El Festival Grec arriba al seu equador amb propostes que exploren diferents llenguatges escènics: els audiovisuals i les solucions digitals prenen pes dramatúrgic amb Guerra, d’Albert Pla, mentre que els formats ballats segueixen amb força al festival, que aquesta tercera setmana presenta també La mesura del desordre i À louer. Els nous creadors tenen també presencia destacada amb IT Emergents i els escenaris poc habituals tenen cabuda amb Digue’m la veritat.
TEATRE I NOUS CREADORS
Guerra és un “espectacle multimerda per a tota la família” tal com el defineix la companyia. Amb Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernández ‘Refree’ sobre l’escenari, l’obra “barreja música, projeccions audiovisuals, teatre i efectes amb un fil argumental que qüestiona com percebem la guerra i com es converteix en un espectacle”, explica el seu director, Pepe Miravete, responsable de la dramatúrgia juntament amb Pla. Amb aire activista, el muntatge posa en qüestió el concepte de “fer la guerra en nom de la pau”.
Digue’m la veritat és un thriller metafísic que reflexiona sobre l’amistat, la política, el terrorisme i, en ultima instancia, sobre la idea de Deu. La trama, que transcorre a la Barcelona contemporània, es representa a l’escenari on està ambientada, el Museu Arqueològic de Barcelona, al qual es podrà entrar abans de la funció, gratuïtament, amb l’entrada. La Companyia Eòlia dóna visibilitat a estudiants llicenciats, ex alumnes, d’edats i perfils molt diferents, i aposta per un equip “amb sensibilitat especial, implicada amb el mon contemporani”.
IT Emergents és un projecte de l’Institut del Teatre que torna a comptar amb el suport del Grec: el festival aposta pels valors emergents sorgits de les aules i col·labora amb la posada en escena de dos muntatges de nous creadors de la ciutat. Aquest any s’han atrevit amb la obra de Harold Pinter La col·lecció, a càrrec de La Ruta 40, una reflexió sobre la violència a les relacions humanes”que probablement serà el primer Pinter que fa gent que encara no té els 30 anys”, comenten. Chroma Teatre els seguirà amb Sapucay, un text de Juan Pablo Miranda que relata la supervivència de tres germanes en un paisatge rural, barrejant surrealisme i drama amb el musical americà. I gratis, eh?!
DANSA
À louer és una creació de Peeping Tom, que l’any passat van visitar Barcelona amb Vader. La companyia barreja dansa, teatre, atmosferes cinematogràfiques i el virtuosisme dels seus intèrprets i, en aquesta ocasió, oferirà als espectadors el seu clàssic sobre una extravagant família burgesa en decadència. Els seus integrants es mouen en una mena de laberint, símbol d’un dèdal de pensaments del que no poden escapar, que resulta una metàfora de l’existència i del teatre.
La mesura del desordre parla de la necessitat de que hi hagi desordre per a que les coses comencin a moure’s i funcionin. El projecte, que neix d’una trobada de creadors barcelonins, Group LaBolsa, es basa en el llenguatge coreogràfic de Thoma Hauert, “una extensió de la tradició de la dansa abstracta”. “Hauert ofereix una metodologia i pautes obertes a traves de les quals desenvolupar noves maneres d’expressar-se, una metodologia que és una oportunitat per sortir dels patrons de moviment”, explica la intèrprete Mireia de Querol. Al seu pas per Barcelona, Hauret confessa que per ell és molt important “agafar els potencials de les diferents persones combinar totes les perspectives singulars”, sense no guiar-se per l’ego singular.
SEGUEIXEN EN CARTELL
Què? Que encara no les has vist?
Text: Neus Riba
