Recomanacions

Amor a Mort és el títol d’aquesta obra i és el que hem viscut a les novel·les, a la literatura més seriosa, a les òperes, les cançons, les pel·lícules. Per amor es mata i per amor es mor tan per tristesa com per suïcidi. Està impregnat tan a fons a la història de la humanitat, en la nostra història i la nostra societat que els canvis socials i tots els esforços que s’han fet i fan el moviments feministes, i els diferents “orgulls” són insuficients. Brigitte Vasallo ens ha fet pensar sobre altres formes de relacionar-se afectivament, trenca amb l’amor romàntic com a model possessiu, limitat, absorbent i destructor. Essent com és un referent, no l’hem trobada entre els llibres […]

Amor a mort és una peça de cabaret reivindicatiu –com marca el gènere- amb cançons i petits esquetxos. Es tracta de reivindicacions de caire feminista, sense amagar un cert activisme conscient, que en ocasions semblen allunyar-se del tema que es presenta com a excusa: l’amor i les dificultats per trobar-lo, mantenir-lo o deslliurar-se’n. Algunes historietes semblen agafades amb pinces, però en totes aquelles obres que agafen textos de diversos autors aquesta diferència és un peatge que cal acceptar. A més, el cabaret ho accepta quasi tot, i al final la barreja -obviant alguna sortida de to o alguna justificació innecessària- acaba obtenint un molt bon resultat. Una part molt important d’Amor a mort, tractant-se d’un espectacle musical de petit format, […]

La pregunta Què és l’amor?, és el punt de partida d’Amor a mort, el quart espectacle de The Feliuettes, una companyia que va néixer el 2015 amb l’espectacle The Feliuettes, un thriller festiu amb cançons de Núria Feliu. Es tracta d’una creació col·lectiva entre The Feliuettes (Laia Alsina i Riera, Maria Cirici i Laura Pau), la dramatúrgia de Xavi Morató, Mireia Giró, Adriana Segurado, Laura Pau, Laia Alsina Riera i Eu Manzanares (dramatúrgia i direcció) i la música i cançons dels compositors Arnau Tordera, Gerard Sesé i Ariadna Cabiró. La música, protagonista juntament amb el text, és interpretada pel pianista Modesto Lai, que a banda de tocar durant tot l’espectacle també hi participa en algun esquetx. La posada en escena […]

L’especulació immobiliària és un tema tan atemporal que quan el situem en una obra pre-olímpiades no hi apreciem cap canvi. Els rapinyaires és aquesta obra: pre-olímpica i en un entorn rural. L’especulació no fa distincions espai-temps i el que val per una Barcelona moderna també ho fa per un poble perdut si s’hi preveu algun tipus de negoci. Els protagonistes són un parella de ciutat que fuig al poble a la recerca de salut. Però allà no hi trobaran un món idíl·lic sinó més aviat hostilitat. Per part de qui? De l’alcalde i la seva tieta que faran i desfaran per fer-los fora del poble. Res ni ningú serà el que sembla en aquesta divertida comèdia de Roc Esquiu. Una […]

Els rapinyaires es presenta com una comèdia negra, amb petit misteri de fons, però amb un clar missatge: parlar de la corrupció immobiliària, de l’especulació i de certes actituds de “rapinyaire” a la Catalunya preolímpica. És bo tenir en compte aquesta última dada, ja que si no fos perquè es parla del 1985 al principi de l’obra o perquè es citen algunes dades concretes al final potser podria passar desapercebuda… I és que les accions immobiliàries de dubtosa moralitat s’han donat en el passat i segueixen donant-se també a dia d’avui. Roc Esquius ens ofereix un text que comença de forma excessivament expositiva i que s’orienta, de mica en mica, cap a una comèdia força convencional fins que li queden […]

Avui era el darrer dia de la programació de la temporada d’aquesta obra de Michela Murgia. És un homenatge a una gran dona que es va morir el 10 d’agost passat als 51 anys d’edat. Murgia va ser escriptora, dramaturga, assagista i columnista a demés de novel·lista. Era també feminista i activista d’esquerres. Istruzioni per diventare fascisti és un assaig que neix en un moment en el que els moviments d’extrema dreta Casapound i Forza Nuova, comencen a aconseguir resultats electorals. És un moment en el que per a nosaltres també és actualitat. Aquest assaig es va publicar en català per Editorial Empúries al 2019. Dirigit per Miquel Gorriz, Mercè Aránega és la protagonista d’aquest monòleg sobre l’assaig de Murgia […]

Orgasmos 2 és un espectacle d’humor. Es tracta d’una proposta dinàmica, plena de bon rotllo i participació activa del públic. Tot i que no és el tipus d’espectacle al qual solem anar, haig de dir que m’ho vam passar bé. La finalitat era desconnectar i riure una estona, i en Roger Pera i la Sam Sánchez ho van aconseguir. Orgasmos 2 està formada per escenes de la vida en parella. Convivència, diferències, tòpics, situacions quotidianes… Alguns gags són bons, divertits, hilarants, però hi ha d’altres que m’han semblat justets, fins i tot desfasats. Ara, el públic s’ho va passar genial. Els comentaris a la sortida del teatre van ser molt positius. Haig de reconèixer que soc una persona que li […]

L’últim ball de Gal Soler és una història d’amor tòxica que serveix per denunciar la violència de gènere contra les dones grans. L’últim ball és una obra que parla de la invisibilització i normalització de la violència de gènere que van patir i pateixen algunes dones grans, i també de com moltes d’elles ho van viure o viuen amb resignació. Tanmateix, no solen ser considerades un grup vulnerable, tot i que són un dels grups que més ha sofert i malauradament sofreix les violències masclistes. La dependència econòmica, un major aïllament i soledat, la falta de suport social i familiar, i la persistència dels rols tradicionals de gènere tampoc ajuden gaire a visibilitzar i denunciar aquestes violències, ni per part […]

És molt d’agrair trobar un teatre obert en ple mes d’agost, i amb programació doble una de les quals exhaureix cada dia. El teatre Gaudí ens fa aquest regal quan ja s’ha acabat el Grec i han finalitzat la majoria de les programacions. L’últim ball és una obra sorprenent per l’originalitat del muntatge que aconsegueix mantenir l’interès del públic sobre un tema conegut però encara no superat en molts entorns. El patriarcat i el masclisme, l’homofòbia i la transfòbia es manifesten amb tota la seva cruesa en un escenari decadent, entre balls, vestits i lluentons, música de boleros, tangos i valsos. El rerefons és el moment de les olimpíades, el creixement del moviment LGTBI, l’enderrocament d’una antiga sala de ball, […]

Rovira versus Rodríguez és una nova creació teatral de la dramaturga barcelonina Cristina Clemente i el dramaturg de Buenos Aires Nelson Valente, que és part d’una experiència de col·laboració escènica internacional. S’han fet tres obres amb els diferents familiars. I aquesta és la que uneix a les dues famílies. Dues famílies fan una trobada per comunicar una cosa entre ells. I a partir d’aquesta situació, succeeixen coses còmiques, hilarants i completament inversemblants. Cristina i Nelon juguen molt bé amb el que pensem dels catalans i dels argentins, creant moments divertits. El xoc entre les dues cultures, els tòpics entre els catalans i argentins provoca moments divertidíssims. La iniciativa de crear aquest projecte entre sales de Buenos Aires i de Barcelona, […]

Una de les cites, a la que no faltem mai a l’estiu, és al Parc de l’Estació del Nord, a la representació d’una obra còmica de Shakespeare de la companyia Parking Shakespeare. Com crec que de comèdies ja les han fet totes, aquest any han triat una de les tragèdies més sanguinàries del bard, Ricard III, i l’han convertit en una tragicomèdia, des d’una visió més actual i propera. Ricard III és la quarta part d’una tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Ricard III va ser rei d’Anglaterra des del 1483 fins a la seva mort (1485). Va ser el darrer rei de la Casa de York, i la seva derrota a la Batalla de Bosworth va marcar la culminació de […]

Què és For Evita.Una astracanada musical? Un musical, un show, una festa. Una missa particular. Tot és qüestió de fe. Hi ha qui adora a Jesucrist o Maradona. L‘Andreu Gallén, en Jordi Vidal, l’Ivan Labanda i l’Anna Moliner, converteixen en fe religiosa l’admiració que els desperta la figura de qui va ser primera dama de l’Argentina, Evita Perón. Ells són perones! A partir d’anècdotes de la biografia d’Evita Perón (la de l’origen de la mongeta persona, els seus començaments d’actriu de telenovel·la, el seu encontre amb els dictadors espanyols, la seva amistat amb la Piquer i tot el que va passar-li després de morta), del llibre autobiogràfic de la Perón “La razón de mi vida” i uns quants episodis, es […]

Aquí arriba una mostra de teatre Brechtià: Nessum Dorma. Parlem del teatre polític, de sacsejar consciències. Parlem de denúncia. I què denuncia l’autora Eu Manzanares? Les donacions de sang, a canvi de diners o de menjar, a grans empreses farmacèutiques – aquí, a casa nostra i no fa tant – que es van enriquir gràcies a aquesta pràctica. Realitat, ficció i metateatre es combinen en una peça contundent que, a part de voler ser una denuncia social, vol també reflexionar sobre la revolució, la venjança poètica i el fet teatral en sí. I aquest és potser el punt feble de l’obra: la dispersió. Ara bé, una dispersió ordenada. Els canvis d’escena, molt encertadament escenificats amb una doble cortina a l’escenari, […]

I per fi arriba la tercera part de la trilogia catalano-argentina que ha aconseguit arrancar moltes rialles en el Grec d’enguany. No podia ser d’altra manera que reunint a les dues famílies que van protagonitzar, respectivament, Silvia i La paella dels dijous. Aquest cop es troben tots –com una família normal i disfuncional alhora- en el pati d’una casa que les mares han llogat a Zahara de los Atunes. Entre parets blanques i geranis florits, les dues caps de família pretenen que els fills es coneguin i congeniïn. Ja es veu venir, de lluny, que no serà fàcil… La comicitat de Rovira vs Rodríguez es basa sobretot en els tòpics de les dues cultures: l’independentisme, la suposada gasiveria dels catalans, […]

El compositor nord-americà David Lang reinterpreta Fidelio, de Ludwig van Beethoven (1805) en l’òpera Prisoner of the State, un clam contra els presos polítics que permet múltiples mirades: l’esclavatge i la servitud en l’evolució dels temps, el preu de la dissidència, l’ús del poder, el domini de les minories, la situació política actual, també a casa nostra… Fins i tot el vassallatge a un determinat sistema econòmic que genera una esclavitud inconscient, sense cadenes visibles. La dificultat en la sortida de l’engranatge, on els interessos dels qui ocupen els diferents esglaons de poder fan més fortes les baules de la cadena que cal trencar, és subjacent en una versió eminentment més política que l’obra clàssica. Lang ha investigat a l’entorn […]