Recomanacions

Després d’anys voltant pels escenaris (L’estranya parella, El pare de la núvia, Papa Mozart) poc es pot afegir d’aquest incombustible Joan Pera que ja passa la setantena i que millora com el vi. Enguany, a l’obra que protagonitza sota la direcció d’Enric Llort, Master Xof, segueix amb el seu habitual humor còmic, però en aquesta ocasió, al servei de la gastronomia, un fenomen en auge en últims anys. Res s’escapa en aquest afilat monòleg de tot allò que gira en el món dels restaurants i l’alimentació. I ens ho deixa ben clar: no és fàcil no perdre’s, entre d’altres, enmig de tanta sofisticació culinària (esfericacions, deconstruccions i aires), l’explosió de tot tipus d’al·lèrgies i intoleràncies – algunes reals, algunes fruit […]

He tingut una catarsi emocional veient, Johhny Chico. Víctor Palmero, en aquest monòleg en què representa diversos personatges, m’ha deixat sense paraules, en silenci, en xoc. Johhny Chico és un monòleg on les emocions surten disparades en totes les direccions, sense filtres, sense mitges tintes. Víctor Palmero portarà l’espectador de la mà i farà que aquest es posi a la pell i que senti les mateixes emocions que ell, sense ser-ne conscient d’això o sí? Poques vegades em passa, però Víctor m’ha hipnotitzat, m’ha seduït i ha fet que m’emocionés en alguns moments. Crec que l’actor després de fer cada funció es queda exhaust, ja que es despulla davant de l’espectador de manera que aclapara. El text és tan profund […]

“Lo nuestro” una obra divertida, cálida y familiar apta para todas las edades. Te reirás y disfrutaras con la historia que engancha de inicio a fin. Tiene un tiempo perfecto ya que no se hace ni corta ni larga y además tiene una trama muy entretenida, donde todos los espectadores pueden sentirse identificados en algún momento, ya que es muy cercana. La escenografía del lugar es ideal para sentir la obra cerca y el teatro Aquitania es un perfecto espacio para vivirla. Las actuaciones de los actores son bastante creíbles sobre todo gracias a Paul Berrondo y aunque es cierto que el nudo de la historia tarda un poco en salir, no hace que sea menos entretenida.

La (muy) diva Concha Piquer y el poeta Lorca juntos en este imaginado encuentro en la antesala de la trágica Guerra Civil. Dos Españas, cada una con sus verdades absolutas y frágiles puentes en medio. Un encuentro de artistas en tierra extraña, una que quiere matarse, Y entre coplas, diálogos divertidos, serios, reflexiones, reproches, dramas personales, bromas bailes y cantes, una sombra guerracivilista se acerca al teatro hasta que lo salpica. No hay vuelta atrás… Esta En Tierra extraña de Juan Carlos Rubio es un espectáculo total que ni de lejos sólo está dirigido o entusiasmará a quienes gustan de la copla.: es comedia, y buenísima, es drama y no sólo por la tragedia que espera al poeta, es música […]

Comença una escena, aparentment banal i intranscendent, però al minut torna a començar. I als dos minuts la tornem a veure, potser amb matisos, amb petits detalls que no havíem captat… i així durant una bona estona. Endavant i enrere. Situacions que avancen amb molta lentitud, perquè sempre tenen un mateix punt de partida i una base a la que agafar-se, a l’igual que aquesta família que espera el retorn d’una filla i que pel mig s’enquista en situacions imperceptibles que ho capgiren tot. Així és aquest text de Caryl Churchill, una de les autores britàniques més importants de l’actualitat i també una de les grans renovadores del llenguatge teatral. Enfrontar-se a una obra d’aquest tipus requereix una certa predisposició. […]

La Tribuna, d’Emilia Pardo Bazán, es considera la novel·la que va introduir el naturalisme a Espanya. Explica les desventures d’una sèrie d’obreres en una fàbrica de tabac de La Coruña, just en l’època en que estava a punt de constituir-se la primera República. A Cigarreras es fa una adaptació d’aquesta important obra literària, però introduint també a l’escriptora gallega com un personatge més. El resultat és un fresc força aclaridor d’una època i d’una situació política i econòmica que marcaria el final del segle XIX a Espanya, amb clares referències a temes que també cuegen a la societat actual: la lluita de classes, el feminisme, la convulsió política, etc. Pardo Bazán va ser moltes coses a la seva vida: aristòcrata, […]

En tierra extraña, con dirección de Juan Carlos Rubio y las actuaciones de Diana Navarro, Alejandro Vera y Avelino Piedad es una obra con duende. Con luciérnagas que iluminan el arte que se escapa entre los dedos del trío protagonista y con un texto tan mordaz, tan poético y tan dramático que me hizo estremecerme en infinidad de ocasiones; esta obra me ha cautivado por lo que cuenta y cómo lo cuenta. Concha Piquer, Rafael de León y Federico García Lorca se dan cita en esta obra con una España revuelta de fondo, aunque en primer momento no nos damos cuenta del año que es. En la obra hay sueños guardados en baúles y la esperanza que se camufla entre […]

En un moment de L’oreneta, cap al desenllaç, hi ha un tema de discussió que sobrevola l’ambient: entre les persones, què ens fa diferents les unes de les altres? Compartim tantes coses però alhora ens sentim tan diversos que ens cal aturar-nos i pensar si realment hi ha alguna diferència entre nosaltres. Malgrat potser no tenir del tot clara la resposta, hi ha un tema per excel·lència que embolcalla la vida humana i que, per tant, crea un fil d’unió: l’amor. L’èxit de crítica i públic que té el text de Guillem Clua (i que ja ha tingut abans en d’altres països) recau, justament, en la universalitat de l’amor, entès en el sentit més ampli del terme; tots el coneixem, […]

En una entrevista a Almudena Grandes, la escritora contaba que su motivación era dar voz a las personas anónimas que, en la sombra, escribían también nuestra historia. Y es que, más allá de los libros de texto, el curso de los acontecimientos solo tiene sentido y alma cuando es narrado por sus protagonistas. Por esto, obras como las Cigarreras resultan tan vívidas y conmovedoras. En este caso nos encontramos en pleno siglo XIX – durante la caída borbónica y la instauración de la primera República – en una fábrica de cigarros que brilla por la sororidad y la lucidez de sus trabajadoras. Ellas nos cuentan sus historias personales y que, sin embargo, se enmarcan en el territorio común: amores imposibles, […]

Aquest melodrama de Guillem Clua relata una història d’amor i de dolor, de pèrdua i de trobada. Sota el pretext d’un home que es troba amb una professora de cant per a perfeccionar la cançó que planeja cantar en el funeral de la seva mare, l’obra retrata una trobada on res és el que sembla i on tots dos personatges comparteixen molt més del que creuen. No és la primera vegada que el dramaturg català aprofita el seu talent per a donar visibilitat i lluitar per la normalització del col·lectiu LGTBI. Si ja ho va fer amb el seu èxit Smiley en to de comèdia, aquesta vegada es posa molt més seriós. Partint de l’atemptat en un bar d’ambient d’Orlando […]

El “Festival Oui!”, festival de teatre en francès de Barcelona, aposta també pel talent local amb aquest espectacle de la companyia catalana Les Impulsives, format per Juliette Verdier, Adèle Vidal i Sandra Segura. Dues franceses i una catalana que ja han ofert aquest espectacle en diversos escenaris tant en francès com en castellà. I és que quan un grup d’actrius és capaç de fer-nos vibrar amb una rítmica, paròdica i enèrgica proposta de teatre gestual com és “Pulsation”, l’idioma de la paraula passa a un segon lloc. L’obra es construeix amb tres històries entrecreuades que recullen les rutines de dones asfixiades per l’explotació laboral, la conciliació i, en definitiva, els imperatius de l’exigent vida contemporània en la qual no sols […]

El coneixement, la comprensió i l’acceptació de la identitat exigeix una generosa dosi d’empatia. Aquesta és la lliçó que realment s’emporten els dos protagonistes d’una classe de cant que d’entrada ja no havia de ser. La maternitat, l’assumpció que pel fet d’haver parit algú posseeixes la seva ment, el salt generacional, l’amistat, l’amor, l’amor de fill i l’amor de parella, la parella, l’estereotipada i l’autèntica, la cançó (L’oreneta) que, adaptada, atorga una posició de privilegi en la cursa pels sentiments, l’engany, l’orientació sexual, les expectatives frustrades, el callar per no molestar, la incomprensió mostrada per haver callat, el radicalisme, el feixisme, l’homofòbia… el cataclisme. I molt més. Aquests són només alguns dels temes que L’oreneta planteja. Guillem Clua, l’autor del […]

Gabriel Calderón ha escrit i dirigit Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard), un monòleg que gira al voltant dels mecanismes del poder contemporani, el desig i el ressentiment, i ens fa reflexionar sobre els límits de l’ambició, la mediocritat, la vanitat i el poder. El text ha estat traduït al català per Joan Sellent. Es tracta de teatre dins del teatre. Un actor interpreta a l’actor que ha de representar el paper de Ricard III. Actor i personatge comparteixen alguns trets de personalitat, com el ressentiment, l’enveja, la manipulació, l’estupidesa, el fracàs, el desig i l’ambició. L’ambició del personatge shakespearià i l’ambició de l’actor que l’ha d’interpretar. Ficció i auto ficció. Joan Carreras construeix el personatge fen gala […]

Aquesta és la història d’una promesa que no es va poder complir, la que va fer un mestre als seus alumnes. El mestre era Antoni Benaiges. Els alumnes eren els nens i nenes de l’escola rural de Bañuelos de Bureba, un poble de la província de Burgos. La promesa portar-los a veure el mar. Sergi Bernal, documentalista, ha estat l’encarregat de recuperar la historia d’Antoni Benaiges. Tot el que queda de Benaiges es conserva en una caixa de cartró que la família guarda des de fa anys.Objectes, textos, documentació, fotografies en blanc i negre i alguna copia d’un dels exemplars del quadern “El mar, visió d’uns nens que no l’han vist mai”, un recull d’expressions dels alumnes de Benaiges sobre […]

El gran desafiament per a l’actor és convertir l’espectador en el seu còmplice, convèncer-lo que vulgui creure’s durant una estona allò que alguns fingiran a l’escenari. Si se’n surt, l’encontre de fingiments es produirà. A la Sala Atrium hi podem veure aquests dies El desvetllament, un monòleg confegit a partir de diversos fragments de textos de Virginia Woolf. La protagonista, un transsumpte de l’escriptora londinenca, o ella mateixa potser, torna d’una festa, i quan es disposa a escriure, se sent assaltada per pensaments que li permetran examinar la vida, la que viu i les que podria haver viscut. Anna Sabaté entoma el repte, agafa l’espectador pel ganyot i el persuadeix, des del primer minut, que val la pena jugar al […]