El millor d’un festival són les propostes que no podem trobar durant la temporada. Propostes de risc, experimentals o que converteixen l’espectador en un protagonista actiu. Us n’hem seleccionat 4 que no us hauríeu de perdre:
PASOLINI + RIGOLA EN UN CONTENIDOR
La nit abans del seu assassinat (1975), Pasolini advertia en una entrevista del perill del feixisme. Era l’any en què va estrenar Salò o els 120 dies de Sodoma, per la que va rebre multitud d’amenaces de mort i pressions polítiques. Potser sabent-se amenaçat, potser com a necessitat vital, després de la seva mort -mai resolta-, es va trobar un poema on l’escriptor, cineasta i dramaturg passava revista a la seva trajectòria i pensament. Poeta de las cenizas parla de qüestions com el seu pas pel Partit Comunista, la seva expulsió per homosexual o la relació amb el seu pare feixista. Àlex Rigola el porta a escena en un contenidor de fusta per a només 30 persones.
Requisits: ganes de deixar-se portar per un viatge íntim a la vida i pensaments de Passolini.
L’ESPECTADOR TRIA EL RELAT
Roger Bernat fa un teatre polític on l’espectador, a més, n’és el protagonista. A Pendiente de Voto simulava un Parlament i a Dominio Público, concebut com un gran joc de taula, creava microcomunitats a partir de certs patrons socials. Ara vol deconstruir les imatges i el discurs de Dáesh. L’espectador disposa d’uns auriculars amb tres canals on es reprodueixen diàlegs i publicacions a les xarxes socials intervingudes per la policia a diversos ciutadans de Ceuta que, l’any 2012, van viatjar a Siria per combatre amb Estat Islàmic. En funció del que senti, l’espectador podrà canviar de canal i “escollir entre allò que l’apropa i l’allunya de Dáesh”. Un muntatge sense filtres periodístics que permet analitzar com s’elaboren els comunicats de l’organització terrorista, gairebé com si fossin anuncis.
Requisits: ment oberta i preparada per qüestionar, no només els altres, sinó també un mateix.
L’EXILI EN PRIMERA PERSONA
Fugit és un viatge a l’exili, a un món millor. Un viatge escènic que fa que l’espectador senti, en pròpia pell, l’experiència de tots aquells qui han hagut de marxar de casa seva per culpa de les guerres, dictadures o la misèria. Un viatge emocional brutal, intens i poètic sense ni una sola paraula, només amb unes mirades dolorosament profundes -que alberguen esperances, però també moltes pors-. Després d’anys d’èxit arreu del món, per fi el Fugit de la companyia Kamchàtka (amb actors d’arreu del món, però nascuda al Poblenou), arriba als carrers de Barcelona. Posaran a prova els espectadors, que hauran de perseguir uns personatges que els acompanyaran en un camí ple d’amagatalls, necessaris en la clandestinitat, que faran aflorar la solidaritat i la fraternitat.
Requisits: calçat còmode, ganes de caminar i viure una experiència en pròpia pell.
20 ESPECTADORS EN UN PIS DE LA PEDRERA
El director Víctor Muñoz diu que “en la vida, es prenen decisions que poden semblar intranscendents, però que la marquen de principi a fi”. A Ventura l’espectador veurà la història i les decisions de quatre personatges, interpretats per David Planas i Meritxell Yanes, en un viatge en el temps fins a la vigília de la Guerra Civil. Cristina Clemente va escriure l’obra després de la mort sobtada del seu pare. “Vaig sentir la necessitat de parlar sobre l’atzar, el destí, i els girs que pren la vida en funció de les nostres decisions”. Nascuda per ser interpretada a Can Pagans, una antiga fàbrica noucentista de Celrà, ara es podrà gaudir en un entorn únic com La Pedrera i tant a prop dels actors que la converteix en una experiència intensa i insòlita.
Requisits: no tenir por de la proximitat i la intensitat de les emocions.
