Emma Arquillué i Pablo Macho Otero, o el que és el mateix la companyia La Bella Otero, proposa a partir del 10 de juny i fins al 2 de juliol a La Villarroel l’espectacle A Fuego, un monòleg que, en clau de comèdia reflexiona sobre temes com el sentit de la vida o el desig humà de deixar petjada i passar a la posteritat.
A Fuego parteix de la figura històrica d’Heròstrat, un pastor de l’Antiga Grècia que l’any 356 aC va cremar el temple d’Artemisa d’Efes, considerat una de les set meravelles del món antic. Després de ser detingut, interrogat i torturat, va acabar confessant la veritable raó que l’havia portat a cometre aquell acte: passar a la posteritat. En aquest monòleg, íntegrament en vers i en clau de comèdia, veurem la fascinació que desperta aquesta història en l’autor-intèrpret, en Pablo Macho Otero, i com aquesta es converteix progressivament en una obsessió, fins a fer-lo cometre un crim a l’alçada del seu ídol infame.
La necessitat de cridar l’atenció, deixar-ne constància o la por a la mort
“Heròstrat ho va aconseguir: el seu nom ha aconseguit arribar fins als nostres dies i amb aquesta obra precisament el que estic fent és revifar el seu record”, comenta Pablo Macho Otero. “L’expressió ‘deixar empremta’ s’entendria en el context actual com voler ser famós a qualsevol preu, seria com dir allò de ‘m’és igual que parlin bé o malament de mi, l’importat és que parlin de mi'”, explica el protagonista i director de l’espectacle: “Aquesta és la sensació que a vegades donen moltes figures públiques que diuen bajanades als mitjans només pel fet de ser trending topic“.
“Cridar l’atenció, que la gent ens miri i ens escolti o que parlin de nosaltres, és una manera de passar la posteritat”, comenta l’actor, i això connecta també amb el desig constant i actual de deixar-ho tot immortalitzat a les xarxes socials. “Estem en un moment en què ens sentim tan sols que tenim la necessitat constant que la gent ens miri, ens doni la seva aprovació, que ens faci sentir que existim, en definitiva”, puntualitza la directora de l’espectacle Emma Arquillué: “En aquest món tan individualista, hem arribat a un punt de tanta soledat que necessitem la mirada externa per sentir que existim i dotar-ho de sentit”.
A Fuego reflexiona sobre la importància que té per a les persones passar a la posteritat i ser recordats i el tema té molt a veure en una de les grans pors universals de la humanitat: la mort. “Des de l’orígen dels temps tenim una por absurda a la mort. La por a la mort ens ha portat a inventar-nos les religions o a crear mites i la civilització humana està basada en això”, comenta Pablo: “Passar la posteritat és una manera atea de ser immortal”.
Més informació, imatges i entrades a:
