Recomanacions

Si és família, no és meravellosa, sinó tot el contrari. El títol de l’obra anglesa que el director David Selvas ha portat al teatre Villarroel, “La meravellosa família Hardwicke”, dona pistes del que passa a l’escenari: tres germans que es retroben a la casa familiar, on dos d’ells havien cuidat els pares malalts, i on surten les diferències que els separen. El tema, doncs, podria ser tràgic però l’autor de l’obra, l’anglès Christopher Durang, va crear una obra en què l’humor suavitza i humanitza les arestes punxants. L’adaptació a casa nostra aconsegueix aixecar somriures constants, que de vegades són agres perquè el fons que els desperta és una relació familiar plena de conflictes. L’acció és dinàmica i els personatges estan […]

La Sala Versus aixeca el teló d’aquesta temporada de la mà de l’humor amb Fel Faixedas i Carles Xuriguera com a protagonistes. Una dupla que el públic català ja coneix amb escreix per la seva trajectòria còmica i que ara, després de deu anys sense actuar junts, decideixen pujar a l’escenari de nou per parlar de nostàlgia i una dosi de crítica actual. Això sí, sempre mantenint la seva essència i allò que els caracteritza. “Ni rastre de qui vam ser” és l’exemple perfecte per definir la paraula “compenetració”. Carles Xuriguera i Fel Faixedas demostren una gran complicitat entre els dos i posen en valor la gran amistat que els uneix. La funció, si estigués representada per altres actors, no […]

La màgia dels textos de Mercè Rodoreda resideix en el fet que sabia narrar d’una manera planera i directa els horrors de la guerra civil i la postguerra. És per això, que els seus textos s’han portat tants cops al teatre i als mitjans audiovisuals, per la seva capacitat d’explicar la realitat i el dolor d’una manera assequible per a tots els públics. El text del qual parteix aquesta obra narra el viatge d’un jove (Adrià) que, atret per la llibertat que suposa la guerra des del desconeixement, decideix deixar casa seva per sumar-se al front animat per un amic. Un cop allà, descobrirà la realitat de la qual tanta gent fuig. Aquesta producció sorprèn des del primer moment per […]

Era molt difícil adaptar una novel·la tan màgica com la que dona títol a aquesta producció. Com a repte era molt important saber encaixar les tres històries que conformen aquesta narració per poder transmetre la mateixa sensació que envolta la lectura del llibre. L’adaptació de Cristina Genebat i Marta Marco i la direcció de Clara Segura són brillants, aconsegueixen recollir tots els elements que fan de la història de les tres dones de la novel·la un espai emocionant i de pertinença. La Smita viu a la Índia i és una dalit (o intocable), és a dir, forma part de la casta més baixa de la societat i té com a objectiu que la seva filla vagi a l’escola i aprengui […]

La conjugació de primeres vegades dona resultats a priori incerts, però la manca d’experiència no implica manca de talent. I el talent, a “La trena”, hi és present en tot moment. El primer llibre de la directora i guionista Laetitia Colombani és un autèntic fenomen editorial a casa nostra des de la seva traducció, ara fa quatre anys. El primer repte d’aquest calibre per la Clara Segura com a directora esdevindrà, segur, un autèntic fenomen en aquesta temporada teatral acabada d’estrenar. Tot i l’experiència en la direcció artística a Cobertura, amb Bruno Oro, l’actriu s’estrena al capdavant d’un equip que, majoritàriament, ja va triomfar amb Les noies de Mossbank Road amb una traça espectacular, un domini del ritme, de la […]

No hi ha cap família perfecte, aquesta és la realitat. El tema està en quina és la peculiaritat que té la teva. A la dels Hardwicke, per exemple, tots els fills tenen noms de personatges de les obres de Txékhov perquè els pares eren uns amants de la seva obra. Però si només quedés aquí la història, tot seria més senzill. Dues germanes i un germà, la Sonia i en Vània viuen junts en la casa que paga la Masha que triomfa arreu del món treballant d’actriu. L’acció d’aquesta producció comença quan Masha (Marta Pérez) torna a casa amb la seva parella per anunciar que hi hauran canvis en la vida dels seus germans. I quan arriba, comença el terrabastall […]

Fel Faixedas i Carles Xuriguera,exmembres de la companyia Teatre de Guerrilla, tornen junts als escenaris, després de deu anys del seu últim treball en conjunt, amb Ni rastre de qui vam ser, un espectacle estrenat fa un any a Roda de Ter i Arbúcies. De Teatre de Guerrilla en guardo un gran record. Em va saber molt greu quan van decidir de prendre camins separats, la complicitat que hi havia entre tots tres actors, feia que el públic gaudíssim en totes i cadascuna de les seves interpretacions. El meu preferit… en Xuriguera! Quan vaig assabentar-me que tornava als escenaris amb en Fel Faixedas, no m’ho vaig pensar dues vegades d’anar-los a veure. Tenia ganes de riure, passar-m’ho bé, de tornar […]

No havia llegit la novel·la de Laetitia Colombani, però em va costar molt poc temps entrar en aquesta història sobre tres dones a diferents indrets del món. Tres dones separades per la distància però unides per una trena invisible que aconseguirà que es rebel·lin i lluitin per trencar el sostre de vidre que cadascuna té damunt dels seus caps. Una història on la sororitat acaba essent protagonista, tot i que no es carreguin les tintes en contra dels homes ni hi hagi intenció de fer cap al·legat. Tres situacions creïbles i tristament reals. La història de l’Smita i la seva filla a l’Índia és la que més ens encongeix el cor, sobretot per la injustícia de les castes, a la […]

La meravellosa família Hardwicke entra de ple dret a la categoria de divertiment teatral. Lluny de ser la comèdia intel·lectual que potser algunes frases promocionals han volgut vendre, l’obra es troba més a gust en el terreny de l’homenatge lleuger i el subratllat una mica més vistós, com fet amb marcador fosforescent. Es parla de Txèkhov, sí. Hi ha moltíssimes referències als seus personatges i a les seves obres, i fins i tot algunes escenes ens acosten a les estructures dramàtiques del dramaturg rus, però tot sembla casual, quasi capriciós, i amb poques justificacions. No sabem perquè el pares els hi van posar noms de personatges… No s’explica del tot la vinculació txekhoviana… Però malgrat això, l’obra es gaudeix de […]

“ Vaig néixer amb una taca al front, com una llentia”. Així comença el relat de “Quanta, quanta guerra” de la nostra admirada Mercè Rodoreda. Ella era capaç d’escriure el més petit detall per obrir el zoom de mica en mica i fer-nos veure tot el que l’envolta. Era també capaç d’escriure d’una manera poètica i punyent tant la fascinació que produeix la guerra com l’horror i la destrucció que deixa al darrera. És una història d’una guerra qualsevol. Parla d’un riu gran que podria ser l’Ebre i uns avions que potser venien d’Itàlia però tant se val. Ella volia parlar de la guerra i la seva crueltat així com la guerra interior de l’Adrià Guinart. Els crits de guerra, […]

El destí d’una dona índia “intocable”, de la classe social destinada a recollir fems i netejar letrines, una jove siciliana i una rica advocada canadenca està unit per una mateixa trena. Com el famós efecte papallona, aquell que explica com el moviment de les ales de l’insecte pot provocar un huracà a l’altra punta del món, veurem com la lluita de les tres dones per agafar les regnes de la seva vida influirà decisivament en la vida de les altres. Laetitia Colombani (Burdeus, 1976) va escriure la novel·la La Trena l’any 2017, i ràpidament es va convertir en un fenòmen editorial. Cinc anys després, arriba una excel·lent versió teatral de la mà de Cristina Genebat, Marta Marco, Clara Segura i […]

Alejandra Jiménez Cascón és la dramaturga i directora de la famosa obra “Blanca desvelada” que encara ressona a la ment de molts de nosaltres. En aquesta ocasió dirigeix un muntatge escrit i interpretat per Sara Fernández. “El viaje de Paula” que tracta un tema actual, conegut però no resolt. A diferència del que passava fa vint o trenta anys, els Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) són avui molt coneguts per la població general i, si es sospiten per algun membre de la família o persona propera, es poden diagnosticar precoçment la qual cosa facilita la recuperació i evita les recidives. Tot i així la pressió social, la moda, l’exigència social d’uns cànons de bellesa establerts, el perill de les adolescents […]

La pèrdua de memòria —però aquí no parlem de la individual, sinó de la col·lectiva— és una realitat humana que, sigui positiva o negativa, va deixant empremta a mesura que avança el temps. L’esforç que fan persones ben diverses per intentar atenuar aquest oblit és, per a qui té ganes de recordar, admirable. Especialment si ho aconsegueixen amb la bellesa narrativa de Batec (una trilogia), escrit per la mallorquina Catalina Inès Florit en aquest text format per tres peces breus representatives de les històries vitals de les dones d’una generació. La mateixa autora i el menorquí Àlvar Triay coprotagonitzen aquest espectacle de petit format que dirigeix Jaume Madaula a partir d’una escenografia cúbica que simplement apuntala la base física de […]

Ivan i els gossos és un text de la britànica Hattie Naylor que relata l’experiència real del nen Ivan Mixúkov, que en els anys noranta va escapar dels maltractaments que patia a casa i es va llençar a viure al carrer, on el va adoptar una manada de gossos salvatges. Va ser detingut per la policia, donat en adopció, i el més curiós és que en l’actualitat és militar i forma part de l’exèrcit rus. Sigui com sigui, l’obra ens explica la seva peripècia com a nen i suposa un al·legat contra la violència, la pobresa i els sistemes polítics que permeten aquest tipus de situacions. El text va ser pensat com una obra de teatre radiofònic, però més tard […]

Aquesta producció presenta a tres personatges que es troben vivint al mateix lloc mentre les seves vides s’estan transformant. Cadascun amb la seva història avança com pot i al ritme que necessita. L’Eneko (Íñigo Martínez) és un ballarí punk que s’ha endinsat a la dansa amb la seva diversitat funcional, la Chloe (Vidda Priego) és una fotògrafa trans fent la transició i l’Anna (Blanca Pàmpols) és una mare divorciada que ha d’enfrontar-se a la vida sense marit ni fills després de dedica’ls-hi la vida. Tres persones totalment diferents a simple vista, que acaben encaixant per la comprensió i l’enteniment que troben en les altres. Cadascuna està recorrent un camí diferent, però en el fons totes tres s’estan envalentint per aconseguir […]