Recomanacions

Ernesto Caballero versiona i dirigeix ​​un dels clàssics de Molière que millor manté la vigència als nostres dies. Tartufo, el fals devot, l’impostor que de manera calculada manipula tothom per aconseguir tot el que desitja. En aquesta adaptació assistim a la representació per part dels actors de la comèdia els qui filosofen i comenten sobre l’obra i introdueixen des del primer moment la barreja de ficció i realitat a l’escenari per poder arribar a la idea de força de partida del text de Molière: la mentida. El text és àgil i dinàmic amb una combinació molt encertada del vers amb la prosa. Aquest és un dels encerts d‟aquesta aposta escènica: introduir el contrapunt d‟actualitat a partir de la paraula posada […]

Aquest concepte posat sobre la taula per Naomi Klein sobre la manipulació explícita que pateix la humanitat al voltant dels grans esdeveniments que marquen la història contemporània, a tall de collaret de perles, és la proposta que vertebra Shock 2 (La Tempesta i la Guerra) . Una aposta impresionant del Centre Dramàtic Nacional, Teatre Valle-Inclán, -que ja va tenir la seva primera part el 2019 amb un èxit inqüestionable-, ia càrrec de dos dels dramaturgs més talentosos i incombustibles de la nostra contemporaneïtat, Albert Boronat i Andrés Lima. Mentre la primera part la van protagonitzar les dictadures llatinoamericanes del nostre estimat i enyorat S.XX, -recupero aquí la interpretació d’Ernesto Alterio-, en aquesta segona es cobreix la Guerra del Golf, el […]

Els imprescindibles Boronat, Lima, Cavestany i Mayorga adapten La doctrina del xoc de Naomi Klein i recorren l’època post-Segona Guerra Mundial que va servir de brou de cultiu de les teories del neoliberalisme orquestrat des de l’escola de Chicago. A través de diferents peces, en un escenari-àgora pensat i realitzat per Beatriz San Juan, es posen de manifest les atrocitats més grans del segle passat, centrant la seva atenció en l’auge dels sistemes autoritaris xilens i argentins pujats per la potència nord-americana. La il·luminació espectacular de Pedro Yagüe, l’espai sonor de Jaume Manresa i la videoescena impactant de Miquel Àngel Raió generen un clima que commociona per la seva cruesa i sorprèn per la comicitat hilarant que aconsegueixen, de vegades, […]

Sabia que m’enfrontaria a un experiment teatral, i així ha estat. Sabia que em tocaria llegir bastant, que l’espectador formava part essencial de l’espectacle, que l’acció teatral es barrejaria amb l’escriptura… i el cert és que tot s’ha complert, com a les millors profecies. El que potser ja no sabia és com Tim Crouch -un dels autors britànics més trencadors dels darrers anys- aconseguiria lligar tots els elements, i com la companyia Sixto Paz els portaria a escena d’una forma intel·ligible i eminentment teatral. Salvació total… és un espectacle que sorprèn des de la seva concepció, que tampoc desvetllarem en excés. I la veritat és que la seva grandesa està, precisament, en el seu origen. La forma d’explicar la història […]

La companyia madrilenya Yllana és un autèntic referent dins del teatre còmic i d’entreteniment. Van néixer fa més de 30 anys com un petit grup de teatre gestual, i des de llavors els números demostren que estem davant d’un fenomen teatral molt important: 35 espectacles produïts, més de 15.000 representacions, 48 països visitats i uns sis milions d’espectadors. Potser el nom no és el que més us sona, però si us anomenem espectacles com 666, PaGAGnini, Maestrissimo, The Hole, Ben-Hur o Los mejores sketches de Monty Python segur ja els situeu molt millor. The Òpera Locos és potser un dels seus millors espectacles, recompensat precisament amb el Premi Max al millor espectacle musical en el 2019. La idea és molt […]

Dues dones omplin tot l’escenari per iniciar un relat d’una manera pròxima, com una conversa de taula amb un te un dia d’hivern. Amb les primeres frases ja veiem que tenen una mateixa realitat que han viscut d’una manera diferent. Són la Pilar i la Carme, que ens acosten la història de la vida a les colònies tèxtils del segle XIX en clau de dona. Ens fan entrar en un micromón dins del món global que el contenia, a través de petites històries personals que, sumades, conformen la història general. Això és el que eren aquestes colònies: més que ciutats en si, eren petits mons sencers, permeables al que ocorria més enllà de “les seues fronteres” però amb la seua […]

Fa anys vam acompanyar a aquesta gran família que és La Cubana a un casament a Campanades de boda, ara estem convidats a un funeral per dir adéu a l’Arturo Cirera Mompou, un polifacètic artista internacional, que ha mort el mateix dia del seu 101 aniversari, i del que anirem coneixent, de manera amena i divertida, com ha estat la vida d’aquest reconegut escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director. L’Arturo vol un funeral diferent, alegre i divertit, per això ha dissenyat i preparat el seu propi funeral, en el qual hi ha convidades totes aquelles persones que l’han acompanyat durant tots aquests anys. Per descomptat que la família també hi surt en aquesta història, […]

Un dels grans valors del teatre contemporani britànic és que inverteix molts esforços en aportar innovació, originalitat, nous llenguatges, sense desviar-se de les dramatúrgies formals o clàssiques (el que diríem, vulgarment, teatre de text). Noves dramatúrgies que transgredeixen forma i fons, que conviden al públic a participar-ne de formes diverses, mantenint, però, una lleialtat al poder del text, de la paraula, del llenguatge o de la història. El text és sagrat (quan s’escriu i també quan es diu), a diferència del teatre contemporani alemany, on la innovació fa dècades que mira cap a noves escenes post-dramàtiques o, com ara s’anomena, teatre híbrid, deixant una mica de banda la història, el personatge o la congruència espai-temps per endinsar-se en el teatre […]

The Opera Locos combina òpera i humor en un espectacle còmic operístic per a tots els públics. Es va estrenar l’abril de 2018, i va ser guardonat amb el premi Max al millor espectacle musical al 2019. The Opera Locos és una manera fresca i divertida d’acostar el gènera de l’òpera a una part del públic que no ha tingut la oportunitat, sigui per motius econòmics o simplement per desconeixença d’aquest tipus de música, de poder anar a veure i gaudir de un muntatge d’aquest gènera. La companyia Yllana ho fa de manera fàcil, amena i divertida, oferint un gran repertori de les àries més representatives de les òperes més famoses, convertint una experiència, de vegades una mica encorsetada, en […]

Les “dinàmiques familiars” no són fàcils, ho sabem molt bé tots/es. Hi ha famílies que ho porten millor, d’altres que se’ls hi fa un món i algunes que gaudeixen, sobretot, quan hi ha crispació i batalla campal. És el cas d’en Santi i els seus dos germans, la Natàlia i en Víctor. I la seva dona, la Carol, que s’ho mira des de fora divertida. En aquesta ocasió, els tres germans han quedat a casa del matrimoni per discutir sobre quin serà el futur del seu pare que, amb més de 80 anys, ja no es pot quedar sol a casa. Trobar un dia i un moment per parlar és complicat, però encara més per el tarannà de cadascú. En […]

La segona obra de teatre de Cesc Gay és una comèdia de situació que retrata els conflictes i rols familiars a través de quatre intèrprets. La construcció d’aquests personatges i la relació entre ells és precisament el punt més fort de l’obra i la que s’encarrega de servir la comèdia durant més d’una hora i mitja. El principal conflicte gira entorn als dos personatges masculins, Pere Arquillué i Lluís Villanueva, dos germans que s’enfronten en un combat d’egos incapaços de deixar de mirar-se al melic. Els personatges femenins, no obstant, són figures mediadores que possibiliten aquesta difícil trobada. D’una banda, tenim a la germana, Cristina Plazas, la figura oposada als seus germans, una dona que sempre ha mirat cap als […]

Tornem al Raval, a la Sala Fènix a veure aquest muntatge que em vaig perdre fa temps. Ara amb Joan Scufesis fent de John Lennon. Nit d’estrena i omplint la sala amb totes les mesures covid (com és normal en totes les sales). Sònia Masuda es posa en la pell de Yoko Ono. Un personatge odiat per tots els seguidors de The Beatles. I veiem en diferents moments, el seu punt de vista. Però qui era Yoko Ono? Era una artista d’origen japonès, casada amb el pianista japonès Tochi Ichiyanagi i que posteriorment es va casar amb John Lennon. L’obra ens visualitza el moment que va conèixer a John Lennon en una exposició a Londres. Com van contraure matrimoni a […]

Benet i Jornet va escriure “Desig” al 1989, es va estrenar al Teatre Romea al 1991, i es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett dins el cicle El teatre de Josep Maria Miró al 2018 Es tracta d’un text arriscat, desconcertant i a priori poc transparent. Un text inquietant i misteriós que en un principi no acabes d’entendre el que ens vol dir, però que alhora posseeix aquella capacitat de captar la teva atenció fins al final. Es tracta d’una història plena d’enigmes i desitjos ocults, enganys i veritats ocultes sense aparentment trama argumental. La tranquil·litat d’un lloc solitari, allunyat del no res, farà ressorgir aquells records i desitjos que s’havien intentat mantenir ocults, per finalment acceptar […]

Passi previ a la reestrena al Teatre Borràs. 2021 No és fàcil saber qui és realment l’idiota i qui només ho sembla. El sopar del idiotes és una obra de teatre còmica del dramaturg francès Francis Veber. Amb aquesta en són tres versions teatrals de El Sopar dels idiotes que he vist. La primera, de la que en guardo un gran record, va ser el 1998 al Teatre Condal, dirigida per Paco Mir i protagonitzada per Ricard Borràs i Lluís Marco. La segona vegada va ser l’any 2012 al Teatre Victòria. Sota la direcció de Juan José Alfonso, els actors David Fernández i Edu Soto (el neng de Castefa i el Chikilicuatre). La tercera ha estat un mes abans de […]

Una de les coses que més em fa gaudir del teatre són aquelles propostes que realment resulten complicades de dur a escena. Equus n’és un exemple, un repte majúscul en molts sentits: posada en escena, interpretació i direcció. Equus és una obra del dramaturg Peter Shaffer escrita l’any 1973. Està inspirada en un fet real, una història commovedora sobre la fascinació sexual i religiosa que exerceix un cavall en un noi de 17 anys, i el seu tractament en un hospital psiquiàtric. Es tracta d’una obra de caire detectivesc, en el que s’utilitza diferents metodologies del psicoanàlisis i la psicopatologia. És un text en el qual l’autor reflexiona i ens convida a reflexionar sobre el que és o es considera […]