Recomanacions

Les Bàrbares és una boníssima tragicomèdia que posa a les dones de més de cinquanta anys en el centre amb un to actual, fresc, feminista i amb una posada en escena molt encertada i suggeridora. El text de Lucía Carballal, que es va estrenar originalment al CDN a Madrid, reuneix tres dones grans després de la mort d’una amiga en comú. Aquest punt de partida no és més que l’excusa per a presentar tres arquetips diferents de dona respecte a les renúncies que han decidit fer per a sobreviure en un sistema patriarcal: la que ha renunciat a la feina per a quedar-se a casa, la que ha renunciat a la família per a triomfar a la feina i la […]

No és trivial entendre de què va, realment, Impossible, l’obra escrita per Erri de Luca, que es representa aquests dies a la nova Sala Atrium. A primera vista, hom diria que es tracta d’un thriller de tota la vida, al qual la intel·ligència i perspicàcia d’un jove jutge —interpretat pel sempre eficient i elegant Bernat Quintana— es mesura amb la saviesa i l’astúcia d’un vell combatent polític —a qui dóna vida el savi i astut Lluís Soler. Però l’obra va molt més enllà d’un simple combat dialèctic, l’objectiu del qual és esbrinar si l’acusat és culpable o innocent del crim que se li imputa. Assistim a una elaborada i subtil tesi sobre les diferents dimensions d’un concepte altament complex en […]

Les Bàrbares de Lucía Carballal es va estrenar el 2019 al Centro Dramático Nacional sota la direcció de Carol López, la versió que podem veure al Teatre Borràs és de David Selvas. Lucia Carballal ha escrit una història que funciona molt bé. Es tracta d’una tragicomèdia amb petits tocs d’humor, i petites dosis de cinisme i ironia. És divertida i entretinguda. És una obra que convida a reflexionar. El text és àgil, ben format; un text que connecta amb el públic. David Selvas dirigeix amb molt encert, la posada en escena el text de Carballal i les interpretacions de les actrius. La idea de Selvas d’alternar el català i el castellà a escena, cosa natural per a nosaltres, com a […]

Tres amigues es reuneixen per fer repàs de les seves vides i recordar a algú que ja no hi és o bé situacions passades. No es tracta d’un argument precisament original –hem vist moltes vegades aquesta història, ja fos a Fitzroy o a Les irresponsables, per posar només dos exemples- però sempre hi ha algun aspecte nou. En aquest cas, Lucía Carballal ha intentat que les protagonistes fessin una anàlisi del què havien fet malament, de les renúncies que havien hagut de fer a la seva vida. També aconsegueix fer un repàs de les diferents maneres de viure el feminisme a la generació de dones que passen dels cinquanta. Potser el recurs per aconseguir-ho acaba essent un pèl forçat, però […]

Recordem breument l’argument: dos matrimonis de mitjana edat es reuneixen a la casa d’un d’ells per tal de solventar un conflicte entre els seus dos respectius fills. La cortesia, l’educació i la gestió emocional de la que tant presumeixen els anfitrions acaba caient per terra en la mesura que avança l’obra. Tot per posar sobre la taula la següent qüestió: som caníbals que mengem amb forquilla i ganivet? El cert és que una adaptació d’Un déu salvatge és apostar per un cavall guanyador. I en aquesta ocasió, a més, no s’ha escatimat en elements reclam: un elenc de primera espasa (Pere Arquillué, Ivan Benet, Laura Conjero i Laura Aubert), la direcció de Pere Arquillué i una adaptació del text original […]

Quan un acusat no pot demostrar del tot la seva innocència i el jutge no pot demostrar la seva culpabilitat, entrem en un joc dialèctic i en un estira i arronsa que fa treure de cadascun les millors habilitats i els recursos més sofisticats. Aquesta és precisament la premissa d’Impossible, un llarg interrogatori que atrapa a l’espectador i el sotmet a la tensió pròpia dels trhillers… encara que aquí sigui més important la paraula i l’estratègia, que no pas l’acció. Impossible és l’adaptació teatral d’una novel·la de l’italià Erri de Luca, conegut per la seva llarga trajectòria literària i el seu paper com a activista polític. Ramon Simó s’encarrega de la seva adaptació teatral, i també de la direcció, que […]

La incertesa de no saber si coneixem la veritat o mai l’arribarem a conèixer. La necessitat de descobrir si tenim raó és un aspecte humà ineludible. És aquesta curiositat la que empeny a la cerca i a les preguntes incansables. Impossible se situa en una cel·la on un fiscal interroga a un home per, suposadament, haver matat a un altre home tirant-lo muntanya avall. No hi ha proves, però la relació anterior entre els homes és sospitosa. El text balla entre les preguntes de l’acusació i les reflexions de l’acusat quan es queda sol. Erri De Luca estructura un text molt ben treballat i tramat, en que es va construint una relació entre fiscal i detingut a poc a poc […]

La Majordoma ens promet submergir-nos en una trama intensa, carregada d’emocions i reflexions profundes sobre el món actual, amb una posada en escena innovadora i captivadora.Hi ha dies en què, per diverses circumstàncies, no acabes de trobar el moment idoni per connectar plenament amb una obra. Això és el que m’ha passat amb La majordoma: tot i que reconec el valor del text i la posada en escena, sovint em perdia en els meus pensaments i no aconseguia establir-hi el vincle que esperava. Crec que és important reconèixer que aquest desfasament pot ser més fruit de factors personals que de l’obra en si.Amb tot, vull felicitar el gran treball que ha realitzat Rosa Renom a l’obra, oferint una interpretació plena […]

Es tracta d’una tragicomèdia escrita per Lucía Carballal i dirigida per David Selvas, amb unes grans María Pujalte, Cristina Plazas i Francesca Piñón. Elles són d’una generació de dones que van començar a desafier les normes d’un inici del feminisme. Una reflexió sobre el passat, les decisions que van prendre fa anys, com deixar la feina, començar una nova etapa, etc… És un relat íntim i colpidor sobre la lluita interior que moltes dones viuen entre seguir els seus somnis o complir amb les expectatives que la societat imposa, especialment en un moment històric marcat pel fervor del feminisme. Una història sobre la lluita interior: seguir els somnis o fer el que s’espera d’elles, en ple fervor del feminisme Complicitat […]

És molt fàcil donar per suposades algunes coses, pensar que cadascú és feliç amb la vida que porta perquè mostra aquesta cara davant de tothom. Però sempre hi ha més complexitat rere aquesta faceta, petites històries o moments que marquen o decideixen un camí que no sempre és allò que resulta millor. A Les bàrbares un grup d’amigues es troben en un hotel a una ciutat on passaran el cap de setmana després de la mort d’una de les integrants del grup. Aquesta reunió passarà a ser un autoreflexió sobre la pròpia vida i com de realitzades se senten. En un moment donat, començaran a parlar d’aquelles coses que han mantingut ocultes a la resta. Divertit i agut, ràpid amb […]

Cacophony fa segona temporada després de la bona acollida que va tenir la passada i d’haver estat representada al Teatro de la Abadía. L’autora és Molly Taylor i ha estat traduïda al català per Oriol Puig Grau i Anna Serrano Gatell, essent aquesta última també la directora. Es una obra teatral molt ben estructurada, amb una escena inicial situacional, un moment clau on està el nus de la trama i un desenllaç. El nus és una escena on les actrius Gemma Martinez i Sandra Pujol demostren les seves grans qualitats actorals. Una mentida sense més importància desvetllada en aquell moment desencadena una allau de crítiques que demostra la facilitat amb la que poden circular les notícies sobre una influencer. És […]

Tres amigues que ronden la seixantena fan una escapa juntes per refer-se del dol per la mort d’una quarta companya, la més jove de totes elles. El que dues d’aquestes tres amigues no saben és que la Bàrbara —d’aquí ve el títol de l’obra—, abans de morir, va donar indicacions perquè reflexionessin, en un entorn concret, sobre la condició de dona, precisament el que les havia unit malgrat que cadascuna hagués pres camins vitals ben diferents. Aquesta és la premissa de què parteix Les Bàrbares, una comèdia escrita per la madrilenya Lucía Carballal i dirigida per perpetuenc David Selvas. Francesca Piñón, Cristina Plazas i María Pujalte interpreten tres personatges més o menys arquetípics: la que no ha estat mare per […]

L’adaptació teatral de Els contrabandistes de llibres de Darayya és una experiència colpidora i imprescindible, basada en el testimoni de Delphine Minoui. Dirigida per Iban Beltran i interpretada per Ilyass El Ouahdani, Laura Rosel, Marwan Sabri i Jorge-Yamam Serrano. L’obra aconsegueix transmetre amb força la duresa del conflicte. L’escenografia, juntament amb la posada en escena, és espectacular i transporta l’espectador al cor d’una ciutat devastada. Els actors ofereixen interpretacions increïbles, destacant especialment Marwan Sabri, que brilla amb una força i presència escènica excepcionals. No és una obra fàcil de veure: la guerra és una realitat dura i difícil de pair. Per això, cal estar preparat mentalment abans d’endinsar-se en aquesta història de resistència i esperança. Un muntatge que remou consciències […]

Les Barbares som tu i jo. La teva germana. La mare. La filla. La amiga. La veïna. La dona d’avui… És una mirada feminista amb un punt d’autocrítica alambinada. Perquè una no és feminista i prou sinó q ho és a la seva manera. Així ens trobem amb 3 personatges actuals amb distints rols sobre l’ escena. La Susi és una ama de casa amb un discurs empoderat q va deixar la carrera musical al casar-se per atendre el marit i els fills. La Carmen una arquitecte exitosa, portada de revistes, sempre ha donat mes prioritat a la seva carrera q a la seva vida personal menystenint les mancances que hi comporta. I la Encarna, la iaia moderna sempre pendent […]

A manera d’una mena de Manhattan Transfer de John Dos Passos, Barcelona 24H permet la possibilitat de seguir el fil d’altres ficcions que prenen la vida d’un ciutadà i la segueixen i entrecreuen en un ambient urbà. Ara bé, l’Era del jazz ens queda massa lluny i sembla, de vegades, una oda a la common people dels Pulp que ignoren per complet l’himne generacional dels noranta. Deixant certa linealitat de banda i deixant-nos endur per la modernitat i el compàs, ens endinsem a la vida d’uns personatges que, sovint totes les aspiracions basades en el capital sovint no són més que constructes per aïllar-nos de la soledat i assolir un reconeixement que, d’una manera o una altra, ens canviarà la […]