Recomanacions

Divertida, emotiva, tendra, sincera i amb un missatge molt potent. Aquest seria el resum d’aquesta proposta de la companyia Gespalka’p. El que comença com una història alegre d’una núvia a la fuga el dia del seu casament que ens explica la seva història, s’acaba convertint en la narració d’una vida plena de situacions que han marcat la seva pròpia existència per bé o malament. I enmig d’aquesta exposició vital hi ha la figura de la Marisol que es converteix en excusa i eix vertebrador de tot el text. Perquè com ella, la protagonista passa de ser una nena afogada per l’abús de poder que pateix violència masclista, a una dona, com Pepa Flores, que aconsegueix la seva llibertat. Tot i […]

Prostitución és un espectacle que neix després de tres anys de recerca i investigació sobre el món de la prostitució. A través de les transcripcions fidedignes dels textos , documents, reportatges, documentals, declaracions i entrevistes a testimonis reals i persones expertes en el tema (activistes, escriptores, diverses associacions, ex prostitutes i prostitutes, principals protagonistes d’aquesta peça de teatre documental) es construeix una dramatúrgia colpidora, que en cap dels casos intenta posicionar-se a favor o en contra de la prostitució. Tan sols es vol donar veu a un col·lectiu, i que durant unes hores, intentem posar-nos en el lloc d’aquestes dones. Prostitución porta a escena una realitat ocultada, fosca i estigmatitzada per la societat: la prostitució. Ho fa sense cap mena […]

Final de partida és un drama escrit pel dramaturg irlandès Samuel Beckett. Sense cap mena de dubte, podem afirmar que el teatre de Beckett segueix del tot vigent. Final de partida la va escriure l’any 1956, una dècada després de la Segona Guerra Mundial, en la que l’autor ens mostrava un món devastat, on l’existència humana es reduïa a la soledat absoluta. Un text que a dia d’avui adquireix un nou significat a partir de la pandèmia viscuda en tot el món, sobre tot pel que fa al fet del confinament. A Final de partida es toquen molts temes com l’extinció del món, el sofriment, el deteriorament del cos humà, la deshumanització, el desafecte, la submissió, la devastació… , però […]

La cresta de la ola és una obra escrita i dirigida per José Troncoso. Es tracta d’un muntatge que trenca amb el teatre convencional per endinsar-nos dins del teatre de l’absurd. La cresta de la ola és una crítica en forma de metàfora de la insatisfacció. La insatisfacció del món en que vivim; un món en el que es prioritza abans l’aparença que l’essència. La Victoria, una assistenta de la llar, somnia i desitja amb totes les seves forces viure la vida de la Stella, la senyora per la qual treballa i que aparentment sembla tenir-ho ho té tot, felicitat, fama i diners. –Yo daría lo que fuera por ser como tú. Literalmente. Hasta sus últimes consecuencias- Talment com si […]

Portem uns quants anys amb versió quasi anual d’una novel·la de la prolífica Agatha Christie… i quasi sempre amb força èxit de públic. La ratonera, Y no quedará ninguno, Testimoni de càrrec, Muerte en el Nilo, La Teranyina, etc. Un allau de propostes que va començar cap el 2014 i que ha aconseguit que alguns espectadors esperin cada temporada la seva ració de crims. En aquesta ocasió ens arriba un dels títols més coneguts de l’autora britànica, tant per la seva sorprenent resolució com pel fet d’haver-se adaptat al cinema en dos estel·lars produccions. Val a dir que moltes adaptacions de Christie delaten un estil i una fusteria teatrals que acaben resultant antiquats. Aquest cop, però, crec que s’ha aconseguit […]

Carles Sans, és un dels membres de “El Tricicle”, i aquest cop puja a l’escenari amb “Per fi sol!” un monòleg que amb anècdotes, batalletes que ha viscut i algun secret ens vol fer passar l’estona durant uns 90 minuts. Tal com diu al començament, El Tricicle eren un grassonet, un calbet i el guapo. El guapo, com no pot ser, és el Carles Sans. Com que han estat unes quantes dècades amb el Tricicle, moltes de les anècdotes havien de veure amb ells. Quaranta anys donen per a molt. Altres eren més acudits que han anat a boca-orella i que se’ls fa propis. Doncs si, sembla que una de les potes del Tricicle per fi diu alguna cosa. Després […]

Érase una vez, en una ciudad cercana, 4 jóvenes actrices que alumbraban un resplandeciente escenario, llenando un espacio amplio con su movimiento, su espontaneidad, creatividad, voces de ensueño y desparpajo. El tiempo se pasa volando, la escenografía y las coreografías excelentes de las actrices te tienen absolutamente eclipsada durante toda la función. El texto es la llamada de una generación, es un sentimiento común, es una comedia más que acertada que cuenta una realidad. No me toques el cuento es una obra imprescindible para cualquier generación, es una obra que desde una comedia y un rato más que agradable, repasa la memoria histórica de las mujeres y una generación que ahora mira con ilusión a los más jóvenes, y que […]

A hores d’ara ningú posa en qüestió la gran capacitat còmica de Carles Sans. Després de 40 anys de comèdia gestual a Tricicle sense obrir la boca, al costat de Joan Gràcia i Paco Mir, el còmic debuta en solitari amb “Per fi sol”. Al marge de la seva aparició en solitari, Sans sorprèn pel seu canvi de registre, donant un gir de 360 graus per a substituir una de les característiques més reconegudes de la seva carrera fins al moment, l’humor mut, pel monòleg parlat. En començar l’espectacle llança un advertiment; no pensa fer mim, porta tota la vida desitjant parlar i ara, per fi, ho farà. Després d’un breu i irònic número de mim destinat a tots els […]

La Companyia de Tortell Poltrona, el Circ Cric, celebren enguany el seu 40è aniversari i ho fan, com sempre, amb l’alegria lligada a la seva feina i la seva professionalitat. Catacric 40 és un regal doble, amb passejada pel Montseny i espectacle, i ho anuncien com ”Circ i Natura, una màgica aventura”. Durant aquests anys hi hem anat moltes vegades, amb els fills, amb família, amb amics, amb amics dels fills i continuem fent el ritual anual amb els nets, membres nous i amics dels nets. No ens cansem de veure la puça petita saltant d’una banda a l’altra de les grades o el “ja està, ja està” del número del micròfon entortolligat amb les mànigues de l’americana i el […]

Aquest espectacle va guanyar la darrera Mostra de Teatre de Barcelona, celebrada la tardor passada. En ell conflueixen tres històries sobre la comunicació -o incomunicació- a la societat actual. Tres maneres de mostrar-nos la dificultat de les relacions humanes en un món on primen les xarxes socials, la distància (física o no) i una aclaparadora i preocupant deshumanització. El text i la direcció d’Iván Andrade aprofiten molt bé els recursos que té a l’abast, i de mica en mica construeixen un mosaic que encaixa, que emociona i que convenç. La història de l’androide aporta el seu punt d’humor, la dels joves que es comuniquen només per xarxes desperta certa tendresa i la de la parella japonesa -parlada en japonès, amb […]

L’art sempre és un mirall de la realitat, i últimament podem veure com el feixisme també arriba dalt dels escenaris. Un dels pocs llocs on es reviu per criticar-lo i no per oprimir. Christiane Jatahy agafa la realitat brasilera, per retratar allò que està succeint a tot el món. La premissa és senzilla: com podem perpetuar el feixisme sense ser-ne conscients, com ens transformem en l’enemic. Un diàleg unidireccional entre els actors i el públic, un debat d’allò més quotidià, d’entre bambolines gairebé; que trobem retratat a través de l’escenografia: un bloc de pisos comunitari, que va canviant constantment d’espai. Una proposta d’escenografia i moviment que recorda a DogVille, el film que la directora agafa de referència. Jatahy juga amb […]

Cantaven Cristina y los Stop que “tres cosas hay en la vida: salud, dinero y amor”. En l’art, de l’amor se’n parla molt i de la salut també. Però qui també s’emporta la palma és el magnetisme que exerceixen els quartos, les perres, el “parné”, en aquest món capitalista. Els diners són el ‘leitmotiv’ de Parné, el nou espectacle de la jove cantatriu – manera a l’estil Núria Feliu d’anomenar a la vedette cupletista de tota la vida– Glòria Ribera. La membre de la companyia José y sus hermanas (Explore el jardín de los cárpatos, Armas de construcción masiva, Los bancos regalas sandwicheras y chorizos) puja en solitari a l’escenari per seguir el llegat d’artistes com Raquel Meller, La Bella […]

Romeo Castellucci recluta una trentena d’homes per formar part del nou elenc de l’espectacle, Bros. Un dia abans de l’estrena es reuneixen i només reben aquestes indicacions: “No penseu, només obeïu”. El gran reconeixement de Castellucci i el fet de pujar dalt d’un escenari, fa que tots ells acceptin amb el cap sense qüestionar-se res. Dins la funció ens trobem tots tancats al calabós, i de tant en tant, es deixen entreveure les llanternes d’aquells que ens vigilen. El soroll és insuportable, el profeta és condemnat, i només queda l’ordre i la llei. La trentena de policies es mou dalt de l’escenari segons les ordres d’un auricular. Torturen i son torturats. Ningú tremola a l’aixecar una pistola i apuntar al […]

El misteri i el terror són gèneres que no arriben gaire als escenaris. És per això que els aficionats estan ara de sort amb aquesta obra que adapta relats de W. Jacobs, Barry Perowne i Frank Belknap Long. Agafa un dels contes més coneguts de cadascun i els va alternant durant tot el muntatge teatral, intentant fins i tot certs lligams -una mica postissos, tot s’ha de dir- entre les diferents trames. Crec precisament que el que potser no acaba de funcionar és la fragmentació dels contes i la forma com s’han intercalat, sobretot en la part final. Els desenllaços són irregulars: allargats en algun cas i precipitats en d’altres, fins al punt que alguna història deixa massa interrogants oberts. […]

Muerte de un viajante es una de las obras maestras del autor estadounidense Arthur Miller que expresa la incesante búsqueda del hombre por el tan deseado sueño americano y como esta lucha por conseguirlo no solo lo consume, sino que le lleva a vivir una vida exagerada e impostada. El dramaturgo Natalio Grueso presenta una adaptación fiel en el que la propia palabra nos sumerge desde la primera escena en un ambiente desesperanzado y deprimente. Con una escenografía y un vestuario sobrios y austeros impregnados de color gris, asistimos al ocaso de la vida del vendedor viajante Willy Loman quien, lejos de aceptar que su vida dista mucho de ese sueño americano impuesto por la sociedad capitalista, se mantiene obcecado […]