Per molt que el llibre ens ensenyés que “l’essencial és invisible als ulls”, el musical d’El Petit Príncep s’ha convertit, després de 10 anys omplint platees, en un èxit visible i palpable. L’adaptació als escenaris de la novel·la d’Antoine de Saint-Exupéry, que Àngel Llàcer, Manu Guix i La Perla 29 van estrenar el 2014, torna als escenaris i celebrarà aquesta efemèride tan especial en una funció especial, el diumenge 28 a les 19h, amb convidats especials i moltes sorpreses.
Iñaki Mur, Manu Guix, Carme Milán, Mariona Escoda i Miguel Ángel Sánchez a El Petit Príncep (2023)
Són molts els motius pels quals la fórmula d’El Petit Príncep no caduca. La seva història és atemporal i enganxa infants i persones de totes les edats, a través d’uns personatges que, malgrat ser fantàstics i arquetípics, tenen un vessant ben humà. Potser un dels més seductors de la història és la Rosa, la flor que habita a l’asteroide B612 i a qui el Petit Príncep satisfà totes les demandes. A la producció original del 2014, la va encarnar l’actriu i cantant Elena Gadel, i actualment qui li dona vida és Mariona Escoda, guanyadora de la primera edició del concurs de talents de TV3 Eufòria. Entremig, s’han posat també en la pell (o en els pètals) de la Rosa les actrius Diana Roig i Georgia Stewart. Celebrem els deu anys del musical fent un repàs per aquests deu anys de Roses amb totes elles.
Un personatge ple de capes
Elena Gadel va ser la primera Rosa, des de l’estrena del 2014 fins que, a la segona temporada del musical, va deixar el paper per ser mare. “Les últimes funcions, les vaig fer amb el meu fill a la panxa”, explica. D’alguna manera, Gadel ha quedat en l’imaginari col·lectiu de moltes com la imatge d’aquest personatge tan ple de matisos. “És un personatge amb una dualitat”, explica Gadel, “d’una banda té molt de caràcter i se’ns mostra molt segura d’ella mateixa, defensant-se amb les seves espines, i d’altra banda, té una fragilitat que no mostra, per por que li facin mal, o que no l’estimin”.
Elena Gadel a ‘El Petit Príncep’ (2014)
Diana Roig és la Rosa més longeva: ha encarnat el personatge durant quatre de les deu temporades del musical (de la tercera a la cinquena, i també a la setena). Roig, com Gadel, troba l’atractiu del paper en el fet que “té moltes capes”. “A priori pot semblar superficial, egoista, fins i tot una miqueta dèspota”, afirma Roig, “però, d’alguna manera, se sent fràgil i incapaç d’estimar d’una manera sana”.
Júlia Bonjoch i Diana Roig a ‘El Petit Príncep’ (2016)
Georgia Stewart, la Rosa a la sisena i la vuitena temporada, va un pas més enllà i diu que “té un món interior supercomplex”. Mariona Escoda, la veu actual de la Rosa, remarca el patiment del personatge: “no deixa de ser una flor que està molt sola i que necessita la validació dels altres”, argumenta.
Més enllà del seu magnetisme, el que ha fet de la Rosa el personatge estrella del musical d’El Petit Príncep és la seva cançó, obra del prolífic Manu Guix. Una cançó preciosa, però molt complexa, tant vocalment com actoralment, ja que, en menys de quatre minuts, mostra “tota l’evolució del personatge”, com explica Stewart: “comença dient que tots s’hipnotitzen per la seva bellesa, i acaba amb un crit de desesperació i solitud”. Això, segons Gadel, és el que fa que calgui cantar la cançó “des de la visceralitat”. “Si no la cantes sentint el que estàs dient, és molt impressionant perquè té uns grans aguts, però no arriba directament al cor”.
Carme Milan i Manu Guix a ‘El Petit Príncep’ (2021)
Per a Escoda, que arriba a interpretar la Rosa després de guanyar Eufòria, cantar aquest tema és un somni fet realitat. “Jo vaig començar a cantar amb dotze anys”, explica, “i la primera cançó que vaig dir al meu profe de cant que volia preparar era ‘La Rosa’”. Escoda hi ha entrat per la veu (pràcticament no havia fet res abans com a actriu), però explica que se n’està enduent grans amistats i aprenentatges. “És una experiència intensa, però és incomparable”, diu, satisfeta.
La clau de l’èxit
Després de deu anys i quatre Roses, aquest hivern, l’espectacle promet tornar a omplir la sala Paral·lel 62 de nous espectadors i de fans reincidents. Què ho fa, que la llum d’El Petit Príncep no s’apagui? Per a Gadel, la resposta és clara: “està fet des del cor, respectant el missatge de l’obra original; un missatge que jo he entès ja de gran, però al qual és molt bonic que arribin els infants”. Roig subscriu aquesta idea que l’espectacle no té edat, “perquè parla del que és important a la vida, que és estimar-nos”, assegura, “i tothom acaba captant aquesta essència: les criatures, d’una manera, i els adults, d’una altra”. Per al públic més petit, “tot és bonic, com una aventura”, creu Stewart, mentre que l’adult hi pot veure “una reflexió sobre la pèrdua de la innocència”. L’espectacle, com el personatge de la Rosa, té moltes capes, malgrat el to aparentment naïf del relat.
Georgia Stewart a ‘El Petit Príncep’ (2019)
Més enllà del fons, l’obra també és un deu pel que fa a la forma: la riquesa de la posada en escena, les cançons i, sobretot, la capacitat d’emocionar. “Ets molt feliç veient el musical”, diu Escoda, i el públic ho subscriu a cada funció. Roig està desitjant tornar-ne a fer bolos per “veure les cares dels infants, de les famílies. Veure la gent feliç s’encomana, la felicitat es multiplica”.
Mariona Escoda a ‘El Petit Príncep’ (2022)
Sembla evident, doncs, que l’èxit d’El Petit Príncep no acabarà després d’aquests deu anys. Duri el que duri, és clar que totes les persones que hi han treballat (des de l’equip tècnic a l’equip artístic) podran dur sempre al cor haver format part d’un dels musicals amb més bona rebuda del país. Les quatre Roses se senten molt orgulloses d’haver-ne format part, i també d’haver compartit el paper amb companyes de primer nivell. “Malgrat que passi el temps, crec que totes tenim un punt en comú que ens unirà per sempre”, assegura Gadel.
Més informació, imatges i entrades a:
