Recomanacions

És imprescindible seguir posant en valor, i no deixar de fer-ho, la labor que la Badabadoc duu a terme a Barcelona. Des de la seva creació ha esdevingut un canal per a portar-nos teatre argentí rellevant que, d’altra manera, romandria invisible per als espectadors catalans. Aquest cop, des del Teatro Moscú de Buenos Aires arriba un text de Lisandro Panelas, interpretat per ell mateix i dirigit per Ana Scannapieco. El tipo és teatre unipersonal, amb un personatge sobre l’escenari que al llarg de gairebé una hora mirarà de fer memòria per a explicar-nos una història (la seva) d’amor, d’obsessió en què hi acabarà aflorant el masclisme soterrat i incrustat al comportament de tants homes. El text és un exemple de […]

“Cartes d’amor” és això. Un títol que ho diu tot. Res a amagar, tot exposat. Són cartes que s’escriuen des del cor, des de la sinceritat. L’Andrew i la Melissa s’escriuen anys i anys. Començant per al moment que un no sap com gestionar les emocions i les relacions, fins que els anys han passat i els llaços són més forts i sincers que mai. “Cartes d’amor” és la biografia de dues persones que la vida els porta per camins totalment oposats al que el destí els preparava quan eren petits i començaven a cartejar-se. És una evolució vital amb un registre totalment contrari al que estem acostumats a veure i sentir. A través d’escrits, però amb mirades i interlocucions […]

És un text del guionista i dramaturg Anthony McCarten “The Pope” que va ser portada al cinema per Fernando Meirelles (2019) amb el títol “The Two Popes”. Són molt escasses per no dir nul·les les obres de teatre que tracten de política eclesiàstica. És un món molt tancat al que no s’hi pot accedir fàcilment. Sense poder-ho evitar, ens hem remuntat a segles enrere per endinsar-nos en les profunditats pontifícies més obscures i les guerres en les que va participar l’Església per defensar la seva immutable i inviolable manera de pensar. Per això crec que té tant d’interès aquest diàleg entre els darrers dos Papes en vida, un dels quals Benet XVI va renunciar al papat, la qual cosa va […]

Fins no fa gaire, en uns temps en el que no tots els ciutadans portaven Internet a la seva butxaca, era habitual trobar-se amb homes d’una edat -relativament- avançada que portaven amb ells vells transistors en els quals sintonitzaven emissores on era habitual escoltar a la Concha Piquer, Juanita Reina o la gran Sara Montiel. Per a nosaltres, aquesta trobada sovint esdevenia com una mena de retrobament amb un membre oblidat de la nostra família, com un avi o tiet llunyà, que feia ja massa anys que havia fet les maletes i s’havia vingut cap aquí, però que encara enyorava la terra que l’havia vist nèixer i escoltava amb delit una música que li transportava a altres temps en els […]

L’espectacle We són dues peces de dansa individuals però amb un lligam entre elles. Per un costat tenim Wiwbak, un sol interpretat pel coreògraf i ballarí valencià Kiko López i una segona peça Etéreas, interpretada per tres ballarines (Anna Asensio, Esther Calderón i Miriam Salvador) Wiwbak és una fusió entre teatre gestual, clown, dansa urbana i dansa contemporània. En aquesta peça descobrim a un personatge solitari, fràgil, vulnerable, que a través del joc descobreix la bellesa del seu jo interior. A través de la seva mirada descobrirem el nen que hi ha dins seu. Mitjançant la pantalla d’un llum, amb el que juga i experimenta, apareix el seu altre jo interior. Wiwbak és una peça que desperta tendresa. És un […]

Txékhov va estrenar “Les tres germanes” al 1901. A la Rússia pre revolucionària i en un poble de províncies, la família Prózorov rep habitualment els militars destacats en aquest lloc ple d’avorriment i de nostàlgia els personatges del qual desitgen marxar a un lloc millor. Com diu Irina en un moment de l’obra, “la vida ens ha anat ofegant com les males herbes”. Moscou és el somni insatisfet de moltes frustracions. Vam veure aquesta obra la pasada temporada sota la direcció de Julio Manrique amb un gran desplegament de mitjans i tots els personatges a l’escena. Assistim ara a una mostra minimalista reescrita per Sanchís Sinisterra i dirigida per Raimon Molins. És una peça deliciosa que amb el títol “Érem […]

Ja és habitual que cada any La Roda ens sorprengui amb un nou espectacle. Amb la seva essència, amb la seva manera de fer, amb la seva proximitat… Ara feia cinc anys que no ens delectava amb una collita pròpia. I quina millor manera de fer-ho que en plena celebració de Tot Sants. La Roda ens té acostumats al fet que en cada espectacle que estrenen es parlin de valors i sentiments. I fer-ho d’una manera ben clara per tal que el missatge arribi als seus espectadors preferits: els nens. “El Joan sense por i la casa encantada” no és menys i ens parla de la por, la valentia, l’experiència i la unitat familiar. El nou espectacle de La Roda […]

La Roda Produccions porta En Joan sense por i la casa encantada al SAT (Sant Andreu Teatre). Es tracta d’un espectacle musical dirigit per Dani Cherta inspirat en alguns clàssics de Broadway com Rocky Horror Picture Show, La Família Addams i Beetlejuice, però adaptat al públic familiar i amb un context més actual. Amb música de Keco Pujol i direcció musical de Manel Garcia. Funky, rock, rap, reguetton… són alguns dels estils que escoltarem al llarg del musical. L’escenografia de Guillem Martí és realment espectacular i guarda un munt de sorpreses. El vestuari d’Antonio Harillo està confeccionat amb robes vistoses, de colors vius, llampants i cridaners; els dissenys són espectaculars tal com és habitual en totes les seves produccions. Les […]

“Golfus de Roma” et fa reconciliar amb la vida. En un temps en què els musicals, a Barcelona, sembla que només poden ser musicals si es fan en castellà, “Golfus de Roma” avança per l’esquerra amb embranzida i amb excel·lència. Des que s’entra al teatre, des del mateix vestíbul, comença el viatge a la ficció. Uns pallassos divertits t’acompanyen i et fan passar aquells minuts tedis d’abans de començar la funció. L’espectacle de les cadires inicial no és nou (el mestre Tortell Poltrona hi té el cum laude) però no per això deixa de ser atractiu. I tot seguit comença l’obra, en què la majoria d’actors toquen un instrument musical. I aquesta última frase la repeteixo: els actors toquen instruments, […]

“Els homes són de Mart i les dones, de Venus” torna als escenaris per novena temporada, i podríem dir que el text no ha suportat bé el pas del temps. L’anarquia relacional actual i sobretot la fi de l’exclusivitat de les parelles heteropatriarcals fan que el text grinyoli. També ho fan alguns tòpics, com ara que els homes són competitius, i elles, més sentimentals. Ara bé, cal dir que els tòpics són expressats d’aquesta manera, com a tòpics, i que es parla de forma genèrica, i que aquestes dues condicions són clares des del principi de l’obra. Per continuar, i per salvar el text, hi ha moments de lucidesa extrema, sobretot quan la teoria s’exemplifica, i es declama amb accents […]

Paraíso perdido d’Helena Tornero, a partir del poema de John Milton, és un homenatge a la bellesa de les paraules de Milton des de la mirada contemporània que és, també, un tribut a l’ofici de comediant, tants cops demonitzat per la seva capacitat de transgressió. Tal com indica el programa, Paraiso perdido s’ha realitzat a partir del poema de John Milton. Ens parla de la caigudad de Satanàs i de l’home. És una adaptació realitzada per Helena Tornero per al teatre, i una de les obres que de moment més m’han fet pensar i reflexionar a la sortida del teatre dels últims anys. Vaig assistir a l’estrena o es palpava que la gent tenia ganes de veure-la, a veure si […]

El 1667 el poeta anglès John Milton va escriure el que seria el seu poema més memorable, Paradís perdut. Més de 10.000 versos blancs, o sense rima, en el que es parlava d’Adam i Eva, però sobretot de Déu i el Diable. Una reflexió sobre la creació i els camins de Déu que va generar un fort debat i que va influenciar més endavant tant als il·lustrats alemanys com a molts escriptors i pensadors del romanticisme europeu. Ara Helena Tornero l’ha adaptat pel teatre, en un d’aquells exercicis impossibles que veiem de tant en tant en el teatre actual. El començament es fa feixuc i evidencia la naturalesa del text original, que no està pensat per ser dramatitzat. De totes […]

La vida amorosa i les relacions no són fàcils, això és un fet. Hi ha vegades que per voler donar una mica de vida a aquestes es plantegen noves experiències, però pensar que aquestes propostes ho facilitaran tot, és estar molt equivocat/ada. La Mireia i en Roger són parella i viuen junts des de fa uns quants anys. La nit de cap d’any, ella fa una llista de tots els objectius que ha assolit en aquests mesos i s’adona que hi ha una cosa que no s’ha mogut, que està estancada i ja no la fa feliç: la seva relació. En canvi, en Roger, optimista de mena, creu que tot ha millorat en els darrers 12 mesos. Amb l’any nou […]

Israel Solà, director escènic de La Calòrica, debuta per primera vegada com a dramaturg i director a Austràlia, una comèdia tendra i divertida que parla de la família. La idea del text va sorgir a partir d’una vivència personal, i del debat que es va generar al seu entorn. Austràlia és la història de tres dones que s’han d’enfrontar al dilema de tenir fills o no, i al que tot això comporta. És una història que ens parla de la família, dels seus lligams, emocions i necessitats a través de la maternitat. En un espai escènic pràcticament buit, la paraula i la imaginació dels espectadors és tot el necessari per entrar de ple en aquest relat. Les protagonistes d’aquesta història […]

Vaig anar a veure Autónomos, el musical fa cinc anys, quan la sala Golem’s era l’Almeria Teatre. Érem una bona colla i ens ho vam passar superbé; la majoria autònoms, així que ja us podeu imaginar quin far de riure que ens vam fer. L’Alex Martínez Vidal i l‘Andreu Rami creadors, guionistes i intèrprets d’aquesta comèdia musical són uns autèntics cracs, el seu sentit de l’humor és agut, fresc, enginyós. Amb ells, al piano, el músic Joan Berenguer; un altre crac de l’humor i compositor dels números musicals d’aquest musical. La setmana passada hi vaig tornar amb la meva parella. Tenia ganes de riure i passar-m’ho bé. I vam riure, i ens ho vam passar superbé! Tot i que bàsicament […]