El Teatre Lliure estrena Ifigènia, la primera tragèdia que dirigeix Alícia Gorina, a partir dels textos originals d’Eurípides. Amb Pere Arquillué i Emma Vilarasau al capdavant del repartiment, el muntatge fa una mirada personal, crítica i feminista sobre la perpetuació de les cadenes de violència, la utilització dels Déus que fem els humans i els tòpics de la verge sacrificada.
L’espectacle consta de dues parts, que corresponen a les dues obres d’Eurípides que ha adaptat Albert Arribas. La primera és una reescriptura en vers molt propera a l’obra Ifigènia a Àulida, amb una posada en escena canònica de tragèdia grega, que acaba amb el sacrifici d’Ifigènia. En aquest punt entren en joc la foscor, la violència i el caos i donen pas a una segona part que és una adaptació lliure, onírica i simbòlica d’Ifigènia entre els taures.
Gorina feia temps que tenia ganes de fer una tragèdia grega per fer una obra sobre l’origen de la nostra cultura teatral. “Per a mi, la tragèdia és per sobre de tot essencial, ritual i vital”, explica. Va descobrir la figura d’Ifigènia a través de l’obra ER de Josep M. Benet i Jornet, i la van captivar les possibles interpretacions dels motius del personatge per canviar d’opinió i passar de voler viure a acceptar un sacrifici imposat.
Per a la directora era necessari que, en la seva proposta escènica, Ifigènia trenqués amb la lògica del sacrifici i de la violència. Ho fa en dues ocasions: quan assumeix el seu sacrifici des de la dignitat i l’ètica personal i quan es nega a matar el seu germà. D’aquesta manera, planteja un final alternatiu a una història que es representa des de fa 2.500 anys.
A escena, acompanyant Arquillué i Vilarasau en mig d’un bosc immens convertit en cendra, hi ha Marta Ossó, Albert Pérez, Pau Vinyals i un cor de veus femenines format per Cèlia Castellano, Daniela Fumadó, Júlia Genís, Laura Roig i Neus Soler, que representa totes les noies que han estat sacrificades per les estructures patriarcals al llarg de la història. “Són tabús de la nostra societat que venen a molestar-nos i a convidar-nos a remirar la història amb sentit crític”, explica Gorina.
Quan el cor parla, ho fa amb una sola veu. Quan canta, interpreta a sis veus la música original que Arnau Vallvé ha compost per a l’espectacle. “Són veus femenines, només tens la tessitura de la part de dalt i és un so molt peculiar”, explica.
Ifigènia serà el darrer espectacle de la temporada que es podrà veure a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc, del 24 d’abril al 2 de juny.
Més informació, imatges i entrades:
