Recomanacions

La funerària, el negoci familiar on treballen una mare (Rosa Vila) i les seves dues filles (Clara de Ramon i Laura Daza), ha de tancar les portes perquè resulta que la gent ja no mor. I el que per a molts seria una notícia esplèndida, per a aquestes tres dones no ho és gens: a què es dedicaran, d’ara endavant? Així comença Fantàstic funeral festiu, un text de Roger Torns dirigit per ell mateix en un muntatge a càrrec de la companyia Produït per H.I.I.I.T. Les persones som complicades i les nostres reaccions, per tant, també ho són. Mentre que una de les filles aposta per fer una festa de comiat i buscar una dedicació alternativa, l’altra s’alia amb la […]

De ben cert que d’església santa, catòlica i apostòlica només n’hi ha una. Però de Papas (de Roma, és clar!) , ja en portem uns quants al llarg de la història. Com aquell qui diu, tots escollits ja de ben ganàpies i tots destituïts només per la pròpia mort. Tret d’alguna excepció com la de Benedict XVI que va ser rellevat en un càrrec tan destacable i únic (en tots els sentits) per l’actual Papa Francesc, l’any 2013. L’obra El Papa ens acosta a aquest relleu històric a través de dos grans noms: Lluís Soler i Xavier Boadan. Dos homes que encarnaran no una transició sinó un canvi ideològic al cim de l’església. Res del que no estiguem assabentats: un […]

Què passaria si la mort deixés d’existir? Ens venen al cap mil situacions morals, però i les funeràries? Què seria d’elles? De què viurien tots aquests negocis? Aquest és l’original punt de partida de l’argument de Fantàstic Funeral Festiu, dirigit per Roger Torns. Tres actrius protagonitzen aquesta comèdia satírica sobre els fantasmes, la mort i la vida. L’espectacle, com pot ser ja heu imaginat, comença amb un funeral, un tant peculiar, i al voltant d’aquest, amb una direcció d’art exquisita, pel meu gust, va agafant forma l’argument. Una comèdia per passar una bona estona i plantejar-se coses que pot ser no hauriem pensat mai, amb una escenografia cuidada d’Albert Ventura i molt ben resolta i unes bones interpretacions de Laura […]

Ja fa uns anys que l’actriu Eu Manzanares va començar a provar la seva vessant de dramaturga. Potser la seva obra més coneguda és Lo nuestro, que va passar per diverses sales i va ser finalista als Butaca com a espectacle de petit format. Ara ens regala un text que parla de la impostada felicitat a la que ens aboca la societat de consum, de la precarietat laboral, de les crisis d’ansietat o del mobbing immobiliari, entre d’altres. Un retrat àcid i crític, servit amb humor a través de dos únics personatges: l’animador que fa de mascota en un parc temàtic infantil i la responsable de RRHH. L’obra comença després d’un conflicte. Intuïm que ha passat alguna cosa entre la […]

Les bones intencions arriba a Teià en plena Festa Major. Escrita per Marc Artigau i dirigida per Joan Maria Segura i Bernadas, Les bones intencions és una comèdia dramàtica-folklòrica en la que la diversió està cent per cent assegurada. Principalment per les magnífiques interpretacions de Miriam Iscla i Joan Negrié, que a banda de ser un duet amb molta química, demostren el gran talent interpretatiu que tenen a l’hora de fer comèdia. Les bones intencions es va estrenar a la Sala Trono de Tarragona (maig de 2022) i des de les hores no ha parat de fer gira per molts indrets de Catalunya. Les bones intencions és un espectacle de picarols, barretines, faixa, gandalla, ronyonera i vambes. Sí, sí, heu […]

A les escriptures de la Bíblia trobem als Salms diferents cants i oracions per a fer súpliques a Déu perquè ens reconforti, ajudi i doni resposta. Curiosament, al Salm 55 trobem, però, un -existencialista- cant desesperat per rebre ajuda enmig d’un atac d’ansietat. Aquest diu concretament així: “Escolta el meu prec, Déu meu; quan et suplico, no t’amaguis. / Escolta atentament i respon-me! Vaig perdut, portant arreu el meu dolor, / empès pels crits dels enemics i la fúria dels malvats. / Aboquen damunt meu malediccions, m’odien amb tota la ràbia. / Dintre meu sento el cor adolorit, un pànic de mort m’atenalla, / m’envaeixen la por i el tremolor, s’apodera de mi l’esgarrifança. / I dic: «Qui tingués les […]

El Teatre Akadèmia acull la trobada d’alt nivell religiós entre l’anterior Papa (Benet XVI) i el nou Papa (Francesc). Les reunions s’escenifiquen als Jardins del Castel Gandolfo o tot admirant la bellesa de la Capilla Sixtina. Unes llargues estones d’intercanvi dialectal entre les dues figures que posen a prova els arguments i valors de l’església catòlica. L’espectacle consta dels dos personatges religiosos i tres personatges secundaris que li donen el dinamisme necessari a la peça. “El Papa” és un espectacle molt estàtic i se li dona molta més importància a la paraula que no pas als moviments. Totes les paraules que surten dels actors, tots aquests discursos personals entre els dos s’acompanyen amb unes projeccions a les, ja icòniques, voltes […]

L’eutanàsia a Espanya és legal des del 25 de juny de 2021, convertint-se en el sisè estat del món en reconèixer aquest dret. La primera persona que es va acollir a la Llei de l’eutanàsia va ser una dona de vuitanta-sis anys, que patia una malaltia en fase terminal. 2009 Marcos Ariel Hourmann va ser el primer metge acusat d’homicidi a Espanya per aplicar l’eutanàsia a una dona de vuitanta-dos anys que va demanar la seva mort davant el patiment d’una malaltia irreversible. Marcos va ser acusat d’homicidi, però mai es va arribar a celebrar el judici. Han passat quasi disset anys i ha decidit sotmetre el seu cas al veredicte del públic portant aquesta història a escena amb l’obra […]

Ja em perdonareu els experts en dansa, potser les paraules que faig servir per descriure el que vaig viure a la Sala Versus no són les correctes. M’agradaria tenir la capacitat textual i analítica suficient per descriure exactament què vaig sentir durant aquella hora. El que fa la companyia Kiko López és una cosa que et deixa amb la boca oberta tota l’estona. L’espectacle WE està basat en dues peces separades, però que podrien tenir la seva relació juntes. La primera, “Wiwbak”, és el descobriment, la innocència, el palpar les coses noves. Kiko López encarna una figura aliena al seu voltant i es mou per la sala a ritme de diferents estils musicals per acabar ballant i transformant-se en una […]

Si això és un cavall és un espectacle teatral, escrit i interpretat per l’actor Maurici Biosca (exmembre de la Cia. Pocaconya i cofundador de la Fundació P. Miranda) que després de deu anys convivint entre cavalls lliures i fent pedagogia, torna als seus orígens per donar-los veu. El resultat és un text que parla de com som, com actuem, com ens sentim els humans i alhora ens anima a reconnectar amb els nostres orígens per poder ser o sentir-nos una mica més lliures. Aquest és un monòleg que Maurici ha escrit i interpretat, per aquest motiu es veu que s’ho està passant d’allò més bé a l’escenari. Aquest és un monòleg que ens parla amb veu d’un cavall de com […]

El conegut director de “La Calòrica”, Israel Solà debuta en solitari com a director i dramaturg sense Joan Yago. No he pogut evitar pensar en la similitud amb una altra obra també estrenada a la Flyhard: “Ovelles“. En totes dues els personatges són tres germans (en aquest cas germanes) que es troben per celebrar un esdeveniment, en un cas era rebre una herència i en aquest la sol·licitud d’un òvul per part d’una de les germanes a una altre per poder ser mare. En les trobades entre germans surten temes que no han vist mai la llum, relacions incompreses, desconeixement de la situació dels altres, passats obscurs i no parlats, presents allunyats. Israel Solà fa un treball d’artesania a partir […]

L’obra Vanya and Sonia and Masha and Spike de Christopher Durang es va estrenar al McCarter Theatre de Princeton (Estats Units) el 2012 i va passar per Broadway el 2013. Ara es pot veure per primera vegada a l’estat espanyol, al teatre La Villarroel de Barcelona sota la direcció de David Selvas. L’actriu Cristina Genebat l’ha adaptat i traduït al català amb el títol de La meravellosa família Hardwicke. En el repartiment algunes de les integrants de la companyia T de Teatre (Marta Pérez, Carme Pla, Albert Ribalta), els joves actors (Alejandro Bordanove i Paula Jornet) i l’actriu argentina Lide Uranga. Ells són la Masha, la Sònia, en Vània, l’Spike, la Nina i la Cassandra. Tots ells personatges prototípics de […]

Agafar un text de Lorca sempre és un encert, i les paraules de Bernarda Alba són sinònims d’emocions a flor de pell. Paula Errando ha agafat aquestes paraules i, de forma atemporal, els ha traslladat a una adaptació moderna. El més interessant d’aquesta proposta és el risc que considero que és eliminar, més que el personatge, el text de la mare, la Bernarda, i tot i aquest risc, el resultat d’aquesta proposta és magnífic. Les joves actrius estan en escena al llarg de tota la funció, i fan que l’obra es faci curta i et quedis amb ganes de conèixer més les vides de les germanes que va crear Federico García Lorca. No te la pots perdre, sobretot, si és […]

“El Papa” és un duel dialèctic entre el papa Benet XVI, representat per Lluís Oller, i el papa Francesc, Xavier Boada. Dos mons oposats, dues vides diferents, marcades pels orígens vitals, que es porten a l’escenari amb tot el seu pes, però que emociona poc, molt poc a l’espectador. D’entrada, la introducció de l’obra, en què es presenta el turment del papa Benet XVI, que anuncia que vol abdicar, es fa llarg, lent i dens. És una introducció que ja anticipa la monotonia que hi haurà a les parts següents de l’obra: el nus, en què hi haurà enfrontat els dos personatges, i el final, quan el papa Francesc aconsegueix que el conclave el voti. El personatge representat per l’actor […]

Anthony McCarten és un dramaturg i guionista neozelandès especialitzat en biopics. És conegut, sobretot, per haver escrit pel·lícules com La teoria del tot, sobre la joventut d’Stephen Hawking, L’hora més fosca, sobre Winston Churchil, o Bohemian Rhapsody, que explicava la història de Freddie Mercury i el grup Queen. En el 2019 va estrenar Els dos papes, on confrontava les figures del Papa Benet XVI i el Papa Francesc poc abans de l’elecció del segon. La vam veure al cinema amb els rostres d’Anthony Hopkins i Jonathan Pryce, i ara ens arriba en una versió teatral que es pren les seves llicències respecte al guió però que bàsicament explica el mateix i manté les converses més recordades: la dels jardins de […]