Hi ha barreges com l’aigua i l’oli, que no acaben d’unir-se i conserven les seves identitats tot i que posis interès a generar un ens nou. Després, n’hi ha d’altres de singulars, úniques i innovadores. Mira el cel: aquesta combinació de núvols, llum i color és probablement diferent de la que trobaràs demà, que contemplaràs en només unes hores.
De la llum i el color en saben molt els fotògrafs. De la composició també però de vegades no poden modelar les formes al seu gust. Tot i això, els coreògrafs sí i els ballarins també. D’aquesta fusió magnífica en què la realitat es conforma i deforma sobre la base del talent sorgeix Afanador. La visió primigènia de Ruven Afanador – fotògraf-, la innovació de Marcos Morau -director i corèograf-, la valentia de Rubén Olmo -ballarí i director del Ballet Nacional d’Espanya- i el diàleg entre artistes. On les perspectives són diferents però el tot és més que la suma de cadascuna.
La fotografia de Ruven Afanador
Ruven Afanador, colombià de naixement, ha sabut enfocar la mirada sense prejudicis. Conegut pels seus treballs al món de la moda i com a retratista de grans personalitats ha sentit sempre passió per Espanya. I entre passió i professió sorgeixen els seus llibre Mil besos i Ángel Gitano on explora l’estètica i l’expressió del cos. El flamenc envolta i recargola i Ruven ho transmet amb el seu treball d’ombres i pulsions on el moviment es queda en pausa.
Fotografia de Ruven Afanador al seu llibre ‘Mil Besos’ de l’ Editorial Rizzoli
La visió de Marcos Morau
Morau torna a aquelles sessions fotogràfiques de Ruven i reflexiona: sobre «el parentiu vital» entre composició fotogràfica i coreogràfica:
“El desafiament carnal que és, en totes dues, capturar la vida -això, que, per definició, no es pot capturar”
Nét de fotògraf i estudiant de fotografia encara que mai s’hi va dedicar professionalment, sempre l’ha tingut molt present en el seu treball de director d’escena al capdavant de La Veronal.
A l’escenari veurem una sessió fotogràfica on els personatges comencen a crear vida a través de les fotografies inspirades al món de Ruven. Música electrònica, minera, seguiriya, cantar de trilla o ecos de Setmana Santa, mouen el ball, l’acompanyen, desperten la memòria de les instantànies en blanc i negre. I quan es tanca el teló, haurem estat partícips de la fascinació al·legòrica d’un univers propi com el d’Afanador.
El coratge de Rubén Olmo
Amb 9 anys va ingressar al Conservatori de Sevilla on es va llicenciar amb 16, quan va començar la seva carrera professional. Dos anys després entraria a formar part del cos de ball del Ballet Nacional d’Espanya (BNE), només un any després pujaria a ballarí solista. De 28 anys de recorregut professional es podrien dir infinitat de coses però ens aturarem en el moment que es converteix en protagonista d’una de les pàgines de Ángel Gitano, a qui dóna vida, també amb el seu ball, en aquesta original proposta.
“Volia portar el Ballet Nacional fora de la seva zona de confort”
Rubén es converteix en director del BNE el 2019 i quan Marcos li proposa la idea da Afanador, li va donar via lliure. «Respecto molt els creatius fins al final. Jo que vaig viure aquesta sessió fotogràfica d’Afanador, he vist com Marcos hi ha anat entrant i s’ha convertit en l’objectiu de la càmera». En aquesta obra, a diferència d’altres muntatges del BNE, la companyia no es configura jeràrquicament sinó que tots treballen a una. En paraules d’Olmo: «Ha donat alguna cosa nova no només al Ballet Nacional sinó a la professió».
Ruben Olmo a ‘Afanador’. Fotógrafa: © Merche Burgos
D’aquest muntatge en queden infinitat d’artistes i persones implicades que ho han fet possible. Tot i això, queda destacar Joan Matabosch com a director artístic del Teatro Real que ha obert les portes per fer-ho factible: «Està destinada a ser una de les joies del Teatro Real, és un autèntic somni». Ara arriba al Gran Teatre del Liceu perquè en poguem gaudir també a Catalunya.
Més informació, imatges i entrades a:
