Recomanacions

Woman más que un musical, és el primer espectacle d’Aarón Vivancos en solitari, un dels set germans de la companyia Los Vivancos. A Women es vol retre un homenatge al gènere femení, fent visible, a través de set actes, moltes de les situacions o vivències que han experimentat moltes dones al llarg de la seva vida, com la gestació, la maternitat, l’enamorament, la discriminació, la vulnerabilitat o la violència de gènere. Es fa des de la força interior, la lluita i l’empoderament. És un espectacle dedicat a la dona, que reivindica el paper de la dona en la societat i interpretat per dones (set ballarines que han format part del Ballet Nacional i l’actriu Guadalupe Lancho), a excepció del número […]

Feina temps que no tornava al Teatre del Raval, i aquest cop a estat un encert. Teatre de petit format i gran qualitat. Un text molt potent sobre els supervivents a les tortures i violacions de les dictadures llatinoamericanes. És un drama humà on en la pell de la protagonista, podem veure la victima d’una repressió i del seu botxí. I anem veient com van creixent les motivacions i el punt de vista tant per part de la victima con del botxí. S’ha de tenir present el context en que succeeix l’obra. Un pais on hi ha hagut una dictadura, una tansició incòmoda que vol anar cap a la democracia i amb un poder per coartar i amenaçar al poble. […]

Pues yo no creo que Luis Zahera sea un chungo. Según la RAE un chungo puede tener mal aspecto y Zahera, en un miniacto de exhibicionismo durante la obra, nos deja ver su tableta de abdominales (o lo que yo creí ver desde la fila 17). El chico no está mal. Y la obra tampoco es chunga, tirando de la RAE puede ser algo “difícil o complicado” y este hombre lo hace muy fácil. Mira que me molestan a mí los aplausos intercalados durante todo el espectáculo y Zahera entrena al público para que no nos sintamos obligados, para que nos dediquemos a disfrutar y reír, sin tener que estar reforzando su ego con unas palmas, así da gusto. Siempre […]

Res de tu és una obra que parla de la soledat, d’amor, d’una sortida de l’armari, d’un escriptor que li costa escriure la primera pàgina. Iván ho explica en primera persona i amb un estil molt personal. Ens endinsem en el món adolescent, una mica llunyà per a mi. Però amb tot, he connectat per parlar-ne de coses comunes en molts de nosaltres. Un escenari nu i que s’omple de les interpretacions i el moviment dels personatges per anar omplint amb una història. Parlar de la soledat no és fàcil, i menys si ho fas en parlant en primera persona. A més quan et veus que estàs envoltat de gent. Una soledat que a vegades passa desapercebuda. El personatge, com […]

Esta nueva lectura del poema trágico de Federico García Lorca nos introduce de lleno en el instinto maternal de una mujer, pero también en su realidad; en lo que le enseñaron que debía hacer con su vida, en la aceptación que engendró y en la actitud que toma ante una frustración de la que va llenándose. El dramaturgo catalán Juan Carlos Martel Bayod presenta una Yerma poderosa, segura y encarnada con gran fulgor por María Hervás. Su propuesta es la de una protagonista llena de dolor, de incertidumbre y de ganas de libertad. Su conflicto es colectivo y llena de cordura la realidad de muchas mujeres pasadas, presentes y futuras. Está clarísimo que el talento de Hervás está sobre las […]

Les històries es construeixen a partir de moments clau que decideixen un camí. O així queden en la memòria de les persones. Es construeixen relats amb diferents anècdotes convertides en baules d’una cadena fins a un dia determinat, aquell que va començar-ho tot o que va posar-hi fi. Un jove estudiant de periodisme es troba en una discoteca, aquest és el punt de partida que ha decidit fer servir per explicar al públic aquesta història. És aquí, en un lloc més aviat sòrdid i poc agradable, on també presenta a l’Òscar, l’altra cara d’aquest relat. Un amic que aviat l’espectadora sabrà que és molt més que això. El text és el relat directe i sincer d’un amor que consumeix. Iván […]

Avui anem a veure la història de la Mariona. Amb 17anys , ha de passar per l’extirpació del seu pit malalt. No és una obra fàcil. Entrem en el seu imaginari on ens explica les pors, les seves il·lusions, l’impacte que aquest fet causa en la seva vida. Hem de dir que Mariona és la protagonista, però Jane és l’altra protagonista de l’obra. ´´Es una de les seves tetes, la seva relació que té amb ella durant els diferents controls que s’ha de fer amb el metge, fins que li diuen que s’ha de separar d’ella. Una història basada en fets reals de l’actriu i creadora de l’obra Clara Moraleda que tal com ha explicat, amb 17 anys va tenir […]

Després d’un temps de “parón” teatral, Res de tu ha estat l’obra amb la qual he decidit retornat als teatres. No me la podia, ni volia perdre per una bona raó: la signa un bon amic i company de teatre l’Iván F.Mula. De fet, quan es tracta la dramatúrgia o interpretació d’algun amic o conegut, m’ho penso molt abans d’anar-hi per por de no connectar amb el que veig. Per sort aquest cop no ha estat el cas. El que ha escrit l’Iván és una meravella, igual que les interpretacions d’en Roger Vila i la Mireia Sala, dos actors que ens regalen unes escenes plenes d’autenticitat. Text, direcció i interpretació omplen una escenografia pràcticament buida. La música, l’expressió corporal i […]

Res de tu és una obra que ens parla d’un amor obsessiu, d’una sortida de l’armari, d’un escriptor que no escriu i d’una colla de personatges que secunden al protagonista i a la vegada el construeixen. També cal assenyalar que el text d’Ivan F. Mula està explicat en primera persona, fent més palès el seu estil literari, que no s’amaga en cap moment sinó que més aviat es potencia. Aquesta primera persona, a més, es desdobla i ens permet veure diferents plans del personatge: el que diu, el que sent, el que pensa, el que es calla… Tot un exercici de virtuosisme pels actors i també per a la directora Montse Rodríguez Clusella (Scratch, Uppgivenhet, A.K.A., Ricard de 3er), experta […]

Una parella desconeguda es troba atrapada en un ascensor. A partir d’aquí Marc Artigau deixa anar la imaginació i crea personatges diversos i els fa caminar per la vida. És una sola història presentada de manera àgil, divertida amb un ritme perfecte i utilitzant el flash back o la possibilitat de fer creure que les coses haurien pogut anar d’una altra manera. Descriu molt bé amb ironia el moment del pessigolleig a la panxa, del ridícul de l’enamorament i del riure idiota que aquest produeix i també de les aventures que es van vivint, les sorpreses, les pèrdues, els dols. I ho fan compartint les seves vivències amb el públic amb aparença de conversa o fins i tot fent preguntes […]

Ja fa temps que la cartellera s’ha omplert d’obres que podríem anomenar “testimonials” –una variant dins del teatre documental-, on l’autor, l’actor o l’actriu expliquen directament un cas personal i elaboren una catarsi col·lectiva acompanyats del públic assistent. Se’ns ha parlat de la pèrdua d’un fill (Llibert, Una gossa en un descampat), d’abusos sexuals (Sucia), de l’intersexualitat (Hermafrodites a cavall) o de l’extirpació d’un pit (360 grams, i ara també Adéu, Jane). Hi ha diferents maneres de fer-ho, i la veritat és que els resultats han demostrat que es tracta d’un subgènere viu i, de moment, amb una llarga vida. A l’obra de Clara Moraleda, ella mateixa ens explica com va perdre un pit a l’edat de 17 anys. Ho […]

El beso de la mujer araña és una novel·la de Manuel Puig del 1976, inspirada en el pres polític Luis González de Alba. Després vindria la pel·lícula protagonitzada per William Hurt (el seu únic Òscar) i, fins i tot, un musical de Fred Ebb i John Kander que va guanyar el premi Toni el 1993. Enmig de tot això hi hauria diverses adaptacions teatrals, com la que ens arriba ara. I és que el teatre era l’espai ideal per explicar una història que passa entre les reixes d’una cel·la, on només la fantasia i la imaginació de Molina (una dona en el cos d’un home) aconsegueixen obrir una finestra a l’esperança. L’equip que ara defensa aquesta versió (Eusebio Poncela, Igor […]

Idealitzar què podria haver sigut. Repassar els detalls, les decisions que van canviar el rumb de la vida. Ser feliç? Conformar-se? Afirmacions molt contundents i alhora molt vagues, què volen dir exactament? Amb 30 anys la vida no es mira igual que als 60. Retrets? Alguns. Ella ha sigut feliç de veritat tres vegades a la seva vida. Ell ha tingut por real en tres ocasions al llarg de la vida. Dues persones molt allunyades en el seu inici queden atrapades fortuïtament en un ascensor i comencen a parlar i a fer-se preguntes surrealistes. Sense adonar-se, s’expliquen coses que potser ningú sap ni sabrà. Parlen d’anhels i de somnis, però també d’allò que no els hi agrada o que els […]

Fer del desig i la passió el motor de vida és una decisió arriscada quan l’orgull i la venjança tenen un pes igual d’important. Edificar el poder en decisions emocionals comporta moltes vegades perdre l’objectiu de vista i perdre’s en la voràgine. Basada en l’obra més que coneguda de Pierre Choderlos de Laclos, portada a la pantalla un parell de vegades amb una repercussió entre el públic notòria (Les amistats perilloses, 1988 i Cruels intencions, 1999), Carol López s’endinsa en una nova visió del text. Per posar en context, la Marquesa de Merteuil li demana al seu amic (i en un altre temps amant) Valmont, que l’ajudi a venjar-se d’un ex-amant seduint a la que serà la seva esposa, Cécile. […]

Avui a veure una proposta molt diferent de les que m’agrada, però sempre és bo fer un canvi per veure que més hi ha a la cartellera. Inicialment, creia que veuria un espectacle de flamenc i poc més, que errat he anat aquesta vegada. WOMAN no és un musical com els que creiem, és directament un show, un espectacle que combina la música, expressió teatral, dansa a parts iguals i amb fort arrelament al flamenc. Tot per fer valdre a la dona. Una obra dividida en diferents actes, evovcant cada un d’ells un moment de la vida. Reflexiona diferents moments de la seva vida. Des de la gestació, gran moment audiovisual, visual i ball; fins al maltractament de la dona. […]