Recomanacions

Amor a les arts escèniques entre pares I fills. Travy sorgeix d’una proposta que li fa el Teatre Lliure a Oriol Pla. Oriol Pla dirigeix un espectacle de clowns en el que cadascú s’interpreta a si mateix. És tracta d’una reflexió i homenatge entre el teatre i la vida d’una família on tots pertanyen al món del teatre. Ells són la família Pla-Solina, de nom artístic la família Travy. Quimet Pla (un dels fundadors de Comediants), Núria Solina (cocreadora de companyies com el Circ Cric), Diana Pla (actriu) i Oriol Pla (dramaturg i actor tot terreny), una família als qui agrada i estimen el teatre, i que ha tingut el teatre com a forma de ser i viure. Travy és […]

Mariona Esplugues és l’autora, creadora, directora i intèrpret de Boja, un espectacle multidisciplinari que combina interpretació, dansa i cant en directe. Boja es va estrenar al Teatre Eòlia l’abril de 2022. Després de l’èxit rotund de públic i crítica, es va programar durant el mes de juliol al mateix Teatre Eòlia. Dissabte a la nit es va estrenar al Teatre del Raval. Val a dir que la sala era plena de gom a gom i que va ser tot un encert haver triat d’anar a veure aquest muntatge. Aquest monòleg sorgeix de la necessitat de compartir i fer visible l’experiència personal viscuda per la Mariona durant aquests darrers setze anys; de la necessitat de deixar de tenir por del que […]

Vivint a la deriva o més aviat sobrevivint a la vida i a tot el què l’envolta. Fent força per aixecar-se cada dia i pensar que controla la seva vida, que no fa res que no vulgui, que no ha sigut fàcil, però que és autosuficient i tan se val què hagi passat o el que pensin d’ella. Acompanyem a Fàtima, la protagonista, en un dia més de la seva desgràcia. Rebutjada per la societat que no la comprèn, que no pot entendre què li passa pel cap o perquè està patint. Primer una companya de pis la fa fora de la seva vida per falta de coneixement i perquè està espantada per com pugui acabar tot plegat. Enfadada perquè […]

Assegut en una butaca un home explica al públic, als seus confidents, un segment de la seva vida en el moment en què ha perdut a la seva dona hores abans. Durant aquesta confessió de poc més d’una hora, narra com es van conèixer, com van arribar a casar-se i aquest final tràgic. En tot aquest viatge en els records del protagonista descobrim que va fer bandera de la severitat i la fredor, conseqüències d’un orgull extrem causat per una vida plena de humiliacions. En els silencis veia com creixia la seva força i com s’imposava a la seva dona. Creia que enfortir aquests moments li reportarien tot allò que sempre havia desitjat. Andreu Benito és el pol d’atracció d’aquesta […]

És curiós que tinguem a la cartellera un espectacle que parla de la importància del silenci en escena (el de la Portillo al TNC) i que per altra banda la Biblioteca de Catalunya ens ofereixi un exemple tan interessant amb aquest text de Dostoievski. Orgull parla de moltes coses, però fa del silenci un element tècnic molt interessant que Andreu Benito utilitza amb una perfecció absoluta. De fet, es tracta d’un text inquietant i intimista, també conegut com Krótkaia, Una noia dòcil o La sumisa. En ell, un home gran (prestamista de professió) explica la relació que va tenir amb una noia jove que va començar demanant els seus serveis i que va acabar convertint-se en la seva dona. La […]

L’any 2019 el dramaturg Juan Mayorga va entrar a formar part de la Real Academia de la Lengua Española, i ho va fer amb l’obligat discurs d’ingrés. Aquell discurs, que versava sobre la importància del silenci en el teatre, s’ha reconvertit ara en un espectacle que ha tingut gran èxit a Madrid i que ja ha esgotat les entrades al TNC. Teatralitzar un discurs o recrear la teatralitat de la situació (Informe per a una acadèmia, de Kafka, sense anar més lluny) sempre sembla una tasca impossible, però al final els resultats poden ser sorprenents. Mayorga ha utilitzat el seu text, però li ha donat completament la volta al fer que una actriu es faci passar per ell. Aquest artifici, […]

El temps és el fil conductor de “Viatge d’hivern (o quan Jelinek va deixar de tocar Schubert)” que Magda Puyo dirigeix acompanyada de Marc Villanueva en la dramatúrgia i basada en la novel·la de Elfriede Jelinek. Rosa Cadafalch inicia i finalitza l’obra amb un monòleg sobre el temps sense viatges ni nostàlgies. Senzillament és un relat poètic sobre la inexorabilitat del pas del temps i tot el que l’envolta. La gran massa d’escuma que simula gel, la idea del qual la devem a Judit Colomer i que va desapareixent al llarg de l’obra, representa també la lenta desfeta del temps. El fil conductor és també la música de Clara Peya que ens porta per diferents viaranys segons el text. En […]

Como fan de la novela de Michael Ende iba con un poco de miedo a este musical. Me parecía muy difícil que en 140 minutos se pudiera plasmar la complejidad y profundidad que ofrece la trama. ¡Pero lo han conseguido! A mi parecer Félix Amador hace una adaptación sobresaliente, pues el guion refleja muy bien la esencia del libro y reduce la trama —ya que el texto original es muy extenso— de una manera muy inteligente y acertada y supera mucho mis expectativas. También me creaba curiosidad la caracterización y escenografía del Reino de Fantasía, ya que me parecía muy difícil poder reflejar las criaturas y mundos tan fantásticos que describe el libro. Todavía no hay, y dudo que haya […]

“Orgull” demostra el poder de suggestió de les paraules, que tenen la capacitat de traslladar-te a un altre món. És clar que, per aconseguir-ho, cal talent, vocalització, sentiment, és a dir, interpretació. I si a tot plegat, hi sumes un text clàssic, de l’escriptor rus Fiòdor Dostoievski, ens trobem com a resultat una obra de teatre ambiciosa. De fet, hi afegiria una expressió: teatre de veritat. Qui ha aconseguit que coneguem l’univers de Dostoievski (o si més no, un text seu) és la companyia La Perla 29, amb l’Andreu Benito com a actor, i intèrpret únic. A la direcció, Oriol Broggi, que una vegada més demostra que tot el que signa l’ha fet passar pel sedàs de la passió. Qui, […]

En plena era digital, on tothom està connectat permanentment a internet, al mòbil o a les pantalles digitals, l’escriptura de cartes a mà és una cosa abocada a l’extinció. Hem passat del ritual de la paraula escrita al telèfon, i del telèfon al mòbil. Hem deixat d’enviar postals i regalar targetes de felicitació. Ens comuniquem per mail, whatsapp o Messenger. Què ens ha passat? Per què ens hem tornat persones fredes i distants, incapaces de dedicar una mica de temps a escriure unes paraules per algú important? Com i quan va néixer Cartes d’amor Quan el dramaturg A. R. Gurney va començar a crear Cartes d’amor, tenia la intenció d’escriure un llibre. Va enviar el manuscrit a The New Yorker, […]

Un home que parla amb si mateix, a nosaltres, a ningú A partir de Manyaga (relat fantàstic), un relat breu de Fiodor Dostoivski, publicat originalment dins el Diari d’un escriptor l’any 1876 sota el títol Krótkaia, un relat fantàstic, neix Orgull, un text fascinant amb un rere fons intimista i inquietant. En el procés de creació i adaptació teatral d’aquest muntatge, i partint de la traducció d’en Miquel Cabal, hi han treballat l’Oriol Broggi (direcció), l’Andreu Benito (idea original i interpretació) i en Ramon Vila (dramatúrgia) L’orgull és el tema principal i un dels principals conflictes (psicològics i existencials) que pateix el narrador (protagonista) d’aquesta història. L’orgull és la causa de moltes de les seves desgràcies, i també la causant […]

La Biblioteca de Catalunya acull el text narratiu de Dostoievski de la mà d’Oriol Broggi i Andreu Benito. Un espai on sempre és un misteri saber quina disposició de grades i escenari et trobaràs. En aquest cas, una butaca sota una finestra serà suficient per ser el niu dramàtic on Andreu Benito es refugia durant tota l’obra. Amb pocs moviments marcats i un entreacte express, “Orgull” entra suaument per les orelles dels espectadors i van calant totes i cada una de les paraules que l’actor va defensant. El monòleg ens parla de l’abús de poder i com això afecta la relació sentimental entre dues persones. De com dues figures que comparteixen certs aspectes sentimentals del passat no encaixen en un […]

Miquel Cabal Guarro és el traductor al català d’un relat de Fiódor Dostoievski que va ser titulat inicialment “Manyaga” dins de “El diari d’un escriptor”. Aquest curt relat ha estat publicat amb altres títols: “Una noia dòcil”, “La sumisa”, “La mansa”, “La dulce” i ha estat adaptada al cinema sota altres títols semblants. I és que el monòleg parla de l’altre a través d’ell, de l’orgull que impedeix l’amor i sobretot, expressar-lo. Fa quasi bé un segle i mig que Dostoievski va escriure aquest relat que podria ser contemporani com moltes de les seves obres que demostren el profund coneixement que tenia del comportament humà i de les seves relacions més íntimes. A través d’un sol personatge podem endevinar tot […]

“Llibertat i cultura” va ser el lema sota el qual es va fundar el Lyceum Barcelona Club l’any 1931, un lloc de trobada per a les dones on s’organitzaven tallers, conferències i cursos que tenien com a principal objectiu expandir la cultura i la llibertat d’ideals en el sector femení de la societat. Moltes dones cultes i intel·lectuals van fer d’aquest espai el lloc perfecte per mostrar les seves obres literàries, musicals i/o polítiques a la resta de dones que pertanyien al club. La voluntat principal era eixamplar la base cultural i social de la dona de l’època. Van ser anys de bonança per les dones, una llibertat que va durar fins el 1939, quan la Guerra Civil va acabar […]

Golfus de Roma esdevé una autèntica festa del teatre, del clown, de la rauxa, de la picaresca, de la innocència i de l’amor. Amb una posada en escena magistral, una escenografia molt cuidada que interactua amb els artistes en tot moment i un acompanyament musical amb un gran pes en el directe, l’espectacle és veritablement captivador, ja des d’abans de començar. Tots els detalls es mostren cuidats fins a l’extrem. La música, sota la direcció d’en Xavier Mestres, és vibrant, marca el ritme de l’escena amb precisió i fins i tot acompanya molts dels slapstick que farceixen la interpretació. És un privilegi gaudir d’Stephen Sondheim, i la seva composició garanteix d’entrada l’èxit. La il.luminació, el efectes de so, la inclusió […]