Recomanacions

Amb altes expectatives pels comentaris que he anat llegint, vaig anar a veure el darrer espectacle de Dagoll Dagom, i en poques paraules: les supera amb escreix. L’Alegria que passa és un musical dels que feia temps no es veien a la cartellera de Barcelona. Dels que fa uns anys gaudíem de mínim un parell a l’any, i que posen el talent català molt amunt, quant a qualitat, dins dels espectacles de la indústria del teatre musical de format mitjà. Amb una execució tècnica perfecta, l’elenc, que tan aviat balla, canta com toca un instrument, es desenvolupa amb facilitat i naturalitat entre les coreografies, marca d’Ariadna Peya, que ens fan endinsar-nos al poble gris i sentir la seva apatia, tristesa, […]

Què és real i què no? Com neixen els mites? Les llegendes son reals o són simples invencions que es construeixen per emmascarar intencions i objectius que van més enllà de petits relats socialment adaptats? La majoria de vegades a aquestes preguntes no tenen o se’ls hi busca resposta, perquè no és necessari. Totes aquestes històries sense origen definit han calat a l’imaginari col·lectiu i s’han transformat en un punt de partida per creences innegables per tothom (o per la majoria). Dividida en tres segments, aquesta obra ens endinsa en una reunió d’un grup d’activistes, un altre de guionistes i un últim que forma part d’un govern a l’ombra. Tot i la diferència entre aquestes tres reunions, les discussions i […]

Anna Agulló Prieto és la dramaturga, la directora i l’única intèrpret d’aquesta obra autobiogràfica, valenta i generosa en la que es despulla mostrant les llums i ombres del deliri, d’aquest procés que ella anomena viatge. També descriu la part més fosca, profunda i dolorosa de la seva malaltia i a la vegada ens mostra tota la part positiva, la importància del suport familiar i l’amor que l’envolta. Tot el text ens atrapa, ens manté alerta, ens dona un cop de puny a la cara, ens porta a un món on hi podríem anar totes, ens avisa i ens commou. Ja havíem vist aquest valor en “Suite TOC nº 6” de “Les Impuxibles” en la que la Clara Peya ens va […]

Què és el que fa que una persona es trenqui? És necessari un trencament físic que esdevingui mental o un trencament mental que esdevingui físic? Més enllà de les malalties neurodegeneratives que fan que els lligams entre cos i ment es trenquin, tot i que el cos no es ressenti de per se si no és per la mateixa mancança d’ús i d’impulsos i la ment és més que conscient que el desig del moviment queda trencat per manca de connexions i no per manca de lucidesa. Els pensaments resten intactes, però el gran conglomerat de neurones queda trencat en mil bocins i fent que així la ment es trenqui més, en veure’s incapaç de ser la ment que era. […]

Com ens marquen les normes dictades per la societat? De vegades, el preu que es paga per tenir una vida acomodada, és un llastre que pesa massa i no ens deixa aixecar el vol…. mentre veiem els altres enlairar-se en una vida més feliç que la nostra. Ja ens ho diu la prosa de l´autor: Ocells de fang no poden volar i Ocells que passen, volen aterrar. La alegria que passa és l´adaptació musical que fa Dagoll Dagom de la peça teatral escrita per Santiago Rusiñol al 1897 i estrenada al Romea al 1898. Amb una coreografia urbana i a ritme de jazz-rap, els habitants d´un poble qualsevol, gris i sense ànima, ens donen la benvinguda i ens situen en […]

La proliferació de coach, teràpies alternatives, gurus, pensament positiu i experts en felicitat mereixia una obra com Teràpia integral. En aquest espectacle, basat en un curs d’elaboració de pa, tots els ingredients tenen la seva equivalència i el seu símil en el món dels traumes. Alhora també els protagonistes de l’obra duen al curs alguna ferida interna que resoldre. I aquesta ferida, òbviament, és també la nostra: el pas del temps, dubtes existencials, mals d’amor i sexualitat frustrada. I en la mesura que vagin elaborant el pa ­– amassar, esperar, utilitzar la massa mare – aquests traumes aniran aflorant. Però no només els dels alumnes. Aquí, de traumes n’hi ha per donar i vendre. I fins i tot el que […]

A “Cost de vida” les vides inconnexes, d’entrada, dels personatges es lliguen amb un fil subtil i fort a la vegada: totes les persones es necessiten les unes a les altres per ser millors, per sentir-se més bé. Aquesta és la gran lliçó de l’obra representada per noms de primera filera del teatre, que interpreten uns personatges amb vides a la deriva: Julio Manrique, Anna Sahun, Pau Roca i Katrin Vankova. Seria fàcil destacar especialment els papers de Pau Roca i d’Anna Sahun, asseguts en cadires de rodes, amb minusvalideses, perquè certament la seva representació és complexa, però versemblant del tot. Ara bé, ja ho he dit, seria massa fàcil, perquè tots dos recobren més força quan interactuen amb Katrin […]

L’actriu i dramaturga Anna Agulló s’estrena amb El peix daurat, un monòleg teatral on comparteix la seva experiència amb el trastorn mental i els factors que el van provocar. La salut mental és un problema individual i també col·lectiu. És cert que cada vegada se’n parla més. Però és suficient? Realment estem disposats a mirar-lo a la cara i entendre que és una malaltia més comuna i propera del que creiem? Qui no coneix algú que ha patit o pateix una malaltia mental? Tots tenim una història per explicar, sigui personal o perquè coneixem algú del nostre entorn. El peix daurat és la història de l’Anna, una història crua i colpidora, plena d’honestedat i valentia. Sí, Anna, valentia, tot i […]

Amb Els Ocells, la guardonada companyia La Calòrica, una vegada més, es posa a l’alçada del que ve exhibint i creant any rere any; al meu parer, es superen amb cada creació. L’humor a Els Ocells és sense embuts, descarat, satíric fins a la medul·la i amb un to intel·ligent i retorçat amb el qual cal tenir els ulls (i la ment) ben oberts, per tal de no perdre’s els petits i subtils detalls. Riuen de tot: des del més sistèmic (política, democràcia, justícia, església…), fins al més mundà (l’escena familiar, una delícia). Esment especial també mereix la gran adaptació humana dels personatges aviaris i el vestuari de cada ocell. El desplegament sobre l’escenari dels quatre actors i actriu Xavi […]

Santiago Rusiñol va plantejar el text de L’alegria que passa, el 1897, com un signe d’obertura, una necessitat pròpia del teatre modernista per expressar la lluita entre ideologies i el conflicte entre l’individu i la societat. L’oposició entre conceptes tan dispars com tradició i progrés o idealisme i realitat és present al llarg de la peça. L’espectacle, la darrera proposta de creació de Dagoll Dagom, fusiona música i text en una coreografia àgil i ben travada, i aprofita l’esperit crític del text d’en Rusiñol per adaptar-lo i commoure amb una versió molt creativa, en la més pura tradició de la companyia, fruit del treball de l’Anna Rosa Cisquella, en Marc Rosich, l’Andreu Gallén i l’Ariadna Peya. L’escena ocorre en un […]

Una gran comèdia, com d’altres que he pogut gaudir de Sílvia Navarro però en petit format. Aquesta parla de la parella i com les coses semblen com inicialment ens pensem. Al final surt el seu toc de comèdia marca de la casa, però no previsible. Abans de començar, si aneu a veure-la, intenteu no tenir cap mena d’SPOILER sobre la trama, ja que us poden espatllar alguns moments molt divertits. Parlem de les parelles. Com en un sopar entre amics, al final queden dues parelles. Ens trobem una parella típica, perfecta, aquella que tothom té al cap. Volen fer un sopar per inaugurar el pis nou que han comprat. I han quedat diferents amics. El primer de presentar-se portarà una […]

Poques vegades els conflictes que tenen lloc entre caixes traspassen les parets del teatre per esdevenir públics. Però la sinceritat sense embuts que proposa aquesta obra ha tingut la seva rèplica també en el desenvolupament de la producció. I és que sembla que la proposta escènica de la directora (Lucia del Greco) no ha acabat de convèncer l’autor (David Plana), que l’ha trobada poc fidel a allò que ha de respirar, de forma essencial, la seva dramatúrgia. Personalment, vaig trobar la posada en escena més interessant que no pas el text. Un espai visual inquietant des del primer moment, uns personatges que semblen parlar directament des de l’ànima, sense tamisar ni vestir les paraules, fan que l’aposta de la jove […]

Un pare i els seus dos fills, ja grans, tornen a un dels paisatges del passat per reviure allò que els va separar i que va generar una sèrie de traumes i problemes mentals. Intenten recuperar l’instant concret i busquen respostes sense saber massa bé quines són les preguntes a fer… El pare espera un càstig pels anys de desatenció, la filla remou cel i terra per obtenir una mica d’amor i el fill sembla estar al marge de tot, com si no anés amb ell tot el que va passar. I és precisament això, el que va passar, la clau i el desllorigador de tota la peça. Uns fets que haurem d’imaginar, de suposar, però que són decisius per […]

“Egos Teatre” torna a remoure un escenari. I de quina manera ho fa. Després de la seva llarga trajectòria en musicals esbojarrats, ho tornen a fer una vegada més. Aquesta vegada acompanyats d’una visita inesperada en una zona, aparentment, poc hostil. La premissa serà entendre com va començar el creixement demogràfic dels anys 60 i 70 del segle passat. La versió que plantegen els “Egos” només s’entendrà si es va a gaudir de l’espectacle. Amb un format 100% de vodevil, la companyia posa sobre l’escenari del Teatre Gaudí una proposta ben boja. L’espectador haurà d’estar atent als 4 vèrtexs de la sala per captar l’essència d’aquest espectacle. El difícil funambulisme d’actuar a una sala quadrada es queda al carrer i […]

La icònica banda de Punk Cabaret novaiorquesa The World/Inferno Friendship Society tancava el seu tercer àlbum Red-Eyed Soul amb la cançó So Long To The Circus (A reveure, circ) que en els seus versos finals deia així: “So long to the circus, so long to it all / You should have a good sense of when it’s time to get gone / When the police are about to arrive, when security steps in / Wave goodbye to the circus”, que es traduiria com: “A reveure, circ, a reveure tot / Saps que és tenir una bona pensada quan és temps de marxar / Quan la policia és a punt d’arribar, quan la seguretat entra / Fés adéu amb la mà […]