Recomanacions

“Dirrrty boys” planteja un debat ètic, el de les segones oportunitats, el de pensar si una persona que ha comès un crim atroç es mereix una segona oportunitat per enganxar-se a la vida. L’obra planteja el debat amb dos actors que actuen de forma excel·lent, és a dir amb versemblança (en Martí Cordero i en Sergi Espina), en un escenari senzill, format només per vuit matalassos, que tindran la funció de sac de boxa, terra on caure per baralles, matalàs per dormir, per fer sexe, cadira per asseure’s. I puc assegurar que l’espectador surt trasbalsat per la complexitat del cas, perquè els blanc i els negres no existeixen quan es tracta de redimir dos joves que amb 10 anys van […]

Avui dia 12 d’octubre, una data més que apropiada per anar a veure aquesta proposta que ja va anar a la Sala Fènix. Una proposta sobre el colonialisme i el racisme que s’ha viscut, estem vivint i segurament els propers anys seguirà vigent. L’obra recorre la història de vida de tres dones, construint un relat tridimensional on el passat, present i futur s’entrecreuen donant compte de les vastes i complexes relacions entre racisme, força de treball i gènere. Índia parla de colonialisme encara avui, i el farà demà. En ella s’inscriu la història de generacions que han callat per a sobreviure: la història d’Amèrica Llatina colonitzada. Un viatge cap a les arrels, un manifest sobre com els cossos marrons parlen […]

El teatre argentí torna a La Badabadoc amb un text fascinant i unes interpretacions brillants. Basada en el text guardonat de Nick Payne, Constelaciones ens fa reflexionar sobre la creença de la possible existència de múltiples universos o universos paral·lels. Universos que empenyen la nostra vida en diverses direccions. Aquest plantejament és el que es fan alguns científics, argumentats a través de la cosmologia, la física teòrica o la mecànica quàntica, i que possiblement molts de nosaltres ens hem plantejat moltes vegades. I si… Mariana i Rodrigo són dos joves que es coneixen i s’enamoren bojament. A partir d’aquest instant les possibilitats que ens planteja l’autor són infinites. Pot ser una història d’amor que perdurarà en el temps o no, […]

Avui dia tothom s’omple la boca parlant de la necessitat de tenir esperit crític. En el fons, però, tots plegats estem més condicionats del que ens pensem pels nostres biaixos cognitius, se situïn on se situïn en l’eix ideològic. El sistema educatiu és el planter del futur i, alhora, un dels àmbits sobre el qual ens atrevim a opinar —i a incidir— més. Com si no fos prou difícil mantenir l’equilibri amb els canvis de llei que se succeeixen amb els relleus de govern, mestres i professors senten massa sovint que es posa en dubte la qualitat de la seva feina. Aquesta és la premissa de la qual parteix Primavera de bèsties, inspirada en uns fets que es van produir […]

El número final de Campanades de Boda de La Cubana, després de retransmetre’ns en un fals directe un casament a l’estil bollywood entre l’Índia i Catalunya, s’acomiadava amb una cançó que ens deia: “Com ens agrada fer teatre a tots plegats / i simular que som un altre disfressats. Fer veritat una mentida i portar una doble vida / que ens amagui de com som en realitat” que servia per a reflectir aquesta perniciosa necessitat humana de mentir per aparentar ser aquells qui no som, sovint com a mesura d’autoconservació, o de reflectir tots aquells anhels i desigs que, en certa manera, també ens podem portar a aquesta autoconservació per a no esdevenir folls. La fórmula, però, no és gens […]

L’activitat teatral de Jordi Prat i Coll és inacabable i ben variada. Tant el veiem dirigint textos aliens (La Rambla de les Floristes o Vespres de la Beata Verge) com propis (M’hauríeu d’haver pagat), o bé al capdavant de musicals de petit format (Guillermotta o Requiem for Evita). Des de fa uns anys, som molts els que seguim les seves estrenes -ja sigui al TNC o en sales de proximitat-, tant per la qualitat dels resultats com per l’excel·lent direcció d’actors, autèntica marca de la casa. Fàtima torna a ser un text propi, i ja distingim en ell l’estil que li hem vist més recentment. L’obra ens trasllada a la part més fosca del barri del Raval, o de qualsevol […]

El Teatre Apolo aposta per posar a la cartellera teatral de la capital catalana una versió musical d’un clàssic que s’ha pogut veure en moltes televisions en els últims 20 anys. I no és el que us penseu, “Plats Bruts, el musical” haurà d’esperar. “Pretty Woman” aterra a Barcelona fins passat Nadal. La proposta encapçalada per Roger Berruezo i Cristina Llorente és visualment molt atractiva i té altres punts a destacar. Fer una adaptació musical d’un clàssic és arriscat, per la infinitat de tòpics (ben vistos per l’època) però que si s’analitzen ara, pequen de masclistes i classistes. El que es pot veure sobre l’escenari del Teatre Apolo, s’allunya d’aquests tòpics i soluciona molt bé les diferències de classes i […]

El teatre de Txékhov conté una fina ironia que Christopher Durang va saber transformar en sarcasme en un aclamat guió, sota el títol Vanya and Sonia and Masha and Spike. Avui tenim la possibilitat de gaudir-lo a les nostres sales, gràcies a la coproducció de T de Teatre, Bitò i La Brutal. De fet, el segell de T de Teatre es fa notar amb solvència gràcies a l’actuació de la Marta Pérez i la Carme Pla. L’equip que dirigeix David Selvas sembla moure’s, de vegades en excés, a l’entorn d’aquests dos monstres de l’escenari. Donen vida a dos caràcters antagonistes, a través dels quals es mou la trama. La Masha (Marta Pérez) arriba a la casa familiar amb l’estol d’una […]

Una de les cançons més hipnòtiques de Joy Division és Dead Souls. Aquesta obsessiva melodia fa referència en el seu títol a la novel·la Les ànimes mortes de l’ucraïnès Nikolai Gógol, en el que Txítxikov i un parell de criats seus recorren Rússia sencera comprant ànimes dels morts, que sovint, en ser un país tan gran i amb una burocràcia tan feixuga, era difícil donar de baixa del cens a aquells homes que ja els havien deixat. Txítxikov prometent alleujar la pressió fiscal dels terratinents amb problemes econòmics, s’ho manega per aconseguir un munt de documents de drets de propietat per poder aparentar ser més ric i poderós, comprant aquests drets per un preu gairebé simbòlic que el farà ser, […]

Amb 32 anyets, Stephen Sondheim ja era un talentós compositor destinat a capgirar el gènere del teatre musical. Les seves últimes feines havien estat de lletrista a West Side Story (Leonard Bernstein) i Gypsy (Jule Styne). Però llavors va conèixer al productor Harold S. Prince, qui l’acompanyaria al llarg de la seva trajectòria, i van estrenar el seu primer gran musical: A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, aquí Golfus de Roma. La peça està basada en tres farses de l’autor clàssic Plaute (251-183 aC) que narren les peripècies de l’esclau Pseudolus per aconseguir la seva llibertat, tot emparellant al fill dels seus amos amb una jove verge acabada d’arribar a la ciutat. Durant més de dues […]

D’una notícia que va ser real, neix “Primavera de bèsties”. Una disputa de cinc opinions sobre si una escola ha de canviar l’última cançó del festival de primavera al ser considerada propaganda independentista. Això va passar a principis de l’any 2018 quan totes les proclames independentistes estaven més vives que mai, després del referèndum de l’1 d’octubre. Ara el Teatre Tantarantana acull la proposta creada per Miquel Mas Fiol (el jove mallorquí que serà el dramaturg resident del Tantarantana durant aquesta temporada), coproduïda pel Teatre Principal de Palma l’any 2020 i guanyadora el Premi de Teatre Pare Colom d’Inca. Tocarà seguir de ben a prop la companyia Ovnipresents, encarregada de posar veu i vida a “Primavera de bèsties. El muntatge […]

Després d’haver estat èxit cinematogràfic en el 1990, omplint sales i aconseguint records històrics, va sorgir Pretty Woman, El musical, una producció amb música i lletra del cantautor JF. Bryan Adam’s i del compositor, músic i productor Jim Vallance; i llibret de Garry Marshall (productor, director i escriptor de cinema, televisió i teatre) i JF Lawton (guionista de cinema, televisió i teatre). La producció original de Pretty Woman el musical es va estrenar per primera vegada a l’Oriental Theatre de Chicago el 2018, mesos després es va estrenar a Broadway. Rere el gran èxit obtingut a Broadway, arriba al Teatre Apolo de Barcelona de la mà de la productora Veniu Fama. Tot i que encara no hi ha dates confirmades, […]

Hi va haver un any que vam aprendre la paraula “sororitat”, solidaritat entre dones. Vam haver de posar una paraula a un fet que sabem, que entre nosaltres hi ha entesa, perquè el que afecta a una, ens afecta a totes. A “La Trena”, l’obra de teatre que la directora i actriu Clara Segura ha portat a l’escenari del Teatre Goya, les paraules desencadenen accions, i el que una dona fa a l’Índia ajuda unes altres, d’Itàlia i del Canadà. I tot es va entrellaçant com els cabells que conformen una trena, ara una, ara l’altra. Les actrius Clara Segura (com a narradora), Cristina Genebat, Marta Marco i Carlota Olcina representen més d’un paper alhora, en un escenari que és […]

“La Sort” és una peça de teatre documental en primera persona. Els dos intèrprets, parella en la vida real, expliquen el seu procés d’adopció que finalment acaba en la constitució d’una família interracial. El principal objectiu de l’obra és posar en escena aquesta realitat sovint estigmatitzada, trencant el tabú sobre l’adopció i mostrant la bellesa de crear una família que transcendeixi els llaços de sang. Poques vegades es parla de paternitat i menys encara de paternitat adoptiva. Igual que les criatures necessiten referents que vagin més enllà de Peppa Pig, els pares adoptius també necessiten referents que vagin més enllà dels Simpson; representacions de famílies diverses on poder veure’s reflectits. I això és justament el que fa aquesta obra, fixar […]

Hi ha històries que costa explicar, i molt més defensar o justificar. Són aquelles històries que superen el nostre enteniment i que sobrepassen allò que qualifiquem com a moralment acceptable. Relats terribles que han engruixit la història criminal de determinats països. Si parlem del Regne Unit, l’assassinat de James Bulger és amb quasi tota seguretat un dels més cruels i espantosos que es recorden, sobretot per l’edat de la víctima (dos anys) i per la dels dos assassins (deu anys). A Dirrrty Boys es parla justament d’aquests dos joves de Liverpool, començant per la seva dificultosa reinserció als voltants del 2019 i tirant cap a enrere, fins arribar a aquell fatídic 12 de febrer de 1993. Una estructura dramàtica curiosa, […]