Recomanacions

Mathias Énard és un escriptor francès que arriba a Barcelona, l’any 2000, per impulsar diferents iniciatives culturals, especialment en l’àmbit literari, i ensenyar àrab a l’UAB. També escriu algunes novel·les, com Rue des voleurs (Carrer dels lladres), que l’editorial Columna publica en català com Carrer Robadors. En realitat, la referència dins l’obra a aquest conegut i singular carrer barceloní és més aviat simbòlica, ja que l’acció principal té lloc a Tànger, ciutat d’origen del protagonista, en Lakhdar: el jove marroquí a qui els orígens humils no aconsegueixen apagar-li la set d’una vida millor, és clar, a l’altra banda del Mediterrani. A Tànger, coneixerem els seus darrers dies com a noi/adolescent, al costat del Bassam, el seu amic de la infància. […]

Carrer Robadors és, abans de res, una important novel·la del francès Mathias Ennard escrita el 2012, just en plena primavera àrab. El llibre, i també la seva adaptació teatral, parla d’aquell moviment, però també de les condicions dels joves marroquins en el seu país, de les dificultats per sortir d’un règim que els oprimeix, de l’acostament d’alguns d’ells a l’integrisme islàmic i de les dificultats que es troben quan arriben al destí escollit. I enmig de tot el conflicte social i polític, la història personal de Lakhdar i del seu amic Bassam a la ciutat de Tànger. L’adaptació, que no deu haver estat pas senzilla, sorgeix de tres importants autors: Marc Artigau, Sergi Pompermayer i Julio Manrique. Crec que és […]

Drama, humor i thriller es barregen en aquest text de Josep Maria Miró que ens convida a mirar cap enrere per a veure’ns en el present. La nostàlgia no serveix de res, assegura un dels personatges, però sembla que el text no opina el mateix. La senyoreta Mercè, és una mestra de primària jubilada que visita a tres dels seus exalumnes per saber què ha estat d’ells. Un personatge tan tendre com sinistre interpretat de manera magistral per Francesca Piñón, gràcies a la qual l’obra va adquirint un to de thriller inquietant segons avança la trama. Què cerca aquesta senyora realment? Com aconsegueix trasbalsar la resta de personatges amb les seves preguntes tan senzilles i directes? Aquesta mestra és una […]

Com moltes obres de teatre i espectacles previstos pel 2020, Monroe-Lamarr es va haver de suspendre. Ara es torna a programar i el TNC ens dona l’oportunitat de veure-ho en digital durant el mes d’agost quan el teatre s’adorm després d’una intensa temporada d’ensurts, reprogramacions, limitacions d’aforaments, mesures per fer el teatre més segur, etc. És realment un privilegi poder veure aquesta obra que Albertí li va encarregar a Carles Batlle, dramaturg, novel·lista, traductor i professor de l’Institut del Teatre. Sergi Belbel n’és el director i ha sabut trobar el to exacte de les dues famoses actrius. La gravació és magnífica i les càmeres permetent captar els detalls dels gestos i les mirades. Si bé tothom coneix vida i miracles […]

Diuen que la informació és poder. I en el cas d’Angle mort, la comèdia de Roc Esquis i Sergi Belbel, aquesta afirmació és més certa que mai. Aquí, és l’espectador el que està desinformat i on ha de deduir, interpretar o fins i tot malinterpretar el que està passant sobre l’escenari. I què és aleshores el que passa? L’Andreu vol acomiadar alguna de les 3 persones del seu equip; per contra totes elles volen conservar la seva feina. El conflicte doncs està servit. No obstant, res és el que sembla i els interessos ocults i personals dels protagonistes faran gravitar les seves accions cap a un costat o altra. Angle mort és una obra original com poques i exigent com […]

La companyia Projecte Ingenu porta des del 2013 adaptant el seu peculiar estil, que ells anomenen slowtheatre, a clàssics com Romeu i Julieta, Hamlet, La Tempestat (Vaig ser Pròsper), Faust (Infaust), Yerma, etc. A partir de l’entrenament i la investigació actoral han aconseguit trobar nous camins a obres que tots coneixem i que sovint porten molts estereotips afegits. És realment meritori haver sabut donar un tomb a alguns clixés i haver creat un estil propi que ja comença a definir-los. És cert que no sempre han encertat amb la fórmula, però és que no hi hauria mèrit si no hi hagués risc i valor escènic. Aquestes Bodas de sangre parteixen d’un tipus de treball similar al d’altres projectes del grup. […]

Lluïsa Cunillé és l’autora del text que dirigeix Xavier Albertí acomiadant-se amb aquesta obra del seu pas com a director del TNC. És un teatre documental situat en un lloc concret, el Paral·lel de Barcelona, en un moment també molt concret, a finals dels anys trenta, a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera i en el moment polític convuls i apassionant que prepara l’adveniment de la segona república. És una època de creixement industrial i econòmic. La riquesa s’acompanya d’alegria i el Paral·lel s’omple de festa, teatres, cançons que seran mítiques, artistes, cantants, ballarines i músics de tota mena. La riquesa comporta també desigualtats socials, pobresa i misèria. La cara obscura de l’època queda ben reflectida en […]

Vaig descobrir “Solitud” i “Drames rurals” a la meva adolescència. Amb aquesta posada en escena em retorna la profunda impressió que em van causar. Caterina Albert va haver d’usar un pseudònim per publicar unes obres que haurien quedat a la paperera de la història. Més d’un segle més tard, podem parlar de Víctor Català sabent que al darrera hi ha la més profunda coneixedora de l’ànima humana femenina. Solitud va ser publicada en fascicles en la revista Joventut entre el març del 1904 i el maig del 1905. Alícia Gorina ens ha regalat un treball respectuós amb el text ressaltant tots aquells aspectes que, de ben segur, l’autora hauria destacat de la seva obra: la muntanya i el seu silenci, […]

“Alguns neixen estrellats” és un espectacle inspirat en l’exitosa sèrie “N’hi ha que neixen estrellats” que es va emetre per Tv3 l’any 1985. “Alguns neixen estrellats” es va estrenar a Mataró en el 2019. Actualment està fent temporada al Teatre Condal. És una obra estructurada en quatre escenes en les que Joan Pera i David Olivares interpreten a set personatges. Bé en realitat hi ha un personatge principal, l’Albert Amargant i Salat interpretat per Joan Pera, i una sèrie de personatges secundaris (un metge, una logopeda, un mossèn, un empresari,…) tots ells interpretats per l’actor David Olivares. De fet, en Joan Pera, a part de fer d’ell mateix i del principal protagonista de l’obra, ret un homenatge a tot un […]

L’any 2018 Roc Esquius i Sergi Belbel van tenir la seva primera, i fructífera, col·laboració a Sàpiens. Ara han tornat a unir forces, aquest cop en la construcció d’un text conjunt que suposa un artefacte o enginy teatral ben suculent. Es tracta d’una història d’ambient laboral (un directiu ha d’acomiadar a un dels seus tres treballadors) explicada simultàniament en dos ambients diferenciats. A la primera part escoltem només el que passa en un dels ambients i veiem -però no entenem- el que passa a l’habitació del costat… No serà fins a la segona part quan repetirem tota l’acció omplint els forats que abans havien quedat en blanc. Des del principi tenim clar que el que no s’escolta acabarà tenint molta […]

Desconcertant, sorprenent i original Quantes vegades hauríem volgut saber què passava al darrera d’aquella porta, de què parlaven, què deien de nosaltres, quins eren els plans que confeccionaven i que ens interessaven tant! És l’angle mort de les situacions més quotidianes de la vida, tot allò que no podem veure i que ens inquieta perquè ens posa en perill. Roc Esquius i Sergi Belbel ens regalen un guió soprenent però que ens resulta familiar en aquest moment: una start-up que es veu obligada a fer reajustaments de plantilla. És un text molt actual i en el que el públic s’hi pot identificar personalment o perquè li ha tocat d’a prop. De l’actualitat es nodreix el teatre i Esquius i Belbel […]

Adaptar una novel·la al teatre és una feina gegantina a la que sovint no li donem el valor que té. Ho vam veure aquesta temporada amb El quadern daurat i ara fa poc amb La casa de los espíritus, una altra novel·la sudamericana hereva del realisme màgic que precisament es va començar a gestar a Pedro Páramo. El seu autor, Juan Rulfo, va ser el precursor del boom llatinoamericà al publicar la novel·la en el 1955. Una novel·la que sempre està a les llistes de les millors del segle XX en llengua castellana, i que era una de les preferides de García Márquez i Jorge Luís Borges. Pedro Páramo explica la història de Juan Preciado, un home que acaba de […]

La Sala Versus Glòries re-estrena “Angle mort” una comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel , dirigida per Lluís Elías i interpretada per Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas. Dos espais que conflueixen simultàniament. La sala d’espera i el despatx d’una petita empresa. Quatre protagonistes, el director de l’empresa, l’Andreu i els tres empleats que hi treballen, la Beatriu, en Carles i la Diana. El tema inicialment és la necessitat d’acomiadar a un dels tres treballadors de l’empresa. Però el que havia de ser una cosa sense cap mena de complicació, i amb una decisió més o menys presa, mica en mica va prenent un altre canvi de sentit ,fent que la cosa es vagi complicant per […]

Vaig veure Petits contes misògins a Badalona quan T de Teatre va realitzar la seva primera gira. Era un espectacle senzill que funcionava amb la precisió d’un rellotge i que va assentar les bases del que seria el seu teatre posterior. Ja han passat 30 anys i el grup no ha deixat d’encadenar èxits, de crear-se un públic molt fidel i de treballar amb un bon nombre d’autors i directors de renom (Belbel, Sanzol, Daulte, Miró, Manrique, Gay, Zorzoli, Plana o Despeyroux, entre d’altres). Ara recupera Delicades, un dels dos espectacles realitzats amb Alfredo Sanzol, que es va estrenar en el 2010 i que amb el temps s’ha convertit en una peça quasi de culte i una de les preferides […]

La Calòrica no deixa de sorprendre’ns. Presenten uns temes de rabiosa actualitat de la manera més còmica i crítica possible. En aquesta ocasió no podia faltar el canvi climàtic. El text i la dramatúrgia de Joan Yago vol posar de manifest la incapacitat del món per afrontar amb seriositat aquest tema. Utilitzant el conflicte que apareix en una comunitat de veïns per la sortida inacabable de merda a causa d’una canonada mal construïda, el director Israel Solá, fent paral·lelisme, ironitza sobre les dificultats de resoldre un problema que és a totes vistes important però que la seva solució s’alenteix pels interessos personals o la ineficàcia dels veïns, el propietari i la comunitat. El començament és desconcertant. Mónica López, convidada especial […]