Recomanacions

El tipo de la companyia de Buenos Aires Moscú teatro, forma part de LATITUDS, el cicle de teatre llatinoamericà de proximitat a Barcelona organitzat per On el teatre batega. Aquest espectacle es va poder veure a la mateixa sala La Badabadoc durant la temporada 22-23 Aquesta obra ha estat nominada als Premis Trinidad Guevara en la Categoria Millor Autor. Lisandro Penelas és l’autor i protagonista de l’obra El tipo i Scannapieco és qui la dirigeix. De fet, l’obra té el mateix equip de treball que aquella meravellosa peça El amante de los caballos que es va veure en aquesta mateixa sala, i de la que en guardo un gran record. En aquella ocasió, Scannapieco va ser la protagonista i Penelas […]

Alejandro Bordanove protagonitza aquest monòleg escrit per Lluïsa Cuniller, una de les autores més singulars, complexa i fascinant de la dramatúrgia catalana actual. El text neix a partir d’elements biogràfics del mateix actor. La dirigeix Xavier Albertí, còmplice habitual en les peces de la Lluïsa Cuniller des de 1993 quan va dirigir l’obra Libración. La música dins de l’espectacle és una mena de personatge, que juntament amb la paraula formen un tàndem molt significatiu. La peça que toca al piano i en directe, Xavier Albertí, Andante sostenuto de la Sonata DV 960 de Schubert, l’última sonata per a piano, considerada, per Marcel Schneider, un testament musical del compositor. Tot un encert, i ideal per aquest text per la seva gran […]

Les mans, el nou text de Llàtzer Garcia, una de les veus més rellevants de la dramatúrgia catalana actual, és una autoficció que tracta sobre una relació d’amor ambientada en el món del cinema. La Paula i l’Isaac són els protagonistes d’aquesta història. Són parella i tenen un projecte en comú. Ella ha escrit el guió d’una pel·lícula i ell és qui l’ha de protagonitzar. La pel·lícula es titula Les mans i va sobre la seva relació de parella, però sobretot està centrada en la difícil experiència que va viure l’Isaac, una malaltia mental que el va mantenir allunyat de la feina. Però aquesta pel·lícula que semblava que acabaria per apropar-los, acaba convertint-se en el detonant principal de la crisi […]

El circ ja fa anys que es presenta sota formes molt diverses, en espais que abans no eren habituals (teatres, places, vestíbuls de museus o altres equipaments) i amb un embolcall més propi d’altres gèneres. The Genesis, de la companyia danesa Copenhagen Collective es representa en teatres i ho fa sota l’aparença d’un espectacle de dansa. Però no ens enganyem… A banda d’unes petites coreografies i uns quants moviments escènics orquestrats, el muntatge és acrobàcia pura. Un seguit de números on les torres humanes, els salts i els exercicis de força es van succeint amb una rapidesa vertiginosa. I tot amb una delicadesa i elegància que el fa molt especial, com si la gravetat hagués desaparegut de l’escenari i els […]

The genesis, el primer espectacle de la companyia danesa Copenhaguen Collective, arriba a Barcelona després de la seva resen estrena (4 de juliol de 2024) al Baltoppen LIVE de Copenhaguen. Es tracta d’un espectacle que combina dansa i circ contemporani. En un escenari buit, i sota la direcció de Patrick King i Johan King Silverhult, una vintena d’artistes de circ i dansa de diferents nacions i cultures (Dinamarca, Austràlia, Perú, Canadà, Regne Unit, Uruguai, Finlàndia, Espanya, Xile, Portugal, Estats Units, Alemània, Brasil, Irlanda, França), ens regalen moments visualment i tècnicament extraordinaris. Ells són l’autèntic espectacle! Proesa física i virtuosisme dins un paisatge emocional abstracte. Salts, posicions i equilibris fora del comú, verticals, figures impossibles, posicions estàtiques i en moviment, exercicis […]

Un text nou de Lluïsa Cunillé és, i ho hauria de ser més, un esdeveniment important. En una obra tan prolífica i de tant pes com ho és la de l’autora de Barcelona, mapa d’ombres o Islàndia s’hi poden resseguir els elements que conformen una poètica personal i complexa escènica de Xavier que també és present a L’últim dia, sota la direcció de Xavier Albertí. Seguim les vivències que, durant un dia, experimenta el personatge interpretat per Alejandro Bordanove, un jove de vint i pocs anys que pot ser el reflex d’una generació que s’ha trobat un món hostil i insolidari que sembla voler empènyer els seus habitants a la soledat i la desesperança. Més enllà que Cunillé torni a […]

The Genesis és el nom del primer muntatge del Copenhagen Collective, un grup de 20 acròbates de 15 països diferents coordinat per Søren Flor, que els va reunir fa 6 mesos aconseguint un espectacular muntatge que no dubto que recorrerà tots els teatres del món. No sabíem exactament què anàvem a veure i m’he quedat estorada i perplexa al veure un escenari buit amb tots els artistes treballant en diferents figures, individuals, en parella o col·lectives aconseguint brillants números acrobàtics de tanta dificultat que desafiant totes les lleis físiques, mantenen al públic amb un ai al cor constant. En algun moment tots els artistes estan treballant simultàniament en diferents figures en moviments espectaculars que no podem veure en detall i […]

M’agraden les obres que als pocs minuts ja han plantejat el conflicte dramàtic de la peça i han retratat perfectament als personatges principals. De fet, Les mans presenta un conflicte professional i de parella, amb el tema de la salut mental de rerefons. Un conflicte que donarà per molt, fins i tot per a una història que s’allarga en el temps –més d’un any- i que va agafant camins diversos segons les reaccions dels protagonistes. Una història d’amor explicada des de la part menys amable, però amb un romanticisme decadent i complex que a estones sembla recordar un dels arguments més clàssics de Hollywood, el de la pel·lícula A star is born. Un dels grans encerts de Les mans és […]

Les Mans és la darrera proposta de Llàtzer Garcia, dramaturg i director que ja va sent un habitual dels nostres escenaris… i no només. Perquè ja fa uns anys que, a arrel de l’èxit de la seva obra La Pols, en va fer una pel·lícula que, després del seu pas per cinemes, ja es pot gaudir a Filmin. Tornem a Les Mans, una obra que ens presenta una parella, la Paula i l’Isaac, que estan a punt de començar el rodatge d’una pel·lícula: ell, com a actor; ella, com a directora. Una pel·lícula força especial perquè explica la seva història, una època o crisi en la seva relació que no sembla tancada del tot. Una crisi personal i de parella […]

Aquesta és una coreografia sobre la intimitat, però també sobre els afectes que es creen entre un grup de persones i els efectes que produeixen en qui ho mira. AEffective Choreography és una peça del portuguès André Uerba que vol provocar a través del cos i de la paraula. Els set intèrprets comencen amb una exploració personal molt subtil per passar després a desfer-se de tot el que els lliga amb la seva projecció exterior. Es despullaran totalment de prejudicis i mirades externes per mostrar-nos el seu jo més privat. Un jo que coneixerem per fora, però també per dins… a través de diversos testimonis que ens acostaran a la seva idea de la sexualitat, del gènere, de les relacions, […]

Els Miserables del director i dramaturg Miquel Mas Fiol és una sàtira metateatral inspirada en la novel·la homònima de Victor Hugo per parlar de la revolta i la ira. Aquesta peça és el tancament de la Trilogia de la Condició Milennial encetada pel director Miquel Mas Fiol amb les peces Càndid o l’optimisme i Les penes del Jove Werther gràcies a la Residència de Direcció del Teatre Tantarantana. Els Miserables de Fiol és una peça divertida, fresca, enèrgica i amb ritme. Tot comença amb una versió reduïda i comercial d’Els Miserables de Victor Hugo. Un sol actor, Gerard Franch, interpreta tots els personatges del musical. L’actriu Mel Salvatierra i l’actor Lluís Oliver, fats de les condicions en què es troben […]

Una casa, la d’en Pau, envoltada per sis hectàrees d’oliveres, és l’escenari d’un record de fòbies i por que la Júlia, la seva cosina, vol destruir. La destrucció per mitigar l’angoixa vital allà generada. Aquest és l’entorn que acull el text de l’Aina Tur a Sis hectàrees d’oliveres. La dramaturga, directora i gestora cultural menorquina, dominadora de narratives que parteixen del trauma (Una galàxia de luciérnagas), va rebre el XVII Premi Quin Masó a la producció teatral catalana amb aquesta creació. La ficció té un encaix en la realitat, en aquest cas, ja que l’autora i la protagonista comparteixen la mateixa fòbia a les olives. El cas de la Júlia, però, s’engendra a partir de la violència soferta de petita […]

Aquesta ja és la tercera edició del projecte Òh!pera, en la que el Gran Teatre del Liceu dona cabuda a tres petites òperes de cambra totalment inèdites. I és que els artífexs són tots joves promeses, cadascun dins del seu camp. El projecte col·labora amb quatre escoles de disseny de Barcelona, l’Institut del Teatre, el Conservatori del Liceu i altres entitats o institucions relacionades amb tot el que un espectacle com l’òpera pot arribar a necessitar. A banda, Òh!pera també permet conèixer espais del Liceu que normalment no estan oberts per al gran públic. La primera de les peces presentades és Contradir la nit, una escapada a la Barcelona subterrània i més canalla. Una obra que reivindica una ciutat que […]

Època de polarització, d’estar totalment a favor o en contra, però on ser equidistant, en el tema que sigui, no sembla factible. Potser, fins i tot, estar en contra de tot és la tendència. Son valors o simple postureig? Miquel Mas Fiol agafa en aquesta producció el clàssic musical dels Miserables, basat en l’obra de Victor Hugo, per fer-ne una versió reduïda i mostrar a uns altres “miserables” a dalt de l’escenari. El que comença sent una narració a un ritme sense aturador, acaba sent una exposició de protesta i pèrdua de sentit. Però val més no explicar gaire l’argument. Àgil, divertida i frenètica, aquesta obra interpel·la -com diuen els seus personatges- al públic en quant a mantenir-se atent i […]

Allò que passa a Sis hectàrees d’oliveres no és tan important com la manera en què ho fa. La història, l’hem sentida altres cops. Un exorcisme que servirà per expulsar els fantasmes d’un masclisme i d’una falta de sensibilitat massa presents pels qui vam nàixer als 70 i als 80. El què és destacable del muntatge, però, és la forma… que ve molt marcada per l’espai. El Heartbreak Hotel és un teatre singular, on s’hi poden veure obres de petit format, de màxima proximitat, però amb dramatúrgies, dissenys i intèrprets de primera divisió. És un off… però no l’és. És així com s’erigeix com un dels primers espais de la ciutat de petit format però gran factura. I això és […]