Recomanacions

Emocionada i commoguda, així se surt d’aquesta producció. Havent-se creat una petita comunitat entre el públic i les intèrprets, entre els sentiments de cada espectadora i la història que es mostra dalt de l’escenari. Una sensació que, dies després, encara acompanya a cada persona que va poder viure aquell moment. Carmen i Isabel són les protagonistes d’aquest relat, però podrien ser desenes més, perquè aquesta obra s’inspira en una història real. Ens ubiquem al 1969, en ple franquisme, quan dues professores d’una escola religiosa s’enamoren. No només viuen el secretisme que ha d’envoltar la seva relació per poder continuar vivint tranquil·les, sinó que també viuen el ser jutjades per aquells que ho intueixen o la por per una relació que […]

L’Oreneta de Guillem Clua, un dels dramaturgs més internacionals, innovadors i versàtils de casa nostra i del teatre nacional actual, està inspirada en l’atemptat que va ocorre en un bar d’ambient, el Pulse d’Orlando (EUA), durant el juny de 2016, en el qual van morir unes 49 persones. Abans que aquesta meravella es pogués veure al teatre La Villarroel de Barcelona, han hagut de passar cinc anys. En primer lloc, es va estrenar al Cervantes Theatre de Londres (2017), ha estat de gira en més d’una quinzena de països (Atenes, Montevideo, Itàlia, París…) i fa un parell d’anys es va estrenar al Real Coliseo Carlos III de Madrid, interpretada per l’actriu Carmen Maura i l’actor Félix Gómez, sota la direcció […]

Durant la Mostra d’Igualada d’aquest 2022 poques propostes he anat a veure. Una d’elles ha estat NUA al Teatre de L’Aurora. Nua (Radiografia d’un trastorn) una obra que reflexiona sobre els trastorns alimentaris i els estereotips. Un espectacle total que reuneix moltes disciplines artístiques. Un monòleg confessional, sense quarta paret ni xarxa, al límit entre ficció i realitat, entre teatre documental i teatre postmodern. Ann Perelló és la protagonista absoluta d’aquesta obra. Ens parla dels fantasmes que moltes persones (adolescents o no ) han de lluitar contra un trastorn d’alimentació. Podem veure com els amics, la societat i la família poden portar a aquesta obsessió pel culte al cos (no parlem només d’anorèxia o bulímia, sinó en general) i com […]

El Teatre Goya tindrà a cartell El gran comediant, la nova comèdia de Joel Joan y Héctor Claramunt, els autors d’Escape Room, El Padre de la Novia o El crack de TV3. Ja tenia expectatives abans de veure l’obra, però quan la veus no pots parar de riure. És un humor fosc, però que et farà riure. Joel Joan és conegut perquè li agrada parlar molt de l’ego de l’actor i en aquesta obra el porta un punt més enllà de l’expectativa on et fa gaudir molt. Pel que fa a guió, és molt entretingut i no es fa gens llarga l’obra, tot i que dura gairebé 1 h i 45 minuts. L’escenografia té un punt al final del expectacle que […]

Dos únics personatges que interactuen damunt l’escenari els gairebé 75 minuts que dura la funció em mereix un gran respecte. La Huella és l’adaptació de l’ obra creada pel dramaturg Anthony Schaffers que es va representar per primer cop el 1970. Posteriornent se n’ han fet adaptacions al cinema obtenint fins a 4 nominacions als oscars. Ara ens arriba aquesta proposta teatral de la mà d’ @albert.pueyo i @fonsmarta amb @edgarmoreno_actor i @jaumeorta ( en el paper d’en Milo) L’obra arranca amb ritme ronser. És ben entrada l’obra que pren la força que anyoro al cap primer. La trama és agosarada, fins i tot un pèl esperpéntica, on un escriptor anglès de reconeguda fama, cita l’amant de la seva dona […]

Èxit darrera exit, l’actriu i dramaturga Lara Díez Quintanilla va consolidant-se com una de les veus de referència al nostre país. Després de partir-nos de riure amb Khwam Sukh Sarmiento toca ara posar-nos seriosos, i molt, per tractar els abusos infantils i el transtorn límit de personalitat. I fer-ho amb una sensibilitat, tacte i fugint de qualsevol drama o excés innecesari. En El sensespai ens trobem en una consulta médica que ocupen al llarg de tota l’obra només dos personatges femenins: pacient i psicòloga. La pròpia Díez, ara com actriu que interpreta una especialista en salut mental, haurà de submergir-se en l’inconscient de la Tània (Gemma Polo) – i potser en el seu propi – per trobar les causes que […]

Un dels formats interessants que ens ofereix el panorama humorístic barceloní són els Bumping Mics. Aquesta iniciativa mensual del Comedy Gold, liderada pel jove –però veterà de l’stand up– i divertidíssim Albert Floyd, copia sense amagar-se’n un espectacle improvisat que els còmics Jeff Ross i Dave Atell fa anys que representen als Estats Units, i que fins i tot té un especial a Netflix. El show és senzill: dos còmics en escena s’expliquen la setmana i van entrevistant a la gent que els ha vingut a veure. Com en l’alta costura, on els vestits es confeccionen sobre el cos del client o clienta per les millors mans professionals, aquest espectacle s’anirà cosint amb el material que es genera en rigorós […]

L’obra parla del tema de la decadència en la vellesa i Victoria Szpunberg ho tracta amb tota la seva cruesa. Ens recorda la pèrdua de facultats, d’autonomia i de la salut que quasi inexorablement arriba amb el pas dels anys. És un tema que volem oblidar però hi és i ens ho recorda. Com una picada d’ull a les tres germanes d’Anton Txèkhov, l’Olga, la Maixa i la Irina apareixen foses en una sola, l’Olga, que les interpreta a les tres encara que només apareixen per videotrucada. La Laia Marull és la filla que carrega amb el pes de les dificultats de la malaltia del pare i de les deficiències d’un sistema social que no arriba a tothom. Ella porta […]

Monopoli, de Mar Monegal, una de les dramaturgues de referència dins del teatre català actual, va resultar ser el text guanyador del X Combat de Dramatúrgia de Temporada Alta 2020. Es va estrenar a principis d’any a la Sala Atrium, però no ha estat fins ara, al Teatre Eòlia, que he pogut gaudir finalment d’aquesta fantàstica comèdia dramàtica. Monopoli és una obra que ens parla sobre el capitalisme i l’especulació immobiliària. Ho fa d’una manera divertida i original, amb una partida de Monopoly, un dels jocs de taula comercials més venuts del món sobre béns immobles, que a part de donar molt de joc a la història, és a la vegada molt clarificador pel que fa al sentit de l’obra. […]

L’actriu Catalina Calvo i l’autora i directora Denise Duncan han unit forces, i compartit testimonis, en un espectacle que parla d’alguns dels seus comiats més dolorosos. I és que l’obra teoritza sobre l’adéu, sobre aquest punt precís en que comencem a separar-nos d’alguna persona o bé allunyar-nos d’una situació o d’una circumstància. L’espectacle té idees que funcionen, com ara la recollida de comiats impossibles per Internet o en el mateix teatre, però també té una estructura erràtica que no se sap cap a quina direcció vol dirigir-se. En aquest sentit, crec que les històries principals, les que fan referència a les àvies de l’actriu i de l’autora, estan barrejades en excés i es perden enmig de moltes distraccions. L’escenografia a […]

Després d’onze temporades a Londres, quatre a Broadway i tres a Madrid, per fi va arribar a Barcelona, ​​al teatre Victòria, Billy Elliot. El Musical. Quan s’ajunta una producció de John Elton (Música), Lee Hall (Lletres) i Stephen Daldry (Director) surt un escàndol d’obra. La majoria de nosaltres coneixem la pel·lícula, però quan veuràs l’obra en viu et meravelles. Tot se sincronitza, el ball, el cant, l’actuació i no et pots desconcentrar ni un segon. La història flueix per dins teu com si fossis tu el protagonista. No pots evitar sentir ni pots evitar desitjar que tot el que passi bona a tots els personatges. El dolor pels miners, el dolor del nen que vol un somni, però alhora l’esperança […]

“L’Oreneta” és la cançó popular que assegura que l’ocell sempre torna quan l’hivern se n’ha anat. I és l’obra que els actors Dafnis Balduz i Emma Vilarasau representen al Teatre Villarroel fins al maig. “Si hi vas, porta un paquet de mocadors”, em van recomanar. No en portava, i el vaig necessitar certament, perquè la representació et sacseja, perquè el patiment dels actors és tan versemblant, que t’entra dins, i és així perquè toca l’essència de la vida: la incomunicació, i en concret la incomunicació que hi pot haver amb les persones que més t’estimes. L’obra de teatre tracta la incomunicació, sí, però també va més enllà. L’homesexualitat que s’amaga, perquè pensa que no serà ben acceptada. Elucubracions personals que […]

Johnny Chico va ser escrita pel dramaturg Stephen House en els anys noranta, tot i que per desgràcia la seva temàtica encara és vigent. De fet, quan l’actor Víctor Palmero es va posar en contacte amb ell per demanar-li el text, el dramaturg li va oferir obres més recents. Johnny Chico és una història explicada des de la sinceritat i l’honestedat. En un sol escenari viatgem per una muntanya russa emocional que ens portarà per diverses localitzacions. Sense voler-ho, l’obra ens dóna una gran lliçó sobre la dificultat de la recerca de la identitat per la gent homosexual en un context tan hostil. Amb només un sol actor l’obra aconsegueix crear el retrat d’una societat homòfoba i reprimida. L’actor Víctor […]

A l’acabar la funció i a la sortida del teatre es sentien comentaris exclamatius que amagaven certa incomprensió o, fins i tot, sorpresa. El més interessant és que quasi 65 anys després de la seva publicació, Final de partida continuï sorprenent… i provocant. Ningú negarà que els textos de Beckett són complicats, potser perquè l’espectador s’entossudeix en trobar-hi respostes quan en realitat estan perquè ens fem preguntes. A més, Samuel Beckett no era gaire amic de buscar continguts profunds a les seves obres. Deia que darrera de les seves paraules no hi havia enigmes ni solucions, i que “per a coses tan sèries ja estan les universitats, les esglésies, els cafès, etc.” En aquesta obra, com en tantes altres de […]

El último adiós és una obra d’autoficció, basada en els “adeus” pendents de l’autora i directora, Denise Duncan i de l’actriu, Catalina Calvo. Aquest cop assistim al teatre i el primer que ens espera és un petit xupito de tequila per entrar en el tema. És una cerlebració als comiats pendents que no fem durant la vida. Catalina Calvo ens narra la seva experiència i el de Denise Duncan per un acomiadament que ha de realitzar. Ens explica una bona història de comiats. Durant l’obra ens llegeix alguns comiats que li han indicat per Instagram, aquells escrits pendents que no s’han pogut dir en el seu moment. Durant aquesta situació que hem passat ens ha obligat a adaptar-nos continuament a […]