Recomanacions

Tots pensem de vegades que la nostra vida és una merda. Fantasegem amb què faríem si ens toca la loteria. Que podríem deixar una feina que odiem per fer, per fi, el que ens agrada, que viatjaríem a tots aquests llocs amb què somiem i en què invertiríem per, en definitiva, ser feliços. 4 amics prop dels 30 es troben en aquell moment i cadascú ho viu a sumanera. Tenim el somiador que creu que tot és possible amb esforç, la cínica que creu que tot és un fàstic i que no hi ha res que puguem fer per canviar-ho, la que fa petits passos intentant canviar, però que no s’atreveix a deixar anar el que té , encara que […]

En un escenario sencillo, algo oscuro y con música tenebrosa del Teatro EDP Gran Vía se nos aparece Santi Rodríguez. Está un poco pálido y parece que se encuentra un poco desubicado; le han dicho que se tiene que mudar de su propia casa por algún extraño motivo. Se dice se comenta que hay un espíritu que habita allí, así que no le queda otra que hacer cajas. Pero a medida que van pasando los minutos se da cuenta que es posible que conozca al espíritu mejor de lo que cree. Espíritu es el nombre de este espectáculo de humor que protagoniza Santi Rodríguez; se encuentra solo ante el peligro, pero no necesita nadie más para hacer que al público […]

Company és una de les obres mestres de Stephen Sondheim (cançons) i George Furth (llibret). Es va estrenar el 1970 a l’Alvin Theatre de Broadway i va ser nominat a catorze premis Tony , imposant-se finalment en sis categories, entre elles, a la de Millor Musical. Va arribar a Londres dos anys després i des de les hores s’ha pogut veure al llarg de tot el món. La versió que ens arriba al Teatre Apolo de Barcelona es va estrenar al Teatre del Soho CaixaBank de Màlaga i la signa l’actor Antonio Banderas, que a part de fer-ne una revisió del text, situant l’acció en els anys setanta, i dirigir-la, és qui va interpretar al personatge principal en les funcions […]

Ivor Martinic, autor y director de la obra, hace una propuesta muy distinta a una obra convencional: está él en escena, como director, como dramaturgo, guiando un poco a los actores durante o entre las escenas. Los actores proponen, opinan, sugieren, al mismo tiempo que él también lo hace. Llega un momento en el que no tenemos claro dónde empieza y acaba la improvisación o, por el contrario, si es que la hay. Esto puede hacer que a veces el espectador se despiste, pero rápidamente vuelve a entrar gracias a las fantásticas interpretaciones tanto de Júlia Ferrer como de Adrià Escudero, que viven a escasos metros de nosotros una desgarradora ruptura. Juegan con nuestra imaginación, juegan con el texto, juegan […]

Hi ha moltes formes de bullying, moltes formes d’assetjament escolar, molts tipus d’humiliacions o de conductes discriminatòries. A Girls like that es posa el focus en un grup de noies que discriminen per no sentir-se discriminades, però també perquè l’entorn les empeny cap a aquest tipus de conductes reprovables… tot i que més comunes del que puguem imaginar. En ple segle XXI la sexualitat femenina, i la seva forma de viure-la i mostrar-la, encara està plena de condicionants i elements d’autocensura. Segueix havent-hi un abisme entre nois i noies a l’adolescència, però en moltes ocasions per la pressió externa i els estigmes que han quedat gravats en el subconscient de totes i tots des de fa dècades. El canadenc Evan […]

Alban Berg va basar la seva obra en un text teatral de Georg Büchner, autor austríac que va viure 23 anys (1813-1837). Les idees utòpiques comunistes de Büchner tenen reflex en aquest text on hi ha un sentiment de commiseració per les classes populars reduïdes a la desolació. Büchner va deixar aquesta obra inacabada. Per un error en la transcripció, el títol inicial de Woyzeck va ser Wozzeck en la partitura de Berg. Se n’han fet moltes adaptacions i posades en escena, des d’obres de teatre, fins a musicals o teatre de titelles. Büchner es va basar en un fet real. A la biblioteca del seu pare cirurgià, va poder llegir l’historial mèdic del cas Woyzeck. Un soldat havia matat […]

Facu Díaz i Javier Maldonado són dos humoristes que, en els darrers anys, han aconseguit un èxit professional destacat. Ja sigui per les aparicions de tots dos a Late Motiv d’Andreu Buenafuente, tant per aparicions a La Resistència de David Broncano; o per les temporades del seu propi programa No te metas en política, tots dos còmics han arribat per quedar-se a l’escena de l’humor més actual. En aquest nou tour, la parella de còmics ens presenta un xou més treballat que la seva primera versió. Ja sense la pressió d’allunyar-se o acostar-se al format del seu podcast (el qual ja va acabar), la llibertat de guió d’aquest nou xou és molt positiva. Tanmateix, tant Facu com Maltorres tornen a […]

Loles León és converteix en l’amfitriona del Teatre Condal amb la seva obra Una noche con ella, que ha arribat a l’escenari barceloní de la mà de Juan Luis Iborra, amic de l’artista durant més de 30 anys. L’artista porta la batuta de la seva pròpia nit sobre l’escenari acompanyada de tres coristes: Yeyo Bayeyo, Fran del Pino, Briel González. Bayeyo, a més, li dóna el toc musical i del Pino i González també són la peça de dansa d’aquest puzle tan ben encaixat. El xou és un monòleg marcat per l’humor i la forta imaginació de la protagonista, conduït per la música, el ball i les cançons que han marcat la seva vida. Loles León explica al seu estimat […]

Corta el cable rojo ja va per la seva desena primera temporada a Madrid. Aguantar a la capital amb un mateix espectacle la barbaritat d’11 anys és molt, però que molt meritori. I no m’estranya que hagin aguantat tants anys en cartellera. L‘espectacle és fresc i molt dinàmic, és un xou d’impro i, com en totes les obres d’aquest estil, el públic participa proposant frases, estils musicals o gèneres cinematogràfics perquè els tres actors en escena improvisin una història fent ús del que proposa el públic. De vegades aconsegueixen sorprendre amb el seu enginy un públic lliurat i d’altres no tant. Els actors no eren altres que Rubén Tejerina, Mai Boncompte i Manu Pradas. Els dos nois van fer una […]

Hi ha obres que costa recomanar, i aquesta sense cap mena de dubtes és una d’elles. Estem davant d’un text necessari, sortit de les entranyes i quasi a contracor, però tan dur… que costa mirar-lo a la cara i aguantar moltes de les veritats que ens ensenya. No sé fins a quin punt calia anar fins a l’extrem, si amb la meitat ja et fas a la idea de les dificultats personals, legals i socials que hi ha a l’arribar a la vellesa. Però, sigui com sigui, està clar que la injustícia està present en moltes fases del via crucis que passa la protagonista quan el seu pare emmalalteix. Un camí dolorós en el que no només has de conviure […]

Estem a l’estrena de “Els secundaris” a Igualada. Un cop han fet una setmana d’assaig tècnic al teatre, es presenten al públic d’Igualada amb un espectacle rodó. Tal com vam veure a “Les dones sàvies” i més tard a “El bon policia”, ens trobem amb un espectacle que juguen amb la transformació de múltiples personatges i amb un bon sabor de boca en sortir de la funció. Els secundaris és un homenatge als actors i actrius que mai ens recordem, un espectacle que van encarregar-se de la dramatúrgia la Laura Aubert i el Bernat Cot. Però com en els altres espectacles indicats, és tan important l’escenografia com el vestuari (pensem que són un d’aquests secundaris que reclamen la seva visibilitat […]

És el cap de setmana d’aniversari del Teatre de l’Aurora. Ja són 25 anys de teatre i ens ha regalat (només pels amics del teatre) una obra per llapar-se els dits. Si, possiblement pensem que és una nova revisió del Hamlet que s’ha vist moltes vegades. I aquest és el primer error de tots. És una revisió, però que ens explica el mateix Hamlet. Agafa la seva obra i ens va fent una repassada de les diferents escenes de l’obra. Però només el primer acte. Ens fa veure Hamlet amb uns ulls diferents. Ens detalla que passa exactament, i pels profans d’aquesta obra veuen que implica les rèpliques de cada personatge. El motiu d’aquestes, i que significa en l’obra i […]

Demà dimecres 25 de maig s’estrena El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc. D’entrada us dic que no us la perdeu per res del món! La vaig veure el passat desembre al Festival Temporada Alta de Girona i us puc assegurar que és una autèntica joia teatral. Text, direcció I interpretació brutals! El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc és el primer d’un conjunt de tres textos escrits per un intèrpret que pertanyen al “Tríptic de l’epifania” i que parla de la destrucció de la bellesa i de la necessitat de l’expiació. El text, guanyador del XLV Premi Born de Teatre 2020 Cercle Artístic Ciutadella, és de Josep Maria Miró. Es tracta […]

Estat deSgràcia és un muntatge de La Peleona, escrit i dirigit per Carla Torres, que tanca la trilogia sobre l’abús de poder, formada per “Estat Decepció” presentada a la Sala Flyhard al 2018 i que tractava sobre l’abús de la justícia i “Estat de Xoc” de l’abús policial estrenada a Temporada Alta al 2017. Com diu la directora, aquests muntatges podrien ser infinits perquè l’abús de poder no només està arrelat a les estructures de les altes esferes sinó que el trobem a totes les capes de la societat. Segons Torres, en podrien fer una infinitologia. La Companyia La Peleona continua fidel al seu teatre de denúncia descarat, atrevit i irreverent. La transgressió és necessària per avançar. Sense transgressió tot […]

Despres de Hostiando a M i Rebota rebota y en tú cara explota, Patatas fritas falsas és la tercera peça d’una trilogia en la qual Agnés Mateus i Quim Tarrida parlen de la violència. En aquesta ocasió es tracta d’una contundent i impactant performance contra la violència política i els grups que la promouen; de com es fa servir la por per canviar, controlar i manipular a la societat i de l’actitud conformista i passiva d’aquesta societat, incapaç de reaccionar i aturar un problema que cada dia avança amb més força. La posada en escena està molt cuidada. El so, la llum, les imatges, tot en conjunt són una part molt important pel bon funcionament de l’espectacle. Els silencis, les […]