Recomanacions

La Joven Compañía Nacional de Teatro Clásico estrena nueva promoción con una de las comedias de enredos más conocidas de Lope de Vega. Una gran oportunidad para mostrar todo el potencial dramático de este joven elenco que, además de recitar fabulosamente el texto original de 1604, también se atreven con la música en directo. Cabe destacar la versión Vestida de nit, de Silvia Pérez Cruz, además de las composiciones originales. Se suele decir que la comedia permanece peor que la tragedia, que resulta menos universal, porque está fuertemente anclada a su contexto espacial y temporal. No obstante, con obras como esta recordamos que, aunque eso pueda ser cierto en relación al contenido, las estructuras y mecanismos de la comedia siguen […]

Federico García Lorca i la seva visió ancestral de les passions, les gelosies i, en definitiva, de les tradicions i les llegendes que justifiquen i mouen des de les profunditats els éssers humans inspiren aquesta mena d’spin off, com es diria en el món de les sèries, de Bodas de sangre, una de les grans tragèdies del poeta, novel·lista i dramaturg granadí. Tot s’inicia amb una boda rural. La Núvia (nom que esdevé propi al text) fuig amb el seu enamorat, en Fèlix, la família del qual és culpable de la mort del pare i el germà del Nuvi (que també així és com es coneix) i la festa es trenca. La persecució posterior acaba en mort a cops de […]

Poc s’imaginava Choderlos de Laclos que la seva novel·la epistolar inspiraria tantes versions posteriors, ja fossin teatrals, cinematogràfiques o televisives. De totes, destaca l’adaptació teatral de Christopher Hampton que es va estrenar al West End amb Alan Rickman i Lindsay Duncan, i que més tard serviria de base per a la famosa i extraordinària pel·lícula d’Stephen Frears. Aquí també arribaria als escenaris en el 1993 de la mà de Pilar Miró, amb Juanjo Puigcorbé, Mercè Sampietro i Marta Calvó. Des de llavors només havíem tornat a veure als personatges d’aquest joc llibertí en un parell de versions del Quartet, de Heiner Müller, i en un estrambòtic musical rock protagonitzat per Carme Conesa i Edu Soto. Portar aquesta obra al teatre, […]

I no vas fer res? I no vas fer res? I no vas fer res? Una vegada i una altra vegada aquesta pregunta que acusa i culpabilitza. Feta pels altres. Formulada per sí mateixa. El mateix dia, setmanes després, mesos endavant, anys després d’aquell moment que marca i canvia una vida. Bàrbara Mestanza narra en aquesta obra un abús sexual, però sobretot com reacciona el voltant de la víctima quan aquesta agressió es comparteix. Com reacciona la societat davant d’un fet com aquest. La impotència que sent la protagonista de la història, la incomprensió i la culpabilitat que arrossega al llarg dels anys. Basant-se en la seva pròpia història, Mestanza porta a l’escenari un relat dur i cru que provoca […]

És una obra de la Companyia FlyHard Produccions dels autors Carmen Marfà i Yago Alonso que n’assumeixen també la direcció. Es va estrenar fa un any a la Sala Flyhard. Tant la companyia com els autors ens han demostrat altres vegades la gran qualitat de la seva feina. “Les ovelles” faran tercera temporada i res és d’estranyar que “La pell fina” faci la segona després de la gira. És una comèdia de saló com “Le prénom”, pel·lícula de Matthieu Delaporte Alexandre de La Patellière (2012) i que es va presentar a BCN en forma de teatre i després en pel·lícula dirigides per Joel Joan. Va ser nominada a premis Gaudí. Com totes les comèdies de saló, un petit gest o […]

Tom Stoppard va aconseguir el primer èxit d’una de les carreres més prolífiques de la dramatúrgia britànica amb Rosencratz i Guilernstern són morts. Una obra que va començar de de forma molt humil al Festival Fringe d’Edinburgh i que arribaria a ser premiada amb els guardons més importants de la dramatúrgia mundial. La proposta pren dos personatges secundaris de la trama de Hamlet i els transforma en protagonistes, imaginant una historia que es desenvolupa al marge de la del príncep danés, heretant els seus esdeveniments principals com a nucli del conflicte, però convidant-nos a presenciar una altra història, que també podria haver estat narrada pel seu autor o viscuda en un espai-temps paral·lel. Una cosa semblant és el que fan […]

Antonio Vallejo-Nájera va ser un destacat psiquiatra del règim franquista. Format a l’Alemanya nazi, va inventar la descabellada teoria del “gen rojo marxista”, un gen que transmetien els opositors al règim a la seva descendència. Aquest gen desapareixia si es separaven els nens del seus pares i es recol·locaven en famílies lleials al règim. Aquesta bogeria va ser el principi dels “nens robats”, uns fets que encara avui ningú ha reconegut ni jutjat. Els primers van ser nens orfes dels afusellats o els nens nascuts de mares empresonades com a preses polítiques. Recordem l’obra d’Alejandra Jiménez-Cascón “Blanca desvelada”. “El regne de les anguiles” presenta aquests fets en una situació fictícia dels anys 70. Aquesta obra ens ajuda a recordar (o […]

A Sucia, Bàrbara Mestanza, creadora emergent i amb un discurs polític molt potent, proposa un joc de rols per denunciar l’abús sexual. Aquest cop començo pel final. Abans de tot, he de dir que aquesta obra hauria de ser oblidada per tots els adolescents. Avui hi tenien molt públic jove, gràcies per assistir. I a més d’adolescents, el públic masculí. Podem aprendre molt d’una obra com aquesta. Espero que omplin la sala i es pugui veure en molts més llocs. La posada en escena és magnífica, pocs elements i ajuda d’una pantalla on anem veient petites entrevistes, acció que passa a l’escenari,… L’obra Sucia és un tsunami d’emocions a flor de pell. Arriba l’hora de visibilitzar més els abusos. És […]

“La setena porta” és una obra de teatre basada en els textos de Joan Brossa, a manera de recopilatori, que encaixa a la perfecció amb la sèrie de gags que la companyia Els Pirates ens proposen. Es tracta d’una obra que reflexiona sobre temes quotidians fins a arribar al dubte més existencial o, si més no, més revolucionari: la setena porta, la de la sortida. Els pirates ens parlen sobre la frustració de la monotonia, però també de la seguretat que ens proporciona, dels desitjos i els somnis. Seguint la tònica de Brossa, fan una sàtira de les classes socials, les jerarquies i les etiquetes. La posada en escena que ens situa en una oficina dels anys setanta, plena d’objectes […]

Hay quien piensa que los proyectos y los personajes te eligen. No sé qué pensará sobre ello Carmelo Gómez, pero es evidente que Pacífico Pérez, el protagonista de la novela de Delibes, ha cobrado vida y ha decidido poseer al actor. ¡Qué interpretación tan sublime! Conectado a su personaje desde el primer segundo al último, el intérprete se adueña del tiempo y el espacio con una elegancia y aparente facilidad extraordinaria. Pero no lo hace solo, Miguel Hermoso lo acompaña durante un interesante interrogatorio en el cual el actor mantiene una escucha y una presencia de admirar. Durante la trama, el personaje de Carmelo no hace más que recordar: emocionarse, enfadarse, burlarse, reírse de su pasado… Cuenta la historia de […]

Hay herencias que duran generaciones, que no se logran extinguir y que destruyen formas de pensar y de vivir. Es solo uno de los temas centrales que atraviesa Las guerras de nuestros antepasados, publicada en 1975 y mantenida a día de hoy como célebre propuesta para dejar de idealizar los tiempos de otros siglos que tanto siguen influyendo en el presente. Claudio Tolcachir dirige una obra pausada en su puesta en escena, pero acelerada en emociones. Las guerras y las pasiones humanas van marcando el hilo conductor de las confesiones de un protagonista a su psiquiatra. Es más de sobra conocido el monumental talento que tiene Carmelo Gómez sobre los escenarios (en realidad, ¿dónde no lo tiene si lleva toda […]

“Un segundo bajo la arena” ens proposa un apropament a nou punt de vista sobre “Bodas de Sangre” de Federico Garcia Lorca. Com elles mateixes expliquen, el Col·lectiu Desasosiego ens convida a una invocació a la celebració i a la col·lectivitat. Ens parlen de deixar anar un passat, per poder celebrar el present. Es tracta d’un espectacle que aposta per la posada en escena com un element determinant per la dinàmica de l’obra, cosa que permet a l’espectador ser còmplice de les vivències dels personatges. El públic deixa de ser l’agent passiu que simplement observa per convertir-se en els convidats de la festa. Si en qualsevol obra la música en directe ja és un punt a favor, en aquest cas […]

A aquestes alçades del segle XXI, encara continuen existint uns certs temes que socialment es consideren tabú. Curiosament molts, m’atreviria a dir que la gran majoria, d’aquests temes dels quals no es parla, tenen a veure amb la dona, amb el que ens passa, amb els nostres moments vitals, amb no entrar en el marc que la societat patriarcal i capitalista té meticulosament preparat per a nosaltres. Amb callar més del compte, amb la solitud. Malparida va d’això, de donar veu a una realitat silenciada, que últimament ha pujat el volum, incomodant a un cert personal sanitari i a part del sistema de salut: La violència obstètrica. I què és exactament aquest tipus de violència? Es refereix a les pràctiques […]

Ja ho deia, Brossa, que l’argument podia fer nosa. La setena porta no té un fil narratiu que cusi totes i cadascuna de les escenes, però sí que compta amb bones interpretacions, un missatge potent i una escenografia molt lluïda. A partir de textos del polifacètic artista Joan Brossa i amb dramatúrgia de Laura Aubert, la companyia Els Pirates Teatre presenta aquest espectacle que atrapa i juga amb l’espectador. Una oficina del tot ordenada i la porta d’un ascensor molt actiu acullen els personatges principals de l’obra (tres secretàries i un conserge) durant una jornada laboral que aparentment és ben quotidiana. Amb poques paraules se’ns fa entendre que les treballadores esperen, aquell dia concret, un reconeixement que els ha de […]

Les generacions més joves ens sentim, sovint, atrapades entre el sistema que han dissenyat aquelles que ens han precedit i les idees «modernes» que ens arriben sense referents ni experiències, mancades de la possibilitat que se’ns puguin donar consells al respecte. La companyia Unter den Linden presenta Aprendre a nedar, dirigit per Oriol Morales, que reflexiona al voltant d’aquesta desorientació, de la desubicació a pesar de la recerca constant i malgrat l’honestedat per mantenir-nos fidels als que pensem que són els nostres principis. Al contrari de la psicologia dels tres personatges que en formen part, l’argument de l’espectacle és aparentment senzill: el Pep (Òscar Castellví) i la Feli (Maria Bosom) estan casats i s’estimen, però ella s’enamora de la Lil […]