Recomanacions

Dimarts vaig anar a l’estrena de The Rocky Horror Show al Teatre Coliseum, lloc de partida de la seva gira europea especial 50° aniversari de la seva estrena, amb la mateixa producció que a Londres, en versió original (anglès) i subtítols en castellà. Estrenat el juny de 1973 al Royal Court Theatre de Londres, The Rocky Horror Show s’ha convertit en el musical contemporani que més temps ha estat ininterrompudament en cartell. Aquest espectacle musical de rock ‘n’ roll és un homenatge a les pel·lícules de ciència-ficció i terror de sèrie B. Amb més d’una quinzena d’actors i actrius sobre l’escenari, acompanyats per la música en directe, aquest musical és una festa garantida que combina ciència-ficció, comèdia i terror, música […]

Hi ha persones que viuen contínuament dins d’un conflicte personal amb altres individus, molt probablement l’inici d’aquesta disputa és una història d’amor. D’altres es deixen fluir per les coses que passen al seu voltant i n’hi ha algunes que, fins i tot, eviten qualsevol altercat que tingui a veure en obrir-se i parlar amb el cor a la boca –per bé o malament-. Dos germans amb les seves parelles i una casa familiar amb piscina, aquí se situa aquesta història. Mentre parlen i afronten les seves relacions amoroses i familiars, els quatre personatges també reflexionen sobre ells mateixos. Part de la gràcia d’aquesta producció és que els papers es reparteixen just abans de començar l’obra entre els quatre intèrprets: Mireia […]

Dilluns vaig anar a La Villarroel a l’estrena de Los finales felices son para otros; una obra de Mariano Saba, dirigida per Ignacio Gómez Bustamante i Nelson Valente i protagonitzada per Julián Ponce Campos, Martín Gallo, Augusto Ghirardelli, Mariana Mayoraz, Sofia Nemirovsky i Matías Pellegrini Sánchez. Los finales felices son para otros, es va estrenar a l’Espacio Callejón (Argentina) l’any 2022, sota la direcció de Nelson Valente i Ignacio Gómez Bustamante. Es tracta d’un treball que aprofundeix sobre el text de Ricard III de William Shakespeare, un text de gran potència dramàtica, que busca qüestionar els vincles de poder i ambició com a únic motor possible. No es tracta d’una adaptació, sinó que és una reescriptura del clàssic a la […]

Ahir vaig estar al Teatre Condal veient aquesta comèdia musical que han escrit Jumon Erra i Daniela Feixas amb música de Miquel Tejada i dirigida per Jumon Erra. De moment pinta bé.És la nova proposta del teatre musical català, on la comèdia romàntica és l’excusa perfecte per poder passar una bona estona. Tenim la parella romàntica de dues classes socials, amb una mica d’humor. El personatge del Xavi ha anat canviant en cada moment que apareix, i es nota en la forma en què canta i actua, d’un complet ‘estaquirot’ a una persona amb vida. L’Ada, al contrari, del seu estil més urbà, fa un traspàs a cançons més romàntiques a l’hora d’anar avançant amb els personatges. Menció a part […]

Vaig a veure “Victorina” al Teatre Akadèmia. Volia tornar a veure a Gracia Fernández i conèixer la faceta com a actriu i cantant de Silvia Marsó. M’he trobat una proposta de “La Barni” que m’ha sorprès gratament. Una obra amb un compromís polític, feminista i de recuperació de noms de dones, molt oblidats. És un text d’Eva Hibernia realitzat a partir de les memòries de l’escenògrafa Victorina Durán.I Marc Vilavella en fa una direcció espectacular. Només entrar veiem a Gracia Fernández amb el seu paper de Querubína, jugant amb diferents objectes. Quan al final comença la funció, veiem que estem situats al rastro de Madrid, on Querubín va catalogant els diferents objectes ‘perduts’. Cada un d’aquests objectes té una història, […]

Eva Hibernia, autora de Victorina, ha conseguido lo que parecía inalcanzable: abordar la gran mayor herida de España y hacerlo en el amor y en reconocimiento. El viaje al pasado se basa en la figura a Victorina Durán, una escenógrafa y diseñadora que, como tantas otras mujeres de la 2ª república, como por ejemplo Margarida Xirgú, no han sido lo suficientemente honradas. Sin embargo, la obra no es solo un homenaje a Victorina Durán y su historia. Es, sobre todo, un homenaje a la magia de las artes. Por esto no nos encontraremos frente ningún biopic enciclopédico o un mero transcurrir de hechos y anécdotas. Victorina es mucho más. Un querubín (Gracia Fernández) será el encargado de abrir juego a […]

Julio Manrique dirigeix aquesta increïble comèdia amb apunts dramàtics de Mike Bartlett; un intel·ligent i divertit retrat de l’idealisme de joventut i l’esdevenir de la societat capitalista actual a través de la història d’una família al llarg de 40 anys. Aquest retrat generacional ple d’ironia i sarcasme arrenca amb un record nostàlgic de l’època hippie dels seixanta, quan Laia Marull i David Selvas es coneixen sent uns adolescents idealistes. Quan arribem als 90, aquesta parella que ha tingut dos fills estan ja esgotats de treballar per assolir el somni neoliberal de viure en un adossat i quan finalment som al 2011, són els seus fills disfuncionals, interpretats per Clara de Ramon i Marc Bosch, els que prenen protagonisme per a […]

La vida i la mort, la quotidianitat, a Grover’s Corners, una petita localitat nord-americana de l’estat de Nou Hampshire, fonamentalment d’ideologia republicana, a principis del segle XX, és l’eix narratiu de La nostra ciutat, un text de Thornton Wilder guardonat amb el Premi Pulitzer de Teatre l’any 1938. Es tracta de possiblement la peça més representada als Estats Units, on es diu que no hi ha dia que una companyia, ja sigui professional o amateur, no la porti a escena. És un text recorrent en escoles de teatre d’arreu del món, bàsicament per la senzillesa i el ritme dels diàlegs i seu caire dinàmic i coral. Estructurat en tres actes diferenciats per salts en el temps (1901, 1904 i 1913), […]

No us perdeu The Producers, una versió d’Àngel Llàcer i Manu Guix amb la productora Nostromo Live del gran èxit musical The Producers de Mel Brooks; el musical més premiat de la història (Tony, Oscar, Grammy). L’equip directiu torna a estar integrat per Àngel Llàcer i Enric Cambray (direcció escènica), Manu Guix i Gerard Alonso (direcció musical), Miryam Benedited (coreografies) i Maria Bossy (coreografies de claqué). De la part tècnica cal destacar el disseny d’il·luminació d’Albert Faura, el disseny de vestuari de Marc Udina, el so de Roc Mateu i l’escenografia dissenyada per Enric Planas. Pel que fa a la interpretació, tots ho fan de meravella. Armando Pita, Ricky Mata, Mireia Portas, Bittor Fernández, Àngel LLatzer. Tots són molt bons […]

Podríem conjecturar una hipòtesi per saber si l’obra de teatre que hem vist ens ha agradat o no: si hi voldríem tornar una segona vegada. A “Hamlet 0.1” hi voldria tornar una segona i una tercera si pogués. I segur que cada cop pensaria el mateix que vaig pensar just quan va acabar: quina gran funció! Dit això, comencem. Els apassionats de l’obra de William Shakespeare (en som milers, oi?) ens dirigim sempre als teatres on es representa una obra de l’autor anglès del qual encara avui se sap ben poca cosa. A casa nostra, les representacions de “Hamlet” han marcat fites històriques, i de ben segur que molts recordeu l’actor Julio Manrique fent el paper del príncep danès (amb […]

Que les relacions son complicades no és un secret i que cada família és un món, tampoc. Està clar que aquells que han viscut un tipus de relació a casa n’esperen en el futur un marc igual o semblant, però això no vol dir que sigui fàcil i que sigui la realitat. Les persones son complexes i les seves relacions encara més. En aquesta producció es veu l’evolució d’una parella i la seva família en tres dècades diferents. Comença amb la trobada d’en Kenneth i la Sandra enamorant-se en l’Amèrica del flower power, per viure després en un adossat ja casats i amb dues criatures als anys noranta, i acaba a l’època actual amb uns fills i uns pares que […]

La primera vegada que vaig veure Hamlet.O1 va ser a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura de Sabadell, durant la V edició del Fresc 22. Després la vaig tornar a veure al Teatre La Flor de la Palma de Teià, a la segona edició de Lletraescena, entre la literatura i el teatre (de la que en formo part com a col·laboradora) i per on han passat actors, directors i dramaturgs de gran reconeixement com Sergi Belbel, Jordi Casanoves, Toni Casares, Pau Miró, Eduardo Mendoza, Cristina Genebat, Carme Sansa… Hamlet.01 és un imprescindible per a tot amant del teatre. Escrit durant la pandèmia per Sergi Belbel expressament per a l’Enric Cambray. Es tracta d’un monòleg de quasi dues hores en què el protagonista […]

Ahir al Teatre Victòria es va celebrar la primera edició del Festival Victòria X Pòdcast. Un Festival creat i organitzat per la productora d’Antonio Díaz, El Mago Pop, que, per cert, també hi era present, i la direcció d’Héctor Rojas. 10 Pòdcasts i Live shows basats en Pòdcast i 12 hores ininterrompudes que volen convertir el Festival en el Rècord Mundial de Pòdcast en emissió ininterrompuda. Va ser una trobada inèdita en tot el país, entre els diferents creadors i el públic. El festival va començar 12 h amb l’esperat La Vida y Tal presentat per l’Ana Milán i en Sebastián Gallego, guanyadors del prestigiós Premi Ondes al Pòdcast Revelació 2023. Jo vaig triar El Búnquer, l’aclamat pòdcast de Catalunya Ràdio, […]

Com deuen ser actualment els joves que en els seixanta buscaven el trencament amb la societat que imperava? En quina classe de pares es deuen haver convertit? En aquesta comèdia anglesa de Mike Bartlett –Bull, Contracciones– es parla precisament d’això, ja que es segueix la història d’una parella des de que es coneixen l’any 1967 fins el 2011, passant per l’època final del Tatcherisme a principis dels noranta. Més de quaranta anys per entendre uns personatges que han progressat econòmicament, que han fet el que han volgut i que s’han emmotllat còmodament a una societat que finalment els ha canviat a ells. Uns personatges que veuen com els seus fills s’avergonyeixen d’ells i els acusen d’immobilitat i poca connexió amb […]

Dos germans i les seves respectives parelles. Un xalet als afores, una piscina que s’està preparant per a l’estiu i uns pares absents, però molt presents d’una manera o altra. A partir d’aquí, trencaments, acostaments, maneres de dissimular una relació que no es vol assumir, etc. Tot això és el que conforma Swimming pool, una obra del valencià Juli Disla que parla dels comportaments humans a l’hora d’afrontar relacions, siguin de l’índole que siguin. El més novedós d’aquest muntatge és la forma que s’ha escollit per explicar-nos la història. El director Fer Rivas ha decidit encarar-lo des del joc, i és per aquest motiu que quan entrem al teatre els actors ja porten una estona jugant a una variant del […]