Recomanacions

Fa anys vam acompanyar a aquesta gran família que és La Cubana a un casament a Campanades de boda, ara estem convidats a un funeral per dir adéu a l’Arturo Cirera Mompou, un polifacètic artista internacional, que ha mort el mateix dia del seu 101 aniversari, i del que anirem coneixent, de manera amena i divertida, com ha estat la vida d’aquest reconegut escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director. L’Arturo vol un funeral diferent, alegre i divertit, per això ha dissenyat i preparat el seu propi funeral, en el qual hi ha convidades totes aquelles persones que l’han acompanyat durant tots aquests anys. Per descomptat que la família també hi surt en aquesta història, […]

Un dels grans valors del teatre contemporani britànic és que inverteix molts esforços en aportar innovació, originalitat, nous llenguatges, sense desviar-se de les dramatúrgies formals o clàssiques (el que diríem, vulgarment, teatre de text). Noves dramatúrgies que transgredeixen forma i fons, que conviden al públic a participar-ne de formes diverses, mantenint, però, una lleialtat al poder del text, de la paraula, del llenguatge o de la història. El text és sagrat (quan s’escriu i també quan es diu), a diferència del teatre contemporani alemany, on la innovació fa dècades que mira cap a noves escenes post-dramàtiques o, com ara s’anomena, teatre híbrid, deixant una mica de banda la història, el personatge o la congruència espai-temps per endinsar-se en el teatre […]

The Opera Locos combina òpera i humor en un espectacle còmic operístic per a tots els públics. Es va estrenar l’abril de 2018, i va ser guardonat amb el premi Max al millor espectacle musical al 2019. The Opera Locos és una manera fresca i divertida d’acostar el gènera de l’òpera a una part del públic que no ha tingut la oportunitat, sigui per motius econòmics o simplement per desconeixença d’aquest tipus de música, de poder anar a veure i gaudir de un muntatge d’aquest gènera. La companyia Yllana ho fa de manera fàcil, amena i divertida, oferint un gran repertori de les àries més representatives de les òperes més famoses, convertint una experiència, de vegades una mica encorsetada, en […]

Les “dinàmiques familiars” no són fàcils, ho sabem molt bé tots/es. Hi ha famílies que ho porten millor, d’altres que se’ls hi fa un món i algunes que gaudeixen, sobretot, quan hi ha crispació i batalla campal. És el cas d’en Santi i els seus dos germans, la Natàlia i en Víctor. I la seva dona, la Carol, que s’ho mira des de fora divertida. En aquesta ocasió, els tres germans han quedat a casa del matrimoni per discutir sobre quin serà el futur del seu pare que, amb més de 80 anys, ja no es pot quedar sol a casa. Trobar un dia i un moment per parlar és complicat, però encara més per el tarannà de cadascú. En […]

La segona obra de teatre de Cesc Gay és una comèdia de situació que retrata els conflictes i rols familiars a través de quatre intèrprets. La construcció d’aquests personatges i la relació entre ells és precisament el punt més fort de l’obra i la que s’encarrega de servir la comèdia durant més d’una hora i mitja. El principal conflicte gira entorn als dos personatges masculins, Pere Arquillué i Lluís Villanueva, dos germans que s’enfronten en un combat d’egos incapaços de deixar de mirar-se al melic. Els personatges femenins, no obstant, són figures mediadores que possibiliten aquesta difícil trobada. D’una banda, tenim a la germana, Cristina Plazas, la figura oposada als seus germans, una dona que sempre ha mirat cap als […]

Tornem al Raval, a la Sala Fènix a veure aquest muntatge que em vaig perdre fa temps. Ara amb Joan Scufesis fent de John Lennon. Nit d’estrena i omplint la sala amb totes les mesures covid (com és normal en totes les sales). Sònia Masuda es posa en la pell de Yoko Ono. Un personatge odiat per tots els seguidors de The Beatles. I veiem en diferents moments, el seu punt de vista. Però qui era Yoko Ono? Era una artista d’origen japonès, casada amb el pianista japonès Tochi Ichiyanagi i que posteriorment es va casar amb John Lennon. L’obra ens visualitza el moment que va conèixer a John Lennon en una exposició a Londres. Com van contraure matrimoni a […]

Benet i Jornet va escriure “Desig” al 1989, es va estrenar al Teatre Romea al 1991, i es va fer una lectura dramatitzada a la Sala Beckett dins el cicle El teatre de Josep Maria Miró al 2018 Es tracta d’un text arriscat, desconcertant i a priori poc transparent. Un text inquietant i misteriós que en un principi no acabes d’entendre el que ens vol dir, però que alhora posseeix aquella capacitat de captar la teva atenció fins al final. Es tracta d’una història plena d’enigmes i desitjos ocults, enganys i veritats ocultes sense aparentment trama argumental. La tranquil·litat d’un lloc solitari, allunyat del no res, farà ressorgir aquells records i desitjos que s’havien intentat mantenir ocults, per finalment acceptar […]

Passi previ a la reestrena al Teatre Borràs. 2021 No és fàcil saber qui és realment l’idiota i qui només ho sembla. El sopar del idiotes és una obra de teatre còmica del dramaturg francès Francis Veber. Amb aquesta en són tres versions teatrals de El Sopar dels idiotes que he vist. La primera, de la que en guardo un gran record, va ser el 1998 al Teatre Condal, dirigida per Paco Mir i protagonitzada per Ricard Borràs i Lluís Marco. La segona vegada va ser l’any 2012 al Teatre Victòria. Sota la direcció de Juan José Alfonso, els actors David Fernández i Edu Soto (el neng de Castefa i el Chikilicuatre). La tercera ha estat un mes abans de […]

Una de les coses que més em fa gaudir del teatre són aquelles propostes que realment resulten complicades de dur a escena. Equus n’és un exemple, un repte majúscul en molts sentits: posada en escena, interpretació i direcció. Equus és una obra del dramaturg Peter Shaffer escrita l’any 1973. Està inspirada en un fet real, una història commovedora sobre la fascinació sexual i religiosa que exerceix un cavall en un noi de 17 anys, i el seu tractament en un hospital psiquiàtric. Es tracta d’una obra de caire detectivesc, en el que s’utilitza diferents metodologies del psicoanàlisis i la psicopatologia. És un text en el qual l’autor reflexiona i ens convida a reflexionar sobre el que és o es considera […]

Les comèdies al voltant de de les misèries familiars s´han convertit en un gènere teatral en sí mateix. I és que riure-se’n és potser la millor manera de digerir-les. A 53 diumenges se’ns presenta una situació ben reconeguda: la disputa dels germans a l’hora d’afrontar l’envelliment del seu pare. És el moment, com un es pot imaginar, de treure la pols al llistat de retrets acumulats durant dècades. I també exposar, és clar, l’inventari de mèrits: qui ha fet més per cuidar d’un pare? O anant més lluny encara: qui té més motius per excusar-se’n? En aquesta obra de Cesc Gay, els tres protagonistes ­­- Pere Arquillué, Àgata Roca i Lluís Villanueva – semblen tenir raons de pes per fer […]

Les òperes en versió concert no són tan apreciades pel públic en general perquè falta la tercera pota: escenografia i vestuari. A mi em sembla que es realça la música i les veus solistes llueixen amb llum pròpia. A Sophie Daneman (posada en escena), Jean-Luc Taillefert (escenografia i vestuari) i Christophe Garcia (coreografia) els devem aquesta versió concert tan original sense la rigidesa que imposen els faristols per les veus solistes. Els intèrprets-cantants es van movent al voltant de l’orquestra amb petits elements escenogràfics que proporcionen realisme a la història com són els duels representats per un joc d’escacs o uns daus enormes. Una tarima de fusta amb una cadira com a símbol del poder de la reina i de […]

El teló puja lentament i ens situem en un menjador luxós, de casa bona, amb el quadre “Cérvol assetjat per una gossada“, de Paul de Vos, al fons del saló. Els finestrals estan oberts i el voleiar de les cortines ens demostra que fora hi bufa el vent. Tot plegat té un aire misteriós que hipnotitza, que subjuga. Tenim la intuïció que alguna cosa dolenta ha passat o està a punt de passar, com si una profecia hagués travessat l’escenari com un fantasma. Després d’aquest interessant inici, la trama enfila cap a aquest camí i ens presenta una història en la que la peça central -un personatge absent- ha desaparegut. L’estructura d’una família sencera es ressentirà d’aquesta pèrdua, fent que […]

No hi ha res més gratificant que riure’t de les misèries i injustícies que et travessen. Si pertanys a la generació que es va introduir en el mercat laboral després de la crisi del 2008 (o almenys ho va intentar), si ets una víctima més del despietat mercat del lloguer a Barcelona, si portes la paraula precarietat tatuada al front o si has tingut la increïble sort de lliurar-te de tot això però la falta de sentit d’aquest sistema capitalista t’enerva, aquesta comèdia és per a tu. Montse i Pol són una entranyable parella que, malgrat no ser tan joves, el sistema els condemna a viure en aquest país de “nunca jamás”, tractant-los com a eterns joves i recordant-los que […]

Els clàssics són aquells que no caduquen mai. Es mantenen vigents i potser cal treure una mica de pols a les formes. En el El sopar dels idiotes, no obstant, no tant sols no caduca ni envelleix ni tampoc cal revisar. I és que la picaresca i la crueltat son temes ben atemporals. Des l’estrena mundial a principis dels anys noranta han arribat a casa nostra diverses adaptacions – tant en català com en castellà – que no van decebre. Tampoc ho ha fet aquesta nova versió de Pep Anton Gómez i amb repartiment ben conegut pel públic català. De la trama poca cosa nova podem aportar: un grup d’amics convida setmanalment a un idiota. Aquesta vegada però les circumstàncies […]

Anem al Versus Glòries i a una nova proposta dirigida per Roc Esquius. No és la primera col·laboració del Roc amb el Sergi i espero que segueixin unes quantes més. Amb aquesta obra, l’autor Antonio Tabares fa fluir una petita història plena de tendresa sobre la paradoxa de l’existència, la por de la pèrdua i l’angoixa de l’absència. Diuen que la màgia i els somnis caminen agafats de la mà. Que sense somnis no hi ha màgia i que sense màgia els somnis no s’esdevindrien. Aquesta comèdia ens parla de la vida i la mort amb tocs d’humor. Una noia, una gran Rafaela Rivas, mor en el quiròfan en una operació de cor. De cop i volta ens trobem en […]