Recomanacions

Superherois quotidians que no saben que ho són, persones que intenten viure en un món millor, que tenen inquietuds i lluiten amb esperança. En un món marcat pel negativisme i l’obsessió que tot és horrible, no va malament tenir un fil d’optimisme del qual tirar. En una botiga de còmics ubicada al Raval de Barcelona, tres amics intenten reflotar un negoci que no acaba de funcionar mentre fan allò que els apassiona. Un d’ells acaba de conèixer una noia una mica especial que també s’uneix a l’aventura. Al mateix temps, una persona emmascarada es dedica a combatre el crim i les injustícies per la ciutat en un moment polític convuls. Quatre joves a l’escenari donant veu a la seva visió […]

Veure els enrenous formats per paraules confoses o plans histriònics per aconseguir objectius amorosos sempre funciona dalt d’un escenari. Com més enrevessat sigui el guió i més difícil sigui arribar al destí desitjat, més atrapa i enganxa. Ottavio és un home ric que s’ha casat amb Beatrice després d’enviudar. Ella i el seu fill Lelio volen quedar-se amb la fortuna familiar com a herència, però els hi fa nosa Florindo, el fill legítim d’Ottavio. Amb estratagemes victimistes, Beatrice ha aconseguir que el seu pare el faci fora de casa. Coralina, serventa de la família de tota la vida se’n va amb Florindo i trama un pla per arreglar les coses i que tot torni al seu estat natural. Comèdia d’embolics […]

Avui una proposta força diferent de les que hem vist al Teatre Gaudí, Segarem ortigues amb els tacons és una producció de la companyia valenciana Contrahecho. Una proposta del 2017 i que aquesta setmna he pogut veure.Segarem ortigues amb els tacons, ens parla de la prostitució. Tenim a 4 protagonistes que ens parles de les seves pròpies vivències. No tenim les prostitutes de luxe, o les que treballen en un pis, local,.. tenim les que han de treballar al carrer. En el nostre cas, en una carretera i on comparteixen espai.Ens presenten en un text dur, transgressor com és treballar a la carretera. Fins i tot, en alguns moments veiem com criden, saluden als possibles clients que passen per aquesta […]

Segarem ortigues amb els tacons és una producció de la companyia valenciana Contrahecho, escrita per Marco Luis Hernando i dirigida juntament amb Idoya Rossi. Es va estrenar el 2017 a València en el marc del festival de tardor Russafa escènica. Segarem ortigues amb els tacons és una obra que parla de la prostitució de carrer. Un text atrevit, directe fins i tot de vegades incòmode per la seva claredat. Una obra molt explícita verbalment i físicament. A través de quatre personatges, que representen a quatre prostitutes, coneixerem el seu dia a dia. Elles s’expressen, opinen, denuncien i debaten sobre la seva vulnerabilitat davant les agressions físiques, verbals i sexuals, sobre la falta de respecte, sobre el gran negoci que hi […]

Més de 30 anys de carrera a les espatlles i encara en plena forma. Faemino i Cansado, amb el seu humor atemporal i irreverent, van omplir de rialles el Coliseum davant un públic conscient del privilegi de poder gaudir-los encara en directe. Aquest duet còmic, tota una rara avis en l’escena humorística actual on els monòlegs s’enduen la palma, són aire fresc malgrat la seva veterania. A 17 veces, veure’ls fer litealment el que els rota i com els rota, no té preu. Per 30 anys més (mínim) d’aquest parell!

Ens recordem de la nostra adolescència? Un cos, els pèls, el bigoti, el desig, els petons, les sortides, les festes és això i moltes coses més. I així ens ho recorda l’obra. Que era la discussió entre pares i fills (gag genial quan veu que l’adolescent no vol mòbil, no vol sortir, no vol provar drogues,….) amb un canvi de papers hem rigut en aquest gag de la relació de pares i fills. Però no oblidem la relació amb els altres adolescents. El primer peto, les primeres emocions, el primer noi o noia que ens atrau. Tot i molt més. El dramaturg Marc Artigau firma un text sobre l’adolescència dirigit per Meritxell Yanes, amb Marta Pujolàs i Cristina Arenas. Un […]

La cançó de la tristament perduda Cecilia acompanya alguns moments de l’obra que Iván F. Mula estrena enguany i per primera vegada com a projecte professional amb un text actual, valent, trencador amb la companyia No-res. Dirigida per Montse Rodríguez Clusella l’obra explica tots els dubtes, les inseguretats i les pors d’un amor homosexual no reconegut i, com en la cançó de Cecilia “así de pequeña soy yo, nada de nadie”, molt ben interpretada per Mireia Sala, el protagonista de la nostra historia es mou pendent del altres i del seu interior. L’obra ens mostra una trama externa (el que passa) i una trama interna (el diàleg del personatge amb sí mateix) i d’aquesta manera hi ha varies capes que […]

‘Este espectáculo es benéfico, un porcentaje alto de la taquilla va pa nosotros’. Aquest és un dels primers acudits d’un espectacle que continua sent igual, però diferent, tan únic i excepcional que, literalment, em va fer caure llàgrimes d’emoció des de la platea. Dec ser l’únic tonto que ha plorat a un espectacle de comèdia. No només són dels pocs duets còmics que queden sinó que a més a més han creat un estil únic, atemporal i lliure d’actualitat on l’humor absurd i unes idees tan brillants com descarades fan esclatar les riallades del públic cada pocs segons. Poder veure a Faemino y Cansado en directe en ple 2023 és un privilegi indiscutible. Si és cert que la recta final […]

Woman más que un musical, és el primer espectacle d’Aarón Vivancos en solitari, un dels set germans de la companyia Los Vivancos. A Women es vol retre un homenatge al gènere femení, fent visible, a través de set actes, moltes de les situacions o vivències que han experimentat moltes dones al llarg de la seva vida, com la gestació, la maternitat, l’enamorament, la discriminació, la vulnerabilitat o la violència de gènere. Es fa des de la força interior, la lluita i l’empoderament. És un espectacle dedicat a la dona, que reivindica el paper de la dona en la societat i interpretat per dones (set ballarines que han format part del Ballet Nacional i l’actriu Guadalupe Lancho), a excepció del número […]

Feina temps que no tornava al Teatre del Raval, i aquest cop a estat un encert. Teatre de petit format i gran qualitat. Un text molt potent sobre els supervivents a les tortures i violacions de les dictadures llatinoamericanes. És un drama humà on en la pell de la protagonista, podem veure la victima d’una repressió i del seu botxí. I anem veient com van creixent les motivacions i el punt de vista tant per part de la victima con del botxí. S’ha de tenir present el context en que succeeix l’obra. Un pais on hi ha hagut una dictadura, una tansició incòmoda que vol anar cap a la democracia i amb un poder per coartar i amenaçar al poble. […]

Pues yo no creo que Luis Zahera sea un chungo. Según la RAE un chungo puede tener mal aspecto y Zahera, en un miniacto de exhibicionismo durante la obra, nos deja ver su tableta de abdominales (o lo que yo creí ver desde la fila 17). El chico no está mal. Y la obra tampoco es chunga, tirando de la RAE puede ser algo “difícil o complicado” y este hombre lo hace muy fácil. Mira que me molestan a mí los aplausos intercalados durante todo el espectáculo y Zahera entrena al público para que no nos sintamos obligados, para que nos dediquemos a disfrutar y reír, sin tener que estar reforzando su ego con unas palmas, así da gusto. Siempre […]

Res de tu és una obra que parla de la soledat, d’amor, d’una sortida de l’armari, d’un escriptor que li costa escriure la primera pàgina. Iván ho explica en primera persona i amb un estil molt personal. Ens endinsem en el món adolescent, una mica llunyà per a mi. Però amb tot, he connectat per parlar-ne de coses comunes en molts de nosaltres. Un escenari nu i que s’omple de les interpretacions i el moviment dels personatges per anar omplint amb una història. Parlar de la soledat no és fàcil, i menys si ho fas en parlant en primera persona. A més quan et veus que estàs envoltat de gent. Una soledat que a vegades passa desapercebuda. El personatge, com […]

Esta nueva lectura del poema trágico de Federico García Lorca nos introduce de lleno en el instinto maternal de una mujer, pero también en su realidad; en lo que le enseñaron que debía hacer con su vida, en la aceptación que engendró y en la actitud que toma ante una frustración de la que va llenándose. El dramaturgo catalán Juan Carlos Martel Bayod presenta una Yerma poderosa, segura y encarnada con gran fulgor por María Hervás. Su propuesta es la de una protagonista llena de dolor, de incertidumbre y de ganas de libertad. Su conflicto es colectivo y llena de cordura la realidad de muchas mujeres pasadas, presentes y futuras. Está clarísimo que el talento de Hervás está sobre las […]

Les històries es construeixen a partir de moments clau que decideixen un camí. O així queden en la memòria de les persones. Es construeixen relats amb diferents anècdotes convertides en baules d’una cadena fins a un dia determinat, aquell que va començar-ho tot o que va posar-hi fi. Un jove estudiant de periodisme es troba en una discoteca, aquest és el punt de partida que ha decidit fer servir per explicar al públic aquesta història. És aquí, en un lloc més aviat sòrdid i poc agradable, on també presenta a l’Òscar, l’altra cara d’aquest relat. Un amic que aviat l’espectadora sabrà que és molt més que això. El text és el relat directe i sincer d’un amor que consumeix. Iván […]

Avui anem a veure la història de la Mariona. Amb 17anys , ha de passar per l’extirpació del seu pit malalt. No és una obra fàcil. Entrem en el seu imaginari on ens explica les pors, les seves il·lusions, l’impacte que aquest fet causa en la seva vida. Hem de dir que Mariona és la protagonista, però Jane és l’altra protagonista de l’obra. ´´Es una de les seves tetes, la seva relació que té amb ella durant els diferents controls que s’ha de fer amb el metge, fins que li diuen que s’ha de separar d’ella. Una història basada en fets reals de l’actriu i creadora de l’obra Clara Moraleda que tal com ha explicat, amb 17 anys va tenir […]