Recomanacions

Ojos Verdes ens parla de la lluita de moltes persones durant l’època de la república, guerra civil i dictadura d’Espanya a través dels ulls d’una persona, un artista que va defensar els seus drets fins que va ser obligat a l’exili: Miguel de Molina. Representat per un Marc Vilavella que realitza un gran treball damunt l’escenari, defensant amb força i mestratge la figura de l’artista, que passa per diferents moments vitals escenificats a través dels diferents temes musicals que se succeeixen a l’escenari. L’acompanyen Gracia Fernández, -recentment nominada a millor actriu de musical als Premis Butaca pel seu paper a Le Llaman Copla; Nacho Melús i Anaïs López; actors i cantants polifacètics, que completen el repertori i complementen la figura […]

Quan entres al Teatre Lliure de Gràcia (antiga Cooperativa La Lleialtat) i et trobes inmers en un ball de diumenge com els que triomfaven allà anys enrera, amb un Jaume Sisa cantant i tocant les maraques per un públic que arriba i es posa a ballar a l’escenari… saps que et trobes davant d’una peça excepcional. La Perla 29 ho ha tornat a aconseguir. Han creat un espectacle màgic. Han convertit els personatges de Juan Marsé en meravelloses criatures de carn i ossos, amb una cuidada posada en escena (marca de la casa). Amb “Adiós a la infancia” no pagues una entrada de teatre. Pagues un viatje d’anada i tornada a una Barcelona entranyable. L’únic però: la durada. Comença fluixeta […]

Després de més 10 anys representant La apoteosis necia, l’espectacle amb que va començar al món dels monòlegs, Berto Romero, per fi, ha fet el pas endavant d’estrenar un nou xou. Berto Romero sigue con nosotros neix de la necessitat del còmic de parlar de temes més propers a la seva realitat actual que, amb el pas del temps, ha canviat i molt. El que ara ens presenta és un text farcit d’originalitat i bons acudits, amb la novetat de veure una faceta més madura de l’humorista. Qüestions com la paternitat, la crisi dels trenta (gairebé quaranta) o la mort li serveixen, com ja ha fet altres vegades, per reflexionar amb tendresa sobre el patetisme existencial i els aspectes més […]

Víctor Álvaro serà el gran culpable que el 1984 que es representa a l’Almeria Teatre, acabi sent un dels èxits de la temporada. No li resto mèrits dient que treballa amb molt bon material (Orwell/Sullivan/Baulenas), perquè la posada en escena és a l’alçada del text, de l’adaptació i de la traducció. Està al mateix nivell un repartiment que sap des del primer minut entendre la proposta coreogràfica i que va guanyant pes a mida i mesura que va avançant l’espectacle. Vull ressaltar el bon treball d’Andreu Rifé, que la posada en escena redueix, pràcticament, a un bust parlant i que, tot i així, construeix un personatge versemblant, per humà i contradictori. Carles Canut, sicari de luxe del Gran Germà, faria […]

Amb una història ben senzilla (pensada per a un públic familiar), els artistes del 18è Circ d’Hivern van lligant els seus quadres amb els d’un museu imaginari on la dramatúrgia els ha perdut. En molts moments espectacular, en altres divertit, AAART! és sobretot un exercici de passió professional i tècnica (tan necessària com invisible, gràcies!!!) al servei de l’honradesa i la naturalitat. Agermanar Goya, Miró, Leonardo, Malevich, Schiele… amb la corda llisa, les acrobàcies, els equilibris, la roda Cyr… Sembla tan senzill quan has vist AAART!… No s’enganyin: cada minut d’espectacle vol moltes hores de feina. La recomano a tothom i, sobretot, a aquells que es pensen que el circ és allò de sempre. Es sorprendran!!! Espectacle familiar imprescindible per […]

Això opinava jo del Romeu i Julieta del bard d’Stratford, però avui m’han fet dubtar, perquè el que he vist a l’Akadèmia sota la direcció de Dugald Bruce Lockhart, un “propeller” que va aterrar a Barcelona, m’ha semblat brutal. Molt a l’estil de la casa, ha posat un coet al cul dels actors, i hem fruït d’una funció dinàmica però respectuosa amb els recitats. A partir d’un càsting molt encertat, i un aprofitament de l’espai “molt particular” de l’Akadèmia, l’obra ha fluït com una riuada imparable. Magnífica direcció que ha portat als actors a l’excel·lència. La música i les coreografies ens ha transportat al estil de teatre que es feia al renaixement. No us la perdeu. Ocasió única per veure […]

L’escenari de la sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya és un espai immens que, en teoria, no és apte per representar tot tipus d’espectacles teatrals, ja que corren el risc de no acabar d’omplir-lo i de no permetre a l’espectador capficar-se dins l’obra. Sense anar més lluny, això és el que succeeix amb “La rosa tatuada”, un espectacle que hauria brillat més en un altre tipus de sala i que deixa buit aquell escenari immens, tot i els visibles esforços d’omplir-lo per part de la seva directora i d’una Clara Segura que aconsegueix amb la seva gran interpretació que allò no quedi ridícul. D’altra banda, el text presenta alguns altibaixos que fan que quan l’obra t’atrapa, a la poca […]

Amurs, a love story ens explica, a través de la dansa i la música, una història d’amor d’una parella, ell i ella, que s’instal·len en una ciutat emmurallada, on viuen la seva vida, amb els seus moments àlgids, moments tràgics, moments de gelosia i desconfiança, i moments d’amor pur. A través de set artistes: dos cantants, quatre ballarins i una pianista, ens submergeixen en els sentiments més profunds d’aquesta parella, el cos i ànima de la qual estan separats físicament, ja que el cos està representat per dos dels ballarins i l’ànima pels dos cantants – actors. Un espectacle de teatre musical i dansa que se surt de la norma, del que estem acostumats a veure, però amb el qual […]

“La rosa tatuada és la peça amb la qual he donat testimoni del meu amor pel món”, sentencià el seu autor, Tenessee Williams. Ningú ho dubta després de veure la versió de l’obra de Carlota Subirós, qui també ha traduït el text al català, justament setanta anys després que Tenesse Williams escribís el primer esboç de l’obra a l’Hotel Colon de Barcelona. Tard o d’hora, tot torna. Serafina Delle Rose protagonitza una tragicomèdia que ens situa a una comunitat siciliana de Nova Orelans. L’agònica espera d’un marit que no arriba és l’espurna que encén aquesta història. El dol infundat per l’amor cec i aparentment únic que encara sent Serafina pel seu estimat la tancarà dins el niu que és casa […]

Però són pitjors. Josep M. Miró ha teixit un text interessant amb les tensions que passen dos matrimonis (l’un madur i l’altre jove) atrapats en un país tercermundista on ha esclatat una revolució. Tancats en un hotel, l’ambient és feixuc, però és que la dona del matrimoni gran és una autèntica mala peça, exercint de dominatrix imposant la seva perversitat moral. Llàstima que l’autor ha estirat una mica massa la corda i algunes de les situacions han passat de tenses a inversemblants. Tot i així hi ha situacions brillants com la incitació a que els joves tornin a fumar, en unes imatges de temptació, dominació, Eva (el nom de la noia), la poma, la serp… Continuar llegint…

El Liceu ens proposa un oasi d’alegria, bon rotllo i màgia, emmarcat dins un conte de fades. “Hem fet tot el que hem pogut per fer-vos volar al país on el somnis es fan realitat”. Aquesta és la darrera frase que ens proposa la òpera… i resumeix perfectament el que succeeix en escena. Cendrillon, la ventafocs de Massenet, se’ns presenta com un conte. L’escenari és un llibre i tota la trama que veiem en escena en són les il·lustracions. Aquesta és la proposta escènica que ens fa en Laurent Pelly, un conte vivent que ens fa emocionar. El repartiment és brillant, totes les veus són excepcionals destacant Cendrillon interpretada per Joyce DiDonato, tècnicament fantàstica, alhora que dolça i amorosa, amb […]

Sembla mentida com han canviat els nostres costums, relacions i manera de comunicar-nos des de l’arribada d’Internet. I el canvi és constant! Entre les possibilitats que ofereixen els dispositius portàtils i les xarxes socials; i les mil i una aplicacions que diàriament apareixen al mercat, la nostra vida digital és cada vegada més plena i ens demana major atenció i dedicació. Com ens està afectant tot això? Ens importa com ens veuen els altres? Què es pot i no es pot comentar a les xarxes socials? Existeixen límits o tot s’hi val? En José Corbacho, sol per primera vegada damunt de l’escenari, ens convida a compartir els nostres dubtes, teories i anècdotes al voltant d’aquestes i altres preguntes a Corbacho3G. […]

Una noia es converteix en zombie, apareix en escena un home llop, i juntament amb altres personatges, comencen a ballar. A què recorda? L’habitual és pensar en el videoclip del clàssic Thriller de Michael Jackson, però en realitat es tracta d’un truc de màgia de Mag Lari. Poc s’hauria imaginat el cantant americà que un mag català utilitzaria les seves cançons per acompanyar els seus números, però amb la nova edició d’Splenda que es representa al Teatre Condal, Lari torna a demostrar el seu domini de la màgia espectacle, aquesta vegada, rendint homenatge al Rei del Pop. Amb al seu particular humor, la posada en escena i la bona coordinació entre els números i la música, el mag aconsegueix que […]

Us vaig a contar un secret. Fa uns quants mesos estava dinant en un restaurant de Gràcia i en una taula no gaire llunyana a la meva hi seien en Pau Miró, n’Oriol Broggi i una altra persona que no vaig identificar. No vaig poder evitar que algunes paraules de la seva conversa m’arribessin. Vaig sentir que parlaven sobre … les cançons d’en Sisa… i sobre … la novel·la d’en Marcé… Tafaner de mena, em vaig quedar amb la curiositat de saber de què estaven parlant. Quina relació hi podia haver entre Broggi, Miró, Marcé i Sisa? Ara ja he trobat la resposta: s’estava cuinant un plat exquisit, amb productes naturals d’en Juan Marcé, ben escollits per Pau Miró, amb […]

Enric Magoo ens presenta un espectacle simpàtic, divertit i ple de màgia. Confidències de un prestidigitador és el títol de un dels tractats de il·lusionisme més importants de la màgia moderna, escrit per Robert Houdin al segle XIX. Ens trobem a l’Enric Magoo al seu camerino, preparant-se per la propera actuació. Ens parla sobre l’història de la màgia, i ens presenta diferents episodis mitjançant la interpretació de personatges que ens proposen efectes màgics clàssics molt be executats: gobelets, daus, escapisme, autòmats…. Destaca la levitació de la taula, probablement de les millors que es poden veure avui en dia. La selecció dels jocs és molt heterogènia, fet que la fa molt entretinguda. La música seleccionada per acompanyar-los és elegant, suau i […]