Recomanacions

Difícil decidir agafar una de les obres més icòniques de William Shakespeare per donar-hi una volta i fer una altra adaptació. Una més. De les possibles, a primera vista el més fàcil seria escollir una comèdia d’embolics i amor, per connectar més fàcilment amb el públic, però hi ha a qui li agrada la tasca de revisitar les obres més complexes. Macbeth està enmig de la batalla per defensar el territori del rei d’Escòcia quan se li apareixen dues bruixes que li auguren un futur suculent per al cavaller: serà rei. Aquestes paraules enverinen la seva ment i la de la seva dona, que planegen aconseguir aquesta predicció el més aviat possible. Moreno Bernardi aconsegueix traslladar l’ànima de l’obra de […]

Partint d’un somni que va tenir l’actriu Anna Tamayo en el qual la seva mare moria, la intèrpret i creadora escènica ens convida a aquesta tendra i divertida oda a les mares, i a totes les nostres ancestres. Quan diem que “cada vegada ens assemblem més a les nostres mares” mai ho diem en un terme positiu, però aquesta obra busca i troba el revers positiu d’aquesta dita. “Mi madre en bragas” és una obra feminista que planteja un exercici d’amor i cures intergeneracionals. Per això, Tamayo porta a la seva mare real a escena per a dir-li tot el que desitja abans que l’avís del seu somni es faci realitat. Ambientat en un càmping on solien estiuejar, la dramatúrgia […]

Cr#sh, tothom pot caure és tota una declaració d’intencions, ja des del principi. Una proposta que busca oferir un teatre atractiu per als i les joves. Un teatre interessant, amb contingut. Punkie. Sorprenent. Res de nou, però sí de fresc. Una obra que trenca l’estructura narrativa clàssica per oferir-nos alguna cosa que enganxa de debò (més enllà de tres vivències narrades, micròfon en mà, de manera intimista, propera, petant-se les regles clàssiques de quarta paret, protagonista, antagonista, plantejament, nús o desenllaç). Les tres microhistòries que serveixen per desenvolupar la trama són només una excusa (que podrien donar molt més de si, estar més desenvolupades, a nivell dramatúrgic, tot sigui dit) per deixar volar la imaginació —i vaja si vola— i […]

Quan vaig llegir la novel·la de Cristina Morales, Lectura Fàcil, que la tenia molt pendent i l’arribada de l’adaptació al teatre em va servir com a excusa per a clavar-li les dents, vaig pensar, ‘wow… A veure com nassos s’adapta això a teatre sense que perdi la potència del text’, doncs l’Alberto San Juan ho ha aconseguit. La versió teatral del premiat text és molt fidel al llibre, i sap retratar l’essència dels personatges i dels missatges principals de la Morales a l’escena. L’obra és, tal com el llibre, a l’una impactant, reflexiva, humorística i ens fa veure amb uns ulls molt diferents què significa tenir una discapacitat i fins a quin punt les persones amb alguna mena de condició […]

John Boynton Priestley, dramaturg anglès del segle XX, tenia una habilitat especial per tractar les interioritats de les famílies amb totes les seves fortaleses i febleses i també sabia despullar amb cruesa els rancors, les desigualtats i a la vegada realçar el sentiment de pertinença familiar. En el mateix context li agradava desvetllar secrets en forma de thriller com ho va fer a “An inspector calls”, sempre en ambients de grups familiars benestants anglesos. Priestley va participar a la primera guerra mundial. La seva ideologia d’esquerres es manifesta en moltes de les seves obres. El temps i els Conway se situa al l’any 1919 en el si d’una família adinerada de Yorkshire que rep un fill que torna de la […]

Ahir a l’estrena de “Tuelf Points, el Musical”. Un concert teatralitzat amb música i veus en direct; molt marca de la casa, al Teatre Gaudí. Un teatre especialitzats en musicals en petit format però amb una curada qualitat. Però 5 punts? Doncs al meu parer si. He vist una obra amb qualitat, m’ho he passat de conya, he desconnectat, he sortit amb les piles garregades, els actors/actrius canten com moltes vegades ens ho han demostrat.. Què més vull? Una cosa que crida l’atenció és que tenim per un costat l’escenari i la pantalla que ens serveix per identificar les cançons, l’any i l’intèrpret de la cançó televisiva. A més de personatges amb col·laboracions especials. Un espectacle amb versions originals d’aquelles […]

L’actor Nil Cardoner trasllada a l’espectador la desesperació que sent per la mort imminent del pare. I ho fa tot sol, amb un guió que signa el gran Joan Yago, i una direcció de Glòria Balañà. Cardoner tan sols descansa pocs minuts perquè se senti una mica de música en directe (que no dic com és perquè penso que és una de les notes d’humor en un text tan greu). Qui ha hagut de passar per una situació semblant a la del protagonista compartirà sensacions i recordarà com ho va viure (aquest és un dels senyals del bon teatre, el que et permet pensar en tu mateix). Qui no hi ha passat, s’emocionarà amb un jove de 16 anys que […]

Indestructibles és una obra documental inicialment adreçada a públic familiar que escenifica fragments de les vides de quatre infants que habiten en quatre indrets significatius de l’Àfrica actual. L’obra, inspirada en un projecte multimèdia dels periodistes Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez, busca generar un diàleg proper i crític entre les veus i perspectives dels protagonistes i el jove públic assistent. La posada en escena, de Clara Manyós i Verònica Navas, busca aquesta mateixa multidisciplinarietat fent servir llenguatges diversos (càmeres, projeccions, dibuixos i un interessant món audiovisual) que, de vegades, complica el seguiment dels quatre fils argumentals. La dramatúrgia, de frases curtes i essencialment descriptives, fuig la narració lineal per buscar una interessant composició d’imatges o impressions dels diferents moments vitals […]

Joan Yago ja ens va demostrar a “La Calòrica” la seva capacitat d’escriure textos amb una gran càrrega de profunditat. A “Fairfly”, “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel”, “Els ocells” o “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?” el plantejament de temes seriosos s’assentava sobre una base còmica. Aquesta no és una obra satírica com les altres però hi ha humor i entremig del dolor i la desesperació apareixen escenes d’una gran tendresa i esperança. La pèrdua d’un referent familiar important en un moment de molta vulnerabilitat és difícil d’empassar. El dramaturg, s’ha ben documentat i es nota la influencia de la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, una dona que va fer una gran feina […]

Aquest melodrama d’Alejandro Palomas, adaptació escènica de la primera part de la seva trilogia literària El tiempo que nos une, presenta cinc dones – i quines dones – sota la direcció de Mario Gas. Ambientat a Menorca, una família de dones formada per tres generacions, tracta de sobreviure al patiment afligit pels homes i per la pèrdua d’Elena, el sisè personatge absent de la família. El gran valor d’aquest muntatge és sens dubte la interpretacía de les seves actrius, sent Núria Espert la més memorable, que als seus 87 anys continua regalant talent i generositat sobre les taules. Una àvia sense pèls en la llengua que funciona com l’ingredient còmic d’aquest drama familiar. Vicky Peña és la mare patidora que […]

La burgesia catalana queda convertida en una caricatura pueril a l’obra de teatre “Vent de garbí i una mica de por”, el text de l’enyorada Maria Aurèlia Capmany, que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol, i interpreten David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé. Tot comença en una època concreta, el 1968, quan les incerteses sobre el futur pesaven com una llosa però la burgesia mirava cap a una altra banda, submergida com estava en el seu benestar personal, és a dir en les seves vacances a Cadaqués. Del 1968, amb els interrogants sense respondre, viatgem cap al 1936, quan el soroll dels fusells i els sabres retronaven, però […]

El nou muntatge de la Bella Otero ens acosta un magistral text del francès Frédéric Sonntag on, a través de la comèdia i la ironia, reflexiona sobre el poder dels relats o les ficcions per a manipular a la població. El text, escrit en 2012, continua sent més que vigent en l’ambient cada vegada més conspiranoic en el qual vivim. Si ja en el 11-S i en la Guerra de l’Iraq vam ser conscients de com el poder construeix enemics públics per a controlar el relat i justificar accions, és possible que després de la pandèmia aquesta sensació de manipulació sigui encara més forta entre el públic. El muntatge es compon de tres escenes unificades pel fil conductor del personatge […]

Córrer, esperar, desitjar, desaparèixer, oblidar, ignorar, lluitar, descansar, parar. Per tot això passa una persona que veu com la mort s’apropa. La necessitat de tenir un interruptor que ho apagui tot uns minuts, només uns quants, per poder deixar enrere el dolor, l’angoixa i la desesperació. L’Èric ens relata la que potser ha sigut la pitjor nit de la seva vida fins al moment. Torna a quan tenia 16 anys per descriure un viatge emocional dolorós i espantós fins a la mort del seu pare. El text de Joan Yago és proper i real, té una capacitat increïble per captar tots els sentiments que es fonen en el cap i el cos del protagonista a cada part del viatge. La […]

A vegades les ferides només es poden guarir compartint-les o demostrant la vulnerabilitat davant d’aquelles persones més properes. En aquesta obra cinc dones es reuneixen en l’aniversari de la desaparició d’una sisena. Una mare, dues filles i dues netes es troben en un moment emocional desastrós, perdudes i plenes de retrets les unes amb les altres. Es l’àvia la que demana a la resta que vagin a la illa del nom per acomiadar-se del paisatge i recordar a la neta desapareguda abans de morir. Núria Espert és l’àvia i el centre neuràlgic i magnífic d’aquesta producció, unes dones trencades que desitgen no estar soles. Espert desplega el seu enorme talent acompanyada d’un gran repartiment que amb la conversa expien dolor […]

En un primer moment vaig pensar que aquesta era una obra més amb Núria Espert en el repartiment, sobretot després de veure unes companyes de viatge tan potents al seu costat. No m’esperava, per tant, trobar-me gairebé amb un recital d’aquesta actriu de 87 anys que es carrega l’espectacle a l’esquena i que eclipsa a tothom amb un personatge carismàtic i absolutament protagonista. Un exercici actoral de gran mèrit, com els que li hem vist fer en ocasions a Héctor Alterio, Concha Velasco o Lola Herrera (aquesta última, a punt d’estrenar nou espectacle al Teatre Goya). La isla del aire està basada en la novel·la d’Alejandro Palomas, en la que cinc dones d’una mateixa família emprenen un viatge a un […]