Recomanacions

El teatre de Txékhov conté una fina ironia que Christopher Durang va saber transformar en sarcasme en un aclamat guió, sota el títol Vanya and Sonia and Masha and Spike. Avui tenim la possibilitat de gaudir-lo a les nostres sales, gràcies a la coproducció de T de Teatre, Bitò i La Brutal. De fet, el segell de T de Teatre es fa notar amb solvència gràcies a l’actuació de la Marta Pérez i la Carme Pla. L’equip que dirigeix David Selvas sembla moure’s, de vegades en excés, a l’entorn d’aquests dos monstres de l’escenari. Donen vida a dos caràcters antagonistes, a través dels quals es mou la trama. La Masha (Marta Pérez) arriba a la casa familiar amb l’estol d’una […]

Una de les cançons més hipnòtiques de Joy Division és Dead Souls. Aquesta obsessiva melodia fa referència en el seu títol a la novel·la Les ànimes mortes de l’ucraïnès Nikolai Gógol, en el que Txítxikov i un parell de criats seus recorren Rússia sencera comprant ànimes dels morts, que sovint, en ser un país tan gran i amb una burocràcia tan feixuga, era difícil donar de baixa del cens a aquells homes que ja els havien deixat. Txítxikov prometent alleujar la pressió fiscal dels terratinents amb problemes econòmics, s’ho manega per aconseguir un munt de documents de drets de propietat per poder aparentar ser més ric i poderós, comprant aquests drets per un preu gairebé simbòlic que el farà ser, […]

Amb 32 anyets, Stephen Sondheim ja era un talentós compositor destinat a capgirar el gènere del teatre musical. Les seves últimes feines havien estat de lletrista a West Side Story (Leonard Bernstein) i Gypsy (Jule Styne). Però llavors va conèixer al productor Harold S. Prince, qui l’acompanyaria al llarg de la seva trajectòria, i van estrenar el seu primer gran musical: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, aquí Golfus de Roma. La peça està basada en tres farses de l’autor clàssic Plaute (251-183 aC) que narren les peripècies de l’esclau Pseudolus per aconseguir la seva llibertat, tot emparellant al fill dels seus amos amb una jove verge acabada d’arribar a la ciutat. Durant més de dues […]

D’una notícia que va ser real, neix “Primavera de bèsties”. Una disputa de cinc opinions sobre si una escola ha de canviar l’última cançó del festival de primavera al ser considerada propaganda independentista. Això va passar a principis de l’any 2018 quan totes les proclames independentistes estaven més vives que mai, després del referèndum de l’1 d’octubre. Ara el Teatre Tantarantana acull la proposta creada per Miquel Mas Fiol (el jove mallorquí que serà el dramaturg resident del Tantarantana durant aquesta temporada), coproduïda pel Teatre Principal de Palma l’any 2020 i guanyadora el Premi de Teatre Pare Colom d’Inca. Tocarà seguir de ben a prop la companyia Ovnipresents, encarregada de posar veu i vida a “Primavera de bèsties. El muntatge […]

Després d’haver estat èxit cinematogràfic en el 1990, omplint sales i aconseguint records històrics, va sorgir Pretty Woman, El musical, una producció amb música i lletra del cantautor JF. Bryan Adam’s i del compositor, músic i productor Jim Vallance; i llibret de Garry Marshall (productor, director i escriptor de cinema, televisió i teatre) i JF Lawton (guionista de cinema, televisió i teatre). La producció original de Pretty Woman el musical es va estrenar per primera vegada a l’Oriental Theatre de Chicago el 2018, mesos després es va estrenar a Broadway. Rere el gran èxit obtingut a Broadway, arriba al Teatre Apolo de Barcelona de la mà de la productora Veniu Fama. Tot i que encara no hi ha dates confirmades, […]

Hi va haver un any que vam aprendre la paraula “sororitat”, solidaritat entre dones. Vam haver de posar una paraula a un fet que sabem, que entre nosaltres hi ha entesa, perquè el que afecta a una, ens afecta a totes. A “La Trena”, l’obra de teatre que la directora i actriu Clara Segura ha portat a l’escenari del Teatre Goya, les paraules desencadenen accions, i el que una dona fa a l’Índia ajuda unes altres, d’Itàlia i del Canadà. I tot es va entrellaçant com els cabells que conformen una trena, ara una, ara l’altra. Les actrius Clara Segura (com a narradora), Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina representen més d’un paper alhora, en un escenari que és […]

“La Sort” és una peça de teatre documental en primera persona. Els dos intèrprets, parella en la vida real, expliquen el seu procés d’adopció que finalment acaba en la constitució d’una família interracial. El principal objectiu de l’obra és posar en escena aquesta realitat sovint estigmatitzada, trencant el tabú sobre l’adopció i mostrant la bellesa de crear una família que transcendeixi els llaços de sang. Poques vegades es parla de paternitat i menys encara de paternitat adoptiva. Igual que les criatures necessiten referents que vagin més enllà de Peppa Pig, els pares adoptius també necessiten referents que vagin més enllà dels Simpson; representacions de famílies diverses on poder veure’s reflectits. I això és justament el que fa aquesta obra, fixar […]

Hi ha històries que costa explicar, i molt més defensar o justificar. Són aquelles històries que superen el nostre enteniment i que sobrepassen allò que qualifiquem com a moralment acceptable. Relats terribles que han engruixit la història criminal de determinats països. Si parlem del Regne Unit, l’assassinat de James Bulger és amb quasi tota seguretat un dels més cruels i espantosos que es recorden, sobretot per l’edat de la víctima (dos anys) i per la dels dos assassins (deu anys). A Dirrrty Boys es parla justament d’aquests dos joves de Liverpool, començant per la seva dificultosa reinserció als voltants del 2019 i tirant cap a enrere, fins arribar a aquell fatídic 12 de febrer de 1993. Una estructura dramàtica curiosa, […]

La història del cinema està plena de pel·lícules “generacionals”, d’aquelles que tenen un suport més comercial que crític i que acaben transcendint l’època en la que van ser rodades. Pel·lícules que es passen una vegada i una altra per la televisió, que sempre agraden –normalment són films poc incorrectes, d’aquells que no molesten a gairebé ningú- i que acaben resultant icòniques. Podríem parlar de Grease, de Dirty Dancing… però avui ho farem de Pretty Woman, la pel·lícula del 1990 que van protagonitzar Julia Roberts i Richard Gere. La versió musical de Pretty Woman és relativament recent, ja que es va estrenar el 2018 a Estats Units. La música i la lletra de les cançons són obra de Bryan Adams i […]

Una festa plena de diversió, bona música, veus increïbles i tot un equip deixant-se la pell. Aquest és el resum ràpid d’un musical que et fa sortir del teatre amb la sensació que se t’ha fet curt i que necessites més. Dies després encara tens al cap la seva música i els seus números musicals. Qui sigui nostàlgic/a de la pel·lícula ho gaudirà i qui no, també. Breu resum per aquells/es que hagin sigut capaços d’evitar veure el film original: Vivian és una prostituta que treballa al bulevard de Hollywood i Edward és un ric empresari que es dedica a comprar empreses i desfer-les. Ella és una noia senzilla i ell és un estirat. Tot canvia quan Edward la contracta […]

El “tot anirà bé”, que entre tots ens vam endossar durant el confinament, sobrevola el muntatge que del seu propi text ha dirigit Marc Rosich i que pot veure’s aquests dies a la Sala Àtrium. Isadora a l’armari parla del confinament, d’aquell del 2020, però també dels desitjos confinats, de les pulsions enclaustrades que quan afloren ho fan amb pudor de resclosit. Però Isadora… va encara més enllà i es pregunta en què consisteix això del fet interpretatiu: en Sebastià (Oriol Guinart) i el Veí (Jordi LLordella) juguen a ser un altre, a posar-se en la pell d’un altre, potser per a trobar-se a sí mateixos, o per fugir-ne, o per a que emergeixin tants jos com sigui possible. El […]

L’obra clau de José Saramago pot donar peu a nombroses i variades interpretacions, però està clar que fer-la en època de postpandèmia obre noves finestres i ens aboca a reflexionar d’una altra manera sobre tot el que hem viscut. Per tant, ha estat un encert portar-la a l’escenari –no oblidem que aquest any es celebra el centenari del naixement de l’autor-, igual que ha estat un encert l’adaptació teatral que n’ha fet la Clàudia Cedó. Sempre diem que adaptar una novel·la al teatre és un repte majúscul, però quan es tracta d’un llibre referencial i filosòfic com aquest la cosa encara es complica més. Al final, el resultat és una obra molt més teatral del que imaginàvem, amb recursos narratius […]

Dins del folklore japonès, aquelles criatures que escapen de la raó humana i que van més enllà del pla terrenal, s’anomenen yokai. La seva existència és la simple manifestació de què hi ha alguna cosa més enllà de la mateixa comprensió humana, i que no recau en nosaltres en jutjar les seves obres que, sovint, assumim com a malignes perquè nosaltres som els bons. I tot i que i dins d’aquest folklore hi ha un seguit d’esperits maliciosos, la majoria d’ells estan massa ocupats en els seus afers per a preocupar-se de l’opinió que poden tenir sobre aquests els mortals. D’entre les moltes manifestacions preternaturals d’aquests éssers, trobem les ningyo, que són meitat humanes i meitat peixos. Sovint aquestes ningyo […]

Amb una estupenda posada en escena de Las Bestias, companyia que es va fundar durant la Pandèmia, produeixen sota la direcció d’Àgata Casanovas aquesta esgarrifosa història que va trasbalsar Europa als anys 90. Ella treu el millor dels dos actors novells: Martí Cordero i Sergi Espina, els quals donant mostres d’una excel·lent forma física i expressió corporal i utilitzant com a únic element escenogràfic una pila de matalassos, parlen, criden, ploren i s’acosten a nosaltres fent-se cada cop més propers. És una obra de teatre documental, molt ben documentada per cert i està basada en una història real que es va tractar des de tots els mitjans informatius i divulgatius fins al punt que un curtmetratge sobre els fets va […]

Dos reconeguts intèrprets del teatre català es reuneixen per reflexionar sobre la vellesa mentre comparteixen anècdotes de la seva carrera i expliquen el procés de creació d’aquesta obra. Mont Plans, cansada de la seva faceta còmica, i Oriol Genís, cansat de les excentricitats del teatre contemporani, es reuneixen en un escenari vestit únicament amb dues cadires per a despullar els seus anhels i desitjos davant el públic. El seu objectiu era crear una peça profunda que parlés de l’envelliment, però asseguren que no ha estat gens fàcil… qui vol escoltar els vells avui dia? Genís es queixa que al teatre ja no li interessa la còpia, sinó que busca l’original, quan això és precisament el que estan fent ells; explicar-nos […]