat. Són històries eternes que es poden donar en qualsevol relació entre dues persones. En aquest cas és una història verídica que va passar fa 3 anys en el barri madrileny de Malasaña i que va tenir un ressò mediàtic important. Una agressió homòfoba que no va ser, una denúncia que va ser mentida i que va tenir conseqüències entre les comunitats LGTBI perquè qüestionaven els delictes d’odi tot i que segons l’últim informe de la Fiscalia General de l’Estat, les condemnes per denúncia falsa des de 2009 suposen un 0,0074% del total. Aquestes dades són utilitzades pel director de l’obra, Nelson Valente en algun […]

Deixeu-me dir que ens trobem davant d’un rara avis: un monòleg còmic, dirigit directament al públic i summament intel·ligent. I és així, intel·ligentment, com tracten l’espectador a Hamlet.01: en primer lloc, donant per suposat que tothom està avesat tant a la figura més emblemàtica de Shakespeare com als grans clàssics i, seguidament, fent acudits sense haver de recórrer a la vulgaritat. Potser no és doncs casualitat que l’obra guanyés el Premi Butaca 2022 al millor espectacle de petit format. Sergi Belbel ha creat un text dinàmic, fresc i contemporani – en clau stand-up comedy– on el propi personatge de Hamlet revisa el primer acte d’aquesta obra amb clau d’humor. ¡Mai el fantasma de Hamlet (pare) havia estat examinat entre tantes […]