El Grec ret homenatge a un dels pallassos més estimats del nostre país, Joan Montanyès ‘Monti’ en un espectacle fet des de la tendresa i la sensibilitat, però ple de bogeria i gamberrisme, Rhum.
Quan Joan Montanyès va morir el maig de 2013, estava treballant en una obra basada en Enrico Jacinto Sprocani, ‘Rhum’, un dels grans pallassos del segle XX. Una obra que volia reflexionar sobre l’ofici de fer riure dirigida per Martí Torras.
Malauradament, l’obra no es va poder estrenar, però Martí Torras i Jordi Martínez, el primer cara-blanca d’en Monti, van decidir tirar-la endavant i retre-li un homenatge, a ell, i a la figura del pallasso. Els acompanyen el que havia de ser l’últim cara-blanca, Joan Arqué, i també Pep Pasqual, Oriol Boixader, Roger Julià i Guillem Albà, qui Torras creu que serà “el futur relleu de Monti”. Uns clowns i músics amb qui Torras ha decidit remuntar l’espectacle de zero, partint de les seves notes, però amb diversos canvis. El principal, que el personatge que interpretava Monti, Rhum, no sortirà a escena. “L’espectacle no pot ser el mateix perquè ell no hi és, és paral·lel”, diu el director.
Torras explica que a l’obra hi veurem el magatzem d’una companyia, Rhum&Cia, que fa anys que no treballa i on els seus pallassos han de malviure. Un dia, però Rhum els trucarà per dir-los que sí, que ha trobat un bolo d’un dia per l’altre, però que ell no hi serà. La companyia es mobilitza, però no només tenen el problema de la baixa de Rhum, sinó que a més a més tenen dos cara-blanques i la pista de circ és massa petita per a tanta intel·ligència. Un dels dos haurà de deixar de ser el pallasso llest i posar-se el nas vermell. Alguns dels números que faran aquests pallassos seran els que ja havien preparat amb en Monti.
Pep Pasqual ‘Pepino‘ hi posa la banda sonora. Tots els clown-músics tindran un instrument i “els millors ingredients del millor Monti” en un muntatge que farà riure i emocionar. “Els que vinguin a veure l’espectacle, si no el coneixien, sortiran amb ganes d’haver-lo conegut”, està convençut Torras, que fins i tot assegura que no només hi haurà l’esperit gamberro del pallasso, sinó que fins i tot “en Monti apareixerà”. No ha volgut avançar com, haurem d’anar al Teatre Lliure a veure-ho, el teatre que va veure començar la seva carrera i que durant anys havia dirigit el seu pare, Josep Montanyès.
Text: Mercè Rubià
