Recomanacions

Aquesta setmana he assistit a la plaça de braus la Monumental que s’hi ha instal·lat temporalment en el Teatre Gaudí, on una jove companyia de teatre, la cia Chicuelina, ha pres l’alternativa dins el món teatral. Finalitzada la seva formació artística com a novillers, inicien una nova etapa com a “mataores” artístics professionals, passant a alternar a les grans places teatrals com els altres “diestros” artístics del seu mateix rang. Monumental va sorgir com a treball de final de graduació de les alumnes de quart d’interpretació dirigides per Martí Torras i Paco Mir al Teatre Eòlia. A partir d’aquest treball neix la cia Chicuelina que portarà a escena el seu projecte d’una manera més professional dins el primer cicle Eòlia […]

Com passa al text original, en aquesta versió del clàssic de Shakespeare Mercuci torna a robar el protagonisme a Romeu i Julieta, i molta de la culpa la té Guillem Balart que captiva i hipnotitza amb la seva presència a l’escenari. Però començo pel principi. Decidir fer l’enèsima versió de la història dels amants de Verona és agosarat, sembla que tot s’ha vist i explorat. En canvi, La Brutal ha decidit donar-li una altra volta amb l’objectiu d’apropar el text als més joves i ho aconsegueix amb escreix. Amb un repartiment ple de talent jove com a reclam i un muntatge frenètic i apassionat, les gairebé dues hores que dura la producció passen com un sospir, mentres et deixes endur […]

Sovint es peca massa de modèstia i són molts els musicals es queden amb un peu en el desert per voler aparentar ser menys del que són o no voler demostrar tota la inversió que s’ha fet en la producció de l’espectacle, aquest no és el cas de la producció d’Antonio Banderas i Teatro del Soho Caixabank, que han decidit llençar la casa per la finestra i fer una producció impecable per a aquest clàssic modern que és el Company d’Stephen Sondheim i que ja fa massa temps que enyoràvem a l’escena catalana. Company té totes les virtuts d’un Sondheim madur que comprèn a la perfecció el gènere del teatre musical i de la temàtica que tracta: la vida en […]

Tenir l’oportunitat de gaudir d’una obra de Sondheim a la teva ciutat sempre és d’agrair. I és que Antonio Banderas, productor i director del muntatge (i actor protagonista quan l’obra es va estrenar a Màlaga al Teatro del Soho CaixaBank) ha apostat molt fort aquesta vegada: Aquest és un musical emblemàtic de Broadway, guanyador de diversos Premios Tony, guardons als quals ha estat nominat fins a 14 ocasions. El Company de Banderas ve embolicat en un escenari senzill però alhora màgic, en el qual l’escenògraf Alejandro Andújar ha sabut jugar amb les possibilitats que donen diferents alçades, amb una estructura que ens transporta ràpidament a Nova York, on van passant els dies, les nits, la pluja… També és una escenografia […]

Laura Aubert i Bernat Cot han escrit i protagonitzen Els secundaris, una peça inspirada en els espectacles populars del Paral·lel dels anys vint, amb la qual Els Pirates han volgut celebrar el vintè aniversari del naixement de la companyia. Dos únics actors a escena Laura Aubert i Bernat Cot interpreten una quinzena de personatges (un compartit) i cinc figuristes. A un ritme trepidant passen de ser els secundaris, a les mares de les artistes, les vedettes, els policies, els empresaris. És un canvi constant de caracterització durant tot l’espectacle on s’utilitzen perruques, postissos i barrets. Tot està cuidat al mínim detall, la música, el so enllaunat de les cançons, la il·luminació, el vestuari, les coreografies inspirades en l’època, el moviment, […]

És una història de ficció que desfila a través de la veu de set personatges que tenen diferents visions sobre la relació que han establert amb un noi assassinat en un petit poble rural. Ell és, millor dit era, d’una bellesa desafiant i subversiva tal com el defineix algun dels personatges del text. Tots són interpretats per Pere Arquillué que ens enlluerna amb la perfecció del seu treball. Amb molt pocs moviments corporals i una pràcticament nul·la utilització de l’espai escènic, ell recorre els camps, entra als racons més íntims de les cases, visita la serraria, les places i la rotonda, els camins comarcals i també els llocs més profunds de les tristeses, les pors, els enyors i les desconfiances. […]

Goyo és una àcida comèdia que parteix d’un disparador excèntric, absurd i original per a retratar les arestes i mancances d’una família aparentment normal. La metamorfosi del fill de la família en armadillo ens remet a ficcions tan clàssiques com La Metamorfosi de Kafka, encara que Goyo prengui direcció cap a la comèdia. Com el mateix Alberto Ramos assegura, el motor d’aquesta comèdia és la infelicitat d’una família. La metamorfosi del fill i les diferents posicions que adopta cada personatge sobre aquest tema trauran a relluir les diferències i conflictes enquistats del passat, activarà la comèdia i conduirà als personatges a una divertida i tendra catarsi familiar. Pot ser que la meravellosa premissa inicial no estigui del tot explotada a […]

Xavier Albertí diu en el programa de mà que aquesta obra és un homenatge al teatre i a l’ofici de l’actor. I és cert que al començament, amb aquell escenari nu, aquell únic intèrpret il·luminat i un text inquietant i misteriós, és fàcil transportar-se a la litúrgia d’un ritual dramàtic o a aquelles antigues rondalles a la vora del foc, que no deixaven de ser una forma primitiva de teatre. Albertí és conscient de la importància del text, de la seva capacitat hipnòtica, i és per això que utilitza algunes de les armes que ja li hem vist en altres muntatges: la immobilitat escènica o la simplicitat formal. El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc és […]

Els que seguim la trajectòria de Moreno Bernardi anem entreveient el segell de la seva direcció: poesia, acompanyament corporal, pulcritud en la dicció, llenguatge noble, certes dosis d’onirisme i sigui – cantada o narrada– un bon punt de musicalitat. Ho hem trobat a obres com La nit, Radionit o L’olor eixordadora del blanc. I és també el que trobarem en aquesta interpretació personal d’Eduard II escrita Christopher Marlowe, el considerat predecessor de Shakespeare. I com a tal no hi podria fallar la passió, el drama, el sacrifici i la mort que susciten les lluites de poder en una cort. Ens trobem davant del rei Eduard II que, tot i casat amb la Reina Isabel, viu un idili amb el jove […]

Tots pensem de vegades que la nostra vida és una merda. Fantasegem amb què faríem si ens toca la loteria. Que podríem deixar una feina que odiem per fer, per fi, el que ens agrada, que viatjaríem a tots aquests llocs amb què somiem i en què invertiríem per, en definitiva, ser feliços. 4 amics prop dels 30 es troben en aquell moment i cadascú ho viu a sumanera. Tenim el somiador que creu que tot és possible amb esforç, la cínica que creu que tot és un fàstic i que no hi ha res que puguem fer per canviar-ho, la que fa petits passos intentant canviar, però que no s’atreveix a deixar anar el que té , encara que […]

En un escenario sencillo, algo oscuro y con música tenebrosa del Teatro EDP Gran Vía se nos aparece Santi Rodríguez. Está un poco pálido y parece que se encuentra un poco desubicado; le han dicho que se tiene que mudar de su propia casa por algún extraño motivo. Se dice se comenta que hay un espíritu que habita allí, así que no le queda otra que hacer cajas. Pero a medida que van pasando los minutos se da cuenta que es posible que conozca al espíritu mejor de lo que cree. Espíritu es el nombre de este espectáculo de humor que protagoniza Santi Rodríguez; se encuentra solo ante el peligro, pero no necesita nadie más para hacer que al público […]

Company és una de les obres mestres de Stephen Sondheim (cançons) i George Furth (llibret). Es va estrenar el 1970 a l’Alvin Theatre de Broadway i va ser nominat a catorze premis Tony , imposant-se finalment en sis categories, entre elles, a la de Millor Musical. Va arribar a Londres dos anys després i des de les hores s’ha pogut veure al llarg de tot el món. La versió que ens arriba al Teatre Apolo de Barcelona es va estrenar al Teatre del Soho CaixaBank de Màlaga i la signa l’actor Antonio Banderas, que a part de fer-ne una revisió del text, situant l’acció en els anys setanta, i dirigir-la, és qui va interpretar al personatge principal en les funcions […]

Ivor Martinic, autor y director de la obra, hace una propuesta muy distinta a una obra convencional: está él en escena, como director, como dramaturgo, guiando un poco a los actores durante o entre las escenas. Los actores proponen, opinan, sugieren, al mismo tiempo que él también lo hace. Llega un momento en el que no tenemos claro dónde empieza y acaba la improvisación o, por el contrario, si es que la hay. Esto puede hacer que a veces el espectador se despiste, pero rápidamente vuelve a entrar gracias a las fantásticas interpretaciones tanto de Júlia Ferrer como de Adrià Escudero, que viven a escasos metros de nosotros una desgarradora ruptura. Juegan con nuestra imaginación, juegan con el texto, juegan […]

Hi ha moltes formes de bullying, moltes formes d’assetjament escolar, molts tipus d’humiliacions o de conductes discriminatòries. A Girls like that es posa el focus en un grup de noies que discriminen per no sentir-se discriminades, però també perquè l’entorn les empeny cap a aquest tipus de conductes reprovables… tot i que més comunes del que puguem imaginar. En ple segle XXI la sexualitat femenina, i la seva forma de viure-la i mostrar-la, encara està plena de condicionants i elements d’autocensura. Segueix havent-hi un abisme entre nois i noies a l’adolescència, però en moltes ocasions per la pressió externa i els estigmes que han quedat gravats en el subconscient de totes i tots des de fa dècades. El canadenc Evan […]

Alban Berg va basar la seva obra en un text teatral de Georg Büchner, autor austríac que va viure 23 anys (1813-1837). Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va deixar aquesta obra inacabada. Per un error en la transcripció, el títol inicial de Woyzeck va ser Wozzeck en la partitura de Berg. Se n’han fet moltes adaptacions i posades en escena, des d’obres de teatre, fins a musicals o teatre de titelles. Büchner es va basar en un fet real. A la biblioteca del seu pare cirurgià, va poder llegir l’historial mèdic del cas Woyzeck. Un soldat havia matat […]