Focus, 45 espectacles i 291 artistes per arribar a tots els espectadors

Redacció

Focus gestiona quatre sales barcelonines: el Romea, el Goya, La Villarroel i el Condal. En total, més de 3000 butaques que els últims tres anys han estat més buides del que seria desitjable. “Han estat tres temporades molt dures”, deia el president del grup, Daniel Martínez, que alhora assegurava que “ha arribat el moment de sortir de les trinxeres de la prudència” i fer un pas endavant. I aquest pas és la programació de 45 espectacles i un pressupost d’11 milions d’euros. O, dit d’una altra manera, 12 produccions pròpies, 6 coproduccions, 291 artistes contractats i 27 companyies en un total de 14000 funcions. L’objectiu: recuperar “l’espectador perdut”. Aquell que, segons el mateix Martínez, no només ha deixat d’anar al teatre per la crisi, sinó també “per una pèrdua de sensibilitat i valors”.

TEATRE_BARCELONA-temporada-focust-REVISTA_1

Per acompanyar aquest missatge d’optimisme, el grup va congregar a l’antiga Fàbrica Damm desenes d’actors i directors en una presentació de temporada conjunta dels quatre teatres. Aquestes són algunes de les obres que s’hi podran veure:

TEATRE ROMEA: GEORGES LAVAUDANT DIRIGEIX EDUARD FERNÁNDEZ

Sens dubte un dels espectacles més esperats de la temporada serà Panorama des del pont, una història sobre la immigració il·legal al Nova York dels anys 50 que arribarà al febrer amb Eduard Fernández de protagonista i la direcció de Georges Lavaudant. Una altra bona notícia és el retorn de La Perla 29. Oriol Broggi dirigirà Els Cors Purs, una història d’amor, passió i política a l’Irlanda post independència de Joseph Kessel amb Pablo Derqui de protagonista.

LA VILLARROEL: PERE RIERA TORNA AMB ‘INFÀMIA’

Marits i mullers està cridada a ser una altra de les obres de l’any. O així ho espera la directora de La Villarroel, Tània Brenlle, que l’ha programat durant cinc mesos. El reclam és clar: l’adaptació del guió de Woody Allen i la direcció d’Àlex Rigola. I just després, Infàmia. Pere Riera (l’autor de Barcelona) torna amb un text que parla ara de l’ofici d’actor i que vol penetrar en la seva intimitat protagonitzat per Emma Vilarasau i Jordi Boixaderas. Més: Smoking room. Els Sixto Paz s’atreveixen amb l’adaptació de la pel·lícula de J.D. Wallovits i Roger Gual, una pel·lícula de baix pressupost que va sorprendre amb la seva crítica a la insolidaritat, la mesquinitat i les pressions socials.

TEATRE GOYA: JOAN PERA ÉS L’AVAR

“Sempre que el veia fent algun paper al teatre, me l’imaginava fent d’Avar” confessava el director del Goya, Josep Maria Pou. I per fi ho ha aconseguit, Joan Pera canviarà de registre per convertir-se en el gran garrepa de l’obra de Molière. Abans, però, Guillem Clua (Smiley) torna amb una història d’amor (o desamor), 73 raons per deixar-te. En aquest cas, un musical “de petit format però gran ambició artística” dirigit per Elisenda Roca i protagonitzat per Mercè Martínez i Abel Folk. Segur que els amants dels musicals ja estan impacients.

TEATRE CONDAL: REMODELACIÓ, COMÈDIA I MÀGIA

En un remodelat Teatre Condal, amb nova entrada, taquilla i bar, Sergi Belbel obre temporada amb Caiguts del cel, un retrat àcid del món de la parella i una metàfora punyent del sistema capitalista interpretada per monstres de la comèdia com Jordi Bosch, Carles Martínez i Anna Barrachina i una Emma Vilarasau de ben segur sorprendrà amb aquest canvi de registre. La màgia arribarà de la mà del Mag Lari amb Ozom, un show de gran format que ret homenatge als quatre mags més importants de la història.

Text i fotografia: Mercè Rubià

Escrit per
Articles relacionats
La cera puja a l’escenari

La cera puja a l’escenari

Cera i velles cintes de casset. A partir d’aquests dos elements aparentment senzills, Cera: 500 hores de vol comença a enlairar-se per reconstruir fragments de memòries i vides en transformació […]

‘El misantrop’ en l’època dels influencers

‘El misantrop’ en l’època dels influencers

D’entre tots els personatges de la literatura universal que han transcendit la barrera dels segles, el protagonista d’El Misantrop és el més antipàtic. La culpa d’aquesta imatge, però, no és […]

Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!