Recomanacions

Crec que és molt important visibilitzar la violència de gènere. El teatre és un lloc ideal per fer-ho visible, ja que ens descobreix històries que formen part de la nostra realitat quotidiana, moltes vegades silenciades. Fer visibles els relats sobre violències de gènere ens permet, en primer lloc, entendre com funcionen, visibilitzar qui les gènere i quines eines són necessàries per poder fer-hi front. Quan ens haguem torturat prou es va estrenar fa uns tres anys al National Theatre de Londres. El maig del 2021 se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett, sota la direcció de Glória Balaña i Altimira, dins del cicle Jo també. Violència de gènere I estructures de poder. Aquesta nova producció al TNC […]

Anna Alarcon i Xavi Sáez són els protagonistes d’aquesta història que va escriure Samuel Richardson al 1740 i que va portar al teatre Martín Crimp a mitad del segle passat amb el títol “When We Have Sufficiently Tortured Each Other: 12 Variations on Samuel Richardson’s Pamela”. Més de dos segles més tard, tot i que la trama no pot ser la mateixa, el tema continua essent desgraciadament molt actual: El poder i la dominació a través del sexe i de la fortuna. Tot i que no va ser el primer, a Richardson se’l considera un escriptor conegut per haver iniciat el gènere epistolar en la novel·la. A través de les cartes i del diari personal de Pamela es coneixeria l’assetjament […]

El que en un principi és l’escapatòria d’una colla d’amics a la natura, es converteix en el pitjor dels seus malsons. Estiu. Un grup d’amics. Una escapada al bosc lluny de la ciutat. Una nit calorosa. Un bosc necessitat de pluja. Una barbacoa, una cigarreta mal apagada. Una guspira, l’origen d’un incendi devastador. La catàstrofe. La catàstrofe és la clau de volta del text d’Anja Hilling, la dramaturga alemanya, autora d’Animal negre tristesa. Animal negre tristesa sorgeix per encàrrec del teatre Schauspiel Hannover, on va ser estrenada sota la direcció d’Ingo Berk. Es va poder veure a la sala Beckett la temporada passada dins el cicle Planeta. Persona. Els límits de la crisi climàtica. Julio Manrique, director de l’obra, compta […]

Hi ha històries que t’atrapen per la seva duresa, per les imatges esgarrifoses que es queden gravades en el cervell. Aquesta obra de l’autora alemanya Anja Hilling, a l’igual que moltes de Wajdi Mouawad, és una d’elles. Se’ns explica la sortida al bosc d’un grup de persones –sis adults i un nadó- i les conseqüències d’una devastadora negligència que acaba en desastre ecològic. Estem davant d’un grup amb diverses relacions entre si –parelles, germans, ex-parelles, nous amants- i d’una vetllada que transcorre amb la impostada normalitat que solen tenir aquest tipus de situacions… Sorgeixen alguns retrets, algunes insinuacions, però res que desbarati la pau del moment. Serà ja a la nit, mentre dormin, que l’autora els hi té reservada una […]

Dilluns vaig anar a l’estrena de Broadway Al Maldà a gaudir del nou espectacle de Joan Vázquez, un actor i cantant que ha treballat en aclamats musicals a Barcelona i Madrid, entre els que ha interpretat el paper de Claude a Hair, Frank a Merrily We Roll Along o Sky a Mamma Mia! També l’hem pogut veure treballant en teatre de gran format i musicals com Els Nois d’Història, Bagdad Cafè, My Fair Lady i Rent. Recentment ha estat molt aplaudit pels espectacles Ciutat de Gespa, un musical preciós, basat en la poesia de Whitman i Lorca, per 20 anys no són na’, per #Monday Monday, un espectacle de format íntim, on fa un repàs a les seves peces favorites […]

I com una guspira, el nus a l’estómac es va formant a mesura que avança el text. L’espectadora es fica al bosc que acull la història, sent l’escalfor, crida i aguanta la respiració. Dues dones, quatre homes i un nadó arriben a un bosc on faran una petita festa, una barbacoa que no sortirà com pensen. Entre ells hi ha diferents relacions, alguns son família i d’altres parella o exparella. Tenen un passat i moltes anècdotes i preguntes que s’aniran fent i explicant al llarg de la vetllada fins que se’n vagin a dormir. Quan es desperten, tot ha canviat i no hi ha manera de tornar enrere. El muntatge dirigit per Julio Manrique crea el marc tensional de manera […]

Si algú pensava que no es podia fer una transició entre You oughta Know d’Alanis Morissette al Burn de l’Eliza al musical Hamilton, estava ben equivocat/ada. L’únic que es necessita és visió i talent i això és el que té Joan Vázquez. L’espectacle es vertebra amb un fil d’anècdotes sobre lletristes i compositors/es de coneguts musicals de Broadway, ja siguin clàssics o contemporanis. Unes relacions d’amor a aquest gènere teatral que fan d’interludi entre els diferents temes que l’intèrpret va tocant i cantant per a delectar al públic. En aquests petits incisos narratius es mostra el gran coneixement que Vázquez té no només dels musicals sinó també de tota la història que els envolta: com es van crear, els moments […]

Sovint al darrere de grans proeses s’hi amaguen grans històries. El rodatge d’una de les pel·lícules més mítiques de tots els temps, Allò que el vent s’endugué, és un d’aquests casos en què val la pena recuperar tot allò que va passar off the record. Problemes amb l’estrella principal, un productor incosncientment somniador, molt ric i amb una ètica dubtosa… i el salpebrat ideal per a qualsevol trama addictiva: un contrarellotge que els obliga a realitzar una fita impossible en un temps minúscul. Plátanos, Cacahuetes… y lo que el viento se llevó (Moonlight and magnolias) és una comèdia lleugera que recrea pas a pas els vertiginosos cinc dies que va necessitar l’equip creatiu de la pel·lícula per reescriure tot el […]

Joan Vázquez es torna a posar davant d’un piano i torna a cantar allò que més li agrada: temes musicals de Broadway. Aquest cop ha optat per musicals de nova fornada, tot i que en el discurs que serveix de fil conductor fa un repàs dels compositors i compositores que han marcat el musical nord-americà des de l’inici fins a l’actualitat. Es parla de les parelles “monògames” que triomfaven a l’època daurada (Lerner and Loewe, Rodgers and Hamerstein, Rodgers and Hart, Ebb and Kander), de les que trobem a l’actualitat (Pasek and Paul, Kitt and Yorkey), de dones pioneres en aquest sector (Jeanine Tesori, Sara Bareilles) i de moltes altres curiositats que serveixen per anar farcint un concert d’èxits relativament […]

El que ha fet Pablo Ley i Carme Portaceli amb Terra Baixa de Guimerà trobo que és fantàstic. Han convertit el clàssic de Guimerà en un relat detectivesc i un thriller magnífic. No és una adaptació, ni una versió de Terra Baixa, sinó d’una lectura contemporània del clàssic on s’ha respectat el text original. El muntatge és molt original; és un constant joc escènic on tot te un sentit i un significat. Un joc d’il.luminació, de moviment i d’escenografia. L’escenografía és de Paco Azorín i la il·luminació d’Ignasi Camprodon. El text és molt interessant. És una combinació entre la dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portaceli amb la dramatúrgia de Guimerà. Una versió portada al present, en la qual Pablo […]

La periodista Raquel Sans i l’actor Ramon Madaula pugen a l’escenari per recordar la història de la formació d’Amèrica a partir d’un personatge polièdric, que ha estat protagonista de mil i una aventures Buffalo Bill. La proposta és engrescadora i atractiva, perquè barreja els tons ficticis amb la història real del personatge, que certament va visitar la ciutat de Barcelona amb la seva companyia de circ. A més, la interpretació és molt bona, i especialment destaca Raquel Sans, i no perquè sigui millor que l’actor Madaula (que és excel·lent) sinó per la novetat que suposa veure-la interpretant el guió en què ella mateixa fa de periodista. El diàleg entre l’una i l’altre captiva, té tons d’humor i aprofundeix en aspectes […]

En la celda de una prisión Valentín y Molina, dos seres muy distintos, se ven obligados a coincidir por diversos motivos: uno por razones políticas y otro por homosexual y corruptor de menores. En lo alto del escenario, una jaula actúa como trasunto de ambos personajes. Es precisamente esta una obra donde operan los juegos de espejos a través de la dicotomía entre el plano real y el metafórico, la verdad y el deseo. Como una nueva Scheherezade, Molina teje la fantástica historia de Irena, la mujer pantera (a partir de la película de serie B de Jacques Tourneur), para escapar de la cruda realidad o, mejor dicho, para poder comprenderla y asimilarla. Cada noche, su narración se ve interrumpida […]

Tot apunta, des de l’inici, a una història clàssica del gènere negre. Les passes del detectiu des del fons de l’escenari fins al micro que hi ha en prosceni (un micro que l’acompanyarà fins el final i que serà refugi i també arma dialèctica), el sobre que passa per sota la porta, l’encàrrec d’un estrany que demana que busquin al seu assassí, les anades i vingudes fins el lloc del crim, o les visites a tots els possibles sospitosos. Una passejada per la Barcelona –actual o no- que molts coneixem i que, amb la sospita d’un assassinat, se’ns fa més misteriosa que mai. I és que només falta un detectiu a l’ús, una mena de Pepe Carvalho reviscolat, per veure […]

A partir d’un clàssic com Terra baixa es poden construir moltes obres, i totes diferents. L’exercici de Carme Portaceli i Pablo Ley encara ha anat una mica més enllà, perquè han partit del text de Guimerà, li han donat la volta (literalment), l’han ubicat dins del context de l’època (el moment de les bombes i l’anarquisme a Catalunya) i s’han inventat un futur pels personatges. Des dels atemptats de Barcelona a finals del segle XIX fins al camp d’Argelers, passant per la revolta obrera, l’assassinat d’un patró (en Sebastià) i per la investigació del crim. De fet, l’obra és un llarg interrogatori en el que els testimonis de la Nuri o el Tomàs, entre molts altres, ens transporten a través […]

La comèdia és un gènere complex, malgrat que històricament a casa nostra s’ha considerat de segona per motius que encara no sé. No és un gènere fàcil perquè qui sap què és el que fa riure i el que no. En canvi, sí que sabem quins són els temes seriosos, que sempre funcionen: amor i tragèdia, traïció i fidelitat. L’actor Joel Joan es posa el barret de director, i també de coguionista, en l’obra “Joan Pera: júnior”, la qual sap entretenir, fer riure i alliberar-nos pes de la nostra quotidinitat. I tot amb nivell. Després d’aquesta introducció en què recomano que hi aneu a ulls clucs, i que si ho feu amb els adolescents de casa, millor, també he d’assenyalar […]