Recomanacions

La història de tres irresponsables, La Núria, la Lila i la Fabi, que es troben per compartir un cap de setmana desavinent probablement per a totes tres, és una mostra de bogeria, solitud i necessitats personals contínua. No sé si es tracta d’irresponsabilitat o d’impulsivitat, realment. Cadascuna arrossega els seus traumes i una baixa autoestima exagerada. Si aquest és el sotabosc, l’espurna que organitza l’incendi és la inestabilitat emocional de la Lila i la seva recent i traumàtica separació. Un incident, una trucada, ho complica tot. Abans, l’espectacle és massa lent i inconsistent per la vertiginosa deriva que s’organitza després. Hi ha un cert desequilibri, i no creix gradualment, sinó que esclata i et preguntes si l’exercici de situació anterior […]

Aquesta és una comèdia que segurament està destinada a l’èxit i a una llarga vida. No crec que sigui com Escape Room, però està clar que Joel Joan és un reclam important a la cartellera, i el tàndem que forma amb Hèctor Claramunt ha donat títols indispensables com el ja citat o El pare de la núvia, De totes maneres, crec que aquí s’han decantat per un histrionisme -formal i argumental- que descol·loca a primera instància i que m’ha acabat esgotant per acumulació. A la primera meitat de l’obra se’ns ofereix el retrat d’un actor exitós i pagat d’ell mateix, que malgrat tot no ha rebut el reconeixement que ell creu que es mereix per part de la professió. Al […]

Aquesta proposta és un caramel escènic per tres raons. D’una banda, tenim a Hamlet de Shakespeare, possiblement una de les obres més representades de la història, una espècie de bíblia atemporal de la dramatúrgia. D’altra banda, tenim a La Perla 29, una de les companyies més reconegudes del panorama teatral a Barcelona, reconeixement més que merescut com sabreu si heu passat per algun dels seus muntatges a la Biblioteca de Catalunya. Però aquest muntatge afegeix un tercer ingredient a l’equació convertint-lo en una cita indispensable per als amants del teatre textual a Barcelona; el diàleg entre el llenguatge teatral i el cinematogràfic. Un dels principals atractius d’aquesta obra és precisament el fet d’haver instal·lat un escenari teatral efímer enfront de […]

Vaig pensar que havia de ser una cosa molt especial. És una obra escrita i dirigida per l’argentí Claudio Tolcachir, es va estrenar a l’any 2005, ha viatjat per més de 22 països diferents adaptant-la als diferents llocs, llengües i cultura. Es va estrenar a Barcelona com a teatre en argentí i va ser traduïda per Jordi Galceran per ser presentada al 2018 interpretada per actors i actrius de casa nostra. Va ser molt ben rebuda per la crítica i ara encara es presenta a Temporada Alta que és d’on jo l’he repescat. No la vaig veure al 2018 i he aprofitat la versió online per recrear-m’hi. És realment una cosa especial. Hi ha tantes recomanacions sobre aquesta obra que […]

Philippe Claudel dedica el seu llibre “La petite fille de Monsieur Linh”a tots els Senyors Linh de la terra i a les seves netes. La néta del senyor Linh és un projecte europeu. Una idea compartida per Temporada Alta i traduïda al català per Sergi Belbel. És un homenatge escrit de manera senzilla, gairebé infantil, sobre la crueltat de la situació del refugiat. Una manera d’escriure sobre l’enyorança del país que has deixat enrere com mai havia imaginat que es podia fer. Feia temps que una obra de teatre no m’arribava tan endins amb aquesta força colpidora de la innocència. El senyor Linh, portant a coll a la seva neta descobreix el desconegut, les olors i els gustos sense els […]

Andrés Lima és un nom mític del teatre madrileny, des de la seva participació en el grup Animalario fins a les seves col·laboracions individuals amb el Teatro de la Abadía, el Centro Dramático Nacional o el Teatro de la Zarzuela. En ocasions, com en la que ens ocupa, també s’encarrega de la dramatúrgia. En aquesta ocasió ha sigut conjuntament amb Albert Boronat, a partir dels testimonis d’un gup de treballadores del sexe que es van entrevistar prèviament i que apareixen en imatges en els crèdits finals. De fet, es tracta de teatre documental, d’un retrat de la prostitució des de diferents prismes i sense evitar polèmiques ni opinions contraposades. Tothom traurà les seves conclusions, i segurament ja entrarà al teatre […]

Aquesta àcida i irònica comèdia sobre la toxicitat de l’amor romàntic posa en escena a una núvia a la fuga al més pur estil de Julia Roberts. Mentre espera en una parada d’autobús al costat d’un carismàtic taquiller, ens relata en primera persona com ha arribat a aquesta situació. La seva història és la de tota una generació de dones criades sota la idea de l’amor romàntic, la justificació de les relacions tòxiques i l’erotització dels seus cossos des de ben petites. Després de viure aquestes infàncies Disney, enfrontar-se al món i a la cerca de l’amor, dóna com a resultat tot un catàleg de còmiques anècdotes i situacions que ens comparteix entre breus números musicals de Marisol i projeccions […]

Quan vaig llegir aquesta obra d’Anton Txékhov m’imaginava aquest mateix espai escènic creat per Gintaras Makarevicius en el que es desenvolupa la història. El primer que hi veiem és una gran sala tancada per portes corredores que permeten als actors sortir de l’escena i entaular un diàleg amb el públic. És una casa del camp rus tal com ens l’imaginaríem, d’una família treballadora benestant. Txékhov va escriure aquesta obra entre 1898 i 99 i encara que l’autor no indica el temps en el que succeeix la història, ens dona a entendre per l’aparició d’esquitllentes dels muzhiks que l’obra està situada abans de les reformes agràries del 1861 . Dirigida per Oskaras Koršunovas va ser estrenada a Temporada Alta i potser […]

Quantes aproximacions i versions del text de Shakespeare s’hauran fet des de la seva publicació al segle XVII? Segur que es poden comptar per milions i per això és complicat i, alhora, tot un repte enfrontar-se a un text conegut i traslladat a l’escenari (i al cinema) des de mil visions diferents. Però quan es coneix el text i s’estima i aprecia cada vers es pot trobar una manera nova. I és exactament el que demostra i fa Oriol Broggi en aquesta ocasió. El muntatge audiovisual i sonor d’aquesta versió del clàssic de Shakespeare captiva i emociona. El text està agafat amb tendresa i es posa al servei d’una exposició propera, intensa i també afable. Broggi accentua de manera atrevida […]

L’habitatge és un dret que la Constitució empara i contempla a l’article 47. No ha de ser una mercaderia amb la que fer negoci, com està passant actualment. L’obra Casa, de la companyia Cross Border, amb la direcció de Lucia Miranda i la interpretació de Pilar Bergés, Ángel Perabá, Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz ha arribat al Teatre Lliure de Gracia, que li farà de casa encara una setmana més. És una obra de teatre Verbatim, amb molt de dinamisme i molt de joc. Hi ha diversitat de propostes escèniques durant l’hora i mitja que dura. Molts personatges diferents habiten un espai escènic amb molta bellesa i molt cuidat, que suma i potència al discurs i l’essència de […]

Hi havia molta expectació davant d’aquest nou Hamlet de La Perla 29. No només pel fet de tornar a adaptar la més famosa obra de Shakespeare (la primera ocasió va ser en el 2009, i amb Julio Manrique de protagonista), sinó perquè aquest cop s’anunciava un esdeveniment únic i irrepetible. La veritat és que fer l’obra en una sala de cinema, i utilitzant la pantalla gegant de l’Aribau com a eix vertebrador, augurava coses molt interessants… Finalment, el resultat ha estat satisfactori però no ha sorprès tant com s’esperava. L’espai llueix monumental, però no és ni acollidor, ni queda ben il·luminat, ni aconsegueix crear tampoc una experiència visual innovadora o transcendent. El diàleg que s’estableix entre l’obra de teatre i […]

Hamlet Aribau s’emmarca en una aura de condicions especials, sobretot referents a l’espai: un cinema, l’Aribau, reconvertit circumstancialment en teatre per celebrar el seixantè aniversari. Les cadires del públic són les mateixes que a la Biblioteca de Catalunya, i la incomoditat de les butaques seria poc rellevant si no fos perquè la funció dura més de tres hores… Tot i això, l’espectacle de La Perla 29 paga la pena. Partir d’un text excel·lent ja és una bona base perquè un muntatge evolucioni pel bon camí i, per descomptat, William Shakespeare és el rei de l’escriptura teatral. Les modificacions i afegits que s’entrellacen amb el text original –a fi que els versos del segle XVII es facin més comprensibles– funcionen perfectament […]

Rigoletto és una de les òperes més famoses de Giuseppe Verdi basada en l’obra “Le roi s’amuse ” de Víctor Hugo. Es va estrenar a la Fenice de Venècia al 1851 després de tenir problemes amb la censura per immoral i obscena. La direcció del Liceu ha tingut un gran encert per acostar el jovent a l’òpera. Els abonats podíem portar fins a 3 convidats entre 15 i 35 anys per un preu molt assequible. Van saber triar una òpera amb un gran contingut dramàtic i una música enganxosa amb alguns temes molt coneguts. Va ser emocionant veure la sala gran plena de gom a gom de gent d’edats i estètiques variades. Rigoletto, el bufó geperut de la cort del […]

Després de llegir el Hamnet de Maggie O’Farrell i seguir corpresos del recent ser o no ser de Pol López ens preguntàvem si les adaptacions o les obres al voltant d’aquest clàssic shakespearià podrien estar esgotades. Aleshores, és el moment on l’Oriol Broggi i la companyia de La perla 29 ens contesten: arriba un Hamlet ben inusual que combina teatre, cinema i televisió. No es tracta de trencar les formes pel gust de trencar-les. Tampoc d’un desplegament petulant on la innovació reclama per se tot el protagonisme. Més aviat tot el contrari: l’us de la gran pantalla és una manera d’aprofitar sinèrgies, d’unificar l’art, de picar l’ullet (a vegades de forma directe, a vegades caumuflat entre línies) a les pel·lícules […]

Hi ha dues coses importants que podem fer per superar una situació difícil, la primera és explicar-la i compartir-la. Quan ho fem no esperem que cap solució màgica, ni cal que ens resolguin el problema, volem l’empatia de l’altre, que es posi al nostre lloc i compartir allò que ens preocupa. Bye Bye Monstre és aquesta experiència col·lectiva que ens permet parlar del que ha passat l’últim any, no volem res més que compatir el sotrac que ha suposat la covid a les nostres vides. Però ho fa des de la perspectiva dels infants, escenificant una situació i posant a escena uns personatges amb el que ens és fàcil identificar-nos, ja que recullen un ampli ventall de les actituds, i […]