Recomanacions

El transvestisme d’aquí i d’allà sempre ha triat a la seva diva local (més universal) per a fer-li homenatges a través de l’encarnació i resurrecció del mite i figura en qüestió, uns arquetips culturals que es converteixen en descarada arma política quan pugen als escenaris marginals dels tuguris més petards de la ciutat. Al sud d’Espanya, és Lola Flores; a Madrid, els xotis i cuplets amb la veu greu de la Sara Montiel; Pirineus amunt les celles fines i la veu melancòlica d’Edith Piaf; a Alemanya, la mirada penetrant de Marlene Dietrich. Cada país té una o més dives que mereixen ser imitades gest a gest, cançó a cançó, amb playbacks com Miguel Bosé a Tacones Lejanos, lipsincs hiperventilats estil […]

Escrita i dirigida per Lara Díez Quintanilla, El sensespai és un intent de personificar i fer tangible una part de la realitat i el dolor que hi ha darrere de l’etiqueta diagnòstica de TLP (Trastorn límit de personalitat), tema no tractat fins ara en un teatre. Lara Díez Quintanilla va ser escriure El Sensespai com a treball final de la seva formació com a psicoterapeuta de grups i famílies amb el Grup Alfa, el 2013; va ser seleccionat en la primera Convocatòria de Projectes dels Teatres de Proximitat – On el teatre batega 21/23 i se’n va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett el 2021. La història transcorre en una consulta d’orientació psicoanalítica. Compta amb dos protagonistes, una […]

Shock 2 Segona part del díptic Shock, dirigit per Andrés Lima, un dels grans directors de l’escena espanyola, inspirat en el llibre de Naomi Klein “La doctrina del xoc” Escrita per Albert Boronat, Juan Cavestany, Andrés Lima i Juan Mayorga i dirigida per Andrés Lima La Tormenta y la Guerra comença als anys vuitanta, amb la revolució neoconservadora encapçalada a Europa per Margaret Thatcher, i als EUA per Ronald Reagan, culminant amb la guerra de l’Iraq. A la que actualment podríem afegir la guerra de l’Afganistan, la del Iemen o la que estem vivint en aquests moments a Europa, la guerra d’Ucraïna. El poder dels diners, les grans corporacions de tot el món, l’avançament del neoliberalisme. Mentre a El Cóndor […]

Primera part del díptic Shock, dirigit per Andrés Lima, un dels grans directors de l’escena espanyola, inspirat en el llibre de Naomi Klein “La doctrina del xoc” Escrita per Albert Boronat, Juan Cavestany, Andrés Lima i Juan Mayorga i dirigida per Andrés Lima El Cóndor y el Puma és el resultat de la investigació teatral i documental sobre uns fets històrics, el cop d’estat del General Pinochet sobre el govern de Salvador Allende I les tortures sota el mandat de Videla a Argentina amb la cultura de l’electroxoc pel mig. Un espectacle en el qual s’utilitza una gran varietat de llenguatges teatrals. Teatre documental, teatre de varietés, teatre contemporani, videoprojeccions d’imatges reals…, Teatre i periodisme. Emoció i reflexió. Shock és […]

Teresa López y Mara Jiménez se han puesto bajo las ordenes de Carlos Mesa para deleitarnos con una obra divertida, delirante y brutalmente honesta. El formato de Gordas es como si se tratase de pequeñas historias que, en apariencia, no tienen sentido ni conexión entre ellas, pero ahí llega Carlos Mesa y hace que todo el texto encaje. Mara y Teresa despliegan unas alas preciosas y vuelan sobre el escenario con ese texto hilarante en unas ocasiones y descarnado en otras. Gordas es un canto a romper ese molde, a desnudarse ante los perjuicios. Una hermosa obra que habla sobre el respeto y de cómo muchas personas que no cumplen con esos cánones establecidos son vistas y juzgadas y también […]

Després d’exhaurir entrades al Teatre Principal de Palma i fer gira arreu de les illes Balears i diversos indrets de Catalunya, arriba a la Sala Versus Glòries, NUA (Radiografia d’un trastorn), un monòleg escrit a quatre mans per les actrius Ann Perelló i Andrea Ros, a partir d’una vivència real, la de la mateixa Ann Perelló i la documentació i testimonis de companyes, amigues i professionals del TAC. NUA és un espectacle que s’acosta a tots els públics gràcies a un llenguatge proper i entenedor. Un treball en equip que uneix diferents llenguatges. Text, moviment, tecnologia i imatge. Marta Aran, Lucia Torres, Anna Boix, Miquel Àngel Raió i Tomeu Fiol. Es tracta d’un espectacle fresc, sincer, honest i profund, explicat […]

Aquesta obra és com un cop a l’estómac, crua i forta. I així ha de ser, perquè el que explica, allò que ens narra la seva protagonista, no són flors i violes, és una realitat cruenta i més estesa del que es podria pensar. L’Andrea (Clàudia Melo) se’ns presenta a l’escenari com una nena que va creixent amb el temps i durant la seva evolució personal va intentant trobar el seu lloc. Durant el seu viatge se sentirà sola i que no és suficient bona per ser estimada, així anirà a parar a un cercle de males accions i males companyies, que la portaran a desfer-se de la seva essència per encaixar en les expectatives de tot allò que l’envolta. […]

Estem rodejats d’etiquetes. Per què ens costa tant de parlar del suïcidi quan és la primera causa de mort no natural a Espanya, Europa i Occident? Per què és un tema que la societat calla? Callem? Per què els que ho hem viscut de ben a prop, ens fa por explicar-ho? Per por de ser jutjats? Maleïdes etiquetes! Harakiri és el nou projecte de Les Impuxibles, una peça teatral que fusiona text, música, dansa, poesia, audiovisuals i circ. L’Ariadna Peya (coreògrafa) i la Clara Peya (compositora), juntament amb l’acompanyament artístic de la María Velasco (dramaturga) i la Judit Colomer (escenògrafa), i la dramatúrgia de Marc Villanueva, signen aquesta meravellosa peça de creació col·lectiva. Haley Diallo, Helena Gispert i Kiko López […]

Clàudia Cedó i Mohamad Bitari signen un text que posa l’atenció en un problema poc conegut entre nosaltres però que ja té més de vint anys: la síndrome de resignació. Aquesta estranya i misteriosa malaltia va començar a Suècia cap a finals de la dècada dels noranta. Afecta a nens i nenes refugiats, que al cap d’un temps d’estar en un nou país d’acollida cauen en una mena de letargia o apatia, deixant de parlar, de menjar i fins i tot de moure’s. En aquell moment, i només al país escandinau, es van registrar més de 400 casos. Ara fa uns pocs anys s’han trobat casos nous en altres països que també tenen una llarga quota de refugiats. L’obra explica […]

Un repàs per alguns dels millors musicals de Broadway dels anys 60 serveixen en aquesta producció per parlar del paper de la dona en l’època i la seva innegable transformació en la societat. Dones que agafaven el control i deien en veu alta allò que sentien, volien o desitjaven sense pensar en ningú més. Aquesta és la intenció d’aquest muntatge musical que, a vegades, això sí, no acaba de quedar ben entramat per crear una història en el seu conjunt. Ariadna Cabiró, Núria Cuyàs i Cinta Moreno, la primera al piano y direcció musical, les altres interpretant els papers musicals escollits per a la ocasió, es presenten a l’escenari amb les cançons com a únic vehicle per a les interpretacions […]

Emocionada i commoguda, així se surt d’aquesta producció. Havent-se creat una petita comunitat entre el públic i les intèrprets, entre els sentiments de cada espectadora i la història que es mostra dalt de l’escenari. Una sensació que, dies després, encara acompanya a cada persona que va poder viure aquell moment. Carmen i Isabel són les protagonistes d’aquest relat, però podrien ser desenes més, perquè aquesta obra s’inspira en una història real. Ens ubiquem al 1969, en ple franquisme, quan dues professores d’una escola religiosa s’enamoren. No només viuen el secretisme que ha d’envoltar la seva relació per poder continuar vivint tranquil·les, sinó que també viuen el ser jutjades per aquells que ho intueixen o la por per una relació que […]

L’Oreneta de Guillem Clua, un dels dramaturgs més internacionals, innovadors i versàtils de casa nostra i del teatre nacional actual, està inspirada en l’atemptat que va ocorre en un bar d’ambient, el Pulse d’Orlando (EUA), durant el juny de 2016, en el qual van morir unes 49 persones. Abans que aquesta meravella es pogués veure al teatre La Villarroel de Barcelona, han hagut de passar cinc anys. En primer lloc, es va estrenar al Cervantes Theatre de Londres (2017), ha estat de gira en més d’una quinzena de països (Atenes, Montevideo, Itàlia, París…) i fa un parell d’anys es va estrenar al Real Coliseo Carlos III de Madrid, interpretada per l’actriu Carmen Maura i l’actor Félix Gómez, sota la direcció […]

Durant la Mostra d’Igualada d’aquest 2022 poques propostes he anat a veure. Una d’elles ha estat NUA al Teatre de L’Aurora. Nua (Radiografia d’un trastorn) una obra que reflexiona sobre els trastorns alimentaris i els estereotips. Un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern. Ann Perelló és la protagonista absoluta d’aquesta obra. Ens parla dels fantasmes que moltes persones (adolescents o no ) han de lluitar contra un trastorn d’alimentació. Podem veure com els amics, la societat i la família poden portar a aquesta obsessió pel culte al cos (no parlem només d’anorèxia o bulímia, sinó en general) i com […]

El Teatre Goya tindrà a cartell El gran comediant, la nova comèdia de Joel Joan y Héctor Claramunt, els autors d’Escape Room, El Padre de la Novia o El crack de TV3. Ja tenia expectatives abans de veure l’obra, però quan la veus no pots parar de riure. És un humor fosc, però que et farà riure. Joel Joan és conegut perquè li agrada parlar molt de l’ego de l’actor i en aquesta obra el porta un punt més enllà de l’expectativa on et fa gaudir molt. Pel que fa a guió, és molt entretingut i no es fa gens llarga l’obra, tot i que dura gairebé 1 h i 45 minuts. L’escenografia té un punt al final del expectacle que […]

Dos únics personatges que interactuen damunt l’escenari els gairebé 75 minuts que dura la funció em mereix un gran respecte. La Huella és l’adaptació de l’ obra creada pel dramaturg Anthony Schaffers que es va representar per primer cop el 1970. Posteriornent se n’ han fet adaptacions al cinema obtenint fins a 4 nominacions als oscars. Ara ens arriba aquesta proposta teatral de la mà d’ @albert.pueyo i @fonsmarta amb @edgarmoreno_actor i @jaumeorta ( en el paper d’en Milo) L’obra arranca amb ritme ronser. És ben entrada l’obra que pren la força que anyoro al cap primer. La trama és agosarada, fins i tot un pèl esperpéntica, on un escriptor anglès de reconeguda fama, cita l’amant de la seva dona […]