Recomanacions

Durant la nit de Sant Joan, l’Anna, una nena tancada en unes golfes rep la visita de la Noia del Mirall que li proposa jugar al joc de “les coses amagades”. Podria semblar un punt de partida infantil, fins i tot màgic. Però que les aparences no ens enganyin. Sota aquesta premissa aparentment fantasiosa i innocent es desplegarà tot allò fosc que ha estat durant anys sepultat a la memòria. Sobre l’escenari trobem una nena, un mirall, dos personatges, una història i dos relats que es converteixen en un. També una gran pregunta: què és veritat i que és mentida? A Anna ho veurem clar: tot depèn dels punts de vista i dels fets que cadascú hagit volgut subratllar o […]

Quina facilitat tenim de sentenciar comportaments i actes quan es tracta d’un fet que no és proper. Quan es veu una pel·lícula, una sèrie o s’està llegint un llibre sobre un cas, tendim a emetre un judici amb una rapidesa impressionant i deixant-nos emportar per l’emoció i no tant pels fets. Però sempre és així perquè hi ha ficció pel mig i se sap que cap decisió presa des del sofà de casa afectarà de veritat a ningú. I si li afectés? S’actuaria de manera tan lleugera? En aquesta obra el públic és part implicada en un judici que decidirà si l’acusat va matar premeditadament o no a la víctima. Voluntàriament, membres del públic es converteixen en jutge/essa, fiscalia, defensa, […]

“Llegat” és una obra que ens parla de la importància d’aprendre a aprofitar cada moment. Partint de la relació mare i fill com a temàtica principal, el text de Daniel J. Meyer també aborda diverses qüestions com el “fer-se gran”, aprendre a deixar anar o les relacions afectives. Els conflictes de l’obra no són abordats d’una manera excessivament directa, com a la vida, hi ha coses que costa molt dir-les tal com són. Això permet als intèrprets jugar amb el subtext, amb tot allò que no s’atreveixen a dir, cosa que els converteix en uns personatges molt més interessants. Això no obstant, en alguna ocasió sembla que els diàlegs resulten una mica forçats a l’hora d’utilitzar un cert tipus de […]

La Sala Fènix de Barcelona presenta “La Terreta. Tot un caos per estimar”, una obra de teatre creada i interpretada per Anna Cerveró, que combina l’humor amb la crítica social en un espectacle d’autoficció. La peça tracta el tema del patrimoni cultural valencià, tant material com immaterial, i el (mal)tracte que ha patit al llarg dels anys. Cerveró ofereix una visió personal i afectuosa de la seva terra, fent servir l’humor per reflexionar sobre la desatenció i el deteriorament del llegat cultural del País Valencià. Amb un to irònic i desenfadat, l’actriu posa en relleu les contradiccions i absurditats que envolten la gestió d’aquest patrimoni, tot fent riure el públic mentre el convida a reflexionar sobre la importància de preservar […]

Començo tard la temporada teatral, torno del Camino de Santiago i aquest cop més tard que mai. Però em sembla que m’espera una bona temporada i començo amb bon peu. Tot comença abans d’entrar al teatre, ens trobem amb una mica d’aldarulls sobre l’obra de teatre, la gestió del teatre, mala praxi de la companyia i la precarietat del teatre. Resulta que són els primers actors que havien de fer l’obra de teatre. Un cop superat això i ja a la sala del teatre, en trobem amb un magnífic Gerard Franch que amb un bon registre vocal i còmic ens fa tot el repertori de l’obra musical “Els Miserables”. Segurament és la precarietat que hem vist al principi, un mateix […]

El teatre argentí no et deixa mai indiferent, potser per la sensibilitat amb la que tracta als personatges, per la cruesa de les situacions, per la sinceritat i facilitat amb la que expressen els sentiments. Aquesta obra és argentina perquè ho és la dramatúrgia i la direcció, un dels actors, l’assistència artística, l’escenografia i el vestuari. La producció és de Júlia Simó Puyo i El Eje, companyia creadora de 12 espectacles que parlen de personatges marginats i trencats. El dramaturg i director és Sergio Boris, autor i director de molts espectacles i innombrables premis. En aquesta obra Euforia y desazón, hi ha molta més “desazón” que eufòria. Una ex-alumne d’una escola de formació d’adults torna per dirigir-la. L’escenografia ja ens […]

Haig de reconèixer que vaig triar aquest espectacle principalment perquè hi actuava en Joan Vázquez. De fet, des que el vaig descobrir, no em perdo cap dels seus espectacles. En Joan Vázquez fa més de dues dècades que està als escenaris. Com intèrpret, ha actuat en musicals i obres de text a Barcelona i Madrid. Claude a Hair, Frank a Merrily We Roll Along o Sky a Mamma Mia!, Els Nois d’Història, Flor de Nit-El cabaret, Alan, Renard o el Llibre de les Bèsties, Le Llaman Copla, Goodbye Barcelona, Bagdad Café, Off-Broadway, Tu, Jo, Ell, Ella… i 10 anys més, Jugant a Rodgers, Gaudí, My Fair Lady i Rent. Com a autor i productor, després de debutar amb Se Fue […]

La Gavina d’Anton Txékhov es tracta d’una obra essencial pel drama modern. Escrit el 1896, el text ens proposa conflictes romàntics i artístics, que encara són vigents avui en dia. A més, ens ho posen fàcil, ja que l’obra es percep com si fos en l’actualitat: els personatges es mouen i es vesteixen com avui en dia, fins i tot tenen mòbil. Una aposta que aconsegueix connectar més fàcilment amb el públic. L’acció es desenvolupa en quatre actes, en quatre escenaris diferents que Lluc Castells ha portat a escena d’una manera magistral. Comencem amb un espai buit, d’aquell que també ens parlarà el jove Kostia a un nivell més filosòfic. A mesura que avança la trama són els mateixos actors […]

No és país para negras és l’obra en la que vam descobrir a Silvia Albert Sopale. Era un monòleg ple dels tòpics que fem servir sense adonar-nos-en i que, amb clau d’humor, posava en evidència la discriminació a la que es veuen sotmeses les dones racialitzades. Ella troba obstacles per dona, negra i actriu en un país on les dones, actrius i negres els costa fer-se un lloc. Ara, amb Lötò, hem descobert un espai a Sants anomenat Perifèria Cimarrones, un lloc acollidor, bonic i decorat amb motius africans. Utilitzant una barreja de disciplines (text, música, dansa, objectes diversos com flors o una escultura de fang), Silvia Albert fa una crítica divertida, irònica i sarcàstica sobre la necessitat d’aconseguir l’ideal […]

Deia Buñuel que els viatges no existeixen, que sempre vivim al mateix lloc, dintre nostre. D’alguna manera, Joan Vázquez sembla fer-se seva l’asseveració del cineasta aragonès, per posar en escena un text que parla dels viaranys, sovint, tortuosos, del procés creatiu. Neon Hand és una comèdia musical trepidant amb diàlegs fulgurants, que atorguen dinamisme i fan que el temps de representació passi sense que te’n puguis adonar. L’humor impregna l’obra de principi a fi, tant en els diàlegs com en les lletres de les cançons, en les coreografies o en la complicitat que els actors busquen amb els espectadors. Tots tres, els actors, són també cantants a Neon Hand, només acompanyats per un teclat que toquen Xavier Mestres i Joan […]

Forever Van Gogh és eminentment un espectacle visual, amb projeccions que ocupen totes les parets de l’escenari i recreen uns espais virtuals basats en l’obra de l’autor. Podríem dir que també és teatre de text, però menys. I fins i tot dansa, però només a petites dosis. El que no podríem dir és que sigui un musical, malgrat que en alguns moments hi hagi música en directe i la banda sonora hagi estat feta expressament pel reconegut violinista libanès Ara Malikian. Degut a la preeminència de l’espai visual, tota la resta queda una mica difosa… tot i basar-se en la correspondència que es van escriure els germans Theo i Vincent Van Gogh. Es dona molta informació, és cert, però la […]

Sempre s’ha dit que és una de les millors òperes del segle XX. El Liceu estrena la temporada 2024-2025 amb aquesta òpera i podem corroborar que aquesta afirmació és certa. Basada en un text de Nikolai Leskov i música de Dimitri Xostakóvitx, un atrevit muntatge d’Alex Ollé i una no menys agosarada escenografia de Alfons Flores acompanyen de manera molt expressiva un thriller de tensió, crims, culpes i final dramàtic. Tota l’obra es desenvolupa sobre un terra ple d’aigua com si tots els protagonistes estiguessin vivint en unes clavegueres pudents que reflecteixen com un mirall les misèries del personatges. L’aigua és també un presagi del tràgic final. La il·luminació de Urs Schönebaum crea aquest clima de tensió en totes les […]

Els genis tenen vides peculiars, acostumen, de fet, a tenir o traumes o camins gens fàcils, fins i tot turmentats. Segurament, això fa que les seves llegendes vitals s’ampliïn i donin un àuria encara més potent a les seves obres. Vincent Van Gogh (1853-1890) va morir amb només 37 anys, després d’una vida dedicada a la creació dels seus quadres. Incomprès i desterrat durant la majoria de la seva vida, només el seu germà Theo li va donar suport en la seva obsessió per la pintura, per la qual vivia i respirava cada dia. És sabut que aquesta fixació per l’art i la seva feina el va portar a tenir problemes de salut mental fins el dia que va morir. […]

Els somnis són allò que empeny a l’ésser humà a veure un futur. Potser en la infantesa són més simples o fantasiosos, però amb els anys aquests es converteixen en objectius o desitjos més o menys assolibles. N’hi ha que es compleixen malgrat les dificultats i els entrebancs, d’altres queden per sempre a l’horitzó de les possibilitats. Greta somia en ser dibuixant de pel·lícules d’animació. Porta tota la vida enlluernada pel que poden provocar aquestes cintes a la ment no només dels més menuts, sinó també dels adults que seuen en una butaca de cinema. Treballant en la botiga de sabates familiar amb la seva germana en un petit poble americà sap que no aconseguirà el seu objectiu, així que […]

Les penes i els moments durs es poden explicar amb un somriure a la boca i amb molt de color, purpurina i plomes. L’alegria i les amistats, a vegades, ajuden a afrontar les dificultats que es presenten a la vida. Una bona cançó t’aixeca l’esperit i les ganes de tirar endavant. Una versió més de Priscilla i al teatre es torna a plantar un autobús que portarà a dos drag-queen i una dona trans en un viatge cap a una actuació enmig del desert que els hi canviarà la vida. Però realment serà el viatge, i no la representació, allò que determinarà el seu futur. Com la pel·lícula de 1994, aquest musical s’acompanya d’un repertori de cançons d’èxits del pop […]