Recomanacions

Una de les cites, a la que no faltem mai a l’estiu, és al Parc de l’Estació del Nord, a la representació d’una obra còmica de Shakespeare de la companyia Parking Shakespeare. Com crec que de comèdies ja les han fet totes, aquest any han triat una de les tragèdies més sanguinàries del bard, Ricard III, i l’han convertit en una tragicomèdia, des d’una visió més actual i propera. Ricard III és la quarta part d’una tetralogia sobre la història d’Anglaterra. Ricard III va ser rei d’Anglaterra des del 1483 fins a la seva mort (1485). Va ser el darrer rei de la Casa de York, i la seva derrota a la Batalla de Bosworth va marcar la culminació de […]

Què és For Evita.Una astracanada musical? Un musical, un show, una festa. Una missa particular. Tot és qüestió de fe. Hi ha qui adora a Jesucrist o Maradona. L‘Andreu Gallén, en Jordi Vidal, l’Ivan Labanda i l’Anna Moliner, converteixen en fe religiosa l’admiració que els desperta la figura de qui va ser primera dama de l’Argentina, Evita Perón. Ells són perones! A partir d’anècdotes de la biografia d’Evita Perón (la de l’origen de la mongeta persona, els seus començaments d’actriu de telenovel·la, el seu encontre amb els dictadors espanyols, la seva amistat amb la Piquer i tot el que va passar-li després de morta), del llibre autobiogràfic de la Perón “La razón de mi vida” i uns quants episodis, es […]

Aquí arriba una mostra de teatre Brechtià: Nessum Dorma. Parlem del teatre polític, de sacsejar consciències. Parlem de denúncia. I què denuncia l’autora Eu Manzanares? Les donacions de sang, a canvi de diners o de menjar, a grans empreses farmacèutiques – aquí, a casa nostra i no fa tant – que es van enriquir gràcies a aquesta pràctica. Realitat, ficció i metateatre es combinen en una peça contundent que, a part de voler ser una denuncia social, vol també reflexionar sobre la revolució, la venjança poètica i el fet teatral en sí. I aquest és potser el punt feble de l’obra: la dispersió. Ara bé, una dispersió ordenada. Els canvis d’escena, molt encertadament escenificats amb una doble cortina a l’escenari, […]

I per fi arriba la tercera part de la trilogia catalano-argentina que ha aconseguit arrancar moltes rialles en el Grec d’enguany. No podia ser d’altra manera que reunint a les dues famílies que van protagonitzar, respectivament, Silvia i La paella dels dijous. Aquest cop es troben tots –com una família normal i disfuncional alhora- en el pati d’una casa que les mares han llogat a Zahara de los Atunes. Entre parets blanques i geranis florits, les dues caps de família pretenen que els fills es coneguin i congeniïn. Ja es veu venir, de lluny, que no serà fàcil… La comicitat de Rovira vs Rodríguez es basa sobretot en els tòpics de les dues cultures: l’independentisme, la suposada gasiveria dels catalans, […]

El compositor nord-americà David Lang reinterpreta Fidelio, de Ludwig van Beethoven (1805) en l’òpera Prisoner of the State, un clam contra els presos polítics que permet múltiples mirades: l’esclavatge i la servitud en l’evolució dels temps, el preu de la dissidència, l’ús del poder, el domini de les minories, la situació política actual, també a casa nostra… Fins i tot el vassallatge a un determinat sistema econòmic que genera una esclavitud inconscient, sense cadenes visibles. La dificultat en la sortida de l’engranatge, on els interessos dels qui ocupen els diferents esglaons de poder fan més fortes les baules de la cadena que cal trencar, és subjacent en una versió eminentment més política que l’obra clàssica. Lang ha investigat a l’entorn […]

Recordo que quan vaig veure The Great Tamer, en el Grec del 2017, ja vaig comentar que els espectadors que només anessin a mirar segur que no comprendrien res i es sentirien frustrats. Per veure un espectacle del grec Dimitris Papaioannou, un hi ha d’anar disposat a sentir, a deixar-se emportar per un món oníric i estètic sense esperar cap missatge en concret. Tot i així, m’ha sorprès que INK tingués tantes lectures i tantes possibilitats temàtiques, ja que la seva abstracció ens remet de seguida a mons ja coneguts: el de la ciència ficció i el terror, sense anar més lluny. A més, cada espectador pot treure les seves pròpies conclusions de la relació entre els dos protagonistes; una […]

Prisoner of the State és una de les propostes més potents del Grec d’enguany. Estrenada al Lincoln Center de Nova York al juny del 2019, David Lang ens ofereix una recomposició de l’única òpera que va escriure Beethoven, en format breu (només una hora enfront de les gairebé tres originals), adoptant la forma d’un modern oratori. Les referències musicals a Fidelio són poques. Es tracta d’una versió pròpia —a la qual han confluït coproductors tan interessants com l’OBC, el Barbican de Londres, l’Orquestra Simfònca de Bochum o l’Òpera de Malmö— a la què destaquen unes línies vocals de gran bellesa, sostingudes sobre textures orquestrals gairebé elegíaques, molt basades en obstinats, sovint amenaçadores, de vegades dissonants. Sempre, amb l’originalitat i complexitat […]

Rovira versus Rodríguez és l’última peça que tanca la trilogia de la família, escrita i dirigida per Cristina Clemente i Nelson Valente. Ha arribat el moment en què les dues famílies, els Rovira i els Rodríguez es coneguin. És una situació que a la Mercè i a la Sílvia els crea una mica d’ansietat i estrès. És molt important per elles que tot surti bé. D’una banda, estan contentes de poder compartir la seva felicitat amb els seus familiars, però d’altra banda senten una gran pressió que alguna cosa pugui sortir malament. No volen cometre errors per tal que la trobada sigui agradable. Ha arribat el moment de trencar amb les distàncies físiques i també les generacionals. Però, els hàbits, […]

Sabíem de la qualitat autoral d’Alberto Conejero i de la seva magnífica prosa. Sabíem que la direcció d’Albertí (tractant-se en aquest cas d’un monòleg) tiraria cap a la simplicitat escènica i el minimalisme formal. I sabíem també que aquesta era la gran oportunitat per a Rubén de Eguía de demostrar el gran actor en el que s’ha acabat convertint, tal com ja vam començar a endevinar a Els homes i els dies. I tenint en compte tot això, també sabíem que seria una aposta arriscada, dura, no apta per a un espectador que busqui un entreteniment lleuger. Sabíem que havíem de fer un esforç com a públic, i crec que fer-ho acaba valent realment la pena. El resultat de En […]

La humanitat intenta sobreviure i adaptar-se al seu entorn i al dia a dia que se li obre al davant. Ja sigui per aconseguir un somni, per fer feliç a aquelles persones del seu voltant o, simplement, per tirar endavant una mica més i intentar aconseguir l’apreciada vida que se suposa que ha de tenir. I és en aquest camí que a vegades sorgeixen les oportunitats reals. L’Ada és una actriu a l’atur que intenta aconseguir feina per poder pagar el lloguer mentre intenta no perdre els seus valors i ideals. Xavier és un empresari que té problemes per relacionar-se relaxadament amb la gent. Ella decideix donar classes particulars per ajudar a augmentar les habilitats comunicatives i interpretatives de qualsevol […]

Nascuda a Barcelona el 1965, Mayte Martín és una de les “cantaoras” més prestigioses del panorama actual flamenc. Des de un bon començament, trenca amb tots els motlles. Amb ella neix, i defensa des dels seus inicis, una filosofia molt peculiar i un concepte de la professió absolutament transgressora dins de l’àmbit del flamenc, de manera que se la considera, per la seva estètica artística i el seu discurs, una pionera i un puntal del denominat “flamenc català”, així com un referent important per a la nova fornada de joves flamencs. Tatuajes és el seu nou projecte en format de quartet ( Mayte Martín (veu), Nelsa Baró (piano), Guillermo Prats (contrabaix) i Vicens Soler (bateria)), rescata i reinventa cançons que […]

M’esperaràs?, és una comèdia escrita per l’actor i dramaturg Carles Alberola, estrenada a València el 2013. Vuit anys després s’estrena a la Cava Urpí de Sabadell i el 2022 fa temporada al Teatre Gaudí en un format d’obra a 4 bandes dirigida per l’Albert González amb un repartiment diferent; el mateix que actualment fa temporada al Teatre Aquitània. Pep Muñoz com a Jaume, Carles Prats com a Rubén, Diana Torné com a Pilar i Marta Tricuera com a Raquel. També hi ha una versió cinematogràfica, basada en l’obra teatre homònima del mateix Alberola, protagonitzada pel mateix Carles Alberola,Cristina García, Alfred Picó i Rebeca Valls. Dos amics es reuneixen per sopar a la casa d’un d’ells. En Rubén, l’amfitrió, professor universitari, […]

No hi ha dubte que quan es crea un mite o una llegenda, o a base d’anar repetint una història, aquesta va agafant una forma concreta que no es modifica, com a molt es manega perquè segueixi tenint una essència concreta, aquella que és permesa pels poderosos, pels guàrdies de la suposada moral. A partir de la Ilíada d’Homer i altres textos i poemes, Alberto Conejero construeix aquest poema escènic en què Pàtrocle comparteix amb el públic la passió i l’amor compartit amb el seu company d’armes Aquiles abans i durant la guerra de Troia. El dramaturg estructura en aquest monòleg un relat ple d’emoció que a través de la mirada de Rubén de Eguía consumeix a l’espectadora. “Poner eternidad […]

El Teatre Gaudí de Barcelona commemora els quaranta anys de la mort de Mercè Rodoreda amb l’obra Mercè Rodoreda en el Triangle de París, una producció de Versus Teatre, amb direcció de Maria Casellas Ever Blanchet, dramaturg d’aquest muntatge, s’ha inspirat en el llibre de Retrat de Mercè Rodoreda, de Mercè Ibarz, que explora l’obra i vida de l’escriptora i en dos contes que l’autora va escriure durant el seu any d’exili a París, Nit i boira i Paràlisi. Dos contes personals, fins ara mai representats a Catalunya. Dos contes units pel dolor. El dolor moral i el dolor físic. Nit i Boira és una sèrie de contes sobre l’exili, inspirada en els refugiats a França durant l’ocupació. El tema […]

Qui són les persones invisibles de la teva ciutat? Aquelles que se sap que existeixen, però a les quals en cap moment se les mira i es fa veure que no hi són. Tots els pobles en tenen i cap vol posar-hi la mirada. No importen o això vol creure la resta. Francisco Casavella a “El día de Watusi” fa una radiografia molt exacta de la Barcelona dels anys 70 als 90 posant el focus en aquestes persones invisibles, les que conformen la ciutat, però a les quals no se les hi mira als ulls. Iván Morales agafa el primer volum de la història i, en aquesta lectura escenificada del primer acte, ens presenta a Fernando, un adolescent que viu […]