Recomanacions

Ahir a l’estrena de “Tuelf Points, el Musical”. Un concert teatralitzat amb música i veus en direct; molt marca de la casa, al Teatre Gaudí. Un teatre especialitzats en musicals en petit format però amb una curada qualitat. Però 5 punts? Doncs al meu parer si. He vist una obra amb qualitat, m’ho he passat de conya, he desconnectat, he sortit amb les piles garregades, els actors/actrius canten com moltes vegades ens ho han demostrat.. Què més vull? Una cosa que crida l’atenció és que tenim per un costat l’escenari i la pantalla que ens serveix per identificar les cançons, l’any i l’intèrpret de la cançó televisiva. A més de personatges amb col·laboracions especials. Un espectacle amb versions originals d’aquelles […]

L’actor Nil Cardoner trasllada a l’espectador la desesperació que sent per la mort imminent del pare. I ho fa tot sol, amb un guió que signa el gran Joan Yago, i una direcció de Glòria Balañà. Cardoner tan sols descansa pocs minuts perquè se senti una mica de música en directe (que no dic com és perquè penso que és una de les notes d’humor en un text tan greu). Qui ha hagut de passar per una situació semblant a la del protagonista compartirà sensacions i recordarà com ho va viure (aquest és un dels senyals del bon teatre, el que et permet pensar en tu mateix). Qui no hi ha passat, s’emocionarà amb un jove de 16 anys que […]

Indestructibles és una obra documental inicialment adreçada a públic familiar que escenifica fragments de les vides de quatre infants que habiten en quatre indrets significatius de l’Àfrica actual. L’obra, inspirada en un projecte multimèdia dels periodistes Xavier Aldekoa i Alfons Rodríguez, busca generar un diàleg proper i crític entre les veus i perspectives dels protagonistes i el jove públic assistent. La posada en escena, de Clara Manyós i Verònica Navas, busca aquesta mateixa multidisciplinarietat fent servir llenguatges diversos (càmeres, projeccions, dibuixos i un interessant món audiovisual) que, de vegades, complica el seguiment dels quatre fils argumentals. La dramatúrgia, de frases curtes i essencialment descriptives, fuig la narració lineal per buscar una interessant composició d’imatges o impressions dels diferents moments vitals […]

Joan Yago ja ens va demostrar a “La Calòrica” la seva capacitat d’escriure textos amb una gran càrrega de profunditat. A “Fairfly”, “Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel”, “Els ocells” o “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?” el plantejament de temes seriosos s’assentava sobre una base còmica. Aquesta no és una obra satírica com les altres però hi ha humor i entremig del dolor i la desesperació apareixen escenes d’una gran tendresa i esperança. La pèrdua d’un referent familiar important en un moment de molta vulnerabilitat és difícil d’empassar. El dramaturg, s’ha ben documentat i es nota la influencia de la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross, una dona que va fer una gran feina […]

Aquest melodrama d’Alejandro Palomas, adaptació escènica de la primera part de la seva trilogia literària El tiempo que nos une, presenta cinc dones – i quines dones – sota la direcció de Mario Gas. Ambientat a Menorca, una família de dones formada per tres generacions, tracta de sobreviure al patiment afligit pels homes i per la pèrdua d’Elena, el sisè personatge absent de la família. El gran valor d’aquest muntatge és sens dubte la interpretacía de les seves actrius, sent Núria Espert la més memorable, que als seus 87 anys continua regalant talent i generositat sobre les taules. Una àvia sense pèls en la llengua que funciona com l’ingredient còmic d’aquest drama familiar. Vicky Peña és la mare patidora que […]

La burgesia catalana queda convertida en una caricatura pueril a l’obra de teatre “Vent de garbí i una mica de por”, el text de l’enyorada Maria Aurèlia Capmany, que han versionat Albert Boronat i Judith Pujol, i interpreten David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé. Tot comença en una època concreta, el 1968, quan les incerteses sobre el futur pesaven com una llosa però la burgesia mirava cap a una altra banda, submergida com estava en el seu benestar personal, és a dir en les seves vacances a Cadaqués. Del 1968, amb els interrogants sense respondre, viatgem cap al 1936, quan el soroll dels fusells i els sabres retronaven, però […]

El nou muntatge de la Bella Otero ens acosta un magistral text del francès Frédéric Sonntag on, a través de la comèdia i la ironia, reflexiona sobre el poder dels relats o les ficcions per a manipular a la població. El text, escrit en 2012, continua sent més que vigent en l’ambient cada vegada més conspiranoic en el qual vivim. Si ja en el 11-S i en la Guerra de l’Iraq vam ser conscients de com el poder construeix enemics públics per a controlar el relat i justificar accions, és possible que després de la pandèmia aquesta sensació de manipulació sigui encara més forta entre el públic. El muntatge es compon de tres escenes unificades pel fil conductor del personatge […]

Córrer, esperar, desitjar, desaparèixer, oblidar, ignorar, lluitar, descansar, parar. Per tot això passa una persona que veu com la mort s’apropa. La necessitat de tenir un interruptor que ho apagui tot uns minuts, només uns quants, per poder deixar enrere el dolor, l’angoixa i la desesperació. L’Èric ens relata la que potser ha sigut la pitjor nit de la seva vida fins al moment. Torna a quan tenia 16 anys per descriure un viatge emocional dolorós i espantós fins a la mort del seu pare. El text de Joan Yago és proper i real, té una capacitat increïble per captar tots els sentiments que es fonen en el cap i el cos del protagonista a cada part del viatge. La […]

A vegades les ferides només es poden guarir compartint-les o demostrant la vulnerabilitat davant d’aquelles persones més properes. En aquesta obra cinc dones es reuneixen en l’aniversari de la desaparició d’una sisena. Una mare, dues filles i dues netes es troben en un moment emocional desastrós, perdudes i plenes de retrets les unes amb les altres. Es l’àvia la que demana a la resta que vagin a la illa del nom per acomiadar-se del paisatge i recordar a la neta desapareguda abans de morir. Núria Espert és l’àvia i el centre neuràlgic i magnífic d’aquesta producció, unes dones trencades que desitgen no estar soles. Espert desplega el seu enorme talent acompanyada d’un gran repartiment que amb la conversa expien dolor […]

En un primer moment vaig pensar que aquesta era una obra més amb Núria Espert en el repartiment, sobretot després de veure unes companyes de viatge tan potents al seu costat. No m’esperava, per tant, trobar-me gairebé amb un recital d’aquesta actriu de 87 anys que es carrega l’espectacle a l’esquena i que eclipsa a tothom amb un personatge carismàtic i absolutament protagonista. Un exercici actoral de gran mèrit, com els que li hem vist fer en ocasions a Héctor Alterio, Concha Velasco o Lola Herrera (aquesta última, a punt d’estrenar nou espectacle al Teatre Goya). La isla del aire està basada en la novel·la d’Alejandro Palomas, en la que cinc dones d’una mateixa família emprenen un viatge a un […]

No és cap secret que el teatre belga juga actualment un paper molt important a Europa pel que fa al teatre d’avantguarda. I tampoc ens hem d’amagar que molts artistes catalans s’emmirallen des de fa anys en moltes de les seves propostes. Noms com Jan Fabre, Fabrice Murgia o la companyia Peeping Tom ja no ens són desconeguts, i fins i tot tampoc és estrany veure directors d’aquí dirigint a Bèlgica (l’exemple més recent, el de Carme Portaceli al Teatre KVS de Brussel·les). Aquesta temporada el Lliure ens aporta dos artistes més a tenir en compte: Anne-Cécile Vardalem i Miet Warlop, ambdues convertides en estrelles emergents al darrer Festival d’Avignon. Vardalem tanca la seva trilogia sobre la impossibilitat de construir […]

Assisteixo a la Sala Versus Glòries a veure PAZZO, és una obra de Fèlix Herzog sobre els lligams familiars, el relleu generacional i les obligacions imposades socialment amb Jordi Banacolocha i Adrian Grösser dirigida per Roberto G.Alonso.És la primera proposta en la direcció de Roberto G.Alonso, fora del cabaret, dansa, .., i se’n surt amb nota en aquesta proposta sobre el canvi generacional d’una professió com la del circ. A més ha deixat un final obert diferrent al que Fèlix ha propossat inicialment. Pazzo ens parla de dos artistes de circ, un veterà i l’altre jove. Tots intenten mantenir la flama del seu ofici però lluny de les carpes plenes de públic. Però tot sembla que es capgira quan es […]

Catalina Florit i la companyia AFLEL Teatre segueixen amb el compromís de donar veu a les silenciades. Després de fixar-se en la invisibilització de les dones grans a Batec, ara, a Retrat(s), posen el focus sobre la salut mental amb perspectiva de gènere. Què passa quan les dones veu a les persones que han estat callades? Una obra sobre les dones i la seva salut mental. És una investigació a través de la salut mental femenina a partir del llibre “Mujeres y locura”. Ens expliquen diferents casos de dones i com s’han vist en diferents moments afectades. Teatre documental, donant veu a aquelles persones que la societat no els ha deixat parlar. Deixen conclusions i moments de pensament crític sobre […]

Aquesta divertida comèdia de situació ens planteja un punt de partida clàssic, el sopar entre amics, per a portar-nos cap a un terreny cada vegada més absurd i reflexionar sobre la nostra manera de relacionar-nos amb les persones i els objectes. El detonant de la comèdia podria aparèixer una mica abans, potser, però un cop ho fa, el text de Sílvia Navarro és capaç d’esprémer-li tot el suc creant una comèdia intel·ligent i amb bon ritme. L’ús de l’absurd funciona per analitzar comportaments o idees que donem per naturals, subratllant-les mitjançant l’exageració fins a entendre el seu veritable caràcter desbaratat. I aquí està precisament el plaer que provoca aquesta peça, en jugar amb l’absurd per a retratar la veritat. A […]

No és tan habitual tenir l’oportunitat de conèixer obres d’autors contemporanis de més enllà de les nostres fronteres. I menys encara en català (o mallorquí, que ningú s’arrufi!). És justament això el que, aquests dies, podem gaudir a la Sala Beckett: un text del mallorquí Sergio Baos, premi Pere Capellà, que es va estrenar al Teatre Principal de Palma l’any passat. Les Maleïdes és una tragicomèdia per la qual transita un interessant i divers elenc de personatges interpretats magistralment per només quatre actrius: Lorena Faus, Alícia Garau, Àlvar Triay i Teresa Urroz. Els centrals: tres generacions de dones (mare, filla i neta) que emprenen un viatge ple de sorpreses i ombres, que les durà per escenaris tan diversos com una […]