Recomanacions

Les comèdies al voltant de de les misèries familiars s´han convertit en un gènere teatral en sí mateix. I és que riure-se’n és potser la millor manera de digerir-les. A 53 diumenges se’ns presenta una situació ben reconeguda: la disputa dels germans a l’hora d’afrontar l’envelliment del seu pare. És el moment, com un es pot imaginar, de treure la pols al llistat de retrets acumulats durant dècades. I també exposar, és clar, l’inventari de mèrits: qui ha fet més per cuidar d’un pare? O anant més lluny encara: qui té més motius per excusar-se’n? En aquesta obra de Cesc Gay, els tres protagonistes ­­- Pere Arquillué, Àgata Roca i Lluís Villanueva – semblen tenir raons de pes per fer […]

Les òperes en versió concert no són tan apreciades pel públic en general perquè falta la tercera pota: escenografia i vestuari. A mi em sembla que es realça la música i les veus solistes llueixen amb llum pròpia. A Sophie Daneman (posada en escena), Jean-Luc Taillefert (escenografia i vestuari) i Christophe Garcia (coreografia) els devem aquesta versió concert tan original sense la rigidesa que imposen els faristols per les veus solistes. Els intèrprets-cantants es van movent al voltant de l’orquestra amb petits elements escenogràfics que proporcionen realisme a la història com són els duels representats per un joc d’escacs o uns daus enormes. Una tarima de fusta amb una cadira com a símbol del poder de la reina i de […]

El teló puja lentament i ens situem en un menjador luxós, de casa bona, amb el quadre “Cérvol assetjat per una gossada“, de Paul de Vos, al fons del saló. Els finestrals estan oberts i el voleiar de les cortines ens demostra que fora hi bufa el vent. Tot plegat té un aire misteriós que hipnotitza, que subjuga. Tenim la intuïció que alguna cosa dolenta ha passat o està a punt de passar, com si una profecia hagués travessat l’escenari com un fantasma. Després d’aquest interessant inici, la trama enfila cap a aquest camí i ens presenta una història en la que la peça central -un personatge absent- ha desaparegut. L’estructura d’una família sencera es ressentirà d’aquesta pèrdua, fent que […]

No hi ha res més gratificant que riure’t de les misèries i injustícies que et travessen. Si pertanys a la generació que es va introduir en el mercat laboral després de la crisi del 2008 (o almenys ho va intentar), si ets una víctima més del despietat mercat del lloguer a Barcelona, si portes la paraula precarietat tatuada al front o si has tingut la increïble sort de lliurar-te de tot això però la falta de sentit d’aquest sistema capitalista t’enerva, aquesta comèdia és per a tu. Montse i Pol són una entranyable parella que, malgrat no ser tan joves, el sistema els condemna a viure en aquest país de “nunca jamás”, tractant-los com a eterns joves i recordant-los que […]

Els clàssics són aquells que no caduquen mai. Es mantenen vigents i potser cal treure una mica de pols a les formes. En el El sopar dels idiotes, no obstant, no tant sols no caduca ni envelleix ni tampoc cal revisar. I és que la picaresca i la crueltat son temes ben atemporals. Des l’estrena mundial a principis dels anys noranta han arribat a casa nostra diverses adaptacions – tant en català com en castellà – que no van decebre. Tampoc ho ha fet aquesta nova versió de Pep Anton Gómez i amb repartiment ben conegut pel públic català. De la trama poca cosa nova podem aportar: un grup d’amics convida setmanalment a un idiota. Aquesta vegada però les circumstàncies […]

Anem al Versus Glòries i a una nova proposta dirigida per Roc Esquius. No és la primera col·laboració del Roc amb el Sergi i espero que segueixin unes quantes més. Amb aquesta obra, l’autor Antonio Tabares fa fluir una petita història plena de tendresa sobre la paradoxa de l’existència, la por de la pèrdua i l’angoixa de l’absència. Diuen que la màgia i els somnis caminen agafats de la mà. Que sense somnis no hi ha màgia i que sense màgia els somnis no s’esdevindrien. Aquesta comèdia ens parla de la vida i la mort amb tocs d’humor. Una noia, una gran Rafaela Rivas, mor en el quiròfan en una operació de cor. De cop i volta ens trobem en […]

Un pare i el seu fill de 5 anys juguen trepitjant un llac gelat mentre la mare i la germana petita s’ho miren des de la riba. Crac. El gel es trenca i el nen cau a l’aigua, el pare intenta salvar-lo, però no ho aconsegueix. Desperta del coma i ha tingut una visió, i decideix embrancar a la família ha seguir allò que ha vist. Uns anys després ens trobem a una mare intentant recuperar a la seva filla. I fins aquí es pot explicar la història d’aquesta obra, perquè la resta no només s’ha de veure, s’ha de sentir. I és que Pau Roca té un ull especial per escollir els textos que porta a l’escenari. Aquest relat […]

Hi ha capítols de la història que, encara que no estiguin marcats a foc en els llibres són els autèntics aparadors de la realitat viscuda. Aquesta obra mostra un d’aquest elements que van evolucionar i van acabant desapareixent, marcant per sempre la vida de moltes persones, especialment la de les dones. Amb aquesta producció escoltem i acompanyem a dues treballadores de la fàbrica de telers d’una colònia de les milers que hi havia per tota Catalunya. Ubicada al costat dels riu, per fer servir l’energia hidràulica mitjançant turbines, al voltant de la fàbrica els “amos” construïen la colònia, que no deixava de ser una petita ciutat on vivien les persones que treballaven a la fàbrica i les seves famílies. Perquè […]

Juan Mayorga lleva al teatro su discurso de ingreso a la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Un discurso transformado en un monólogo con cierto tono humorístico y perfectamente acogido por la actriz Blanca Portillo. Silencio es una reflexión sobre el propio silencio, valga la redundancia, con referencias literarias como William Shakespeare, Federico García Lorca, Woyzeck, Calderón de la Barca… Sin duda una oda a la literatura y al valor de la lengua. Esta representación además de tener un carácter filosófico y reflexivo, no deja de lado el humor que se va colando por toda la representación haciendo que el tiempo en la butaca vuele aún más si cabe. Blanca Portillo está agotando las entradas del Español haciendo que […]

La Víctor C. és un espectacle basat en els llibres “Tots els contes” i “Mosaics”. És un muntatge teatral dirigit per Carme Portacelli en el que la protagonista des del llit i acompanyada de la seva germana Amèlia va explicant retalls de la seva vida a través de les converses amb ella i un estudiant de periodisme. Tot i que era reservada i discreta, les respostes al periodista son iròniques i esmunyedisses. Ella mateixa es defineix com una aficionada, una pobra dona al llit. La Víctor català ha estat sempre una figura misteriosa de qui se sap ben poc. No s’ha trobat una biografia detallada, no hi ha imatges tot i que va morir a l’any 66 quan les fotografies […]

Sota la direcció de Xavi Buxeda, Qui estigui lliure és la història de tres amics, interpretats per Nil Cardoner, Paula Jornet i Pau Escobar. La seva amistat es veu interferida per l’homofòbia, la identitat de gènere i la condició de classe, que tot sovint queda aïllada de l’equació. L’obra qüestiona l’origen de la violència, el valor i la mesura de les ferides passades, l’odi a l’alteritat i la capacitat de comprensió en contraposició al perdó. Series capaç d’amagar els errors més grans dels teus amics per no sentir-te sol? Per què tot allò que els hi vas perdonar llavors, avui, ja no ho perdonaries? Com sempre, el primer dia de funció al teatre Aurora fem un petit col·loqui amb els […]

No deixa de ser notícia el creixement d’agressions homòfobes en els darrers anys. El més preocupant és que, el número d’agressions va en augment any rere any, quan semblava que el fet d’orientació, identitat o expressió de gènere, havia fet un gran pas endavant. Des de la seva creació, al 2009, la companyia Los Genios Locos s’ha dedicat a fer visible aquests problemes en els que s’enfronta el col·lectiu LGTBIQ+, amb la finalitat de conscienciar i sensibilitzar als espectadors. “Cop de gràcia” és una proposta amb dramatúrgia i direcció de Joan Ramon Gironès, que ens convida a reflexionar sobre alguns dels problemes amb que s’enfronten aquestes persones. A través de les diferents històries dels quatre protagonistes d’aquesta obra, la Gemma, […]

Comèdia representada arreu durant gairebé 30 anys, és un valor segur per a aconseguir que el públic rigui irremeiablement amb el ritme frenètic que té el text durant tota la producció. I, potser, aquest ritme és el que salva especialment aquesta versió de l’obra. La trama és coneguda, un dels protagonistes forma part d’un grup d’amics que cada setmana organitzen un sopar on conviden a una persona idiota, o el que ells consideren com a tal. I la vetllada consisteix en riure-se’n d’aquest idiota. Hi ha una espècie de competició per aconseguir el campió de tots. La història que se’ns narra en el text comença quan el protagonista té un atac de lumbago i no pot anar al sopar, però […]

La teva feina és un espai de llibertat per a tu? Aquesta pregunta que sembla innocent amaga una reflexió bastant interessant sobre què es per a cada individu la llibertat i quin és l’espai que ocupa i dirigeix la feina en la seva vida. Tot comença amb la Maude, una periodista autònoma que no pot abastar tots els articles que té en marxa per aconseguir el que ella s’ha establert com a prioritari: una carrera rellevant. I mentre li va preguntant a la gent que entrevista si la feina d’aquests li aporten llibertat, no s’adona que potser s’hauria de fer aquesta pregunta a sí mateixa. Amb aquesta reflexió de fons, i sobre el pes que li donem a cada aspecte […]

No és fàcil enfocar en to de comèdia una situació tan dramàtica com la que presenta Monopoli, però el text de Mar Monegal, guanyador del desè Combat de Dramatúrgia del Temporada Alta 2020, ho aconsegueix. La identificació amb els personatges i l’empatia que generen, perquè són molts els que s’hi poden reconèixer en major o menor grau, són la clau de l’èxit d’aquest muntatge codirigit per la mateixa autora i Josep Galindo. Amb una menció especial també per a l’audiovisual que acompanya, il·lustra i fa encara més dinàmica la funció. La Montse i el Pol, la parella protagonista, exemplifiquen perfectament les il·lusions, les expectatives i les pors de les generacions que ara ronden els quaranta anys i que, tal com […]