Recomanacions

En tierra extraña, con dirección de Juan Carlos Rubio y las actuaciones de Diana Navarro, Alejandro Vera y Avelino Piedad es una obra con duende. Con luciérnagas que iluminan el arte que se escapa entre los dedos del trío protagonista y con un texto tan mordaz, tan poético y tan dramático que me hizo estremecerme en infinidad de ocasiones; esta obra me ha cautivado por lo que cuenta y cómo lo cuenta. Concha Piquer, Rafael de León y Federico García Lorca se dan cita en esta obra con una España revuelta de fondo, aunque en primer momento no nos damos cuenta del año que es. En la obra hay sueños guardados en baúles y la esperanza que se camufla entre […]

En un moment de L’oreneta, cap al desenllaç, hi ha un tema de discussió que sobrevola l’ambient: entre les persones, què ens fa diferents les unes de les altres? Compartim tantes coses però alhora ens sentim tan diversos que ens cal aturar-nos i pensar si realment hi ha alguna diferència entre nosaltres. Malgrat potser no tenir del tot clara la resposta, hi ha un tema per excel·lència que embolcalla la vida humana i que, per tant, crea un fil d’unió: l’amor. L’èxit de crítica i públic que té el text de Guillem Clua (i que ja ha tingut abans en d’altres països) recau, justament, en la universalitat de l’amor, entès en el sentit més ampli del terme; tots el coneixem, […]

En una entrevista a Almudena Grandes, la escritora contaba que su motivación era dar voz a las personas anónimas que, en la sombra, escribían también nuestra historia. Y es que, más allá de los libros de texto, el curso de los acontecimientos solo tiene sentido y alma cuando es narrado por sus protagonistas. Por esto, obras como las Cigarreras resultan tan vívidas y conmovedoras. En este caso nos encontramos en pleno siglo XIX – durante la caída borbónica y la instauración de la primera República – en una fábrica de cigarros que brilla por la sororidad y la lucidez de sus trabajadoras. Ellas nos cuentan sus historias personales y que, sin embargo, se enmarcan en el territorio común: amores imposibles, […]

Aquest melodrama de Guillem Clua relata una història d’amor i de dolor, de pèrdua i de trobada. Sota el pretext d’un home que es troba amb una professora de cant per a perfeccionar la cançó que planeja cantar en el funeral de la seva mare, l’obra retrata una trobada on res és el que sembla i on tots dos personatges comparteixen molt més del que creuen. No és la primera vegada que el dramaturg català aprofita el seu talent per a donar visibilitat i lluitar per la normalització del col·lectiu LGTBI. Si ja ho va fer amb el seu èxit Smiley en to de comèdia, aquesta vegada es posa molt més seriós. Partint de l’atemptat en un bar d’ambient d’Orlando […]

El “Festival Oui!”, festival de teatre en francès de Barcelona, aposta també pel talent local amb aquest espectacle de la companyia catalana Les Impulsives, format per Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Dues franceses i una catalana que ja han ofert aquest espectacle en diversos escenaris tant en francès com en castellà. I és que quan un grup d’actrius és capaç de fer-nos vibrar amb una rítmica, paròdica i enèrgica proposta de teatre gestual com és “Pulsation”, l’idioma de la paraula passa a un segon lloc. L’obra es construeix amb tres històries entrecreuades que recullen les rutines de dones asfixiades per l’explotació laboral, la conciliació i, en definitiva, els imperatius de l’exigent vida contemporània en la qual no sols […]

El coneixement, la comprensió i l’acceptació de la identitat exigeix una generosa dosi d’empatia. Aquesta és la lliçó que realment s’emporten els dos protagonistes d’una classe de cant que d’entrada ja no havia de ser. La maternitat, l’assumpció que pel fet d’haver parit algú posseeixes la seva ment, el salt generacional, l’amistat, l’amor, l’amor de fill i l’amor de parella, la parella, l’estereotipada i l’autèntica, la cançó (L’oreneta) que, adaptada, atorga una posició de privilegi en la cursa pels sentiments, l’engany, l’orientació sexual, les expectatives frustrades, el callar per no molestar, la incomprensió mostrada per haver callat, el radicalisme, el feixisme, l’homofòbia… el cataclisme. I molt més. Aquests són només alguns dels temes que L’oreneta planteja. Guillem Clua, l’autor del […]

Gabriel Calderón ha escrit i dirigit Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), un monòleg que gira al voltant dels mecanismes del poder contemporani, el desig i el ressentiment, i ens fa reflexionar sobre els límits de l’ambició, la mediocritat, la vanitat i el poder. El text ha estat traduït al català per Joan Sellent. Es tracta de teatre dins del teatre. Un actor interpreta a l’actor que ha de representar el paper de Ricard III. Actor i personatge comparteixen alguns trets de personalitat, com el ressentiment, l’enveja, la manipulació, l’estupidesa, el fracàs, el desig i l’ambició. L’ambició del personatge shakespearià i l’ambició de l’actor que l’ha d’interpretar. Ficció i auto ficció. Joan Carreras construeix el personatge fen gala […]

Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa portar-los a veure el mar. Sergi Bernal, documentalista, ha estat l’encarregat de recuperar la historia d’Antoni Benaiges. Tot el que queda de Benaiges es conserva en una caixa de cartró que la família guarda des de fa anys.Objectes, textos, documentació, fotografies en blanc i negre i alguna copia d’un dels exemplars del quadern “El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai”, un recull d’expressions dels alumnes de Benaiges sobre […]

El gran desafiament per a l’actor és convertir l’espectador en el seu còmplice, convèncer-lo que vulgui creure’s durant una estona allò que alguns fingiran a l’escenari. Si se’n surt, l’encontre de fingiments es produirà. A la Sala Atrium hi podem veure aquests dies El desvetllament, un monòleg confegit a partir de diversos fragments de textos de Virginia Woolf. La protagonista, un transsumpte de l’escriptora londinenca, o ella mateixa potser, torna d’una festa, i quan es disposa a escriure, se sent assaltada per pensaments que li permetran examinar la vida, la que viu i les que podria haver viscut. Anna Sabaté entoma el repte, agafa l’espectador pel ganyot i el persuadeix, des del primer minut, que val la pena jugar al […]

L’Amèlia és una professora de cant que ha accedit a fer-li una prova a en Ramón abans de decidir si li donarà classes o no. Malauradament, sembla que ell no té les qualitats per ser el seu alumne, però aconseguirà igualment que l’ajudi a preparar-se una cançó per cantar-la en un acte. Ser capaç de parlar i escoltar sembla senzill, però no ho és, sobretot quan entren en joc els sentiments. Tenir per segura una realitat, la qual certament està sota sospita. Enfrontar-se al dolor, compartir-lo… I no es pot desvetllar res més de la trama, perquè la màgia d’aquesta obra procedeix en la seva majoria del text increïble que ha sortit de la mà de Guillem Clua. Text directe […]

L’Espanya de finals del segle XIX era un terratrèmol. La fi de l’era imperial, les defenestracions monàrquiques i primeres experiències republicanes, “dictaduras y dictablandas” o l’auge dels ideals de classe i els moviments polítics obrers van sacsejar tota una societat que en pocs anys va voler repensar-se de dalt a baix. Emilia Pardo Bazán, l’escriptora aristòcrata, política i pionera del feminisme a la península, no va voler deixar escapar l’ocasió de retratar aquesta societat convulsa des del naturalisme, un corrent literari gairebé documental que estava introduint al país. Pardo Bazán es barreja amb les humils treballadores d’una fàbrica de cigars gallega per tal d’agafar referències per a la seva nova novel·la, ‘La Tribuna’. Aquest també és el malnom de la […]

El programa de mà d’aquest espectacle comença amb una declaració del seu director i ideòleg, Roger Bernat, que diu: POTSER SÓC EL MENYS INDICAT (així, en majúscules). En una entrevista, el mateix Bernat explica el que ja sabem de fa temps: no li interessa el teatre de text de tota la vida, sinó l’andamiatge del fet escènic, allò que habitualment s’oculta, la deconstrucció dramatúrgica i l’exploració de la relació públic-intèrpret-escena. Un excel·lent punt de partida conceptual que ens podria permetre anar més enllà i descobrir nous prismes, investigar noves profunditats, lectures o deconstruccions, en aquest cas, de l’obra de Guimerà, de la proposta de Puigserver o del teatre, en general. Tanmateix, finalitzada Terra baixa, costa sintetitzar cap reflexió o entendre […]

Veure teatre a sales petites és un luxe que sempre intento aprofitar, i amb posades en escena com aquesta proposta, encara em reafirmen més el que penso. Tots sabem el talent que té la família Pla Solina, una garantia de que el que veurem valdrà la pena. La Diana ens apropa de primera mà el que vol dir que les coses no surtin bé, que fallin a l’últim moment i t’obliguin a canviar els plans. Davant d’aquesta situació tenim dues opcions, bloquejar-nos o fer de l’error una virtut. Un error accidental que condiciona l’inici de l’espectacle, descol·loca a l’espectador i l’obliga a sortir d’aquest simple paper d’espectador, passa a ser còmplice. Diana Pla utilitza tots els recursos del seu cos, […]

L’acció d’El Palmeral se situa a al-Àndalus al segle XI però, en realitat, aquesta qüestió espacial i temporal és simplement una informació de context i no hauria de ser protagonista. El que sí que caldria que ho fos és el teló de fons: un enamorament que, en comptes de ser explicat des d’un sol punt de vista, intenta explorar i mostrar totes les arestes pròpies de la complexitat de les relacions humanes. L’espectador té la sensació que el muntatge, més que per una sola peça, està compost per sis monòlegs no del tot equilibrats a nivell interpretatiu. Però si bé el punt dèbil és la poca interacció entre els actors al llarg de tota la funció, els soliloquis permeten l’expressió […]

El pont, obra del belga Laurent van Wetter, traduïda i adaptada per Albert Tola, dirigida per Elena Fortuny i interpretada per Babou Cham i Llorenç González. Dues persones desconegudes es troben en un pont i amb una mateixa intenció, suïcidar-se aquell mateix moment. Però resulta que es posen a xerrar i explicar-se quines han estat les ganes de matar-se de cadascú d’ells. Cada tant, es senten tristos, deprimits o estressats al fer front segons quines situacions. Com aquest sentiment de tristesa i desesperació no desapareixen els hi surt aquella sensació de voler finalitzar amb tot. És quan els dos personatges no veuen altre decisió que anar al pont que hi és al costat d’on viuen per intentar morir. Com a […]