Recomanacions

Silvia, escrita i dirigida per Nelson Valente, una de les figures més representatives del circuit teatral actual, tant a l’Argentina com a casa nostra, és la primera peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina. Silvia és una barreja entre tragèdia i comèdia divertida, fresca i molt propera, al mes estil argentí. Silvia ens explica la història d’una dona que va fer tot el que s’esperava d’ella al llarg de tota la seva vida. Es va casar, va tenir dos fills i va formar una família. Avui, als setanta anys, ja vídua, torna a Barcelona a retrobar-se amb el que va ser el veritable amor […]

Tenia moltes ganes d’anar a veure aquest musical. Tot i que no soc gaire seguidora del festival d’Eurovisió, en guardo un grat record de quan era petita i a casa era un dels esdeveniments més esperats de l’any. Després de triomfar al Teatre Gaudí, on es va estrenar la temporada passada, Tuelf Points arriba al Teatre Borràs. Es tracta d’un projecte de la companyia Suerte en mi vida Producciones, creat i dirigit per Dídac Flores. Sota la direcció de Karen Gutiérrez, cinc actors-cantants excepcionals: Xavi Duch, Esther Peñas, Marc Pociello, Laura Daza i Dídac Flores, i les col·laboracions virtuals de Nina, Miki Núñez, Ruth Lorenzo i el periodista de TV3 Toni Cruanyes. D’entrada ja us dic que no us el […]

Amb una població cada vegada més envellida, és freqüent —natural, fins i tot— que els adults de mitjana edat tinguin al càrrec, com a mínim, d’una persona gran: pares, sogres, avis, tiets… Algú podria al·legar, amb raó, que això ja passava fa dècades. La semblança entre llavors i ara és que aquesta feina recau majoritàriament sobre les dones; la diferència, que avui la societat obliga a tirar endavant la vida laboral invisibilitzant gairebé per complet una situació que no només suposa una càrrega física, temporal i econòmica, sinó sobretot un desgast emocional. Lali Symon, escrita i dirigida per Sergi Belbel, se situa en aquest escenari. Metafòricament, perquè la protagonista (Emma Vilarasau) és una monologuista còmica d’èxit que diu les veritats […]

El teatre argentí més pur -el que vam conèixer fa anys de la mà de Javier Daulte, Rafael Spregelburd, Claudio Tolcachir i tants altres- ja forma part del nostre patrimoni. Molts vam formar el nostre gust teatral i vam créixer com a espectadors veient espectacles, aparentment senzills i carregats de veritat, que venien directament de Buenos Aires. Nelson Valente va ser un dels últims a arribar, però algunes de les seves estrenes també ens van convèncer completament. I quin és el secret del teatre argentí? Podríem dir moltes coses, però alguns dels ingredients fonamentals són la quotidianitat, la veritat escènica i la improvisació en els assajos. De fet, molts textos es creen directament amb els actors, a la sala d’assaig, […]

En una època amb tantes fonts d’informació i tanta accessibilitat semblaria estrany que es puguin crear històries i fets que no siguin fidels a la realitat o que sigui reconvertits per donar suport a una idea concreta. Però passa, i moltes més vegades de les que qualsevol es pugui arribar a imaginar. Els fets d’Altsasu s’han convertit ja en un capítol més de la història rocambolesca de l’Estat Espanyol. Dos Guàrdia Civils i les seves xicotes van ser agredits en un bar del poble navarrès mentre estaven fora de servei. Durant la investigació, més dirigida que feta amb diligència, es van detenir a un alt nombre de veïns de la localitat i se’ls va acusar de terrorisme, amb tot el […]

Alberto Cortés és director d’escena, dramaturg i performer. One night at the Golden Bar es va estrenar el setembre passat en el Festival Terrassa Noves Tendències (TNT) Es tracta d’una proposta atrevida, un estira-i-arronsa entre el convencional i la modernitat. Es tracta d’un soliloqui. Cortés parla des de la soledat. Paraules profundes, plenes de sinceritat que neixen del seu jo més intern. Però també hi ha instants de silencis. Silencis plens de denúncies i reflexions. Afirmacions. Repeticions. Cortés juga amb el públic, recita, canta, balla, filosofa. Cortés ens parla des de la tendresa i la fragilitat sobre l’amor platònic, l’amor carnal, l’amor romàntic. Ens fa riure, ens commou, ens fa reflexionar. One night at the Golden Bar és una proposta […]

Una illa ens planteja dos dilemes propis de la nostra societat i dels nostres temps: l’individualisme enfrontat a la idea de col·lectiu, i el paper que té la intel·ligència artificial en tot plegat. L’Agrupación Señor Serrano, amb la direcció i el guió a càrrec de l’Àlex Serrano i en Pau Palacios, aborda aquestes temàtiques a través d’un espectacle ple de poesia, i en el que els efectes visuals, lluny d’allò que ens té acostumats, esdevenen un pont força sobri de diàleg amb l’audiència. Després de mesos de recerca, investigació i consultes amb la intel·ligència artificial, la companyia va a la recerca d’un espai idíl·lic des del que podria sobreviure la mateixa civilització humana. La demanda inicial consisteix en la creació […]

Que l’argument i l’edat dels personatges no ens confonguin: La chispa no és només un espectacle per públic juvenil. I és que potser els adults no somien també en ser herois amb capa? L’experiència de l’obra comença abans que les llums s’apaguin i s’estreni la funció: s’immergeix a l’espectador, des del primer moment, en la botiga de còmics on transcorrerà tota l’obra. A partir d’aquí, anirem descobrint la història de 4 joves amb problemàtiques no tan diferents a la dels adults: timidesa, mals d’amor i d’ amistats. 4 joves, al que cal afegir un espontani, i també el veritable protagonista: l’heroi del Raval del que tothom parla però que mai es veu. Marc Angelet, autor de l’obra, ens té acostumats […]

La tardor no arriba mai forma part d’Eòlia Escena Emergent una aposta d’Eòlia I+D i el Teatre Eòlia dedicada a creadores i intèrprets emergents en l’àmbit de les arts escèniques. Un aparador de nous talents. Un primer trampolí per a la visibilitat vinculat als Treballs de Final de Grau de l’alumnat d’Eòlia.Com la setmana passada amb “El mestre i el mar” que formava també part de l’Escena Emergent, anem a veure el treball de l’alumnat d’Eòlia. S’ha de dir que aquesta temporada l’he visitat sovint per veure que s’hi cou en les noves propostes que molt sovint són oblidades. El text ens parla de l’actitud d’un grup que vol atemptar contra un dignatari. Un acte de terrorisme en què poden […]

La comèdia és el gènere que més reivindico. Sovint passa per frívol perquè senzillament fa riure però sostinc que és difícil aixecar somriures. Tampoc no vull dir que les obres que fan reflexionar i pensar siguin fàcil; el que penso és que no hi ha gèneres teatrals de primera ni de segona. I ara al gra. La tendresa és una comèdia d’embolics que té la guerra de sexes com a tema. Tres dones i tres homes de classes socials diferents convergeixen en un únic punt: no volen que els fills respectius coneguin persones de l’altre gènere. En el cas del pare, el cas és extrem perquè el fill petit, ja crescudet, no ha arribat mai a conèixer una dona, no […]

Sol Picó ho ha tornat a fer. Titanes és espectacle on sobren les paraules. Un esclafit visual, sonor i emocional de la mà de tres ballarines que travessen les runes del Born Centre de Cultura com esperits errants. Encarnant la força ancestral i silenciosa de la dona. Fent visibles les arrels sota la pols. Cridant i qüestionant la història. Expressant el que només un cos humà i viu pot expressar. Acompanyades per un cor de dotze cantants que interpreten la captivadora música de Judit Farrés, la proposta escènica és poderosa i singular. Original i difícil de descriure. Una oportunitat única que té lloc en un marc irrepetible i que fa que l’experiència assoleixi cotes artístiques transcendentals. Avui, divendres, segon i […]

La paella dels dijous, escrita per Cristina Clemente i dirigida per Muguet Franc, és la segona peça de la trilogia Catalana-Argentina que parla sobre la família; un projecte conjunt de col·laboració entre creadors i creadores de Catalunya i Argentina. La paella dels dijous és una comèdia divertida, fresca i molt propera. Tota la trama passa en un sol dia (dijous) i en un mateix espai (una cuina). És dijous, i com cada dijous la Mercè (Lluïsa Castell) es reuneix per dinar amb els seus fills (Núria Cuyàs i Jordi Andujar). Cada dijous la Mercè prepara paella, però aquesta setmana ha cuinat paella de marisc, cosa que significa que hi ha quelcom important a celebrar, o no. El fet de cuinar […]

La Perla 29 celebra el seu vint aniversari amb una comèdia divertida, fresca i dinàmica, Coralina. La serventa amorosa del dramaturg venecià del s. XVIII Carlo Goldoni. Tot i que sembla estrany, és la primera vegada que es pot veure una obra de Goldoni al teatre de la Biblioteca de Catalunya, ja que el lloc és ideal perquè una obra d’aquestes característiques, llueixi moltíssim. De fet, així ha estat. L’escenografia s’ha muntat a tres bandes. Uns palets tintats, unes cortines, uns quants mobles auxiliars, les parets de pedra i dos dels finestrals de la sala han estat suficients per traslladar-nos dos segles enrere. La posada en escena ha estat bastant fidel al text original, tot i que hi ha hagut […]

A vegades és difícil mantenir la boca tancada i no dir allò que realment es pensa, especialment quan no es vol ferir a algun familiar o amic. És la sinceritat tan necessària sempre? A vegades les mentides piadoses o la omissió d’algunes ajuden a mantenir un bon ambient que és millor no canviar… Mai se sap quin és el camí correcte i sempre hi ha algun moment en què la cosa descarrila. En Nacho i la Miranda (Francesc Ferrer i Ángela Cervantes) son parella i han quedat per sopar amb l’Eloi i la Sònia (Biel Duran i Laura Pau) per veure’s i conèixer el seu fill Jan. Un comentari desafortunat d’en Nacho provocarà un tsunami de veritats, opinions i coses […]

Una revista, un pòster, un anunci o un videoclip, per exemple. Es pot triar qualsevol d’aquests formats i analitzar la hipersexualització i pornificació dels i de les menors. Sense buscar gaire es pot veure com és una pràctica constant per vendre qualsevol cosa, ja sigui un producte o una història. En aquesta obra una psicoterapeuta, Tessa, repassa davant del públic un cas sense precedents i que parteix del fet que la seva pacient té una filla de 8 anys que es vol posar pits. A partir d’aquí proposa fer una revisió a la societat i a la cultura física i sexual que impera. El text és una meravella traduït per Adriana Nadal i original de l’autora i actriu britànica Monica […]