Alberto San Juan no té pèls a la llengua. Ja fa anys que dedica els seus espectacles a confrontar la versió oficial de la Transició i qüestionar el poder polític i econòmic. Ara arriba al Teatre Romea amb el seu monòleg Autorretrato de un joven capitalista español i España ingobernable, un recital amb Fernando Egozcue a la guitarra.
No és el primer cop que presenta a Barcelona aquest Autorretrato -estrenat ara fa quatre anys- basat en la seva pròpia experiència “per entendre com allò que semblava prosperitat es va convertir en misèria d’un dia per l’altre” arran de la crisi econòmica. El que sí que s’estrena per primer cop a la ciutat és España ingobernable, “un relat fragmentari i subjectiu que pretén donar pinzellades de color a les lluites populars per la democràcia i les llibertats a l’Estat espanyol des de la II República fins ara”, explica l’actor.
I arriba precisament en un moment en què les lluites populars per la democràcia i la sobirania estan al centre del debat. És per això que en un espectacle d’actualitat i obert com aquest, gairebé cada dia hi han d’afegir algun canvi, reconeixen. En referència a la situació actual que viu Catalunya, San Juan defensa el dret a decidir-ho tot: “Vull decidir si vull viure en una monarquia, si vull que es privatitzin els recursos naturals o canviar l’article 6 de la Constitució, que diu que els partits polítics són el mecanisme de participació política i que redueix la democràcia a votar cada quatre anys“.
Durant l’espectacle, l’actor recita textos “indignats i indignants”, des de fragments de diaris a discursos polítics, passant per poemes. S’hi podrà sentir des de Federico García Lorca o Albert Pla a discursos de Franco, acompanyats de la composició musical de Fernando Egozcue.
“Soc de naturalesa optimista, no entenc el teatre sense humor i emoció i, sens dubte, estic totalment allunyat de la solemnitat”, assegura San Juan, que no vol caure, en cap moment, “en donar lliçons, sinó obrir un espai de pensament en comú”. “Per nosaltres l’Espanya ingovernable és aquella que ha sortit al carrer per tal d’apoderar-se de la seva pròpia història i confrontar-la a una història oficial que parla només de consensos constitucionals i s’oblida que, sense el motor de la ciutadania, no s’hauria acabat amb la dictadura”.
San Juan, que ja parlava de la transició en d’altres obres com Masacre o El Rey, posa èmfasi en el fet que “l’Estat s’ha dedicat a fer-nos oblidar que el canvi social es deu a la mobilització del poble”. “Van ser les assemblees dels barris i les fàbriques, les que van lluitar contra el franquisme i es plantejaven, també, quin futur volíem. Les institucions, per contra, van fer desaparèixer la mobilització ciutadana per acabar amb una democràcia basada en el poder d’uns sobre els altres“. Segons l’actor, és aquest el motor que mou avui la societat catalana i que també defensava el 15-M: la sobirania, la possibilitat de decidir.
ON ÉS ARA, L’ESPAÑA INGOBERNABLE?
Preguntat pel posicionament de l’esquerra espanyola davant la situació de repressió a Catalunya, San Juan reconeix que “l’esquerra està en un estat de desconcert” i que “l’Estat ha aconseguit imposar un fals relat de confrontació entre Puigdemont i Rajoy que dificulta la identificació amb el procés sobiranista” perquè “el senyor Puigdemont forma part d’un partit de dretes tan corrupte com el PP”. “No hi ha hagut cap manifest del món de la cultura perquè, segurament, no som immunes a la pressió mediàtica. A l’Estat espanyol només hi ha un punt de vista, llegeixis El País, El Mundo o escoltis la Ser. Només petits mitjans ofereixen un relat alternatiu. No es parla de res més en tot el dia, en tota la meva vida no havia vist res igual”.
L’estrena, aquest dimarts 17, coincidirà amb la manifestació per l’alliberament de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. San Juan també els ha recordat i lamenta que “l’Estat hagi escollit la via autoritària més bestial per tal de liquidar el debat polític“.
Text i fotografia: Mercè Rubià
