ENTREVISTA

Adrián Lastra: “‘Grease’ mai passarà de moda”

Andrea Garriga

Després de triomfar a Madrid i recórrer Espanya amb una gira d’èxit, el musical Grease torna a Barcelona del 6 de març al 6 d’abril al Teatre Tívoli. Amb un repartiment encapçalat per Adrián Lastra, l’actor reprèn el teatre musical set anys després interpretant Vince Fontaine, el mestre de cerimònies de l’espectacle. Lastra ens explica les seves impressions sobre el muntatge i la seva experiència en aquest clàssic que mai passa de moda.

Teatre Barcelona: Com a amant declarat dels musicals, quina és la teva cançó preferida del musical?

Adrián Lastra: Crec que em quedaria amb “Sandy”, la que canta Danny Zuko. Ja m’agradava molt quan la vaig veure per primer cop a la pel·lícula, però el que fa Quique Niza en aquest muntatge és meravellós. Té una força interpretativa brutal i aconsegueix transmetre moltíssim amb la veu. Li dona una emoció especial que la fa única.

Per a única, i icònica, la coreografia d’aquest musical.

Coreogràficament, m’agrada molt tot. L’opening és un dels moments més potents, amb la presentació dels personatges i la força de les noies. Les coreografies de Toni Espinosa tenen molt dinamisme i energia. Personalment, jo potser em quedaria amb la del concurs, que és una de les cançons que canta el meu personatge. També m’agrada molt el ball final, que té un ritme espectacular i una energia contagiosa. Cada coreografia està pensada perquè el públic s’enganxi i visqui l’emoció de l’espectacle des de la butaca.ç

Quines diferències aporta el teu personatge respecte al de la pel·lícula?

En aquesta adaptació de David Serrano, Vince Fontaine és molt més que el presentador de la pel·lícula: és el fil conductor de l’espectacle. Aporta un ritme àgil, fa ballar el públic i canta temes que no sonen al film. També interactua molt més amb la resta de personatges i el públic. Crec que dona una nova dimensió al paper i el fa més imprescindible dins de la trama del musical.

A qui del repartiment li queda millor el tupè?

A Quique Niza! Està obsessionat que li quedi perfecte, i li queda! També a Pau Gimeno, que ja coneixia de Billy Elliot. És molt difícil que un tupè quedi bé. Molt difícil. Amb mi ho van intentar i vaig dir: “No, no, no, que no em queda bé” (riu). Però és divertit veure com cadascú troba el seu estil i com el vestuari ajuda a construir cada personatge.

“Hi ha un gran treball en el vestuari; la perruqueria i el maquillatge són clau”

Passeu molt temps a perruqueria i maquillatge?

Es necessita temps, sobretot per a les noies, que porten perruques. Lucía Peman, per exemple, al principi no en porta, però els pentinats estan molt cuidats. El maquillatge és discret, excepte el de Rizzo, que és un personatge molt fort i cridaner. Jo arribo hora i mitja abans per escalfar la veu i preparar-me. També hi ha un gran treball en el vestuari, que és fonamental per transportar-nos als anys 50 i donar vida a aquests personatges icònics. La perruqueria i el maquillatge són clau perquè cada actor se senti dins del seu paper des del primer moment.

Quina és la peça, o l’accessori, més icònica del muntatge?

(riu) La perruca de Sandy del final, o ella amb aquella granota. No ho sé, ho provaria per veure com em queda. Segurament em voldria llençar per un balcó de la vergonya, però per provar… També em quedaria amb alguna jaqueta de cuir d’alguns dels personatges masculins, perquè tenen molt de caràcter i estil. Són peces icòniques que defineixen molt bé l’estètica d’aquella època i que fan que l’espectacle sigui encara més fidel a l’original.

Per què creus que Grease és un clàssic?

Es va estrenar fa gairebé 50 anys i ha passat per moltes generacions sense passar de moda. Qui no ha cantat You’re the One That I Want en un karaoke? La banda sonora és universal, el musical és molt familiar i la gent ve a veure’l amb els seus. És un espectacle que mai passarà de moda. A més, té una història senzilla però plena d’emocions i valors amb els quals tothom es pot identificar. El seu missatge de diversió i autenticitat el fa atemporal. És un musical que transmet energia i emoció, i això és el que fa que continuï funcionant dècades després del seu naixement.

Més informació, imatges i entrades a:

Escrit per

Graduada en Art Dramàtic. Creadora de continguts editorials i redactora de la Revista TeatroMadrid.

Articles relacionats
Comentaris
Sigues el primer en deixar el teu comentari
Enllaç copiat!