Recomanacions

Formem part d’una societat de consum i, en general, no tenim altra opció que jugar al joc capitalista. De tant en tant, però, potser descobrim que encara ens sorprèn alguna transacció. Un exemple? El punt de partida de Tocar mare: una dona de seixanta-dos anys ofereix (cobrant) els seus serveis com a mare, i una noia que ronda la trentena, òrfena, s’hi interessa (pagant). La definició d’aquest contracte és probablement l’escena més còmica del text que signa la dramaturga mallorquina Marta Barceló. Lluïsa Castell i Georgina Latre interpreten molt convincentment la relació fictícia entre una mare i una filla que, a còpia de clixés i detalls, acaba posant-se gairebé qualsevol mena d’espectador a la butxaca. El muntatge, dirigit per Jordi […]

Una casa tancada en un estiu molt calorós. Comença el dol pel pare mort i el tancament de cinc dones joves que, per respecte a la tradició, s’hauran de mantenir així durant el temps que marca la societat tancada i retrògrada de l’època. Amb una personalitat molt diferent les unes de les altres, totes tenen el desig de poder sortir d’aquelles quatre parets, més aviat que tard, però que al mateix temps han de vigilar per por a les llengües dels veïns, aquelles que poden fer-les caure en desgràcia socialment i marcar-les de per vida. Es deleixen per casar-se, no pel fet d’estar enamorades, sinó per poder sortir de la vida que les oprimeix i les deixa sense alè. I […]

Este acertado texto de Eu Manzanares realiza una radiografía del pensamiento positivo más tóxico al servicio del capitalismo: Lucha por tus sueños, consume al máximo en el camino, y si no lo consigues, es que no te esforzaste lo suficiente. ¿Estás triste? ¡Cambia de perspectiva! Todo está en tu mano, y solo en la tuya. Aislar al individuo, hacerle culpable de todo, eliminar todos los factores contextuales y desactivar el colectivo hacen del mundo un campo donde el capitalismo pueda pastar a sus anchas. Mr. Wonderful ha ganado. ¿Qué nos queda ahora? Con fuertes dosis de comedia y pequeños guiños de drama, Dopaland es sobre todo una inteligente crítica social. El personaje interpretado por Anna Castells lanza mensajes llenos de […]

Després de sorprendre’ns amb Lo nuestro i els seus merescuts èxits, Eu Manzanares, actual autora resident de la sala Beckett, ens fa petar de riure amb un tema que desgraciadament no fa cap tipus de gràcia: l’addicció humana a la fugida de la quotidianitat a través de l’oci i l’entreteniment. Amb un enfocament distòpic que ens recorda a la novel·la de Un món feliç ens endinsem a Dopaland sabent que hi ha un conflicte entre dos empleats però sense saber exactament quina és la remor de fons que justifiqui tant rebombori. Què ha passat? Què és això tan greu? Ho anirem descobrint amb un text està ben filat i amb dosificacions d’informació molt ben mesurades que assegurin que el nostre […]

El Papa d’Anthony McCarten ens explica la història de la trobada entre dues grans figures contemporànies a la Santa Seu, el Papa Benet XVI i el Cardenal Bergoglio, l’actual Papa Francesc, dos pontífexs amb maneres de pensar diferent. L’un intel·lectual, tradicionalista i ultraconservador, l’altre reformista radical i extravertit. El Papa és una interpretació lliure del que va passar en aquella trobada, tot i que al seu darrere hi ha moltes hores d’investigació, documentació periodística històrica i fonts diverses, que confirmen aquests fets. El text sorgeix a partir que el Papa Benet XVI renuncia al seu papat; un fet que feia més de sis segles que no havia passat des de la dimissió del Papa Gregorio XII al 1415 Lluís Soler […]

Sovint oblidem que la ballarina i directora de cinema experimental Maya Deren era, obviant ser directora i ballarina, també coreògrafa i antropòloga de cultura caribenya i dansa. Amb el que, es trobava plenament avesada a la cultura haitiana, la mitologia vudú i els seus estats alterats de consciència. Entre 1947 i 1951 va recórrer el Carib per a enregistrar diferents rituals vudú i copsar aquests estats alterats de consciència. De vegades era ella mateixa participant d’aquests rituals que descrivia de la següent manera: “He de continuar movent-me! Recollir el ritme dels timbals com si es pogués agafar, alguna cosa per evitar que els meus peus descansin sobre la terra perillosa… La foscor blanca comença a injectar-se dins meu; allibero els […]

Fins on estaríem disposats a aguantar a la feina? Quins són els nostres límits? Dopaland és una comèdia àcida, irònica, d’humor negre escrita per Eu Manzanares, dirigida per Sergi Pompermayer i interpretada per Anna Castells i Felipe Cabezas. Dopaland és un parc temàtic, un espai de diversió i fantasia. Una empresa que s’emmiralla sobre el lema “Mejor no es lo mismo que bien”, “Estar bien es lo primero”, i que aposta pels vincles emocionals. Tota l’acció passa en un mateix espai, en una smart room, la sala Keep Calm. Una sola escena i dos empleats, un treballador i la responsable de recursos humans. Un conflicte laboral. Sembla que algú s’ha sortit de les normes i de les línies que marca […]

Si hi ha un negoci que sembla que no tindrà mai dèficit ni falta de clientela és el de la mort: funeràries i demés empreses que es dediquen a la vetlla, el comiat i la preparació dels difunts. Però, què passa quan la gent no es mor? Quan una funerària ja no és rentable? Doncs que s’han de pensar solucions dràstiques per canviar el destí del negoci. Això és el que passa amb la família d’aquesta obra, quan una mare i dues filles que porten el negoci familiar, que ha sobreviscut generacions, han d’enfrontar que tot s’ha acabat. Davant d’aquesta situació s’obren tres opcions: convertir la funerària en un museu, fer una gran festa de comiat o… alguna cosa menys […]

Què important és parlar de la salut mental i què feliç em fa veure com de cada vegada la cultura s’inspira i es preocupa per fer d’altaveu dels pensaments i la situació de tantes persones. Amb els adolescents al cap com a públic principal, el dramaturg i director Miquel Mas Fiol posa en escena les vides de tres joves, interpretats molt encertadament per Alba Flor, Carla Vilaró i Gerard Franch. M’atreveixo a dir encertadament perquè des del principi de l’obra els pròpis actors reconeixen que ells no són adolescents, que no volen parlar en nom de ningú, ni fer-se passar per un jove de 15 anys posant-se “una gorra i un skate”, com diuen. Cr#ash és una muntanya russa d’emocions, […]

La funerària, el negoci familiar on treballen una mare (Rosa Vila) i les seves dues filles (Clara de Ramon i Laura Daza), ha de tancar les portes perquè resulta que la gent ja no mor. I el que per a molts seria una notícia esplèndida, per a aquestes tres dones no ho és gens: a què es dedicaran, d’ara endavant? Així comença Fantàstic funeral festiu, un text de Roger Torns dirigit per ell mateix en un muntatge a càrrec de la companyia Produït per H.I.I.I.T. Les persones som complicades i les nostres reaccions, per tant, també ho són. Mentre que una de les filles aposta per fer una festa de comiat i buscar una dedicació alternativa, l’altra s’alia amb la […]

De ben cert que d’església santa, catòlica i apostòlica només n’hi ha una. Però de Papas (de Roma, és clar!) , ja en portem uns quants al llarg de la història. Com aquell qui diu, tots escollits ja de ben ganàpies i tots destituïts només per la pròpia mort. Tret d’alguna excepció com la de Benedict XVI que va ser rellevat en un càrrec tan destacable i únic (en tots els sentits) per l’actual Papa Francesc, l’any 2013. L’obra El Papa ens acosta a aquest relleu històric a través de dos grans noms: Lluís Soler i Xavier Boadan. Dos homes que encarnaran no una transició sinó un canvi ideològic al cim de l’església. Res del que no estiguem assabentats: un […]

Què passaria si la mort deixés d’existir? Ens venen al cap mil situacions morals, però i les funeràries? Què seria d’elles? De què viurien tots aquests negocis? Aquest és l’original punt de partida de l’argument de Fantàstic Funeral Festiu, dirigit per Roger Torns. Tres actrius protagonitzen aquesta comèdia satírica sobre els fantasmes, la mort i la vida. L’espectacle, com pot ser ja heu imaginat, comença amb un funeral, un tant peculiar, i al voltant d’aquest, amb una direcció d’art exquisita, pel meu gust, va agafant forma l’argument. Una comèdia per passar una bona estona i plantejar-se coses que pot ser no hauriem pensat mai, amb una escenografia cuidada d’Albert Ventura i molt ben resolta i unes bones interpretacions de Laura […]

Ja fa uns anys que l’actriu Eu Manzanares va començar a provar la seva vessant de dramaturga. Potser la seva obra més coneguda és Lo nuestro, que va passar per diverses sales i va ser finalista als Butaca com a espectacle de petit format. Ara ens regala un text que parla de la impostada felicitat a la que ens aboca la societat de consum, de la precarietat laboral, de les crisis d’ansietat o del mobbing immobiliari, entre d’altres. Un retrat àcid i crític, servit amb humor a través de dos únics personatges: l’animador que fa de mascota en un parc temàtic infantil i la responsable de RRHH. L’obra comença després d’un conflicte. Intuïm que ha passat alguna cosa entre la […]

Les bones intencions arriba a Teià en plena Festa Major. Escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura i Bernadas, Les bones intencions és una comèdia dramàtica-folklòrica en la que la diversió està cent per cent assegurada. Principalment per les magnífiques interpretacions de Miriam Iscla i Joan Negrié, que a banda de ser un duet amb molta química, demostren el gran talent interpretatiu que tenen a l’hora de fer comèdia. Les bones intencions es va estrenar a la Sala Trono de Tarragona (maig de 2022) i des de les hores no ha parat de fer gira per molts indrets de Catalunya. Les bones intencions és un espectacle de picarols, barretines, faixa, gandalla, ronyonera i vambes. Sí, sí, heu […]

A les escriptures de la Bíblia trobem als Salms diferents cants i oracions per a fer súpliques a Déu perquè ens reconforti, ajudi i doni resposta. Curiosament, al Salm 55 trobem, però, un -existencialista- cant desesperat per rebre ajuda enmig d’un atac d’ansietat. Aquest diu concretament així: “Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t’amaguis. / Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, / empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. / Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. / Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, / m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. / I dic: «Qui tingués les […]